27
Darwin va elaborar la seva teoria a partir de l’observació de les espècies en els diferents ambients i de l’estudi dels fòssils. Avui dia és una teoria molt ben consolidada, però els científics han hagut de trobar proves que la justifiquessin. Les principals proves són: 1. L’anatomia comparada. 2. El registre fòssil. 3. L’embriologia comparada 4. Proves biogeogràfiques 5. La comparació del ADN.

Proves de l'evolució. Especiació

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Proves de l'evolució. Especiació

Darwin va elaborar la seva teoria a partir de l’observació de les espècies en els diferents ambients i de l’estudi dels fòssils. Avui dia és una teoria molt ben consolidada, però els científics han hagut de trobar proves que la justifiquessin.

Les principals proves són:

1. L’anatomia comparada.

2. El registre fòssil.

3. L’embriologia comparada

4. Proves biogeogràfiques

5. La comparació del ADN.

Page 2: Proves de l'evolució. Especiació

1. L’anatomia comparada.S’encarrega de l’estudi i la comparació d’òrgans de diferents espècies. En l’anatomia comparada existeixen tres tipus d’òrgans.

A- Òrgans homòlegs:

Són òrgans d’espècies diferents que tenen la mateixa estructura, tot i que desenvolupen funcions diferents. Implica que comparteixen un avantpassat comú del qual van heretar l’estructura malgrat adaptar-se a diferents ambients, ( NEDAR, CÓRRER, VOLAR, REPTAR...

Page 3: Proves de l'evolució. Especiació

1. L’anatomia comparada.

Observeu les extremitats de les següents espècies:

- Indica quina funció desenvolupen les següents extremitats.

- Compara-les a quines conclusions pots arribar

Page 4: Proves de l'evolució. Especiació

A- Òrgans anàlegs:

Són òrgans d’espècies diferents que tenen diferent estructura, però una forma similar, ja que desenvolupen la mateixa funció.

L’òrgan no és conseqüència d’un origen comú, si no d’un procés d’adaptació a un medi determinat, per part d’éssers molt diferents.

1. L’anatomia comparada.

Exemples?

Page 5: Proves de l'evolució. Especiació

1. L’anatomia comparada.

A- Òrgans vestigials:

Es tracta d’estructures que ja no s’utilitzen i que, al llarg de l’evolució d’una espècie, han quedat atrofiades. Són reminiscències d’òrgans que havien estat útils en els avantpassats de l’espècie.

Exemples?

Tubercle de Darwin

Page 6: Proves de l'evolució. Especiació

1. El registre fòssil.

El seu estudi ens ha permès conèixer característiques d’espècies que ja no existeixen per diferents motius:

-L’hàbitat va canviar, i en ells no hi havia cap característica que els hi permetés l’adaptació.

-Van evolucionar generant altres espècies.

A- Formes intermèdies

Page 7: Proves de l'evolució. Especiació

B- Sèries filogenètiques

Ens permet reconstruir, deduir com ha estat el procés evolutiu d’un organisme i els canvis que ha patit al llarg del temps, des dels seus avantpassats fins a les formes actuals.

Exemple:

Sèrie filogenètica dels èquids.

A- Hyracotherium ( 50 m.a. ) Eocè.

B- Mesohippus (30 m.a. ) Oligocè.

C- Merychippus ( 15 m.a. ) Miocè.

D- Pliohippus ( actual )

Page 8: Proves de l'evolució. Especiació

B- Sèries filogenètica humana

Page 9: Proves de l'evolució. Especiació

3. Embriologia comparada.

L’embriologia és la ciència que estudia el desenvolupament dels organismes des del moment de la fecundació fins el naixement.

Quin embrió tries?

Page 10: Proves de l'evolució. Especiació

C- Fòssils vivents

Són espècies que gairebé no han canviat en milions d’anys d’existència.

Per què?

Chlamydoselachus anguineus. Tauró amb volants. Aquesta espècie ja vivia al cretaci

L'ornitorinc: Una de les espècies més estranyes que podem trobar. És un mamífer (té pell coberta de pèls i produeix llet), però les seves criatures no neixen vives: posa ous. És també en part au, doncs té un bec com el dels ànecs, També és rèptil: té una en les seves potes del darrere que li permet injectar

un potent verí.

Page 11: Proves de l'evolució. Especiació

Celacant Es pensava extingit fins que el 1938 es va pescar un. És un peix molt proper a aquells que van acabar evolucionant en els vertebrats.

Lamprea 360 milions d’anys la contemplen. El vertebrat més antic, sense aletes, mandíbula, dents, extremitats..

Page 12: Proves de l'evolució. Especiació

4. Proves biogeogràfiques.

S’encarrega de l’estudi de la distribució geogràfica de les diferents espècies.

Pangea fa aproximadament uns 248 m.a.

Poc després apareixeran: els primers dinosaures, els primers ocells, els primers mamífers.

Page 13: Proves de l'evolució. Especiació

4. Proves biogeogràfiques.

Page 14: Proves de l'evolució. Especiació

Exemple aus que No volen de l’hemisferi sud

Nyandú Sud Amèrica

Page 15: Proves de l'evolució. Especiació

Estruç africà

Ocell elefant Madagascar

Moa Nova Zelanda

Emú australià

Page 16: Proves de l'evolució. Especiació

4. Comparació de l’ADN.

La informació genètica de tots els éssers vius està continguda en el seu ADN. Tots compartim el mateix Codi genètic.

Tots fabriquem les proteïnes seguin les mateixes pautes, i només ens diferenciem en els tipus de gens, resultat de l’acumulació de mutacions per part de les espècies.

Les tècniques d’enginyeria genètica ens permeten analitzar i seqüenciar l’ADN de totes les espècies i observar les diferències i similituds.

Page 17: Proves de l'evolució. Especiació

Un altre exemple consisteix en comparar certes molècules que apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes molècules són tant més semblants com menors diferències evolutives hi ha entre els seus posseïdors, això s'ha fet sobretot amb proteïnes (per exemple proteïnes de la sang) i amb ADN.

4. Comparació de l’ADN.

Page 18: Proves de l'evolució. Especiació

Espècie: conjunt d’individus, amb característiques semblants, capaços d’encreuar-se i produir descendència fèrtil.

Mula

Cavall i ruc són la mateixa espècie?

Page 19: Proves de l'evolució. Especiació

Ligre

Page 20: Proves de l'evolució. Especiació

És el procés pel qual una població determinada d’una espècie dóna lloc a altres poblacions que no es poden reproduir amb l’anterior i que a mida que passa el temps acumulen diferències genètiques.

o

Procés de formació de noves espècies a partir d’un avantpassat comú per mitjà de petits canvis, microevolució.

Què és?

Page 21: Proves de l'evolució. Especiació

Com es produeix l’especiació?

Cal que es produeixi una aïllament genètic. Una interrupció de l’intercanvi de gens entre poblacions de la mateixa espècie.

Especiació AlopàtridaEspeciació Alopàtrida

Especiació SimpàtridaEspeciació Simpàtrida

Page 22: Proves de l'evolució. Especiació

Especiació Alopàtrida:Especiació Alopàtrida:

Especiació alopàtrida o geografica es dóna quan dues poblacions queden separades per una barrera física, ( una muntanya, un riu...). Al cap de milers d’anys s’han acumulat tantes diferències ( genètiques ) que ja no es poden encreuar entre elles.

Page 23: Proves de l'evolució. Especiació

Distribució dendrobates a centre Amèrica.

Page 24: Proves de l'evolució. Especiació

Especiació Simpàtrida:Especiació Simpàtrida:

Es dóna tot i que una espècie ocupa un territori sense que hi hagin barreres físiques, però que es donen mecanismes que impedeixen l’intercanvi de gens degut a:

1. Diferents habitats en el mateix territori amb diferències de temperatura, humitat, llum

2. Diferències en el comportament, sobretot en el moment de la copula.

3. Variacions en el òrgans reproductors.

4. Modificacions cromosòmiques que impedeixen descendència fèrtil o viable.

I el pas de milers d’anys

Page 25: Proves de l'evolució. Especiació

Activitat:

Comenta els dos esquemes.

Quin tipus d’especiació es produeix en cadascú?

Page 26: Proves de l'evolució. Especiació

Especiació per poliploïdia:Especiació per poliploïdia: La formació d’espècies noves es produeix de forma ràpida i sense aïllament de cap tipus. Es produeix per:

1. Canvis en els cromosomes.

2. Per errors en el número de cromosomes per una mala distribució durant la meiosi.

3. Una mutació pot donar lloc a una nova espècie.

Page 27: Proves de l'evolució. Especiació