UNITAT 25. L’ATENCIÓ A LES PERSONES

ANCIANES

25.1. L’ENVELLIMENT

Envelliment= és un fenomen natural, que podem definir com una pèrdua contínua de

capacitats fisiològiques i psíquiques respecte a les que es tenien entre els 20-30 anys.

Biològiques/Fisiològiques psíquiques

Mort/envelliment cel·lular Malaltia Anys

Actitud (Positivisme, negativisme, etc) Pèrdua familiar/amistats/coneguts Mals hàbits

Jubilació/depressió Estrès

Abandonament Soledat Dependència

L’atenció sanitària a les persones velles

Gerontologia= estudi de l’ancianitat (característiques anatòmiques, fisiològiques i

psicològiques específiques, les seves malalties + freqüents, les + greus, els tractaments

que poden rebre (farmacològics o no) etc.

Geriatria= ciència que aplica tots aquests coneixements a l’atenció a les persones

ancianes.

Diferents professionals cuidaran aquest col·lectiu: auxiliars d’infermeria, infermers,

metges, treballadors socials, terapeutes (fisios, traumatòlegs, etc), dinamitzadors, etc per

tal que garantir durant més anys la independència dels ancians.

Quan comença la vellesa

- En la jubilació: 65 anys.

- Sensació personal (estat d’ànim).

- Quan un pateix una malaltia crònica important (els limita funcionalment)

Tòpics NO certs

- Quasi totes són infelices i desgraciades.

- La gran majoria pateixen demència

- Són éssers incompetents i inútils i més aviat fan nosa

- No poden valdre’s per si mateixes

- Viuen aïllades de la resta de la societat

La velocitat de l’envelliment

La rapidesa de la pèrdua varia segons:

- La genètica

- Hàbits tòxics

- Malalties (obesitat, hipertensió, diabetis, pèrdua sensorial...)

- La soledat,

- manca d’il·lusió,

- sensació de fer nosa.

25.2. LA IMPORTÀNCIA SANITÀRIA DE LA POBLACIÓ

ANCIANA

Cada vegada vivim més anys...

-90% pateixen malaltia crònica (artrosi)

-45% dels pacients atesos als CAP

-75.000 fractures a l’any

-10% ingressa mínim 1 cop l’any a hospital (ictus)

-ocupen 40% llits hospital

-40% despesa sanitària

...I per això calen més equipaments

-llits hospital

-residències geriàtriques

-centres de dia

-assistència domiciliària

25.3. ELS CANVIS QUE COMPORTA L’ENVELLIMENT

25.3.1 Característiques psíquiques

1-Pèrdua velocitat raonament

2-pèrdua capacitat per afrontar-se a problemes nous

3-Tenen experiència i capacitat per afrontar situacions conegudes (habituals)

4-deteriorament cognitiu (fer exercicis mentals)

5-deteriorament sensorial (auditiu, vista, gust, tacte, olfacte)

25.3.2. La pell

Més seca (deshidratació, possibles ferides) → UPP → irritació crònica

Més laxa (pèrdua elasticitat)

Taques

Ungles gruixudes i dures i corbades

Pèl/cabell: blancs, els del cos es debiliten, els de la cara s’endureixen.

Menys greix subcutani en extremitats ( reubicat al voltant de les vísceres)

25.3.3. L´aparell respiratori

Els músculs respiratoris es debiliten

Teixit pulmonar perd elasticitat (ventilació pulmonar més dificultat)

Persona dèbil o malalta respirarà millor si no dorm completament estirat

Falta de força per a tossir i expulssar secrecions

25.3.4. La capacitat perceptiva

Perdua de agudesa visual

Dificultat per a enfocar objectes propers (presbícia)

Pèrdua de sensibilitat auditiva

Pèrdua de sensibilitat gustativa

Dificultat per a detectar olors i d´identificar- les

Reducció de la sensibilitat tàctil fina

Augment de la sensibilitat al fred

25.3.5. L´aparell cardiovascular

Pèrdua de força (bombeja menys sang)

Pèrdua d´elasticitat en artèries

Arterosclerosi (comporta un empitjorament en la irrigació de determinades àrees)

Facilitat de tenir trombes a causa de mantenir la mateixa postura durant hores

Pèrdua de medul.la òssia vermella (dificultat per a recuperar-se de les hemorràgies)

25.3.6.L´aparell locomotor

Pèrdua de força de contracció en músculs esquelètics (no perden resisitència)

Facilitat de trencar-se fibres musculars per moviments sobtats

Desgast dels cartílags articulars (moviments molestos)

Lligaments articulars es tornen més fràgils

Osteoporosi

Artrosi

Escurçament de la columna vertebral (osteoporosi augmenta la cifosi dorsal)

Consells útils:

- Les persones físicament actives poden frenar aquestes pèrdues practicant

exercicis i esports suaus.

- Augmentar l ingesta de proteïnes i calci.

- Vigilar l entorn en què es mou per evitar caigudes

25.3.7. L´aparell excretor

És comú patir insuficiència renal crònica (en particular persones diabètiques)

Hipertròfia prostàtica

Incontinència urinària

Com a consell útil: s´ha de beure aigua suficient per eliminar les toxines de l organisme.

25.3.8. L´aparell digestiu

Pèrdua lleu de funcionalitat digestiva (edat avançades) el que comporta una disminució

de la gana.

L´estómac tarda més temps en buidar-se (allarga la sensació d’estar ple)

Més difícil de digerir aliments greixosos

Els requeriments nutritius varien segons l activitat de la persona.

25.4. ALGUNES MALALTIES DE LA VELLESA

25.4.1. La malnutrició

Una nutrició inapropiada afecta al funcionament de tot l organisme.

Per a poder conèixer l estat nutritiu de l ancià es poden fer a través de:

L’entrevista general

Avaluar el seu estat funcional general que determinarà la seva alimentació realitzant una

sèrie de preguntes.

- Si té prou autonomia general

- Si la seva boca li dóna problemes

- Malalties que modifiquen l alimentació

- Els medicaments que pren

L’enquesta dietètica

Consisteix en preguntar-li sobre els aliments que menja durant un període mínim d´una

setmana i comparar aquestes dades amb les dietes equilibrades.

L´altra manera d´avaluar el seu estat nutritiu és aplicant-li el qüestionari Nutritional

Screening Initiative

L´examen clínic

Consisteix en una sèrie de mesures que es fan sobre el cos del pacient per tal d’avaluar

l alimentació excessiva o deficient.

Percentatge del pes de la persona sobre el pes ideal (pes real/pes ideal x 100)

Percentatge de pèrdua de pes (pes perdut/pes habitual x 100)

Determinació de la quantitat de greix corporal (s´utilitza el plicòmetre)

25.4.2. La deshidratació

Pèrdua d´aigua de l organisme que pot matar a la persona anciana

El risc de deshidratació

Totes les persones grans tenen aquest risc ja que:

- Tenen meny aigua corporal

- Tendeixen a beure poc, perquè tenen menor percepció de la set

- Els seus ronyons ja no són capaços de concentrar l orina, de manera que encara

que beguin poc continuen perdent força aigua amb l orina.

Efectes i manifestacions de la deshidratació

- Deshidratació lleu mantinguda empitjora la funció renal i l atrofiament dels

nutrients i deteriora la integritat de les mucoses.

Facilita que apareguin quadres de confusió i de demència

- Deshidratació greu compromet molt la teràpia i la rehabilitac ió de qualsevol

malatia i pot comportar la mort

Les manifestacions de la deshidratació varien segons el cas.

El millor diagnòstic s´aconsegueix amb una vigilància acurada de les entrades i

sortides de líquids.

Les pèrdues moderades (1 a 2 litres) sovint es poden corregir donant-li beguda. En

cas de ser una pèrdua major s´ha de porta a l’hospital per què li posin algun sèrum

salí.

25.5. RECURSOS SOCIOSANITARIS PER A

L’ATENCIÓ A LES PERSONES ANCIANES

Els recursos més importants són:

- Cente de dia. És un servei sociosanitari que ofereix atenció especialitzada

durant una part del dia.

Durant l’estada se li poden aplicar programes d’estimulació física i cognitiva.

- El servei d´ajuda a domicili. Dóna atenció professional a la persona en la seva

pròpia llar.

- La teleassistència. Consiteix en la instal.lació d´un dispositiu que connecta amb

un centre. Aquest rep la demanda d´ajut i la respon immediatament en cas

d´emergència.

- La residència geriàtrica. És per a estades permanents.