La guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte

que va abarcar des de 1618 fins a 1648 i en el

qual participaren quasi tots els països

europeus.

La guerra va comencar quan els protestants

bohemis es van rebel·lar en 1618 contra el seu

rei, el catòlic Ferran II,emperador del Sacre

Imperi.

Ferran va demanar ajuda al rei d' Espanya i al duc de Baviera. La revolta va ser sufocada.

Tanmateix, les altres regions protestants del

Sacre Imperi van donar suport als rebels

bohemis i la guerra va continuar.

Les Províncies Unides (Països Baixos) i

Anglaterra també van donar suport als

rebels, així com Dinamarca i Suecia. En I'any

1635, França, país catòlic, s'alia amb els

protestants, ja que així perjudicava Espanya,

el seu enemic principal.

La guerra dels Trenta Anys assola el centre

del continent i suposa el final de I'hegemonia

espanyola a Europa.

La guerra va finalitzar amb la pau de

Westfàlia (1648), on Espanya va d’haver

de reconèixer la independència de les

Províncies Unides del Nord (Països

Baixos).

L’hegemonia

d’Europa passa a

mans de França,

amb el seu rei Lluis

XIV.

Lluis XIV inicia la

monarquia absoluta.

Segons la

monarquia absoluta,

el poder del rei

prové directament

de Déu i per això el

seu poder no té

limitacions.

Lluis XIV era la llei,

l’autoritat màxima

del govern i el cap

de la justícia en

França.

Governa auxiliat per ministres, consellers i

secretaris, i també per un nombre molt alt de

funcionaris.

Com a sobirà elegit per Déu, Lluis XIV es

col·loca per damunt de tots els habitants del

seu regne i tots n’esdevenien els súbdits,

sotmesos a ell i governats per ell.

Construeix un gran palau, Versalles, on viu

rodejat de gran luxe.

Els nobles, convertits en cortesans, es

disputen el seu favor i viure prop d’ell.

El seu regnat es caracteritza per la decadència

d’Espanya, la crisi econòmica i per l’abandó del

govern en mans dels seus privats o «validos».

El seu privat és el

duque de Lerma, que

governa en el seu

nom.

L’expulsió d’uns 300.000 moriscos (quasi

120.000 en el regne de València), va tenir

conseqüències negatives, especialment al

regne de València on els moriscos formaven una

gran percentatge de la població del camp.

Molts llocs van quedar despoblats i el camp

valencià va veure agreujada la seua crisi.

En política exterior es viu uns anys de

tranquilitat i es firma una treva amb França i

Anglaterra, i les províncies rebels del nord de

Flandes.

El seu privat és el

comte duc d’Olivares.

Durant el seu

govern es

reprenen els

diferents a

conflictes a

Europa i aparéixen

de nous a

Espanya.

Espanya entra en la guerra dels Trenta Anys

i reinicia el conflicte als Països Baixos.

Però es derrotada i en la pau de Westfàlia ha

de reconèixer la independència de les

Províncies Unides del Nord (Països Baixos).

La guerra empobreix a

Castella i, per afrontar les

despeses de guerra, el

comte duc d’Olivares

intenta reclutar homes i

impostos en la resta de

territoris hispànics.

Aixó provoca l’alçament

de 1640, en Andalusia,

Catalunya i Portugal.

La revolta d’Andalusia és sufocada

ràpidament però Portugal es declara

independent i es separa de la Corona

espanyola (1668).

REVOLTA DE CATALUNYA «GUERRA DELS SEGADORS»

(1640 – 1652)

En Catalunya, el comte duc envia les tropes

reials per sufocar la revolta.

Catalunya demana ajuda a França i la guerra

s’allarga fins al 1659.

Eixe any, Espanya i França firmen la Pau dels

Pirineus, on Espanya entrega als francesos el

Rosselló i una part de la Cerdanya.

Carles II, l’últim dels

Habsburg espanyols

va ser un rei dèbil i

malalt.

Mort sense

descendència al

1700.

El tron espanyol és

disputat per dos

pretendents.

FELIP D’ANJOU: recolzat per França i el seu avi,

el rei Lluis XIV.

CARLES D’ÀUSTRIA: recolzat pel Sacre Imperi,

Anglaterra i els Països Baixos.

Els regnes hispànics també es dividiran:

CASTELLA i NAVARRA recolzen a Felip D’Anjou

ARAGÓ, CATALUNYA i VALÈNCIA recolzen a

l’arxiduc CARLES.

La guerra finalitza el 1714, amb la firma del

TRACTAT DE UTRECHT

A canvi del tron espanyol, Felip d’Anjou renuncia

als seus drets al tron frances i Espanya perd els

seus últims territoris a Europa.

Felip d’Anjou es coronat com a rei d’Espanya

amb el nom de Felip V.

Amb ell, s’inicia la dinastia dels Borbons a

Espanya.

LA CRISI SOCIAL I ECONÒMICA

- La disminució de la població

- Retrocés econòmic

- Crisi social

Disminució

de la població

- Fam (males collites)

- Expulsió dels moriscos

- Guerres i revoltes

- Emigració a Amèrica

- Epidèmies de pesta

Retrocés

econòmic

- Crisi agrícola (males collites)

- Crisi de l’artesania (competència

dels productes del nord d’Europa més

barats)

- Crisi del comerç (pujada dels

preus; esgotament de les mines

americanes; atacs dels corsaris)

Crisi social

- Mentalitat de «viure de les

rendes»

- «hidalgos» i «pícaros»

- Augment de la delinqüència