Projecte de COMPETIC 3 C-4 Tractament de la informaci escrita Maria Carme Vilaplanade

Projecte de COMPETIC 3 C4 Tractament de la informaci escrita Maria Carme Vilaplana2de14

La Seu dgara

Projecte final COMPETIC 3. C4 Tractament de la informaci escrita

Maria Carme Vilaplana RubioCFA. Anna Muri Curs 2016-1719 de desembre del 2016LALa Seu dgara

Un conjunt monumental nic a Europa.

s un conjunt monumental de tres esglsies situat al bell mig de la ciutat de Terrassa, vora el Parc de Vallparads, que ha conservat un testimoni nic de l'art i l'arquitectura de diferents poques: dels primers segles del cristianisme a la Hispnia romana, d'una poderosa seu episcopal durant el Regne dels Visigots i d'un recinte religis molt especial en el marc de la Catalunya medieval i de l'art romnic. A ms, exhibeix dos retaules gtics extraordinaris i mostres molt caracterstiques de l'art renaixentista i barroc.

El conjunt monumental de La Seu d'gara, correspon fonamentalment a l'esttica del romnic, per amaga en el seu interior un tresor de valor incalculable: nombrosos vestigis d'poques molt ms antigues que constitueixen testimonis excepcionals del primer art cristi, als darrers temps de la Hispnia de l'Imperi Rom, i de l'arquitectura dels primers segles de l'Edat Mitjana, en poca del Regne dels 1Els gots eren un poble dels considerats brbars pels romans. Procedents de l'est, es van anar traslladant al llarg del segle III i IV per tot el sud d'Europa d'orient a occident, empesos pels huns i els francs.

Visigots.

Patrimoni terrassenc, catal, espanyol... i universal.

La Seu d'gara, desprs d'un llarg perode d'investigacions i musealitzaci, se situa actualment com un dels monuments ms singulars dintre del patrimoni cultural catal, espanyol i europeu. En aquests moments est en marxa la seva candidatura per obtenir la distinci de Patrimoni de la Humanitat, que atorga la2L'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura

UNESCO, basada en el carcter nic i universal d'alguns elements singulars que han travessat els segles fins als nostres dies i que en el segle XXI han estat recuperats i protegits com a llegat extraordinari per a les futures generacions.

Molt a prop de Barcelona.

A 30/40 minuts de Barcelona en cotxe o ferrocarril, la visita a La Seu d'gara s una activitat turstica i cultural de mitja jornada o jornada completa, molt accessible per a les persones que resideixen a la regi metropolitana de Barcelona i per als turistes.

Com arribar En cotxe

Per l'autopista C-58 (Barcelona/Meridiana - Terrassa) o l'autopista C-16 (peatge, Terrassa - Barcelona pels tnels de Vallvidrera o Manresa - Terrassa). Recomanem sortir a Terrassa Centre, arribar al passeig 22 de juliol i baixar pel carrer de Salmern.

Tamb es pot agafar l'entrada de Terrassa sud, per l'avinguda del Valls.Aparcament Al Passeig del Comte d'gara i al carrer de Sant Antoni.Aparcament per autocars: al carrer Puig i Cadafalch (Horari: de dilluns a dissabte, de 9 a 19 h i de 10 a 14 h).Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - FGC (Lnia S1-Terrassa). Estaci Vallparads UniversitatRodalies RENFE (Lnia R4). Estaci TerrassaEn autobs TMESASeu d'gara. Esglsies de Sant Pere: L6, L10 i L11 (Cartoixa de Vallparads) i L2 (carretera de Matadepera). Horaris:

Dimarts-Dissabte, 10-13,30 h i 16-19 h

Diumenges, 11-14 h

Dilluns no festius, tancat.

Tancat: 1 gener, 1 maig, 25 i 26 desembre

Visites GuiadesTerrassa medieval (La Seu d'gara)

Durada de la visita guiada:La Seu d'gara (conjunt de les esglsies de Sant Pere): 1 hora i 45 minuts (recomanable).

Castell Cartoixa de Vallparads: 45 minuts

Total ruta: 2 hores i 30 minutsConsulteu tarifes: Tel. 93 739 70 19

El ric patrimoni de la ciutat permet realitzar un viatge en la histria catalana.La Seu d'gara (conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere) constitueix un element excepcional del patrimoni histric i artstic de Catalunya i abasta un perode ininterromput des de l'poca ibrica fins a l'actualitat.

Passejant per la ciutat, guiat per experts especialistes, el visitant coneixer el ms complet patrimoni medieval: la Seu d'gara i el Castell Cartoixa de Vallparads.

Al costat del conjunt de les esglsies de Sant Pere, al mateix Parc de Vallparads, es troba l'antic Castell Cartoixa de Vallparads originari del segle XII que es convert en 3El 1345 Blanca de Centelles va cedir els seus dominis de Vallparads a l'orde religis de la cartoixa d'Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar. El castell es va convertir en monestir cartoix conegut amb el nom de Sant Jaume de Vallparads.

cartoixa en els segles XIV-XVEsglsies de Sant Pere de Terrassa

Les esglsies de Sant Pere de Terrassa sn un conjunt monumental format per les esglsies romniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluncia dels torrents de Vallparads i Monner, a l'antic nucli visigtic d'gara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Esglsia de Santa Maria

L'esglsia de Santa Maria s un edifici romnic, de l'inici del segle XII, i es troba al sud del recinte episcopal. La capalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, pertany al temple de construcci anterior, l'antiga catedral, que tenia la mateixa orientaci i la capalera situada al mateix lloc, per amb la nau ms llarga i ms ampla.

Santa Maria va ser consagrada el 1113. Durant el segle XX va actuar a manera de museu que recollia les obres principals de tot el conjunt episcopal, com els famosos tres retaules gtics, ara redistributs en diferents localitzacions. Al llarg de la nau s'hi han exposat uns plafons amb pintures murals a cavall entre el romnic i el gtic que abans eren a l'absis, del qual s'arrencaren perqu es poguessin observar les anteriors, visibles actualment. Tamb hi ha una pedra d'altar del segle X i lpides sepulcrals medievals i romanes (en una hi ha la primera documentaci escrita del nom del municipi rom d'gara).ExteriorAquest edifici romnic, de l'inici del segle XII, es troba al sud del recinte i t4En arquitectura hi ha una forma de planta anomenada de creu llatina. Correspon al disseny utilitzat en les esglsies en qu el bra major (que forma una lnia que va des del prtic principal a l'absis, passant per l'atri i l'altar major) t major longitud que el bra menor o transsepte.

planta de creu llatina amb una nau i braos de creuer coberts de volta de can i teulades a dos vessants. La capalera, amb absis a llevant de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, i l'interior amb arc ultrapassat cobert de cpula i teulada a dos vessants, pertany a un temple de construcci anterior, de tradici romana. La coberta de la nau s de volta apuntada i la del transsepte, de volta semicircular. Al creuer s'ala un cimbori octavat i decorat d'arcuacions llombardes i amb teulada d'angles triangulars, coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants i doble filada de finestres amb columna central proveda de base i capitell.

Interior

Davant i dins l'esglsia es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianes i visigtiques, com els mosaics sobreposats (l'un del segle IV i l'altre del segle V), l'absis rectangular visigtic i amb criptes sepulcrals excavat sota la nau de l'esglsia romnica o l'antic baptisteri, sota el transsepte. Els murs d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen llum a l'altar sn originriament els del temple de l'poca episcopal. Tamb a la paret del bra esquerre del creuer es poden observar restes d'un antic arc que formava part d'aquesta catedral del segle VI, que tenia tres absis: el central, que s el que encara es conserva, i dos de laterals.

Lpida romana:

Al pilar del primer arc nord de la part central es conserva una lpida d'poca romana encastada a la paret. Es tracta d'un pedestal datat cap a l'any 140 dC que mostra una inscripci segons la qual el Municipi Flavi d'gara dedica el monument a l'emperador Antoninus Pius. De la mateixa poca s un altre pedestal que trobem al pilar oposat de la mateixa nau, contigu a l'absis. Piscina baptismal:

Tamb es conserva una piscina baptismal del segle IV, situada al centre de l'antic baptisteri, de planta quadrada i ben conservada, on es feia baptisme per immersi. Aquesta piscina es considera la ms destacada de la seva poca a tota la pennsula Ibrica.

Pintures murals

La volta de l'absis s coberta de pintures murals al fresc de tipus lineal, amb traos vermells i verds, que narren la vida i la Passi de Crist; tot i que segueixen l'estil paleocristi, daten segurament del segle X. Les obres tenen dos estrats sobreposats: l'inferior resta al mur i l'exterior fou arrencat pels volts de 1937 i es conserva en grans plafons exposats dins l'esglsia mateix. Tamb a l'absis hi ha una taula d'altar altmedieval i una talla gtica de la Mare de Du del segle XIV

Toms Becket

Una absidiola conserva la volta i la paret pintades amb frescos de cap al 1180 que representen la consagraci, la mort i l'enterrament de sant Toms Becket i un Crist en Majestat. El programa de la decoraci d'aquesta absidiola es relaciona amb la cannica agustiniana que va estar installada a Santa Maria des del 1113 fins al 1596, ja que sant Toms Becket havia estat canonge agustini.

Retaules

A l'interior de l'esglsia s'hi han exposat tradicionalment els dos grans retaules de Sant Miquel, de Jaume Cirera i Guillem Talarn, i dels sants Abd i Senn, de Jaume Huguet, el qual durant un temps va tornar a l'esglsia de Sant Pere, d'on era originari, per ara es torna a allotjar a Santa Maria, al 5El transsepte (en llat: transeptum) s, en una esglsia, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

transsepte nord.

Esglsia de Sant Miquel

L'esglsia de Sant Miquel se situa al centre del recinte, entre les altres dues esglsies. Durant els segles VIII-X l'esglsia sembla dedicada a un s diferent al del culte, per les pintures inferiors de l'absis potser corresponen a una restauraci del segle X-XI, i denotarien un ressorgiment de la tradici clssica. Puig i Cadafalch, responsable de les primeres excavacions arqueolgiques a l'inici del segle XX, va pensar que l'edifici era un baptisteri. En l'actualitat, es creu que la funci de l'edifici era la de venerar l'enterrament d'un sant mrtir, encara no descobert, i exercir d'edifici funerari, com ho demostren les restes de diverses tombes integrades com un element destacat en el seu interior i l'existncia d'una cripta subterrnia amb un enterrament. s l'edifici que menys canvis ha experimentat des de l'poca de la seu episcopal d'gara. Conserva encara molts elements originals, i la seva estructura s essencialment la mateixa. Comptava amb una galeria exterior, probablement tancada amb columnes, excepte a la zona est, on es troba l'absis del segle VI.

Exterior

s l'nica de les tres esglsies que conserva la planta primitiva original, la qual s quadrada, on s'inscriu una creu grega amb nnxols als angles. L'edifici t un pla central, amb vuit columnes que suporten la cpula; al voltant hi ha la nau o galeria, amb angles exteriors rectes i interiors corbats L'absis, situat a la zona est i datat aproximadament al segle VI, t planta de ferradura per dins, amb exterior poligonal de set cares. La coberta s de6La volta d'aresta s la formada per la intersecci de dues voltes de can iguals i que es creuen perpendicularment. Les lnies d'intersecci o arestes sn arcs d'ellipse que es troben en el vrtex superior.

voltes d'aresta als quatre costats L'absis conserva pintures que es poden relacionar estilsticament amb les inferiors del de Santa Maria i el retaule de Sant Pere.

Interior

A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'ala un cimbori cobert per una cpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigtics aprofitats, amb quatre capitells tardo-romans. Els vuit capitells tenen decoraci vegetal molt estilitzada per de tipus diferents, amb cadenes de perles o fulles d'acant que es cargolen en volutes. Les columnes dels angles sn ms gruixudes que les del centre i dels costats; a ms, les dels angles tenen el fust de granit, mentre que les dels costats el tenen de marbre blanc o gris. Una gran part dels murs actuals sn encara medievals, aix com tres de les voltes. Les altres cinc van ser reconstrudes al segle XVII, desprs d'un ensorrament parcial. Es poden identificar fcilment perqu les parts reconstrudes es van fer amb una disposici de maons en forma de plec de llibre, que es diferencien de l'estil de la resta de l'edifici. Cal destacar-ne el paviment, original del segle VI, en opus signinum, amb un caracterstic color rosat, excepte a la zona central de l'edifici.

Cripta de Sant Celoni

Sota l'absis hi ha la cripta, amb capella absidal trilobada. La porta d'accs s al mur sud i data del segle XVII.. Es creu que conservava una tomba, que hauria estat profanada en un moment desconegut. El recinte subterrani conserva l'arrebossat i les parets originals del segle VI, aix com alguns rastres de pintura vermellosa de la mateixa poca. Tenia un nic accs, unes escales situades a l'esquerra de l'altar, al costat nord de l'esglsia.

Retaule gtic de Sant Miquel:

Les pintures murals han arribat fins a l'actualitat grcies al fet que van ser tapades per un retaule gtic durant diversos segles. El retaule s dedicat a sant Miquel i compta amb escenes laterals com les del Judici Final, la lluita entre els ngels i els dimonis, o la Passi, Mort i Resurrecci de Jesucrist, i est en perfecte estat de conservaci. La seva collocaci davant l'altar de Sant Miquel va impedir que es degradessin o s'arrenquessin les pintures murals del segle VI. El retaule va ser realitzat per Jaume Cirera i Guillem Talarn i actualment es troba a l'esglsia de Santa Maria.

Esglsia de Sant Pere

La seu d'gara disposava d'un gran edifici dedicat a les cerimnies ms destacades, l'antiga catedral, per tamb necessitava una esglsia parroquial, dedicada al culte parroquial quotidi de la comunitat de fidels que vivia al seu entorn. Aquesta era la finalitat de lesglsia de Sant Pere, situada al nord del recinte, a l'esquerra de la zona d'accs, i que casualment encara mant la seva funci parroquial. s la ms gran de totes tres esglsies i dna nom al conjunt episcopal i tamb a l'antic poble de Sant Pere, que s'hi va formar al voltant i que actualment s un barri terrassenc. La benedicci de l'esglsia est documentada el 1489

Exterior

L'edifici conservat actualment s un edifici romnic, del segle XII, tot i que conserva alguns murs i elements de la construcci original del segle VI. L'edifici t una sola nau amb absis trilobulat i transsepte, possiblement del segle VI; la coberta s de volta de can. T dos campanars, un d'espadanya, d'origen romnic, al mur que dna a la plaa del Rector Homs

Font de Sant Nebridi: Darrere l'absis de Sant Pere hi ha una font moderna dedicada a sant Nebridi, construda el 1950 per commemorar el XV centenari del bisbat d'gara i decorada amb un mosaic realitzat per l'artista local Santiago Padrs.

Interior

A l'interior, l'absis t un terra de mosaic policrom del segle IX, segons Barral del segle XI, de motius geomtrics, segons la tradici romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb dos rengles de pintures murals del segle XI encara de tipus preromnic, els dos superiors dins d'arcs cecs a manera de nnxols, amb la representaci de sant Pere, Jess, els evangelistes i altres figures bbliques. Tots aquests elements denoten una certa renaixena classicista carolngia.

Entre 1678 i 1683 Jaume Parellada i Miquel Dalmau van construir la capella de Sant Valent, situada al lateral nord de l'esglsia, a l'esquerra de la nau. Es va decorar amb un retaule del segle XVII. Les figures escultriques que s'hi veuen sn posteriors, ja que les originals foren cremades durant la Guerra Civil.[26].

Ms endavant, el 1880, Joaquim Salas i Anglada fa la capella del Santssim, amb pintures murals de Ricard Marlet del 1948.

Orgue

Als peus de l'esglsia es conserva un majestus orgue. L'original fou construt entre 1924 i 1925 a la fbrica d'orgues Verge de Montserrat, de Collbat. Es va inaugurar el 30 de maig de 1926. Aquest exemplar va ser cremat durant la Guerra Civil. Posteriorment, el 1985 se n'hi va installar un altre del 1926, provinent del Conservatori de Barcelona i construt pel mateix Puggina, molt similar a l'orgue original. Posteriorment fou ampliat per Antoni Jimnez i Federico Acitores entre 1988 i 1996, sota la direcci de l'organista Jordi Figueras. Compta amb tres teclats i pedaler, 36 registres i un total de 2.330 tubs.[29] Al costat, es conserva un carill circular de fusta de comenament del segle XVII.

Fotografia i collages:

Maria Carme Vilaplana (2014-2015)Arxiu fotogrfic amb llicncia lliure de compartir i utilitzar de Google

Webgrfia: La Seu d'gara Ajuntament de TerrassaLes Esglsies de Sant Pere de TerrassaTerrassa TurismeLa Seu d'gara YouTube

i

La Seu dgara s el Projecte C4- Tractament de la informaci escrita del 1r trimestre del curs 2016-17 de COMPETIC 3

INDEXUn conjunt monumental nic a Europa.2Patrimoni terrassenc, catal, espanyol... i universal.3Molt a prop de Barcelona.3Com arribar3En cotxe3Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - FGC (Lnia S1-Terrassa). Estaci Vallparads Universitat3Rodalies RENFE (Lnia R4). Estaci Terrassa3En autobs TMESA3 Horaris:4Visites Guiades4Terrassa medieval (La Seu d'gara)4Castell Cartoixa de Vallparads: 45 minuts4Esglsies de Sant Pere de Terrassa5Esglsia de Santa Maria5Exterior5Interior6 Lpida romana:6 Piscina baptismal:6 Pintures murals7 Toms Becket7Retaules7Esglsia de Sant Miquel8Exterior8Interior9 Cripta de Sant Celoni9 Retaule gtic de Sant Miquel:10Esglsia de Sant Pere10Exterior11 Font de Sant Nebridi:11Interior11 Orgue12Fotografia i collages:12Webgrfia:12