EGIPTE

Joan Pere Benejam, Joan Catal, David Florit i Quim Carretero Treball Socials3r trimestre1 ESO E

Importncia del Riu Nil

El riu Nil s el riu ms llarg del mn.

El riu Nil, va ser una font interminable d'aliments pels egipcis. El riu feia que les terres fossin ms frtils quan es desbordava.

Les cases estaven construdes als voltants del riu: donava moltes ms qualitats de vida.

Aigua, camps de cultiu...

Els Dus D'Egipte

Ra s el du del Sol, creador suprem. Porta un disc solar i un escarbat.

Anubis, era el du de la mort.Se'l representava com un home amb cap de xacal..

Se l'anomenava du de la ressurrecci.Fou assassinat per Seth per va reconstruir el seu cos.

Ella s la deesa de la fecunditat.Se la representava amb un tron al cap ja que ella era el tron que creava el fara.

RA

ANUBIS

OSIRIS

ISIS

L'ARQUITECTURA

L'arquitectura de l'antic Egipte, se carecteritza pels seus grans monuments de pedra, en grans blocs, amb slides columnes.

Se construa a travs dels seus grans coneixements geomtrics i matemtics.

Les construccions ms conegudes i espectaculars, sn les pirmides i els temples. Aquestes obres, colossals i monumentals, pretenien durar eternament i manifestar el poder dels faraons i sacerdots.

FARAONS

El fara era el rei d'Egipte. Era el lder religis, civil i militar d'Egipte. El fara era considerat un du a la terra, per la qual cosa obstentava el poder absolut.

Els tres faraons ms importants van ser: -Tutankamon

-Nefertiti

-Cleopatra

LA MOMIFICACI

La momificaci s un procs per a conservar un cadver de la putrefacci.A l'antic Egipte, amb una cultura religiosa politeista molt sofisticada, van aprendre que havien d'assecar un cos per evitar la seva descomposici. Per momificar es va desenvolupar un mtode d'assecatge amb natr, una sal natural que deixava el cos ms flexible i amb ms semblana de vida que assecant-lo a la sorra. El natr absorbeix l'aigua, dissol les grasses del cos i s un antisptic suau. La momificaci es practicava de la segent manera.( En la segent diapositiva vos explicarem el procs)

PROCS DE MOMIFICACI

Primer s'extreia el cervell amb un ferro corb i una barra de ferrar pel nas.

Desprs s'extreien les vsceres i es posaven als vasos canopis: el vas Amset conservava l'estmac i l'intest gros, el vas Hephep conservava l'intest prim, el vas Tuamufet nuet conservava el cor i els pulmons i el Kebehsenuf achus el fetge i la vescula seminal.

I finalment s'embalsava el cadver i se cobria de natr. Tamb li posaven or per aparentar ser ms ric. Aquest procs durava entre 100 i 140 dies.

ELS JEROGLFICS

Els jeroglfics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se.

Els smbols eren tamb figuratius: representaven una mica tangible, sovint fcil de reconixer, fins i tot per a alg que no conegus el significat del mateix.

ELS TEMPLES

Els egipcis consideraven que el temple egipci era la casa del dus i per aquest motiu noms els sacerdots (els quals sencarregaven del culte diari) i els reis (considerats dus entre els dus) podien accedir al temple. Els temples egipcis reproduen per tant els habitacles dun palau reial: rampes, avingudes amb obeliscs i imatges, patis interiors, columnates, sales interiors, la cella de la divinitat...

VIDA QUOTIDINA

La majoria d'antics egipcis eren pagesos lligats a la terra.Els aliments

La dieta comuna consistia de pa i cervesa, complementada amb verdures com les cebes i alls, i fruita com els dtils i les figues. El vi i la carn els gaudia tothom als dies de festa mentre les classes altes en consumien unes bases ms regulars.

Muokkaa otsikon tekstimuotoa napsauttamalla

Muokkaa jsennyksen tekstimuotoa napsauttamallaToinen jsennystasoKolmas jsennystasoNeljs jsennystasoViides jsennystasoKuudes jsennystasoSeitsems jsennystasoKahdeksas jsennystasoYhdekss jsennystaso