- 1. PROJECTE DEL COS HUM 2n PROJECTE HMSTERS I INVENTORS i
INVENTORES JUNIOR
2. PLUJA DIDEES QUAN VAM ACABAR EL PROJECTE DELS HMSTERS I ELS
INVENTORS I LES INVENTORES JUNIOR, TOTES DUES CLASSES TENIEN MOLTES
GANES DINICIAR UN NOU PROJECTE. VAM FER LA PLUJA DIDEES PERQU
TOTHOM DIGUS LA SEVA, I VAN SORGIR DIFERENTS PROPOSTES, TOT I QUE
LA GRAN MAJORIA VOLIEN EL COS HUM. * LES FLORS I LES PLANTES MARC:
LES FLORS PERQU ES PODEN APRENDRE MOLTES COSES LAIA M: LES PLANTES
PER SABER COM SN LES CARNVORES. * EL COS HUM MAX I DANI V: PER
APRENDRE MOLT. NAHIA: PERQU ENS FA CAMINAR I PER VEURE QUE S
IMPORTANT DANI M, JORDI D I DANIELA: PER APRENDRE ELS SSOS DE
LESQUELET LUCIA CH I IRINA: PER SABER COSES DEL COR JESS, JNIK I
ERIC: PERQU S MOLT INTERESSANT * LARC DE SANT MART JANA R I
MARIONA: PERQU ES PODEN APRENDRE MOLTES CANONS LUCIA A: PERQU S
MOLT BONIC 3. ELS AVIONS ADRIEL: PERQU VULL SABER COM VOLEN * EL MN
JOEL: PER VEUREL PER FORA NIL: PER SABER COM ES VA CONSTRUIR 4. EL
COS HUM ARNAU: PERQU VULL SABER COM ENS AGUANTEM. JAVIER: PERQU
VULL SABER COM PODEM VIURE SENSE EL COR. LUCAS: VULL SABER COM
CURAR A LA GENT QUAN ET FAS MAL. EDURNE: VULL SABER QU T EL COS.
MAG: VULL SABER QUINA FORMA T EL COR. ELS INVENTS EMMA I JANA: PER
APENDRE COM ES FAN. DANI I LEX: VULL SABER COM ES CONSTRUEIXEN ELS
ROBOTS. ELS BEBES SERGI: VULL SABER COM SURTEN ELS BEBES DE LA
PANXA. LA ROBA LUCIA: PERQU MAGRADA LA ROBA. ELS VAIXELLS MARC I
NEREA: VULL SABER PERQU NO SENFONSEN I COM FUNCIONEN. ELS METGES
EIRA I JOANA: MAGRADARIA APRENDRE A CURAR LES PERSONES. PLUJA
DIDEES 5. EN AQUESTA OCASI NOMS ENS VA FER FALTA FER UNA NICA
VOTACI, TANT A LA CLASSE DELS HMSTERS COM A LA DELS INVENTORS I
INVENTORES JUNIOR. TENIEN MOLT CLAR QUE EL TEMA QUE VOLIEN
TREBALLAR ERA EL COS HUM. 6. QU SABEM DEL COS HUM? LUCIA A: ELS
SSOS ENS PERMETEN JUGAR, CAMINAR I CRRER. DANI V: HI HAN PARTS QUE
TENEN ELS SSOS QUE SN UNS FORATS QUE ENGANXEN UN S AMB LALTRE. ELS
SSOS SN COM PLSTIC PER MS FORTS ADRIEL: DE DIA ELS ULLS SINFLEN COM
ELS DELS GATS, I PER LA NIT ES POSEN PETITS. LUCIA A: VOL DIR LA
PUPILLA MARC: DE VEGADES, SI SURTEN GRANETS ELS METGES ELS PODEN
TREURE JOEL: QUAN ESTEM DORMINT TENIM MS ENERGIA I CADA VEGADA ENS
FEM MS GRANS. NIL: QUAN ENS FEM UNA FERIDA LA SANG LA TAPA, SI LA
SANG ES SECA ES FA LA CROSTA (DANI M.). NIL: TAMB SE QUE A UN BEB
NO LI PODEM TOCAR EL CAP PERQU ENCARA NO EST DUR. .S S MOLT TOU,
ENS VA DIR EL JOEL. DANI M: QUAN EL COR EST QUIET TE MUERES. JESS:
EL CERVELL S EL QUE DIU A TOT EL COS QU HA DE FER. MARC: LA
MANDBULA S LA PART MS FORTA. ERIC: SORTIM PER LA PANXA I PER LA
VULVA. JULIA: DONCS JO VAIG SORTIR PER LA PANXA. IRINA: ELS BEBES
SURTEN PER SOTA DEL MELIC JANA R: EL COR EST AL MIG. JNIK I LAIA A:
S, I ES MOU PERQU LA SANG PASSA PER LES VENES. MAGI: CLAR EL COR
EST FET DE SANG JULIA: TENIM MOLTES CLLULES NAIARA: EL COR NO S
NORMAL, S UNA MICA GRAN I AMB VENES. 7. QU VOLEM SABER? APARELL
DIGESTIU I EXCRETOR JOEL: COM FUNCIONA LA PANXA? COM ENS CAUEN LES
DENTS I PERQU? JESS: DESPRS DE LESTMAC, PER ON VA EL MENJAR?
APARELL RESPIRATORI MART B: EN QUINA PART SN ELS PULMONS APARELL
LOCOMOTOR EMMA: PER QU CRUIXEN ELS SSOS? DANI V: COM ES MOU EL COS?
MARC I LEX R: COM ES DIUEN ELS SSOS MARC I JORDI D: COM ES FAN ELS
SSOS DEL BEBES? JOEL: COM CREIXEN ELS SSOS? DANIELA: PER QU TENIM
SSOS A LES MANS? JESS: COM PODEM TOCAR ELS SSOS SI HI HA ELS
MSCULS? NIL: PER QU LA COLUMNA VERTEBRAL CONTROLA EL MOVIMENT? SI
ET TRENQUES UN S QUE PASSA? JAVIER I ARNAU: QU TENEN PER DINTRE ELS
SSOS I COM ENS AGUANTEM? JAVIER: COM ES FORMEN ELS MSCULS 8.
APARELL CIRCULATORI LUCIA A: COM FUNCIONA EL COR I QUINA FORMA T?
NIL: PERQU ES PARA EL COR? JAVIER: DE QU EST FET EL COR I PER ON
PASSEN LES VENES? JULIA: ON EST EL COR? MAGI: COM S EL COR? NAIARA:
PER ON COMENCEN I ACABEN LES VENES MARIONA: DE QUIN COLOR SN LES
VENES? MAX: COM ES FA EL COR? LEX R: PERQU TENIM CICATRUIS I
DIFERENTS TIPUS DE GRUPS SANGUINIS ARNAU: LA SANG S FREDA O
CALENTA? APARELL REPRODUCTOR LAIA M: COM CREIXEM A LA PANXA? JANA
S: ELS BEBES QUAN ESTAN A LA PANXA MENJEN PER UN TUB, PER ON EST
AQUEST TUB? SISTEMA NERVIS IRINA: QUI ORDENA ELS MOBIMENTS? NAHIA I
MAGI: QU POT FER EL CERVELL? COM ES CONNECTA EL CERVELL AL COS?
MARTIN: DE QU EST FET EL CERVELL? 9. GENERALS ADRIEL: COM PODEM
VIURE? PER QU ENS PASSA LELECTRICITAT? LEX R., LUJAN I LAIA M: COM
ENS FEM GRANS I DESPRS MORIM? LEX R: QU SN ELS RGANS? JULIA: COM ES
TRACTA EL COS HUM? QU SN LES CLLULES? 10. COM HO PODEM SABER? COM
QUE TANT ELS HMSTERS COM ELS INVENTORS I INVENTORES JUNIOR TENEN UN
CERT BAGATGE A LHORA DE FER ELS PROJECTES, EN UN MOMENT, ENTRE TOTS
VAM RECORDAR, QUINES SN LES FONTS DINFORMACI DE LES QU DISPOSEM,
PER RESOLDRE TOTS ELS NOSTRES DUBTES I INQUIETUDS. I UN COP VAM
TENIR LA INFORMACI A LA CLASSE, VAM DEDICAR UN PARELL DE SESSIONS
PER VEURE-LA. UN COP VAM MIRAR LA INFORMACI ALGUNS NENS I NENES JA
VAN ARRIBAR A LES SEVES PRIMERES CONCLUSIONS: JORDI D: ELS PULMONS
SEMPRE ESTAN TAPATS PER NO FER-NOS MAL. LAIA A: S PER LES
COSTELLES. LEX R: LS DE LA CINTURA ES DIU PELVIS, I EL DE LESQUENA
S LOMPLAT, ENS VA DIR LA MARIONA. 11. LES PARTS DEL COS. - PARTS
EXTERNES. - PARTS INTERNES: APARELLS I SISTEMES DEL COS. - DIGESTIU
I EXCRETOR: ESTMAC, INTESTINS - RESPIRATORI: PULMONS, DIAFRAGMA -
CIRCULATORI I CARDIOVASCULAR: COR, VENES - NERVIS: CERVELL, LES
NEURONES - REPRODUCTOR: VULVA, PENIS - INMUNOLGIC: VACUNES,
ANTICOSSOS - LOMOTOR I ESQUELTIC: MSCULS, ARTICULACIONS NDEX DEL
PROJECTE 12. PER COMENAR A TREBALLAR AMB MS PROFUNDITAT COM SN, COM
FUNCIONENI QUINES SN CADASCUNES DE LES PARTS QUE INTEGREN ELS
NOSTRES APARELLS O SISTEMES INTERNS DEL COS, VAN DECIDIR FER PETITS
GRUPS DE 2/3 NENS/ES PERQU ENS EXPLIQUSSIN TOT AIX. CADA APARELL
I/O SISTEMA LEXPLICAVEN DOS GRUPS DIFERENTS, AIX LA INFORMACI QUE
ENS ARRIBAVA ERA MOLT MS EXTENSA , I LES DIFERENTS MANERES
DEXPLICAR-HO I EXPOSAR-HO ARRIBAVEN MOLT MS A LA RESTA DE GRUPS. EN
CASACUNA DE LES EXPOSICONS SEGUIEM ELS SEGENTS PASSOS, PRIMER
EXPOSAVA UN GRUP, I DESPRS LALTRE. DESPRS DEL SEGON, FEIEM COM UNA
PETITA RECOPILACI DE TOT EL QUE SHAVIA EXPLICAT, I SOBRIA EL TORN
DE PREGUNTES PERQU TOTS ELS INFANTS ELS POGUESSIN PREGUNTAR ALS
EXPOSITORS ELS SEUS DUBTES. UN COP ACLARITS ELS DUBTES, POT SER
TENEM NOUS PLANTEJAMENTS QUE CALDRIA CONTINUAR INVESTIGANT. POSVEM
UN PETIT VDEO ON TOTA LA INFORMACI EXPOSADA SEXPLICAVA MITJANANT
DIBUIXOS, IMATGES S A DIR, DUNA MANERA MOLT MS VISUAL,
ASSEGURANT-NOS AIX, QUE LA INFORMACI EXPOSADA SENTENGUS DUNA MANERA
MOLT MS SIGNIFICATIVA. PRIMER ENS EXPLIQUEN... DESPRS FEM LES
PREGUNTES I PER LTIM, VEIEM UN VDEO! 13. APARELL DIGESTIU NENS I
NENES QUE EXPOSEN: LUCIA A., JORDI G, LUJN, EMMA, MARC I JULIA. PER
COMENAR AMB LEXPOSICI ENS VAN DEFINIR QUE S LAPARELL DIGESTIU: S UN
CONJUNT DRGANS QUE ENS PERMETEN FER EL PROCS DE LA DIGESTI DE TOT
ALL QUE MENGEM.. TAMB ENS VAN EXPLICAR EL RECORREGUT QUE FEIA EL
MENJAR DURANT AQUEST PROCS. TOT COMENAVA A LA BOCA QUAN MASTEGUEM
ELS ALIMENTS AMB LES DENTS. ENS VAN ACLARIR QUE LES DENTS ES CREEN
DINTRE DE LA PANXA DE LA MARE; I QUE LES DE LLET SURTEN ENTRE ELS 6
I 12 MESOS. DESPRS, QUAN JA ENS FEM MS GRANS, ENTRE ELS 5 I 6 ANYS,
LES DENTS DEFINITIVES COMENCEN A EMPNYER LES DENTS DE LLET I
AQUESTES CAUEN. UN COP EL MENJAR SHA TRITURAT A LA BOCA BAIXA PER
LESFAG, QUE S UN TUB QUE VA FINS A LESTMAC. QUAN EL MENJAR ENTRA AL
ESTMAC, ES CONVERTEIX EN UNA PASTA QUE ES DIU QUIMO I S QUAN ES
DIGEREIX EL MENJAR. PER PERQU LESTMAC PUGUI DESFER ELS ALIMENTS, S
NECESSARI QUE EL PANCREES, EL FETGE I LA VESCULA BILIAR SEGREGUIN
ELS SEUS LQUIDS. UN COP A PASSAT AIX, EL QUIMO PASSA A LINTEST
PRIM, QUE FA APRXIMADAMENT 7 METRES, I S LENCARREGAT DAGAFAR LES
VITAMINES DEL MENJAR PER TENIR LENERGIA QUE NECESSITEM. LA RESTA
DEL MENJAR EN CONVERTEIX EN CACA A LINTEST GROS, QUE FA 1 METRE I
SURT PER LANUS. TOTA AQUESTA EXPLICACI LA VAM PODER COMPRENDRE
MILLOR GRCIES A UN MURAL QUE VAN PORTAR I ON ES VEIEN TOTS ELS
RGANS QUE FORMEN PART DE LAPARELL DIGESTIU. A MS DE TOT AIX, ENS
VAN PORTAR DIFERENTS POTS ON ES PODIA OBSERVAR PERFECTAMENT LES
DIFERENTS FASSES QUE PASSA EL MENJAR FINS ARRIBAR A LANUS. DUBTES
DELS COMPANYS/ES - COM POT CABRE LINTEST DINTRE DE LA PANXA SI ES
TAN LLARG? (MARC O.) * JULIA: PERQU EST TOT ENROTLLAT A DINTRE. 14.
UN COP FETA LEXPOSICI VAM VEURE ELS SEGENTS VIDEOS:
http://www.youtube.com/watch?v=cYerchoBKCs, (EL CUERPO HUMANO: EL
APARATO DIGESTIVO) I http://www.supersaber.com/digestivo.htm. I VAN
SORGIR LES SEGENTS QESTIONS: -QUE SN LES PAPILLES GUSTATIVES? SN
UNS PUNTETS QUE ESTAN A LA LLENGUA QUE ENS DEIXEN SABER EL SABOR
QUE TENEN ELS ALIMENTS. - I ELS MXILLARS QUE SN? S UN S DE LA CARA,
S ON ESTAN LES GENIVES. TAMB VAM APENDRE QUE EL PROCS DE LA DIGESTI
DURA APROXIMADAMENT DE TRES A CUATRE HORES, I QUE QUAN EL MENJAR ES
TRITURA A LA BOCA ES BARREJA AMB LA SALIVA ES DIU BOLO ALIMENTICI.
PER FER-NOS UNA IDEA MS PROPERA DE COM S LAPARELL DIGESTIU VAM
PROPOSAR DIFERENTS ACTIVITATS A LAULA, ENTRE ELLES; OBSERVAR
QUANTES DENTS TENIM, SN TOTES IGUALS? PER A QU SERVEIX CADASCUNA
DELLES?;LA PIRMIDE DELS ALIMENTS, QUANT MESUREN ELS NOSTRES
INTESTINS LES DENTS COM A LEXPOSICI ENS VAN PARLAR SOBRE LES DENTS,
VAM VEURE UNA ALTRE VIDEO ON ENS EXPLICAVEN ELS DIFERENTS TIPUS DE
DENTS QUE HI HA I LA SEVA FUNCI (
http://www.youtube.com/watch?v=aCIyeKi58xc) . VAM APRENDRE QUE LES
DENTS TENEN FORMES DIFERENTS PERQU CADA GRUP DE DENTS I QUEIXALS
TENEN UNA FUNCI: ELS INCISIUS TENEN FORMA PLANA I ESMOLADA, I
SENCARREGUEN DE TALLAR ELS ALIMENTS. ELS CANINS SN MS PUNXEGUTS I
SENCARREGUEN DESTRIPAR LALIMENT. ELS PREMOLARS AJUDEN ALS CANINS I
COMENCEN A TRITURAR EL MENJAR. ELS MOLARS ACABEN DE TRITURAR
LALIMENT I EL PREPAREN PER PASSAR A LESTMAC. TAMB VAM APRENDRE QUE
QUAN SOM PETITS TENIM 20 DENTS I QUAN CAUEN AQUESTS QUE 15. PER TAL
DE COMPROVAR SI REALMENT TENIM AQUESTA QUANTITAT DE DENTS ENS VAM
POSAR PER PARELLES A COMPTAR-LES ELS BASTONETS DELS PEDIATRES ENS
VAN AJUDAR. VAM VEURE QUE COM NOSALTRES JA TENIM ENTRE SIS I SET
ANYS ENS FALTEN DENTS PERQU JA ENS HAN CAIGUT! DESPRS VAM FER UNA
FEINETA EN LA QUE HAVEM DESCRIURE ELS DIFERENTS TIPUS DE DENTS QUE
HI HA. TAMB VAM FER UNA BOCA EN LA QUE HAVIEM DE COLLOCAR LA
QUANTITAT DE DENTS QUE TENIM ACTUALMENT I EN LA QUE HAVIEM
DINTENTAR FER LA FORMA DE LES DENTS. 16. LA PIRMIDE DELS ALIMENTS
GAIREB TOTS ELS NENES I NENES DE LES DUES CLASSES JA HAVIEN VIST LA
PIRMIDE DELS ALIMENTS AL MENJADOR, AL METGE PER TANT VAM SER ELLS I
ELLES ELS QUE LA VAN EXPLICAR: - SERVEIX PER VEURE QUINS ALIMENTS
ES PODEN MENJAR MOLT I QUINS NO, PER EXEMPLE NO ES PODEN MENJAR
MOLTES XUXES PERQU FAN CRIES I TAMB MAL DE PANXA. - HEM DE MENJAR
MOLT ENCIAM PERQU S MOLT SA I S VERDURA. - EL PEIX TAMB S MOLT BO
PERQU T MOLTES VITAMINES. - FER DIETA, VOL DIR MENJAR SA COM
VERDURES, FRUITA; I NO HEM DE MENJAR COSES QUE ENGREIXEN. - LA
TRUITA DE PATATES TAMB S BONA PERQU PORTA PATATA I S VERDURA. I LES
PASTANAGUES TAMB I A MS VAN B PER A LA VISTA. DESPRS, EN GRUPS DE
4, VAM ESTAR MIRANT I RETALLANT MENJAR DE DIFERENTS REVISTES I VAM
FER LA NOSTRA PIRMIDE DELS ALIMENTS, I A MS HAVEM DE FER FRASES
INDIVIDUALMENT EXPLICANT QUE S UNA DIETA SALUDABLE. 17. TREBALLEM
LA MESURA COM JA ENS VAN EXPLICAR A LES EXPOSICIONS, LINTEST PRIM
MESURA APROXIMADAMENT 1 METRE, I EL GRUIXUT POT ARRIBAR ALS 7! AIX
DONCS VAM FER UNA ACTIVITAT PER TREBALLAR LA MESURA. PER QUE S
MESURAR? RESPOSTES DELS NENS I NENES: - S AGAFAR UNA CINTA MTRICAI
ESTIRAR PER MESURAR COSES. NOMS PODEM MESURAR AMB UN METRE: - NO
TAMB PODEM FER SERVIR UN REGLE. CREIEU QUE PODEM MESURAR AMB LES
MANS I AMB ELS PEUS? TOTS I TOTES VAN DIR NO. PER HO VAM PROVAR I
VAM VEURE QUE S QUE PODEM MESURAR OBJECTES AMB PAMS I PEUS, PER COM
QUE CADASC TENIM UN TAMANY DE PEU I DE M LA MESURA NO S LA MATEIXA.
UN COP FETA AQUESTA CONVERSA I AMB LAJUDA DUNA CINTA MTRICA VAM
SORTIR A LA TERRASSA I VAM MARCAR AMB UN GUIX AL TERRA ELS METRES
QUE FEIEN ELS INTESTINS. DESPRS VAM MESURAR-LOS AMB PAMS I PEUS I
VAM COMPARAR ELS RESULTATS: INTEST PRIM: LEX N. 38 PEUS / NIL 36
PEUS. INTEST GROS: LUCIA A. 16 PAMS / DANI M. 19 PAMS 18. UN COP JA
DINTRE DE LAULA VAM FER UNA FEINA EN PAPER PER TAL DAPRENDRE A FER
S DEL REGLE, I COMENAR A CONIXER EL CENTMETRE. 19. APARELL
RESPIRATORI LAPARELL RESPIRATORI SENCARREGA DE LA RESPIRACI DEL
NOSTRE COS, SIN ENS MORIREM. PRIMER ENS VAN EXPLICAR QUE LAIRE
ENTRA PER LES FOSSES NASALS I ES FILTRA ER LA TRQUEA, BAIXANT PER
AQUESTA FINS A ARRIBAR ALS PULMONS, PER PASSANT PRIMER PEL
DIAFRAGMA, JA QUE AQUEST FA QUE ELS PULMONS SOBRIN I ENS AJUDA A
RESPIRAR. A DINTRE DELS PULMONS ES TROBEN ELS BRONQUIOLS I DINTRE
DAQUESTS, ELS ALVEOLS PULMONARS, QUE SN COM UNS PETITS SAQUESTS
DAIRE AMB PETITES VENES QUE AGAFAN LOXGEN PER A LA RESTA DEL COS I
PER TENIR ENERGIA. EL PULM ESQUERRE S MS PETIT PERQU EST EL COR I
EST PROTEGIT PER LA CAIXA TORCICA. COM A CURIOSITAT ENS VAN
EXPLICAR QUE EL SINGLOT ENS AGAFA PERQU EL DIAFRAGMA PERD EL
CONTROL I NO SEGUEIX EL RITME DE LA RESPIRACI. NENS I NENES QUE
EXPOSEN: JESS, ERIC, LAIA ALSINA, DANIELA 20. CONSTRUIM UN APARELL
RESPIRATORI! DESPRS DE FER UN PETIT RECORDATORI SOBRE COM FUNCIONA
EL SISTEMA RESPIRATORI, ELS HEM PROPOSAT ALS NOSTRES INFANTS
CONSTRUIR EL NOSTRE PROPI APARELL RESPIRATORI A PARTIR DE DUES
CANYETES, UN TROS DE PLASTELINA, DOS GLOBUS I UNA PETITA AMPOLLA
DAIGUA RODONA! JA TENIM EL NOSTRE APARELL RESPIRATORI, ARA NOMS ENS
QUEDA BUFAR I OBSERVAR SI ELS NOSTRES PULMONS SINFLEN 21. CONSTRUIM
UN APARELL RESPIRATORI! 22. EXERCICIS RESPIRATORIS A EDUCACI FSICA
... A LES CLASSES DEDUCACI FSICA HEM FET DIFERENTS ACTIVITATS PER
COMPROVAR LA NOSTRA CAPACITAT PULMONAR. MIREU... 23. APARELL
CIRCULATORI CARDIOVASCULAR NENS I NENES QUE EXPOSEN: NAHIA,
MARIONA, DANI VIRU, ADRIEL, LAPARELL CIRCULATORI SERVEIX PER PORTAR
LA SANG PER TOT EL COS, DES DELS PEUS FINS AL CAP. EST FORMAT PEL
COR, LES ARTRIES I LES VENES. LES ARTRIES TREUEN LA SANG NETA PER
TOT EL COS I SN MS GRUIXUDES QUE LES VENES, LES QUALS PORTEN LA
SANG BRUTA. TAMB ENS VAN EXPLICAR QUE LA SANG S UN LQUID VERMELLS
QUE CIRCULA PER TOT ELS COS, I QUE EL COR S UN MSCUL QUE TENIM A LA
PART ESQUERRA DEL COS, I QUE TOT I QUE EN EL DIBUIXOS VEIEM QUE LA
SANG DE LES VENES LA DIBUIXEN DE COLOR BLAU, EN REALITAT S
VERMELLA, NOMS HO FAN PERQU SABEM QUINES SN LES VENES I QUINES LES
ARTRIES. AIX COM TAMB VAM APRENDRE QUE LA SANG ESTAVA FORMADA PER
TRES CLLULES: ELS GLBULS VERMELLS, QUE SN ELS QUE TRANSPORTEN
LOXGEN, ELS GLBULS BLANCS, QUE DEFENSEN EL NOSTRE COS DE LES
MALALTIES ATACANT ALS MICROBIS, I LES PLAQUETES, QUE SN LES QUE
TAPEN LES FERIDES. DUBTES DELS COMPANYS/ES -PER QU QUAN FEM FORA
LES VENES ES VEUEN MS? PERQU SINFLEN PER LA PRESSI. - PER QU LA
GENT QUAN ES FA GRAN T LES VENES MS GRUIXUDES? PERQU QUAN EL COS
CREIX HO FA TOT. 24. OBSERVEM LA SANG AL MICROSCOPI I CORS DE
DIFERENTS ANIMALS; AIX COM TAMB ESCOLTEM EL BATEC. 25. LA CLASSE
DELS GATS VENEN A EXPLICAR-NOS COSES SOBRE EL COR 1. COM FUNCIONA
EL COR? EL COR EST FORMAT PER DUES AURCULES I DOS VENTRICLES. PER
DINS DEL COR HI HA UNA MENA DE CABLES QUE ENVIEN IMPULSOS ELCTRICS.
AQUESTS IMPULSOS ELCTRICS FAN QUE EL COR BATEGUI I PUGUI ENVIAR LA
SANG PER TOT EL COS A TRAVS DE LES VENES I DE LES ARTRIES. 2. QUINA
FORMA T? T FORMA DE CON I T LA MIDA DUN PUNY. 3. PER QU ES PARA EL
COR? QUAN ENVELLIM, EL NOSTRE COR, TAMB HO FA I ARRIBA UN MOMENT EN
QUE JA NO T TANTA FORA PER ENVIAR LA SANG PEL COS I AL FINAL SACABA
ATURANT. TAMB ES POT POSAR MALALT SI MENGEM ALIMENTS AMB MOLT DE
GREIX. LLAVORS ENS AGAFA COLESTEROL: EL GREIX FA UN TAP A LES VENES
I NO DEIXA PASSAR LA SANG B. PER TENIR EL COR BEN SA HEM DE MENJAR
ALIMENTS COM VERDURES, FRUITES...I FER MOLT DESPORT! 4. DE QU EST
FET EL COR? EL COR S UN MSCUL, COM EL QUE TENIM ALS BRAOS, A LES
CAMES... 26. 5. PER ON PASSEN LES VENES? PER ON COMENCEN I ACABEN
LES VENES? LES VENES COMENCEN AL COR, PASSEN PER TOT ELS COS I
TORNEN AL COR. 6.ON EST EL COR? EST SITUAT AL MIG DEL PIT, ENTRE
ELS PULMONS, TIRANT UNA MICA CAP A LESQUERRA. EL COR I ELS PULMONS
ESTAN PROTEGITS PER LA CAIXA TORCICA. 7. DE QUIN COLOR SN LES
VENES? LES VENES SN DE COLOR VERMELL FOSC, COM LA SANG. 8. COM ES
FA EL COR? AMB CLLULES. 9. LA SANG S FREDA O CALENTA? LA NOSTRA
SANG, AIX COM LA DALTRES MAMFERS COM ELS GOSSOS, ELS GATS, ELS
LLEONS..S CALENTA. HI HA ANIMALS, COM ELS RPTILS QUE LA TENEN
FREDA. LA CLASSE DELS GATS VENEN A EXPLICAR-NOS COSES SOBRE EL COR
27. APARELL REPRODUCTOR NENS I NENES QUE EXPOSEN:NIL, LUCIA C,
IRINA, JOEL, NEREA, MAGIC, SERGI I MART B. LAPARELL REPRODUCTOR S
LUNIC QUE S DIFERENT ENTRE ELS HOMES I LES DONES. LAPARELL
REPRODUCTOR MASCUL S LENCARREGAT DE FABRICAR ELS ESPERMATOZOUS,
AQUEST ESTAN DINTRE DELS TESTICLES, ELS QUALS ESTAN PROTEGITS PER
LESCROT. EL PENIS S LRGAN PER ON SUTEN ELS ESPERMATOZOUS, I EST
FORMAT PER LA BUFETA, QUE GUARDA EL PIPI, LA URETRA QUE ES PER ON
SURT EL PIPI I ELS ESPERMATOZOUS; I PELS TESTICLES. LAPARELL
REPRODUCTOR FEMEN EST FORMAT PER LES DUES TROMPES DE FALOPI, LA
VAGINA, ELS OVARIS, LTER I ELS LLABIS MENORS I MAJORS. QUAN LES
NENES ES FAN GRANS DINTRE DEL OVARIS ES FAN ELS VULS. TAMB ENS VAN
EXPLICAR COM ES DESENVOLUPA EL FETUS A DINTRE DE LA PANXA, PER
PERQU AIX PASSI S NECESSARI QUE ES JUNTIN ELS ESPERMATOZOUS AMB ELS
OVULS, AL PRINCIPI EL BEB S COM UNA LLENTIA, DESPRS ES FA MS GRAN.
AIX SERIA LA GESTACI. A DINS DE LA PANXA EL BEB ES DIU FETUS. QUAN
ES FA GRAN ARRIBA EL MOMENT DE SORTIR I AIX ES DIU EL PART. EL
FETUS EST A DINS DUNA BOSSA QUE ES DIU PLACENTA,LA QUAL EST PLENA
DEL LQUID AMNITIC. EL FETUS EST CONECTAT AMB LA MARE A TRAVS DEL
CORD UMBILICAL, EL QUAL LI DONA ALIMENT I OXIGEN PER TAL DE PODER
VIURE. QUAN JA SURT EL BEB EL CORD EL TALLEN I DAQU SURT EL MELIC.
LA RESTA TAMB SAP MOLTES COSES I T DUBTES -ELS ESPERMATOZOUS PODEN
ENTRAR MS DUN I ES QUAN SURTEN ELS BESSONS. - ALGUNS VULS DE LES
DONES NO PODEN TENIR FILLS. - ELS BEBES A MS DE SORTIR PER LA VULVA
TAMB PODEN SORTIR PER LA PANXA. - Si ELS ESPERMATOZOUS NO ARRIBEN A
TEMPS QUE PASSA? DONCS QUE NO HI HA BEB. - QU PASSA SI LA MARE FUMA
DURANT LEMBARAS? QUE EL BEB T UN DESENVOLUPAMENT QUE FA QUE SIGUI
MS PETIT I QUE PODEN TENIR UNA MALATIA. 28. SIMULEM UN PART AMB
DIFERENTS MATERIALS VAM FER UNA ACTIVITAT EN LA QUE SIMULAVEM UN
PART. EL GLOBUS PLE DAIGUA ERA LA PLACENTA AMB EL LQUID AMNITIC, EL
PLAYMOVIL EL BEB I EL FIL EL CORD UMBILICAL. 29. ENS VISITA UNA
LLEVADORA APROFITANT QUE ESTAVEM TREBALLANT LAPARELL REPRODUCTOR I
QUE VAM VEURE DIFERENTS VIDEOS I DOCUMENTALS SOBRE EL PART, VAM
PENSAR QUE SERIA INTERESSANT QUE ENS VISITS UNA LLEVADORA PER TAL
DACLARIR TOTS ELS NOSTRES DUBTES. PREGUNTES DELS INFANTS: -QUAN
DURA UN PART? - FA MAL? -COM ES TREUEN ALS BEBS? -QUAN ES TALLA EL
CORD UMBILICAL COM ES FORMA EL MELIC? - PER QU LI POSEN LA PINA
QUAN TALLEN EL CORD? -PER QU NO LI FA MAL AL NEN QUAN LI TALLEN EL
CORD? -QUIN S EL BEBE MS PETIT I EL MS GRAN QUE HAS TRET? -QUAN DE
TEMPS PORTES TREBALLANT EN AIX? -COM PODEN CABRE DOS BEBES A LA
PANXA? -QUIN S EL MXIM DE BEBES QUE POT TENIR UNA MARE A LA PANXA?
30. ANEM DEXCURSI AL MUSEU DE LA CINNCIA DE TERRASSA DURANT AQUESTA
SORTIDA ENS VAM ADONAR QUE EREN MOLTES LES COSES QUE SABIEM SOBRE
EL COS HUM. 31. SISTEMA NERVIS I INMUNOLGIC DURANT LEXPOSICI ENS
VAN EXPLICAR MOLTES COSES SOBRE EL SISTEMA NERVIS. PRIMER DE TOT
QUE EL CERVELL T DIFERENTS PARTS I CADASCUNA SENCARREGA DE
CONTROLAR UNA PART DEL COS. LORGAN DEL CERVELL ENVIA LA INFORMACI A
TOT EL COS A TRAVS DEL SISTEMA NERVIS EL QUAL CONTROLA MOVIMENTS
VOLUNTARIS (CAMINAR, PARLAR) E INVOLUNTARIS (RESPERAR, BATECS DEL
COR). EL SISTEMA NERVIOS T DIFERENTS PARTS: LENCFAL, LA MEDULA
ESPINAL QUE ES TROBA DINTRE DE LA COLUMNA VERTEBRAL I ELS NERVIS. I
EN GENERAL AQUEST S EL QUE CONTROLA ELS MOVIMENTS MUSCULARS, ELS
SENTITS, EL LLENGUATGE, EL PENSAMENT NENS I NENES QUE EXPOSEN:
ARIANA, JAVIER, JANA I DANI. DANI M., LAIA M, MARC I JANIK. 32.
SISTEMA NERVIS I INMUNOLGIC QUAN EL SISTEMA INMUNOLGIC ES VA
EXPLICAR QUE ELS MICROBIS ENTREN PER LES DIFERENTS PARTS DEL COS
COM PER EXEMPLE ELS FORATS DEL NAS, LES FERIDES, LA BOCA, LES
ORELLES, ELS ULLS... UNA VEGADA ELS MICROBIS HAN ENTRAT DINTRE EL
COS ES GENEREN LES DEFENSES PER LLUITAR CONTRA ELS VIRUS. ES PER
AIX, QUE ENS VACUNEM AIX PREPAREM EL NOSTRE COS CONTRA ELS
INVASORS. QUAN ENS FA MAL ALGUNA COSA S PERQU EL NOSTRE COS EST
LLUITANT CONTRA UN VIRUS. 33. COM SN ELS CERVELLS? 34. APARELL
LOCOMOTOR NENS I NENES QUE EXPOSEN: MAX, JANA ROS, LEX ROMN, JORDI
D. TNIA, MARTN, NOEM, POL EN AQUESTA OCASI ELS NENS I NENES QUE
FEIEN LEXPOSICI ENS VAN EXPLICAR EN QU CONSISTIA LAPARELL
LOCOMOTOR. ENS VAN DIR QUE GRCIES A ELL ENS PODEM MOURE. TAMB, ENS
VAN ACLARIR QUE AL CAP TENIM OSSOS I VAM CONEIXER ELS NOMS DELS MS
IMPORTANTS A PARTIR DUNA CAN MOLT DIVERTIDA. TANMATEIX, ENS VAN
EXPLICAR QUE ELS OSSOS ES PODEN DOBLEGAR GRCIES A LES ARTICULACIONS
HI VAM CONEIXER ALGUNS NOMS. LA RESTA TAMB SAP MOLTES COSES I T
DUBTES - COM POT SER QUE QUAN ENS AIXEQUEM I APRETEM MOLT LA M ENS
FA MAL? PERQU ENCARA TENIM ELS SSOS I ELS MUSCULS ADORMITS. - PER
QU LS ES NOTA MS QUE EN UN LLOC QUE EN UNS ALTRES? PERQU HI HA
LLOCS EN QUE LACCS A LS S MS PRXIM. - PER QU SADORMEN LES MANS?
PERQU LES TENIM EN MALA POSTURA. 35. APARELL LOCOMOTOR 36. TAMB
VOLEM DONAR LES GRCIES A AQUELLES FAMLIES QUE HAN FET POSSIBLE QUE
AQUEST PROJECTE POGUS TIRAR ENDAVANT AMB LES SEVES APORTACIONS:
MATERIAL, AJUDANT ALS INFANTS EN LES EXPOSICIONS, ACOMPANYANT-NOS
EN LES SORTIDES... US HO AGRAIM DE TOT COR. ARA MIREU AMB AMOR I
GAUDIU DE LA FEINA QUE HAN REALITZAT ELS VOSTRES FILLS I
FILLES!!
