Embed Size (px)
Citation preview
La Restauració borbònica (1)La Restauració borbònica (1)- Cánovas del Castillo i el canovisme
- El sistema de la Restauració:
- El regnat d’Alfons XII (1875-1885)
- La regéncia de Ma Cristina (1885-1900)
LA RESTAURACIÓ BORBÓNICA: OLIGARQUIA I CACIQUISMEEl sistema canovista revitalitza un moderantisme oligàrquic flexible
►L’estabilitat política
- allunyar l’exèrcit de la política - evitar el colpisme pretorià
►Acabar les guerres - La III G. carlina (1872-76) - La Guerra 10 anys a Cuba (1868-1878, Pau de Zanjón)
►Liquidar les experiéncies democràtiques del Sexenni - Radicalisme - Auge del moviment obrer
►L’estabilitat económica i social - Proteccionisme: Aranzel 1891 - Repressiò del moviment obrer i camperol.
► Monarquia forta amb un Rei soldat
► Parlamenta bicameral
► Constitució de 1876
► Bipartidisme dinàstic - Partit conservador dirigit per Cánovas - Partit liberal dirigit per Sagasta.
► Alternància en el govern pel falsejament electoral mitjançant:
● el caciquisme ● el encasillado ● la tupinada ● la violència
- Republicans- Nacionalistes- Carlins- Socialistes- Anarquistes
● la crisi de 1898● la crisi de 1909● la crisi de 1917
Té com a objectius Les seues bases són Margina del govern
Malgrat la seua estabilitatparlamentària es produïren
ps 23 i 24
LIBERAL-CONSERVADOR, dirigit per CÁNOVAS Aristocràcia i grans terratinents Alta burgesia de negocis Caps de l’exèrcit i Església
- Moderats- Unionistes- Antics carlistes
- Progressistes- Partit constitucional- Demòcrates cimbris- Partit Radical- Republicans possi- bilistes de Castelar
LIBERAL-FUSIONISTA dirigit per SAGASTA Burgesia industrial i comercial Classes mitjanes i altes Professions liberals i funcionaris
(1) Partits dinàstics
Sexenni democràtic
Partit Democràtic Monarquic/ Esquerra dinàstica
Movimiento obrero
Forces polítiques i socials de la Restauració
-Republicans
- Possibilistes: Castelar - Unitaris: Salmerón - Progressistes: Ruiz Zorrilla - Federals: Pi i Margall
- Socialistes- Anarquistes (FTRE)- Nacionalistes- Carlins tradicionalistes
- Partit Catòlic Nacional de Nocedal - Partit Católic Tradicionalista de Vázuez Mella.
Forces polítiques i socials de la Restauració(2) Oposició parlamentària i extraparlamentària
Unió Republicana(1893)
Els nacionalismes davant el centralisme de la RestauracióEls nacionalismes davant el centralisme de la Restauració
Romanticisme
- Defensa de la diversitat, les peculiari- tats davant uniformitat i centralisme- Proclama la llibertat, la rebel·lia front la imposició - Defensa la llengua, la història, la mú- sica, la cultura, les tradicions i els costums pròpies dels pobles davant la uniformització.
■ La Renaixença catalana - Oda a la Pàtria d’Aribau - La celebració dels Jocs Florals
■ Rexurdimento gallec - Rosalia de Castro, els Cants gallecs
■ Al País Basc - Foralisme, carlisme
- Les llegendes basques- Amaia o els bascos al s. VIII
Liberalisme Formació d’un mercat
La defensa de les senyes d’identitat, del desig d’autogovern dels pobles està lligat …
Les revolucions burgeses geses de 1830 i sobretot la de 1848 lluiten per les lli- bertats i drets dels ciuta- tans i la independència de Bélgica, Itàlia, Alemanya i els pobles del Imperi aus tro-hongarès
El desenvolupament d’un mercat i d’una burgesia nacionals són un factor económic important per a la consolidació i l’avanç del moviment.
Pag. 33 dels apunts
La construcció d’un Estat liberal centralitzat
■ El règim liberal desenvolupa el procés de centralització consolidat durant l’A.R. amb la Nova Planta de Felip V com ho demostra l’ordenació territorial en provín- cies sota l’autoritat dels Governadors Civils i dels Capitans Generals dependents del Govern de Madrid i les reformes administratives i fiscals posteriors.
■ La xarxa radial del FFCC reforça aquesta centralització.
■ Fracàs del republicanisme federal sacsejat per les insurreccions cantonalistes la III guerra carlina i la Guerra de Cuba.
■ El sistema canovista de la Restauració enforteix el centralisme mitjançant la trama caciquil oligàrquica. La derrota dels carlins significà l’abolició dels furs bascos tot i que s’establiren concerts econòmics amb les províncies.
■ La derrota en la Guerra de Cuba i la crisi de 1898 de l’Estat centralitat impulsà les reaccions regionalistes i nacionalistes.
El catalanisme (veure p.34)- Valentí Almirall funda el Centre Català - Unió Catalanista i les Bases de Manresa- La Lliga Regionalista, La Unió Federal Nacionalista Republicana- La Mancomunitat de Catalunya
El nacionalisme basc-Sabino Arana i el Partit Nacionalista Basc defensen els furs, la llengua i la raça basca davant la castellanització i l’erosió de la stat. tradicional a causa de la industrialització
El galleguismeEl regionalisme polític s’articula el voltant de Manuel Murguía i d’Alfredo Brañas i tot seguit de Castelao i d’altres figures del Partit Galleguista
El valencianismeDes del sector progressista de la Renaixença, Constantí Llombart funda Valencia Nova que impulsa l’Assemblea Regional. El 1908 es crea la Joventut Valencianista.
L’AndalusismeBlas Infante defensa el seu ideari polític i impulsa els centres andalusos i les assem- blees regionalistes on es plantejen les propostes que constituiran el 1933 l’avantpro jecte d’Estatut d’Autonomia.
LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA (p.27)LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA (p.27)
GUERRA DELS 10 ANYS
El crit de Yara i la guerra
- Aprofitant la revolució 1868 Manuel Céspedes i d’altres hisendats el 9-10 d’octubre proclamen la independència de Cuba a l’ingeny sucrer de la Demajagua i inicien la guerra; era la resposta a la marginació política i econó-mica de la colònia sotmesa al Capità General, la impossi bilitat a tenir representació a les Corts, els perjudicis del proteccionisme espanyol que enconaven la relació amb EUA, l’explotació de més de 300.000 esclaus...
- L’inici del conflicte obrí el debat sobre l’esclavitud entre Societat Abolicionista Espa- nyola i els esclavistes del Centre Hispano-Ultramarino- El govern d’EUA intenta comprar Cuba el 1869, sense èxit. El 1873 es produeix l’inci -dent del Virginius, vaixell que va ser capturat per la patrullera Tornado perquè portava armes per als independentistes cubans. El capità i part de la tripulació foren afussellats.- Després d’un seguit d’accions militars i atrocitats, el gral. Martínez Campos derrotà el 1878 els independentistes. Tot seguit es firmà la Pau de Zanjón que establia l’indult gene ral, l’abolició de l’esclavitud i l’inici reformes per assolir un futur autogovern. L’incom- pliment dels compromisos reviscolarà el conflicte.
2. LA GUERRA “CHIQUITA” (1879-80)
L’incompliment dels compromisos establerts en la Pau de Zanjón reviscolà l’alçament militar, però la falta de caps militars i d’armament el va fer fracassar. El gral. Polavieja derrota els insurgents.
3. L’OCASIÓ PERDUDA, GOVERN LLARG DELS LIBERALS
- Durant el govern llarg, 1885-1890, els liberals no aprofita- ren l’ocasió d’establir relacions amb el Partit Autonomista Cubà. Les Corts rebutgaren els projectes reformistes i no-més aprovaren l’abolició de l’esclavitud el 1886. També fou rebutjat el projecte autonomista del Mtre. d’Ultramar Maura- En aquestes circumstàncies, el 1893 naix el Partit Revolu- cionari Cubà (Josep Martí, Maceo, Gómez...)
- A més continua el conflicte amb els EUA i el seu limperia- lisme mitjançant el panamericanisme, la diplomàcia del dòlar i el big stick que tracta el Carib com un Mare nostrum.L’aranzel de 1891 agreuja el problema del proteccionisme i atia les ambicions del pdent McKinley per defendre el nego ci de l’American Sugar Refining Company. ( Els EUA impor- portaven > 90% del sucre cubà.
José Martí fundador del Partit Revolucionari Cubà
4. LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA. DEL CRIT DE BAIRE A LA GUERRA HISPANO-NORDAMERICANA.
- El 24-2-1895 José Martí i el Partit Revolucionari Cubà proclamen la independència -crit de Baire- i inicien una guerra que va ser cruenta i costosa. Per derrotar els insurgents, el gral. Weyler utilitza la tàctica de terror i ordena tancar la població de la manigua en campa ments amb els militars, el que originà milers de víctimes civils i nodrí l’antimilitarisme. Entre 1895-98 moriren, la majoria a causa d’epidèmies > 55.000 soldats, dels 220.000 en- viats; eren els pobres que no podien pagar la redempció de les quintes.
-Alhora el govern dels EUA reconeixia la insurecció cubana i es trencaven les negociacions del president McKinley i Cánovas a cau- sa del assassinat d’aquest. El nou cap de govern, Sagasta, intenta reconduir la situació: destituí Weyler el 1897, i atorga l’autonomia plena a Cuba però ja éra tard...
La Guerra contra els EUA.
- La voladura del cuirassat Maine (1) a Santiago de Cuba el 15-2-1898 va ser l’excusa –casus belli- per l’ultimatum dels EUA i del nou fracàs de l’intent de compra de l’illa. La guerra Hispano-nord-mericana s’inicia enmig d’una campanya de premsa bel·ligerant i sensaciona lista (2)- La derrota el 3-7-1898 de l’armada espanyola de l’almirall Cervera a Santiago de Cuba davant de la dels EUA de l’almirall Sampson, després de unes hores de combat, va posar fi al govern colonial.
- Abans, el 1-5-1898, s’havia produit la derrota a Cavite, a la badia de Manila. Pel Tractat de París (1898) Espanya lliurava als EUA Cuba, Pto Rico, Filipines i l’illa de Guam a canvi de 20 milions $, a més venia a Alemanya Palaos, Les Carolines i Les Marqueses per 25 milions de marcs. Era el nou repartiment imperialista, i Espa nya n’era exclosa i passava a ser una potència de segona fila.
La Guerra de la premsa La Guerra contra Espanya va ser tema central perquè alguns diaris nord-americans i espanyols desplegaren campanyes de patriotisme, sensacionalista i populista.
- Randolph Hearts al The New York Journal va assolir vendes espectaculars, utilitzant titulars, grans tipografies, dibuixos i manipulacions -la guerra de Hearts-. Per donar-li rèplica Josep Pulitzer va participar-hi en la baralla des del New York World. - La premsa espanyola patriotera ridiculitzava els americans i els tractava de xoricers
Contra la guerra de Cuba
En contra la guerra es manifestaren intel·lectuals i escriptors com Unamuno que reclamava: Pau, pau, pau!, socialistes com Pablo Iglesias, republicans com Pi i Margall i Joaquim Costa que denunciava la corrupció, els negocis bruts al voltant de la guerra. Criticaven als beneficiaris del con- flicte, de l’explotació colonial i de l’esclavis- me com el Marqués de Comillas i Urquijo, propietari de La Trasatlàntica, i els integrants de la sacarocràcia cubana.
La crisi de 1898 (p.31)
- La pèrdua de les colónies i de l’armada situà Espanya en la 2ª fila internacional, quan les grans potències europees, els EUA i Japó desplegaven la seua expansió imperialista. En la premsa estrangera es critica Espanya com una nació decadent i moribunda.- Arran d’aixó la política exterior del govern buscarà com a alternativa enfortir la presència d’Espanya al Mediterrani i al continent africà, al Marroc.- La repatriació dels capitals colonials permeté inversions industrials i la reducció del dèficit però l’impacte psicol·lògic de la derrota en la societat obrí la crisi de 1898.
1. La qüestió de les responsabilitats de la derrota. El militarisme (p.28-30)
Les critiques al govern i l’exèrcit a causa de la derrota en la guerra contra els EUA este- nen el descontentament, la indignació, la sorpresa i l’abatiment.
- El 1895 grups d’oficials de l’exèrcit assaltaren les instal·lacions de El Resum i El Globus perquè havien criticat la falta d’entusiasme de l’oficialitat en la Guerra de Cuba.
- Després de la derrota de 1898, l’oposició critica l’actuació del comandament militar i dema na responsabilitats a les autoritats mentre avançava l’antimilitarisme. Davant això els oficials, s’atrinxeren en la defensa dels seus interessos corporatius, oblidant la seua dependència i compromís amb el poder civil, la qual cosa els animarà a actuar contra els que qüestionen els seus principis i valors patriótics. El 1905-1906 es produirà un nou episodi de les tensions entre el poder civil i el militar, al voltant de la Llei de jurisdiccions
-
2. El revisionisme o reformisme polític
- Per superar la crisi política i recuperar la credibilitat del sistema, el conservador Silvela formà un govern amb ministres indepenents reformistes com Polavieja i el regionalista Duran i Bas que inicia -ren una nova política descentralitzadora i fiscal. Però la resistència a l’augment d’impostos, la vaga de contribuents, forçà la dimissió de l’executiu.
- Davant la situació, Ma Cristina restablí l’alternança al poder, nomenant els liberals per governar.
-Tot i el seu fracàs, aquest intent fou el precedent de la revolució des de dalt que Maura i Canalejas endegaren desprès, durant el regnat d’Alfons XIII.
Francisco Silvela
Camilo Polavieja
3. El regeneracionisme. Joaquim Costa
El regeneracionisme fou la resposta crítica i pragmàtica dels inte- l·lectuals, Lucas Mallada, Macías Picavea , Joaquín Costa i altresdavant el sistema corrupte de la Restauració per estar al servei de l’oligarquia i oblidar els problemes urgents de la població.
- Lucas Mallada denuncia la fantasia d’un poble que es creu pode- rós i passa fam.
- Macías Picavea considera l’analfabetisme i la ignorància le causes de l’endarreriment i la decadència.
- Joaquim Costa, intelectual i polític krausista vinculat al republica- nisme, professor de l’ILE i notari, en l’obra Oligarquia i caciquisme com a forma de govern a Espanya denuncia la corrupció del siste- ma i considera que l’arrel del problema és l’abandonament del camp i la pèrdua dels patrimonis comunals i proclama el seu lema: Escola i rebost .- Reclama un pla de recs, de camins, d’escoles i de mesures de col·lectivització agràia. Però com que desconfia dels polítics del règim apel·la a un cirurgià de ferro per a dur-les a terme.Lucas Mallada
Joaquín Costa
4. L’avanç del regionalisme i el nacionalisme
La crítica al govern per la pèrdua del mercat colonial de la indústria catalana i la insatisfacció davant el centralisme del règim de la Restauració impulsen alternatives polítiques de la perifèria, sobretot a Catalunya i el Pais Basc però també a Galícia, País Valencià i Andalusia (p.33)
5. La generació del 98
Escritors i poetes de la perifèria afincats a Madrid com Unamuno, Baroja, Ramiro de Maeztu, Azorín, Machado, sota el lema Me duele España, donen una resposta idealista a la deca dència moral i social agreujada pel desastre colonial, mitjançant la recerca de l’essència d’Espanya en les arrels històriques medievals (la intrahistòria), el paisatge auster de Castella (símbol de l’ànima espanyola) i en la literatura d’autors medieval i clàssics com Góngora o Gracián...
El moviment obrer en la Restauració (1) - Durant el govern conservador de Cànovas el moviment obrer roman en la il·legalitat, el que no impideix l’ avanç en la clandestinitat de l’anarquis me i el marxisme.
- Extensió de l’anarquisme sobretot entre el cam- perolat andalús i l’obrerisme català, així com la propaganda del fet que inspirà atemptats contra els símbols de l’Estat, l’Església i la burgesia com els que patí Alfons XII el 1878 i 79.
- El 1879 Pablo Iglesias, José Mesa, Jaime Vera i d’altres funden el PSOE, un partit revolucionari i obrerista inspirat en el marxisme a partir de la Agrupació Madrilenya
- Durant el govern llarg dels liberals de Sagasta (1885-90) s’aproven un seguit de reformes: el 1881 es legalitzen les associacions que deixen l’interna cionalisme, el que permet la fundació de la FTRE. El 1890 s’aprova el sufragi universal masculí i la Llei del Jurat.
Atemptat contra Alfons XII,1878
El 1883, en plena espiral de violència, hi ha
una vaga en resposta a la repressió; el Go-vern liberal, continua combinant el pal i lesconcesions amb la creació de la Comissió de Reformes Socials. El 1888 es funda L’OARE i la UGT, sindicat socialista
remors de l’existència d’una organització se- creta violenta... El 1882 el comandant de la Guàrdia Civil Pérez Monforte troba casual- ment els estatuts de la Má Negra: hi ha apre saments indiscriminats, testimonis falsos i milers de detinguts de la FTRE. Es dicten 7 penes de mort, entre elles la del suposat dirigent de l’organització, Pedro Corbacho. L’escriptor Blasco Ibáñez denuncia en la novel·la social La bodega la situació de servi -tud del camperolat andalus a finals del s. XIX
L’episodi de la Má Negra
A Xerez de la Frontera els grans terratinents mostren la seua preocupació per l’avanç de l’anarquisme i pressionen al govern davant l’agitació social: l’ocupació de finques, crema de collites i, fins i tot, segrests i altres delictes. En aquest escenari es propaguen
L’agreujament de la conflictivitat social dels anys 1890
L’eco de la mobilització camperola a Andalusia i de la indiscriminada repressió dels 1880 encara es sentia, quan el 1892 uns 500 jornalers assaltaren Xerez mentre uns milers més esperaven a les afores. En els enfrontaments hi hagué dos morts i molts ferits. La repressió va ser feroç.
A Catalunya la propaganda del fet inspirà un seguit d’accions terroristes, entre les quals destaquen les que es realitzaren el 1893 contra el Capità Gral. de Catalunya Martínez Campos i en el Liceu de Barcelona amb 22 morts i 50 ferits, i l’atemptat de la processó del Corpus el 1896 amb 12 morts i 40 ferits.
El Govern va respondre amb una campanya de perse-cució i repressió indiscriminada d’anarquistes i sospito- sos, que culmina el 1897 amb els Processos de Montjuic: hi ha 400 empresonats i 5 penes de mort. En venjança, Cánovas es assassinat per M. Angiolillo. L’espiral de violència i repressió va dividir els anarquis tes: un grup on estaven Anselmo Lorenzo i Federico Urales es mostrà contrari al terrorisme.
