Embed Size (px)
Citation preview
CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
ELS ÉSSERS VIUS
ANIMALS
VERTEBRATS
PLANTES
AMB FLORS
ORGANISMES SIMPLES
MONERES
PROTISTES
FONGS
SENSE FLORSINVERTEBRATS
TIPUS DE PLANTES
TIPUS DE PLANTES
AMB FLORSSENSE FLORS
VERDETS I HEPÀTIQUES
FALGUERES COES DE CAVALL
ANGIOSPERMES(LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES)
MONOCOTILEDÒNIESLA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL
DICOTILEDÒNIESLA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS
GIMNOSPERMES(LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)
sivina pi ullastre trompera xiprer
palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa
romaní margarides nenúfar cactus alzina
tomatiguera pastanaga
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES
ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULARALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI
AUTÒTROFESLes plantes no necessitenmenjar altres éssers vius,perquè fabriquen el seualiment.
ALIMENTACIÓNecessiten aire (CO2),aigua (H2O), sals mineralsdel sòl (nitrats, sulfats,fosfats,...) i llum solar.
SABA BRUTAMitjançant les arrelsabsorbeixen sals mineralsdissoltes en aigua del sòl.Això és la saba bruta quepuja pels vasos llenyosos.
SABA ELABORADA
En arribar a les fulles lasaba bruta es mescla ambCO2 i també gràcies alllum (per això només es fade dia) a les fulles esprodueixen molts decanvis fins que estransforma en sabaelaborada. Això és laFOTOSÍNTESI. Com aresultat es desprènoxigen O2.
La saba elaborada esreparteix per tota laplanta pels vasosliberians.
RESPIRACIÓ DE LES PLANTESLes plantes com els animals prenen oxigende l’aire i desprenen diòxid de carboni per ala respiració cel·lular. Aquest intercanvi esprodueix tant de dia com de nit.Al mateix temps que realitzen la fotosíntesitambé respiren. De dia les plantes alliberenmés oxigen que el que empren per larespiració. Al fosquet, les plantesprodueixen la mateixa quantitat d’oxigenque de diòxid i de vespre només alliberadiòxid. Per això al vespre empobreixenl’ambient.
FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
Reproducció sexual de les plantes amb flor
APARICIÓ DE LES FLORSLes plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor:
les flors.
POL·LINITZACIÓEl vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu.
DIRECTEEl pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.
INDIRECTEEl pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flordel mateix tipus.
FECUNDACIÓS’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.
FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORSEl gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.
TIPUS DE FRUITS
CARNOSOS– acumulen aigua
SECS– no acumulen aigua
GERMINACIÓQuan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.
1. S'ENTERRA UNA LLAVOR
2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX
3. CREIX LA TIJA
4. CREIXEN LES FULLES
DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTALa planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.
Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.
TIPUS D’ARBRES
DE FULLA CADUCA
DE FULLA PERENNE
FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
Reproducció asexual
TUBERCLES RIZOMA BULBS
ESQUEIX ESTOLÓ EMPELT
FUNCIÓ DE RELACIÓ
TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES
TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA
RESPOSTA.
SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR
DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”:
-FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM
-GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP
AMUNT
-HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA
AIGUA
-TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN
ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.
