UNITAT 5: RENÉ DESCARTES

ÍNDEX

1. BIOGRAFIA2. CONTEXT HISTÒRIC3. CONTEXT FILOSÒFIC4. EL RACIONALISME5. PROJECTE FILOSÒFIC6. EL MÈTODE

6.1. Les regles del mètode6.2. El dubte metòdic

7. LA METAFÍSICA7.1. La primera veritat7.2. Les idees7.3. Del “cogito” a Déu7.4. De Déu al món7.5. Les tres substàncies

8. LA RELACIÓ ÀNIMA/COS9. LA MORAL PROVISIONAL10. LA FÍSICA

1. BIOGRAFIA

1.1. Anys de formacióNeix a La Haye, França, l'any 1596. Morta la mare, fou educat per l'àvia.Estudia a La Fleche, col·legi dirigit pels jesuïtes. Destaca l'estudi de la física de Galileu (oficialment prohibida), que el marcà profundament.Es llicencia en Dret, però no exercí mai.

1.2. Anys de recercaS'allista a l'exèrcit i participa a la Guerra dels 30 anys.Aïllat en una caserna fa una reflexió decisiva per la seva filosofia, coneguda com la “meditació de l'estufa” (sorgeixen així les idees de mètode i primera veritat).

1.3. Anys de produccióViu tres anys a París començant a redactar les seves idees filosòfiques.Passa 20 anys a Holanda, dedicat al seu projecte filosòfic.Durant aquests anys es produeix la condemna de Galileu, per la qual cosa Descartes renuncia a publicar el seu llibre sobre el món.Publica el Discurs del mètode, les Meditacions metafísiques i el Tractat de les passions.Viatja a Suècia per invitació de la Reina Cristina i mor allà de pulmonia l'any 1650.

2. CONTEXT HISTÒRIC

1a meitat segle XVII: període de crisi a EuropaDecadència feudalismeGuerra dels 30 anys: intolerància religiosaL'Estat s'independitza de l'EsglésiaCrisi de la cultura medieval

3. CONTEXT FILOSÒFIC

Continuació dels canvis produïts al Renaixement:Retorn antiguitatHome: centreRevolució científicaReneix l'escepticismeTrencament amb la filosofia medieval

Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna perquè amb ell canvia la pregunta essencial de la filosofiaAbans: “Què és la realitat?”// Ara: “Com coneixem la realitat?”La pregunta pel coneixement serà la pregunta fonamental de la filosofia moderna.

http://prezi.com/v1e2ffitdhu4/descartes-el-arbol-del-conocimiento/#L'arbre del coneixement

4. EL RACIONALISME

Corrent filosòfic, França, S. XVIIContraposat a l'empirisme (Illes Britàniques, S: XVII-XVIII)TESIS BÀSIQUES:

Confiança en la raó, base del coneixement i de la ciència.Els sentits no són un testimoni fiable.Existència de les idees innates.Necessitat de mètode. Model: matemàtica.El món és racional.

5. PROJECTE FILOSÒFICL'objectiu fonamental de la filosofia cartesiana és la recerca de la veritat

Necessitat de començar de bell nou (comparació coneixement/edifici)

Com? Construint un nou mètode que unifiqui totes les ciències (Descartes postula la unitat del coneixement i el compara amb un gran arbre)

METAFÍSICA

FÍSICA

MECÀNICA

MEDICINA

MORAL

6. EL MÈTODE

Forma de fer progressar la raó de manera ordenada.Model: mètode matemàtic. A partir d'unes veritats evidents (axiomes) i usant unes regles bàsiques, es dedueixen noves veritats.

6.1. LES REGLES DEL MÈTODEBasades en dues operacions de l'enteniment humà: la intuïció i la deducció.Al Discurs del mètode Descartes formula les quatre regles del seu mètode:

Evidència: rebutjar com a fals tot que no sigui evident (implica la aplicació del dubte metòdic-veure 6.2-). L'evidència es dóna a través de la intuïció.Anàlisi: Dividir les idees complexes en parts simples.Síntesi: Reordenar les idees partint del que és més senzill. Intervé la deducció.Revisió: Fer comprovacions contínues al llarg del procés.

6.2. EL DUBTE METÒDICPart del mètode: necessitat d'adoptar el dubte fins que poguem trobar quelcom indubtable on fonamentar el coneixement.No es tracta d'un dubte escèptic, és teòric i provisional, part del mètode que ens portarà al coneixement vertader.

7. LA METAFÍSICAMetafísica: base del coneixement (arrels de l'arbre)

Necessitat de trobar una veritat evident sobre la qual fonamentar tot l'edifici del saber

7.1. LA PRIMERA VERITAT: “COGITO, ERGO SUM”Descartes comença aplicant el dubte metòdic.Dubta:● Dels sentits● Dels nostres raonaments● De la realitat del món (exposa la dificultat de destriar clarament vigília/somni)● De l'existència d'un déu bo (podria existir un “geni maligne” que em vol fer equivocar)Del dubte sorgeix la primera certesa: mentre dubta de tot, s'adona que és indubtable que dubta i que, per tant, pensa i que és necessari, doncs, que existeixi.

És una intuïció

És una veritat evident, indubtable i immutable

És el primer principi de la filosofia

Descartes prendrà, doncs, l'evidència com a CRITERI DE VERITAT.

Així Descartes pot afirmar sense cap mena de dubte: ”Penso, per tant existeixo” (“Cogito, ergo sum”)

7.2. LES IDEES

Ja sabem que existeix el jo com a pensament (“cosa que pensa”, “res cogitans”-veure 7.5.-). Però, com demostrar l'existència d'alguna cosa més?

Descartes analitza el contingut del nostres pensament per veure si troba alguna idea que li asseguri l'existència d'alguna altra cosa, a part del seu pensament.

Distingeix tres tipus d'idees o continguts mentals:

Idees adventícies: provenen dels sentits

Idees factícies: són construïdes per la imaginació

Idees innates: són nascudes amb mi

7.3. DEL COGITO A DÉU

En el subjecte hi ha multitud d'idees. Però, són vertaderes? Com ho podem assegurar?L'única forma seria trobar entre els continguts de la ment alguna idea que no hagi pogut produir el propi subjecte.

PROVES DE L'EXISTÈNCIA DE DÉU

PROVA GNOSEOLÒGICA: Descartes descobreix una idea que no ha pogut produir ell mateix: la idea d'infinit o de perfecció. Es tracta d'una idea innata, que ha d'haver estat posada en mi per un ésser perfecte, infinit: Déu.

PROVA DE LA CAUSALITAT: Som imperfectes, però coneixem perfeccions que no posseïm. Ha d'existir, doncs, un ésser que les posseeixi, un ésser perfecte. I nosaltres, com a éssers imperfectes, depenem d'ell (el qual esdevé, així, la causa de la nostra existència).

PROVA ONTOLÒGICA: Partint de l'argument ontològic de Sant Anselm, Descartes el reformula afirmant que en la idea d'ésser perfecte s'hi troba compresa la seva existència.

L'EXISTÈNCIA DE DÉU COM A GARANTIA DEL CRITERI DE VERITAT

Descartes afirma que si Déu existeix i és perfecte, no ens pot enganyar. Així dons, és la seva existència la que ens garanteix que les idees clares i distintes són vertaderes.

Aquest darrer argument ha estat molt criticat, perquè pot comportar un cercle viciós:

CRITERI DE L'EVIDÈNCIA

EXISTÈNCIA DE DÉU

EXISTÈNCIA DEL JO

7.3. DE DÉU AL MÓN

De moment, podem assegurar que existeix el meu pensament i que existeix Déu.Com podem saber si existeix res més?

L'EXISTÈNCIA DE DÉU COM A GARANTIA DE LA VERITAT DE LES IDEES DEL MÓN EXTERIOR

Jo tinc idees del món exterior (totes les idees adventícies). No són idees evidents; són una il·lusió?

No, ja que no les hem pogudes crear nosaltres i Déu (que és bo i veraç) no permetria que ens enganyéssim creient que existeixen coses que realment no existissin.

Ara bé, això no vol dir que el món exterior sigui tal i com el percebem

Descartes diferencia entre

Qualitats primàries: extensió, volum, moviment i figura (les percebem tal com són)

Qualitats secundàries: olor, color, so, gust, tacte (no són qualitats objectives de les coses, sinó un reflex de com les percebem nosaltres)

7.4. LES TRES SUBSTÀNCIES

La realitat està composta per tres tipus de substàncies, a cadascuna de les quals li correspon un atribut i uns modes. Les substàncies poden ser finites i imperfectes o infinites i perfectes.

SUBSTÀNCIA ATRIBUT MODES GRAU DE PERFECCIÓ

SUBSTÀNCIA PENSANT

PENSAMENT JUTJAR, RAONAR, VOLER,

IMAGINAR, SENTIR...

IMPERFECTE, FINITA,

LIMITADA

SUBSTÀNCIA EXTENSA

EXTENSIÓ FIGURA I MOVIMENT

IMPERFECTE, FINITA,

LIMITADA

SUBSTÀNCIA INFINITA

PERFECCIÓ BONDAT, OMNISCIÈNCIA,

OMNIPRESÈNCIA, ETERNITAT,

IMMUTABILITAT...

IL·LIMITADA, INFINITA, PERFECTE

Però s'interrelacionen; lesoperacions de l'ànima afecten el cos i els processos corporals afecten l'ànima.

8. LA RELACIÓ ÀNIMA/COS. LES PASSIONS I LA LLIBERTAT.

Concepció dualista de l'ésser humà: compost de dues substàncies separades i diferents

Substància pensant (ànima), és lliure

Substància extensa (cos), està sotmès a les lleis naturals

Com?Mitjançant la glàndula pineal

LES PASSIONS I LA LLIBERTAT

PASSIONS

Són emocions de l'ànima causades pel cos (exemple interacció ànima/cos)Són involuntàries, bones (si són moderades) i irracionals

La relació ànima/cos suposa un conflicte, una lluitaIntints i passions (cos)

Raó i voluntat (ànima)

Descartes creu que hem d'aconseguir controlar les passions amb la raó

Dues capacitats de l'ànima

Voluntat: facultat d'escollir

Enteniment: facultat de pensar

D'ella depèn la llibertat

L'existència de la llibertat és una ideea innata

Consisteix en la capacitat de triar l'opció que l'enteniment mostra com a millor (és sotmetre la voluntat a l'enteniment -enllaçant així amb el concepte de virtut-)

És la màxima perfecció humana

9. LA MORAL PROVISIONAL

Es tracta d'algunes regles que estableix Descartes per determinar com ha d'actuar mentre construeix de nou tot l'edifici del coneixement.

Amb aquestes directrius morals vol aconseguir la calma necessària per a la reflexió filosòfica (en un context convuls com és el d'una guerra).

Són regles d'inspiració estoïca i epicúria.

Regles de la moral provisional:

Obeir les lleis i els costums del paísSer ferm i segurDominar-se a si mateix, més que intentar vèncer la fortunaDedicar-se al conreu de la raó

10. LA FÍSICA

Descartes considera que, després de Galileu,cal prescindir de la idea de causa final; tan solsimporta la causa eficient (“COM?”, no “PER QUÊ?”)

Rebuig de la idea renaixentista d'”ànima còsmica”.

Els moviments de la natura responen a un conjuntde lleis fisico-matemàtiques.

Tres principis fonamentals expliquen el moviment dels éssers:

Principi d'inèrciaPrincipi de la conservació de la quantitat del movimentPrincipi de privilegi del moviment rectilini

MECANICISME: el món és vist com una gran màquina.

DETERMINISME: tot el que s'esdevé és automàtic i inevitable.

Els organismes vius també són màquines complexes, mancades absolutament de voluntat i llibertat (l'única excepció és l'ésser humà, perquè té ànima).