View
2.758
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
ReflexionARTTutories d’Art2011-2012
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentEscola d’Educació Infantil iPrimària Mestre Morera
Reflexionart – Tutories d’art 2010-2011
1- Presentació1.1- Qué és ?1.2- Institucions i escoles participants en el projecte1.3- Fases de desenvolupament del projecte
1.3.1- Definició del mètode de treball1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit1.3.3- Formació1.3.4- Constitució de la tutoria
2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les arts
3- La tutoria MNAC- Escola Mestre Morera 3.1- L’art per pensar el món 3.2- L’escola Mestre Morera 3.3- El desenvolupament de la recerca
3.3.1- Fem introspecció3.3.1.1- El nostre monstre3.3.1.2- Dimonis 3.3.1.3-El llenguatge corporal del conflicte
3.3.2- Busquem referents 3.3.1.1- Al MNAC3.3.1.2- Al teatre i al cinema3.3.1.2- Al fotoreportatge3.3.1.3- La constel·lació de referents patrimonials
3.3.3- Com utilitzem els referents? Quina anàlisi en fem ?3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una obra de l’itinerari 3.3.3.2- La visita al MNAC3.3.3.3- El quadern d’apunts
3.3.4- Processos desenvolupats3.3.4.1- Exploracions3.3.4.2- El projecte final
3.3.5- Exposem al Museu Picasso3.4- El seguiment del projecte: el Mnac a l’escola
4- En aquest projecte han participat ...
1- Presentació
1.1 Que és Refelexionart-tutories d’art ?
És una experiència pilot de formació-acció, sorgida del grup de treball deLlenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona�
ObjectiuUnir institucions culturals i centres educatius en una reflexió sobre un tema comú, que en la primera edició ( curs 2010 - 2011) ha estat el gènere i la seva construcció�
Un model de treball col·laboratiu entre institucions culturals i centres educatius- Cada centre educatiu ha estat tutelat per una institució i ha disposat de l’ampli
patrimoni artístic de la ciutat com a referent cultural per engegar una reflexiótransversal que ha sorgit a partir de les seves inquietuds�
- Aquestes recerques han generat diverses peces artístiques que juntament amb els processos de treball i les constel·lacions de patrimoni que han servit de referents, es van mostrar a l’exposició que va tenir lloc del 6 al 16 d’octubre de 2011 a la Sala 0 del Museu Picasso de Barcelona�
1.2 Institucions i escoles participants en el projecte
1.3.1- Definició del mètode de treball
Una pregunta com a motor per a la reflexió�Les institucions i els centres escolars es qüestionen sobre el tema transversal: el gènere i la
seva construcció�
L’obra d’art com a instrument de reflexió�Institucions i centres escolars fan una relectura del patrimoni en clau de gènere�
Identificar els recursos patrimonials de totes les institucions en relació amb el tema�Selecció de les obres que possibiliten múltiples lectures sobre el patrimoni en clau de gènere�
Construcció de mapes conceptuals �constel�lacions� a partir de les preguntes formulades pels centres educatius i del patrimoni relacionat utilitzat com a referent�
Definició del mètode per desenvolupar la recerca�
1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit
1.3- Fases de desenvolupament del projecte
1.3.3- FormacióFormació específica a tots els membres del grup de treball, mestres i representants dels serveis educatius de les institucions sobre�- Gènere- Sobre processos reflexius - creatius en temes de gènere- Presentació del model de recerca - artística a seguir- Visites a les diferents institucions patrimonials
1.3.4- Constitució de la tutoria- El centre escolar presenta un projecte previ dissenyat amb l’alumnat sobre el tema
que es proposa�- Segons el projecte presentat es fa l’assignació de les institucions tutores als centres
educatius�
2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les arts
3- La tutoria MNAC - Mestre Morera
3.1- L’Art per pensar el món�Les produccions del patrimoni cultural, tangible o intangible, amb la seva diversitat de llenguatges (plàstic, musical, literari, visual, escènic���) recullen l’imaginari col�lectiude la humanitat al llarg de la història i permeten entre altres possibilitats, observar, analitzar i reflexionar sobre qüestions relacionades amb els fenòmens humans�
Els temes transversals de l’educació toquen aquells aspectes que ens constitueixen coma éssers individuals i socials. En aquests temes ens sentim implicats, tenim una experiència, estem o ens hem de posicionar, toquen les emocions. Reflexionar a través de les obresd’art el que altres han fet o dit abans, ens ajuda a prendre una posició crítica i compromesa iens aporta la capacitat de triar i transformar el nostre present. L’objectiu final és construirunes relacions més humanes i solidàries entre les persones�
3.2 L’Escola Mestre Morera
L’escola està situada al peu de Collserola en una zona vulnerable de Barcelona�
L’Equip implicaten el projecte�
TUTORIA� Pilar Quera
TEATRE��Miriam Escurriola
FILOSOFIA� Pilar Armengol
VISUAL I PLÀSTICA��Noemí Rocabert
La tutoria MNAC - Mestre Morera
Objectius generals
Oferir eines per a l’èxit escolar
Aprendre a ser, estar, resoldre, comunicar-se, expressar-se i conviure�
Integrar des de diferents registres el coneixements� parlar, llegir, escriure i interpretar�
Potenciar les capacitats per comprendre millor el món a partir del propi coneixement�
Identificació de l’alumnat amb la cultura, el patrimoni i la llengua�
Equitat educativa
Oferir les oportunitats i obertures necessàries�
L’Escola Mestre Morera
Punt de partidade la recerca
Situació de conflictivitat i rivalitat entre nens i nenes de la classe de 5è
Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?
Quina és la pregunta que ens fem?
L’Escola Mestre Morera
El treball per projectes a l’escola
Ens preguntem���
Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?
Passar de l’observació a l’acció
L’objecte a observar
nosaltres mateixos els fenòmens humans
La intenció
obrir – buidarprendre consciència
Comprendre la condició humana
Transformació
Creació
L’Escola Mestre Morera
Observar Buscar referents
Experimentar Expressar
Crear
Processos desenvolupats
Obrir el bagatgeIntrospeccióExtrospecció
Què diu la ciència, la història, l’art i el patrimoni, els mitjans de comunicació
Llenguatge poètic i filosòfic,visual i plàstic, teatral, assaig,reflexió, creació, avaluació���
L’Escola Mestre Morera
Observar Interioritzar
Què en sé?Com em sento?
Fem introspecció
Ens observemEl conflicte és a dins nostre i en el nostre
entorn
Compartim l’experiència personal i col·lectiva
Treballar sobre textos, esborranys, assajos���
Què en diu la tradició, els costums, els entorns?
Interpretar
Imatges del �nostre monstre�Analitzar Comparar
Processos desenvolupats
3.3– El desenvolupament de la recerca
3.3.1- Fem introspecció��el conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn�
El desenvolupament de la recerca
3.3.1.1- El nostre �MONSTRE�
Ens observem i fem un autoretrat del nostre �monstre� interior� Del MNAC ens arriben algunes representacions de la lluita entre el bé i el mal� Dibuixem els nostres dimonis�
Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
BARTOLOMÉ BERMEJODavallament de Crist als Llimbs
Cap a 1475
Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
3.3.1.2- DIMONIS
Fem introspecció: dimonis
JOAN DESÍSant Antoni Abat
turmentat pels dimonis1500-1503
Fem introspecció: dimonis
Fem introspecció: dimonis
GRUP VERGÓSLa princesa Eudòxia davant la tomba
de sant Esteve1495-1500
Fem introspecció: dimonis
Fem introspecció: dimonis
JAUME CIRERABERNAT DESPUIG
Caiguda dels àngels rebels1432-1433
Fem introspecció: dimonis
Fem introspecció: dimonis
JUAN DE LA ABADÍA, DIT «EL VELL»Sant Miquel pesant les ànimes
Cap a 1480-1495
Fem introspecció: dimonis
Fem introspecció: dimonis
3.3.1.3- El llenguatge corporal del conflicte Observem els conflictes en el nostre entorn� Fem un dibuix del natural del
nostre llenguatge corporal quan hi ha un conflicte�
Fem introspecció el llenguatge corporal
Fem introspecció el llenguatge corporal
Fem introspecció: el llenguatge corporal
3.2.2- Busquem referents
Què han dit els artistes al llarg de la història?
Busquem referents artístics
Al MNACAl teatre
Al cinemaA la cultura popular
Al fotoreportatge
Lectura, interpretació, reflexió
Com ho explicaríem ara?
3.3.1.1- Al MNAC�
A partir de la pregunta que s’ha fet l’escola hemseleccionat obres d’art del gòtic a l’art modern queens ajudin a reflexionar sobre el tema del conflictefent especial atenció als temes de gènere�
Busquem referents
Bartolomé Bermejo Davallament de Crist als Llimbs
La lluita entre el bé i el mal
Busquem referents: al MNAC
Cirera i DespuigCaiguda dels àngels rebels
Busquem referents al MNAC: la lluita entre el bé i el mal
Joan DesiSant Antoni turmentat pels dimonis
Grup VergósLa princesa Eudòxia
davant la tomba de sant Esteve
Juan de la Abadía, dit “el Vell”Sant Miquel pesant les ànimes
Conflictes socials
LUCAS CRANACH, DIT «EL VELL»Parella amorosa desigual
1517
ANÒNIMSant Jordi matant el dracCap a 1420-1450
Busquem referents al Mnac
MIQUEL BLAYEls primers freds
Roma, 1892
GIANDOMENICO TIEPOLOExpulsió dels mercaders del Temple1750-1753
Busquem referents al Mnac: conflictes socials
Conflictes familiars
GONÇAL PERIS SARRIÀRetaule de santa Bàrbara
Cap a 1410-1425
ANÒNIM. ARAGÓSanta Caterina
Tercer quart del segle XV
Busquem referents al MNAC
Conflictes amb nosaltres mateixos
MIQUEL BLAYPerseguint la il·lusió
París, 1902
JULI GONZÁLEZHome cactus I
1939
Busquem referents al MNAC
MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCAPintures murals de la conquesta de Mallorca
1285-1290
Conflictes bèl·lics
Busquem referents al MNAC
RAMON MARTÍ I ALSINALa Companyia de Santa Bàrbara1891
Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
JULI GONZÁLEZCap cridantCap a 1936-1939
JULI GONZÁLEZCap de Montserrat cridant
Cap a 1942
JULI GONZÁLEZMontserrat cridantCap a 1936-1939
Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
JULI GONZÁLEZBust femeníCap a 1935-1936
JULI GONZÁLEZMà esquerra aixecada
Cap a 1942JULI GONZÁLEZ
Petita Montserrat espantadaCap a 1941-1942
Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics
3.3.1.2- Al teatre i al cinema
Conflictes amb nosaltres mateixos
Conflictes familiars
Busquem referents
3.3.1.2-El conflicte al fotoreportatge
Busquem referents
Seguiment de la secció SÓC LA MILLOR FOTO del diari ARA
3.3.1.3- La constel�lació de referents patrimonials
Busquem referents
3.3.3- Com utilitzem els referents ? Quin anàlisi en fem ?
1- Quin és el tipus de conflicte representat i quins els conflictes subjacents?
2- Definició de les parts en conflicte�
3- Constatem quin moment del conflicte representa la peça (el presenta, el narra de forma completa, mostra el procés de resolució, només la solució���)
4- Analitzem quin paper té el gènere dins d’aquest conflicte�- Hi ha un rol diferenciat per a homes i dones en aquest conflicte? - La solució ho és segons el gènere?
5- Analitzem de manera crítica la solució del conflicte�- Aquest conflicte es podria haver resolt d’alguna altra manera?
En funció de què?
3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una de les obres de l’itinerari
Com utilitzem els referents?
GONÇAL PERIS SARRIÀRetaule de santa BàrbaraCap a 1410-1425
Com utilitzem els referents?
Aquest retaule presenta la narració completa d’un conflicte entre santa Bàrbara i el seu pare
per diferències religioses�
Com utilitzem els referents?
El conflicte es resol amb l’execució de la noia per ordre del pare i la intervenció de la justícia divina��un llamp del cel mata al pare�
El conflicte s’hauria resolt igual si hagués estat un noi en lloc d’una noia?
En aquest conflicte hi ha guanyadors i perdedors?
Aquest conflicte es podia haver resolt d’una altra manera? Com?
Com utilitzem els referents?
A la predel�la, la part baixa del retaule, l’artista representa altres dones relacionades amb històries de submissió
Com utilitzem els referents?
Com es pot narrar una història amb imatges? El retaule versus la pàgina de còmic
Com utilitzem els referents?
Destaquem algun aspecte artístic a cada una de les peces que té a veure amb lahistòria que s’explica��� amb els recursos que l’artista ha desenvolupat, etc���
Busquem relacions amb altres obres
En aquest cas totes dues obres tenen a veure amb un conflicte familiar
ANÒNIM. ARAGÓSanta Caterina
Tercer quart del segle XV
GONÇAL PERIS SARRIÀRetaule de santa Bàrbara
Cap a 1410-1425
Com utilitzem els referents?
3.3.3.2- La visita al MNAC
Busquem metàfores-objecte per presentar el conflicte
La visita al MNAC
Observem
La visita al MNAC
Dialoguem
La visita al MNAC
Anotem i dibuixem al quadern d’apunts
La visita al MNAC
Seleccionem i establim relacions
La visita al MNAC
Com ressonen aquestes
obres d’art?
La visita al MNAC
3.3.3.3- El quadern d’apuntsLes obres del MNAC vistes pels nens i les nenes del grup Els Brillants
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
�Ella busca diners, ell busca amor�
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
La visita al MNAC: el quadern d’apunts
3.3.4- Processos desenvolupats
Exploracions
Observació dels materialsFustaPaperFilferroFangCorda El projecte final
Una escultura que parla de com les persones resolem
els conflictes
Avaluaciói
reajustament
Processos desenvolupats
3.3.4.1- Exploracions
Plasmem les nostres emocions en diferents materials per crear un projecte escultòric
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
Processos desenvolupats: exploracions
3.3.4.2- El projecte finalUna escultura col�lectiva que parla de com les persones resolem els conflictes
Processos desenvolupats
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Processos desenvolupats: el projecte final
Una escultura com a resposta a una pregunta
El títol“Sentim i decidim tancament o llibertat”
5è de PrimàriaClasse dels Brillants
3.3.5Exposem al Museu Picasso
Octubre 2011
Exposem al Museu Picasso
Exposem al Museu Picasso
Exposem al Museu Picasso
Compartim les conclusions sobre la recerca
Exposem al Museu Picasso
3.4- El seguiment del projecte: el MNAC a l’escola
Reunions de seguiment del projecte
El seguiment del projecte El MNAC a l’escola
Seguiment de les classes de plàstica
El seguiment del projecte El MNAC a l’escola
Compartim un matí� com ens ha anat el projecte?
El seguiment del projecte El MNAC a l’escola
������������ ���� �
Han eixamplat el seu món de referènciesS’han “patrimoniat” del llegat artísticS’han endinsat en el llenguatge poèticHan dialogat, reflexionat, consensuat criterisS’han repartit responsabilitatsHan pres decisionsHan avaluat i modificat
���������������
Han assajat amb esborranysHan elaborat una peça artística
���������
El seguiment del projecte L’avaluació
4. En aquest projecte han participat��
Escola Mestre Morera�Pilar Quera, Miriam Escurriola, Pilar Armengol, NoemíRocabert i l’Equip Brillant de nens i nenes de 5è curs
Departament d’Educació del MNAC�Teresa González, Esther Fuertes amb la col·laboració deLaura Selicaro i Marc Aguilar
Servei Educatiu del Teatre Lliure�Mariona Montaña
Consorci d’Educació:Lluís Vallvé
Departament d’Educació
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentEscola d’Educació Infantil iPrimària Mestre Morera