Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls,

per si de cas puc veure l’estel que mires tu.

Als rodamons viatgers els demano insistent

si cap d’ells ha sentit el teu perfum lleuger.

Només mouen els vents em planto cara d’ells

per si el més lleu em duu qualque mot teu.

Furtiu esguardo qui trobo arreu-arreu,

per veure d’entreveure del teu bell rostre un tret.

Rodant camins amunt sense meta ni rumb

vaig buscant la cançó que em digue el nom volgut.

Abú Bakr al-Turtusí (Tortosa, 1059- Alexandria, 1126).

ABSÈNCIA

Sense parar, ai! recórrec el cel, ai! recórrec el cel,amb els meus ulls, ai! recórrec el cel, ai! recórrec el cel,

per si de cas puc veure l'estel que mires tu.

Als rodamons viatgers els demane insistentsi cap d'ells ha sentit el teu perfum lleuger.

Només mouen els vents em plante cara d'ellsper si el més lleu em duu qualque mot que fos teu.

Furtiu esguarde qui trobe arreu-arreuper veure d’entreveure del teu bell rostre un tret.

Rodant camins amunt i rodant, sense meta ni rumb,rodant camins amunt i rodant, sense meta ni rumb,vaig buscant la çancó que em diga el nom volgut.

Ai! sense parar, ai! recórrec el cel, ai! recórrec el cel,

amb els meus ulls recórrec el cel, ai! recórrec el cel.

Abú Bakr al-Turtusí