SIN PASARSE DE LA RAYA. LA NORMALIZACIÓN DE LOS CONSUMOS DE DROGAS.

EDICIONS BELLATERRA. 228 PÀGINES ISBN 13: 978 84 7290 727 0

Pròleg a càrrec de Joan Pallarés Gómez Professor Titular de la Universitat de Lleida.

Autor: David Pere Martínez Oró. Unitat de Polítiques de Drogues. Universitat Autònoma de Barcelona.

L’escenari de les drogues il·legals ha canviat radicalment en

els darrers 25 d’anys. S’ha passat de la centralitat dels

consums injectats d’heroïna als consums de cànnabis,

cocaïna i èxtasi vinculats a l’oci, la festa i el consumisme. El

canvi és el resultat del procés de normalització produït en el

marc d’una societat de consum. Sin pasarse de la raya

analitza tant el procés històric de la normalització com

l’escenari actual, on les substàncies són utilitzades per joves

integrats socialment. El llibre dóna resposta a dues

preguntes: «Per què les drogues s’han convertit en

normals?», i «Per què hi ha gent que es droga i evitar

l’addicció?». La resposta parteix de l’assentament cultural de

les substàncies, és a dir, aquestes han passat a formar part

de la realitat social, on la majoria dels consums es

desvinculen dels problemes perquè són compatibles amb les

responsabilitats de la vida quotidiana, i en conseqüència,

s’entenen com normals.

El discurs clàssic de la «lluita contra la Droga», assegura que totes les drogues són

problemàtiques i tots els consums provoquen l’addició. Els resultats de la recerca mostrem com

això és fals, i certifica alhora, com les polítiques prohibicionistes representen un problema afegit

pels consumidors, perquè la criminalització, l’estigmatització o disposar d’una informació inútil

per a dominar les drogues, constitueixen uns riscos afegits als inherents a les substàncies. Els

discursos oficials han presentat la normalització con un fenomen problemàtic, perquè es

considerava que facilitava els consums i en banalitzava els riscos, però les polítiques de

«guerra contra la drogues», tot i els ingents recursos invertits, mai han aconseguit l’objectiu

d’allunyar-les de la població. És l’hora de buscar alternatives a les polítiques de drogues, i la

normalització desgranada en les idees del llibre n’és una d’elles, perquè persegueix l’objectiu

de viure en una societat amb drogues, però que provoquin els mínims danys possibles: una fita

totalment accessible.