El patiment del bou

Rosa Villora

Veterinària AVAT

BENICÀSSIM 2011

Presidenta: Marta Jimeno Antolín

Vicepresident: José Enrique Zaldivar Laguia

Secretària: Rogelia Sáez de Antoli

Hem de defensar el benestar animal.

El bou de lluita s’ha deixat fora de totes les lleis de

protecció animal.

Hem de respondre als estudis “científics” que

qüestionen el patiment del bou a les places.

PER QUÈ VA NAIXER

ABOLICIÓ DE LA TAUROMAQUIA

www.avat.org.es

OBJECTIU

PROTECCIÓ DE LES DEVESES

Les deveses són un sistema tradicional d’explotació dels recursos naturals de la Península Ibérica.

Són ambients creats per les persones.

Les deveses estan en perill com a conseqüència de: Reforestació inadecuada Mala gestió dels recursos Sobreexplotació L’abandonament La “seca” Substitució de la ramaderia ovina per la bovina Intensificació de la ramadería.

Entre un 4,8 i un 9.3 % destinades a la criança del bou de lluita.

Inconvenients: Danys en els arbres en procés de creixement. Pasturatge intensiu Erosió del terreny Compactació de la terra Tanques impossibiliten altres animales salvatges

moure’s lliurement. …

CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA:

Classe Subclasse Ordre

Subordre Família

Subfamília Gènere

Espècie Subespècie

Varietats: races, castes, llinatges,

famílies i individus

EXTINCIÓ DEL BOU DE LLUITA

Des del punt de vista conservacionista només estan

protegides les subespècies i els grups taxonòmics

superiors.

No hi ha diferències biològiques suficients amb la resta

de bous europeus.

Tots provenen del bos taurus taurus

Bou salvatge primitiu: Uro (bos primigenius taurus)

El bou de lluita no pot extingir-se perquè només s’extingeix una espècie, no una varietat.

Molts són sacrificats abans perquè no

compleixen amb els requisits necessaris

per al toreig.

Jonegades, vedells,…

EL BOU VIU MOLT BÉ

Es realitza en un habitacle tancat en

condicions que no acompleixen la normativa

europea de trasllat d’animals.

Els bous no prenen cap tipus d’aliment des de l’eixida de l’explotació fins al toreig.

TRANSPORT

PUNTA DE PICA

Instrument metàl·lic que talla i punxa

Consta de 6 cordes d'acer encolat i 2'5 centímetres de punxa piramidal tan esmolada en cadascuna de les seues aristes com un bisturí

Cada puntada de pica pot obrir en els teixits del bou fins a 7'4 trajectòries diferents

Una de les finalitats és fer

miquetes els lligaments de la

flexió i extensió del cap per tal

d’evitar que el bou l’alce i facilitar

el toreig.

S’ha d’introduir en el tos, situat

entre la 4a i la 6a vèrtebra

cervical.

Més del 70% són col·locades en

altres zones, provocant danys

encara molt més importants

BANDERILLES

Porten a l'extrem un arpó d'acer que talla i punxa, que té, en la seua part visible, una llargària de 4-6 cm i una amplària màxima de 16 mm.

“Les de castic” tenen uns centímetros més.

ESTOCADA

Espasa curva de 80 cm de llargària

El lloc adecuat perquè penetre l'espasa és el que es coneix com el hoyo de las agujas, que es troba entre la 3a i la 4a vèrtebra dorsal.

Pretén la secció, tall o lesió dels dos grans vasos sanguinis situats en la cavitat toràcica, que són la vena cabdal i l'artèria aorta posterior.

Espasa amb un cap de 10 cm

S’introdueix entre la 1a y 2a vèrtebra cervical

Missió: seccionar la mèdula espinal.

REMATADA

Paràlisi general de l’animal

NO PROVOCA LA MORT INSTANTÀNIA DEL BOU.

Ha estat prohibida en tots els escorxadors de la UE per tractar-se d’un métode cruel.

PUNTILLA

“El crim de l’estrip del picador”

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DEL PROFESSOR

DE LA FACULTAT DE LA UNIVERSITAT

COMPLUTENSE DE MADRID

"Podemos medir el dolor, pero no podemos medir el sufrimiento".

Hi ha una manera de mesurar el patiment en els bòvids: el mesuratge del pH de la sang d'aquests animals i també d’altres paràmetres sanguinis.

PATIMENT

Valor medio Valor fisiológico Valor medio Valor fisiológico

pH 7,01 7,43 Fósforo (mg/ml) 9,85 6,64

Ácido úrico(mg/dl)

4,82 Colesterol (mg/dl)

192,51

Urea(mg/dl)

84,03 35,78 Albúmina(g/dl)

3,97

Creatinina(mg/dl)

3,60 1,38 Calcio(mg/dl)

11,48 9,78

Proteínas T.(g/dl)

7,98 7,40 CPK U/L 1582,81 532,89

GPT U/L 77,81 26,22 GOT U/L 171,13 86,00

Glucosa(mg/dl)

167,62 60 Cortisol(mcg/dl)

6,98 6,00

T4(mcg/dl)

6,66 Cloruros(mEq/L)

79,92 107,22

Hierro(mcg/dl)

98,96 Magnesio(mg/dl)

2,60 2,23

Sodio(mEq/L)

141,79 150,00 Triglicéridos(mg/dl)

183,57 26

Correlació entre el pH i altres paràmetres sanguinis

Estudi de l’eritrograma i leucograma en el bou després del toreig

Autor 1 Autor 2 Autor 3 Autor 4 Autor 5

Htc % (hematocrito) 24-46 54,25 51,86 49 51

Hb (hemoglobina) 8-15 16,85 15,35 15 15,80

Glóbulos Rojos 5-10 12,55 8,30 10 9,95

VCM (V Corpuscularmedio)

40-60 57,10 62,28 - -

HCM (Hb CorpuscularMedia)

11-17 17,30 18,58 - -

CHCM (concentr.de HCM) 30-36 35,3 29,87 - -

Glb. blancos 16-21 20,90 9,10 9,7 12,87

Neutrófilos % 29-31 45,10 57,22 40-44 57

Linfocitos % 56-61 55,10 42,83 46,90 35,00

Monocitos % 2,5-8 6,25 - 4,74 5,00

Eosinófilos % 0,0-5 5,25 - 4,19 3,00

Métode per a mesurar l’estrés:

Cocient entre neutròfils i linfocits. 0,2 estrés baix

0,5 estrés óptim

0,8 estrés alt

Sánchez León y Fernández 0,818

Villafuerte 1,342

Aceña 0,852-0,938

Purroy 1,628

Carpintero 0,517-0,538

Diferents estudis per tal de valorar si l'entrenament del bou suposaria una millor resposta davant el toreig

Ph PCO2 PO2 CO2 HCO3 Beef SO2

Toros entrenados

6,86 66,77 22,39 12,87 10,87 -23,35 18,50

Toros no entrenados

6,81 67,02 23,75 12,20 10,20 -24,21 19,48

Caída 1 Caída 2 Caída 3 Caída 4 Caída 5 Caída 6

Torosentrenados

5 7 6 2 1 6

Toros no entrenados

2 2 3 3 0 0

"Hemos medido las endorfinas del toro, y hemos descubierto que el umbral de dolor del toro es grandísimo. Es decir, durante la lidia liberan 10 veces más betaendorfinas que el ser humano, y siete veces más que durante el transporte".

Les betaendorfines NO neutralitzen el dolor.

En medicina i en veterinària la determinació en sang ha servit per a MESURAR el dolor

BETAENDORFINES

pg/dl pg/ml

Tolerable con preparación para el parto 133,48 1,3348

Tolerable sin preparación para el parto 188,94 1,8894

Doloroso con preparación para el parto 293,50 2,9350

Doloroso sin preparación para el parto 415,74 4,1574

Insoportable con preparación para el parto Ninguna Ninguna

Insoportable con preparación para el parto 508,80 5,0880

"El estrés durante el transporte es tres veces superior que durante la corrida". "Es decir, para estos animales es tres veces más estresante transportarlos que realizarles una lidia".

Perquè els valors que mesuren el cortisol puguen ser interpretats amb claredad és indispensable la integritat

del sistema nerviós, i és ben evident, que el bou, després del toreig, té lesions importants en el sistema nerviós

El toro de lidia tiene el tálamo, primer centro regulador del dolor, más desarrollado que un toro manso. Hemos medido la velocidad de transmisión de la información entre neuronas dentro del propio tálamo... ¡y es casi el doble de rápida que en el manso! Si la información llega mucho más rápida, la respuesta será mucho más rápida".

El tàlem no es l’encarregat de respondre davant el dolor, es l’estructura neuronal que processa les sensacions.

Es l’escorça cerebral la que decideix la resposta que s’ha de produir

TÀLEM

“El toro se desprende del dolor tras el primer puyazo. No tiene recuerdo, ni neuronas memoria, ni sensación de dolor. ¡Por eso regresa al caballo!"

“La tienta con muleta en el toro de lidia es inviable dada la capacidad de aprendizaje de los animales".

El dolor és un mecanisme de defensa que possibilita la lluita, la fugida i l'aprenentatge.

MEMÒRIA

"Un animal no puede defenderse; si tú estás disfrutando con la tortura, te gusta ver cómo está sufriendo ese animal.... entonces no eres un ser humano , ERES UN MONSTRUO".

José Saramago