Són animals aquàtics, fonamentalment

marins. De vida sèssils. El terme sèssil

s'utilitza en botànica per a expressar la

falta d'un òrgan que serveixi de peu o

suport.

Els porífers (esponges) tenen una anatomia bastant simple, no formen encara vertaders teixits. Bàsicament consten d'una cavitat interna que comunica a l'exterior per un conjunt de porus (d'aquí el seu nom de porífers) i per una obertura major anomenada òscul.

Es componen de dues capes de cèl•lules, entre les quals hi ha una substància gelatinosa.› Externa: Està constituïda per cèl·lules primes i planes.

› Interna: Té unes cèl•lules característiques proveïdes d'un flagel i un collar en forma d'embut, que s'anomenen coanòcits.

Nutrició: Les esponges no tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. L'oxigen arriba directament a les cèl•lules per difusió. Les substàncies residuals són expulsades lliurement, a través de la paret o per l'obertura que tenen en un extrem anomenada òscul. El moviment dels flagels dels coanòcits produeix un flux d'aigua que entra pels porus, passa a la cavitat central o atri i surt per l'òscul. Les partícules orgàniques que hi ha en suspensió a l'aigua són atrapades i digerides pels coanòcits i les cèl•lules fagocitàries que recobreixen els canals de les esponges. Les substàncies resultants d'aquesta digestió poden passar al mesènquima i alimentar altres cèl•lules.

Relació: Manquen de sistema nerviós. Al

no poder desplaçar-se han

desenvolupat substàncies pudentes

com a mitjà de defensa, davant el qual

no s'apropen els depredadors, encara

que alguns caragols marins s'han

especialitzat a menjar-les-hi.

Reproducció: presenten dos tipus de reproducció:

› Sexual: Els òvuls i els espermatozoides es produeixena partir de determinades cèl•lules dels mesènquima.Els espermatozoides són expulsats per l'òscul en gransquantitats, i poden penetrar en una altra esponjaarrossegats pel corrent d'aigua. Una vegada dintre,arriben fins als òvuls i es produeix la fecundació. Elszigots es transformen en larves ciliades que sónalliberades a l'aigua, on podran transformar-se enesponges adultes.

› Asexual: Es produeix per la separació de fragmentsde l'esponja, que es dispersen en l'aigua iposteriorment es converteixen en espongesindividuals.

El cicle vital de les esponges es molt

variat segons les espècies: n’hi ha que

són anuals com les de aigua dolça que

moren al alliberar les gèmmules, hi altres

són capaços de viure varis anys.

Àscon: És el més simple, presenta una

cavitat atrial uniforme.

Sícon: De parets una mica més

gruixades, presenta entrants on

desemboquen els porus inhalants.

Lèucon: És l'organització més complexa.

De parets més gruixades, forma unes

cavitats o cambres vibràtils.