1. Orgen i desenvolupament de l'autogovern valenci Un treball del professor Pau Tobar per a l'alumnat de 3r d'ESO, dins el bloc temtic de l'organitzaci poltica de les societats. 2. Jaume I El Conqueridor Jaume I va ser rei de la Corona d'Arag entre 1213 i 1276. Se'l coneix com el Conqueridor perqu va incorporar als seus regnes les Illes Balears i el Pas Valenci. 3. Les conquestes de Jaume I 4. La conquesta del Regne de Valncia Va tindre el carcter de Croada cristiana. Els musulmans van ser completament venuts entre 1231 i 1245. El 9 d'octubre de 1238 Jaume I entrava a la ciutat de Valncia. 5. 9 d'octubre de 1238 El Llibre dels Feyts, crnica de la conquesta de Jaume I dictada pel rei en catal antic, narra aix la rendici de la ciutat de Valncia: enviam a dir al rey e rai Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valncia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple; e els dixeren quels plaa. E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endream-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran merc que Deus nos havia feyta. 6. La repoblaci d'un territori musulm Jaume I va acordar amb els musulmans que si volien quedar-se serien respectats (a puntets al mapa de l'esquerra). Per per assegurar el control territorial necessitava implantar poblaci cristiana. Els repobladors catalans van ser majoria a la costa mentre que els aragonesos ho serien a l'interior. Aquesta distribuci explica que hui en dia al nostre territori les comarques valencianoparlants se situen a la costa i les castellanoparlants a l'interior (mapa de baix). 7. La creaci del Regne de Valncia A Mallorca la noblesa catalana havia obtingut grans prebendes. La noblesa aragonesa tamb les esperava amb la conquesta de Valncia. Per evitar enfortir a la noblesa el rei va fer de Valncia un regne dins la Corona d'Arag. Aix li va donar unes lleis prpies: Els Furs. 8. Les Corts del Regne de Valncia La principal instituci del Regne eren les Corts on es reunien tres braos: els representants de les viles i ciutats; els del clero; i els de la noblesa. El rei havia de pactar amb els representants del Regne les decisions ms importants. 9. Smbols que perviuenPere III el Cerimonis, descendent de Jaume I i rei de la Corona d'Arag al segle XIV, va inspirar dels nostres smbols actuals. 10. El nostre poble s lliure i no est subjugat com el de Castella El 1329 ocorregu un episopi exemplar de les diferncies entre la Corona d'Arag i Castella. Francesc de Vinatea, jurat en cap, plant cara als reis quan volien decidir en contra del Regne. 11. La Uni Dinstica La necessitat d'evitar noves guerres amb Castella provoca la concertaci de matrimonis. Aquesta poltica de matrimonis culmina amb Ferran d'Arag i Isabel de Castella: la Uni Dinstica (1479). 12. Un rei per diferents regnes A la mort de Ferran (1516) i Isabel (1504), el fill de Joana la Boja i Felip el Bell heretar la Monarquia Hispnica. Es tracta de l'Emperador Carles V, nascut a Flandes, i primer rei de la Casa d'ustria. 13. L'absolutisme i el centralisme Al segle XVII comena el declivi d'un Imperi enorme havia de sostindre guerres a tot arreu. Com que a la Corona d'Arag no podien imposar la seua voluntat, la tendncia dels monarques era a identificar-se amb Castella. El 1624, el Comte-Duc d'Olivares va suggerir Felip III que imposara el model absolutista castell a tota la Pennsula. Eren els primers passos del centralisme. 14. L'expulsi dels moriscosEl 1609 es produ un canvi demogrfic molt important: l'expulsi dels moriscos.La poblaci d'origen musulm encara representava un 30% del total dels valencians.Represent una prdua enorme a nivell econmic i social. 15. La Guerra de Successi (1705-1714)A la mort de Carles II va esclatar un conflicte europeu per l'herncia del tron. Dos candidats Felip de Borb i Carles d'ustria. La Corona d'Arag va jurar fidelitat a Carles d'ustria i Castella a Felip de Borb. 16. Maulets i BotiflersL'austriacisme era identificat com una defensa dels Furs contra el centralisme borbnic. Al Regne de Valncia va coincidir amb la revoluci social dels humils, els austriacistes maulets, contra els rics, els borbnics botiflers. El General Basset va ser el lder maulet. 17. L'ocupaci militar i el Decret de Nova Planta Entre 1707 i 1709 culmina l'ocupaci borbnica del Regne. Catalunya i les Illes Balears resistirien fins 1714 i 1715. Felip V orden l'abolici dels furs i institucions valencianes por justo derecho de conquista. 18. Una llarga nit Des del Decret de Nova Planta els valencians perden l'autogovern i sn considerats provncia. El valenci passa de ser nica llengua oficial a estar prohibit en l'mbit pblic. Comena la substituci lingstica: la castellanitzaci. 19. La Renaixena Malgrat tot, el valenci s'havia mantingut com a llengua majoritria, tot i que noms a nivell oral. A finals del segle XIX, intellectuals valencians, van comenar a recuperar la llengua escrita i la histria prpia. 20. Els primers valencianistes La Renaixena dna fruts i a principis del segle XX comena una lenta recuperaci de la conscincia de poble. Es creen els primers partits valencianistes, es convoquen els primers aplecs al Puig. 21. L'esperana republicana (1931-39) aDurant la 2 Repblica, amb la democrcia, el valencianisme avana molt. Es creen les normes que unificaven els criteris ortogrfics. Es reclama un Estatut d'Autonomia. 22. La Guerra Civil (1936-39)El colp d'Estat fracassat contra la 2a Repblica per part d'un grup de generals antidemocrtics liderats per Franco (amb l'ajuda de Hitler i Mussolini), va originar la Guerra Civil. El Pas Valenci es va mantindre en la zona republicana i els partits valencianistes van formar milcies antifeixistes. 23. La dictadura de Franco (1939-1975)La dictadura franquista va implantar un rgim profundament centralista on l's pblic del valenci estava prohibit. La possibilitat de normalitzar l'idioma qued parada i s'acceler la castellanitzaci dels valencians. 24. La modernitzaci del nacionalisme valenci Joan Fuster, amb les seues obres El Pas Valenciano, Qesti de noms, i Nosaltres els Valencians, s el pare del nacionalisme valenci. Les escriu l'any 1962, malgrat la censura del rgim Les paraules de Fuster faran que molts joves antifranquistes es convertisquen en defensors de la llengua i l'autogovern valenci. 25. La mort de Franco i la ConstituciAmb la mort de Franco en 1975 s'inicia la transici a la democrcia, tot una esperana per als pobles de l'Estat. La Constituci de 1978 admetia el dret de les nacionalitats i regions a constituir autonomies. Espanya seria un estat descentralitzat. 26. Volem l'Estatut!Per previament a l'aprovaci de la Constituci el poble ja es manifestava en favor de l'autogovern. El 9 d'octubre de 1977, 600000 persones es manifestaren per l'Estatut a Valncia. 27. La batalla de ValnciaMalgrat la mort de Franco les reivindicacions nacionals dels valencians trobaren l'oposici de l'extrema dreta i la repressi d'una policia que encara no s'havia reciclat a la democrcia. 28. L'Estatut de Benicssim (1981)Els conflictes sobre la bandera i el nom de la comunitat autnoma dificultaren el procs. Finalment l'esquerra valenciana majoritriament accept la franja blava a la senyera, mentre que la dreta accept el nom de Pas Valenci. El projecte s'envi al Congrs dels Diputats, a Madrid per tal que fos aprovat. 29. La Comunitat ValencianaEl 1982, Madrid aprova l'autonomia per amb el nom de Comunitat Valenciana. Tot i que l'actual autogovern no s gens comparable al de l'poca foral, la Comunitat Valenciana compta amb els tres poders: Generalitat, Corts i TSJCV. L'Estatut de 1982 tamb ha fet cooficial el valenci dins del territori valenci. La reforma de l'Estatut el 2006 declara a la Comunitat Valenciana nacionalitat histrica.