FEBRER /2015 1er ESO-A

La revista Animal

Aran Sitjas Maria Guerrero Paula Graupera Robert Vargas Quim Garcia

1.Els porífers i els celenterats 2.Els cucs. 3.Els mol·luscs. 4.Els artròpodes. 5.Els equinoderms.

Ciències de la naturalesa 2014 / 2015

Animals invertebrats

Els porífers

Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines.

El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per

mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat general, que comunica amb l’exterior per un orifici ano-

menat òscul.

Tenen una gran capacitat de regeneració.

1)A quina característica del cos d’una esponja de referencia el

nom d’un porifer?

El cos de les esponges té forma de sac i està performat per

nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de canal.

2)En què es diferencien un pòlip i una medusa? En que s’assem-

blen?

En que un pòlip tenen forma de sac tubular, amb l’obertura a

l’extrem superior del cos, en canvi la medusa tenen forma de

paraigua amb l’obertura a l’extrem inferior.

I s’assemblen en que tots dos són celenterats.

24) Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de

fletxes el recurregut que fa el recorre-

gut que fa el corrent d’aigua des que hi

entra fins que en surt.

L’aigua entre pels porus i surt per l'òs-

cul.

En el dibuix següents es poden observar diversos porífers i ce-

Els celenterats

Presenten simetria radial, és a dir, el seu cos es pot dividir

per diversos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una

única obertura envoltada de tentacles. L’ obertura comu-

nica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un

estómac.

Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que

tenen com a funció paralitzar i capturar les preses. Els

celentarats són carnívors.

Característiques

generals dels

porífers i celen-

terats

Tenen forma de

pòlip: Tenen forma

de sac tubular, amb

l’obertura a l’extrem

superior del cos.

Forma de medusa:

Tenen forma de

paraigua amb obertu-

ra a l’extrem inferior.

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

2. ELS CUCS

El teme cuc índou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.

PLATIHELMINTS

Els cucs són més senzills.

Alguns són aquàtics o medis humits i d’altres paràsits.

No tenen aparell digestiu ni respiratori.

Son hemafrodites.

NEMATODES

Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells.

La majoria són de vida lluire, habiten en ambients aquàtics i altres en terrestres.

Alguns són paràsits i fan malalties.

No tenen òrgans respiratoris.

ANÈL·LIDS

Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.

A la part inferior de cada anell tenen un apèndix anomenat queta.

Alguns tenen el ditell que es un engruixament que serveix per la repruducció.

La majoria són aquatics, molts són paràsits i alguns terrestres.

n’hi ha que son hemafroditas i d’altres amb sexes separats.

Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Els mol·louscs tenen simetria bilateral, tenen el cos tou, dividit en cap, massa visceral i el peu. El peu és musculós i el fan servir per nedar. Tenen el cos cobert d’una membrana fina anome-nada mantell, que produeix una conquilla. Aquesta està formada per una o dues peces ano-menades valves.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Respiren per mitjà de brànquies, els terrestre per mitjà d’un pulmó. Tenen una alimetnació molt variada, alguns són carnivors i alguns hervibors. La majoria són ovípars. L’embrió experimenta un procés de metamorfo-si, es clasifiquen en gaseròpodes, bivalves i ca-falòpodes.

Gastròpodes: Cap desenvolupat amb quatre tentacles, el peu és musculós i tenen una rádula a la boca que utilitzen per alimentar-se.

Bibalves: el seu nom prové de dues valves, tots són aquàtics, es poden en-terrar a la sora.

Cefalòpodes: tenen el cap desenvolupat, amb ulls grossos, el peu s’ha transformat en tentacles.

Grups de mol·luscs

6. Quines funcions té el peu dels mol·lusco? El fan servir per nedar, reptar o escalar. 7. Quines són les parts principals del cos d’un mul·lusc?

En cas de perill, el popdesprèn tinta com estratègia de defen-sa.

El nàutil és l’únic cefa-lòpode que té una con-quilla protectora.

El musclo és un bivavle que viu fixat a les ro-ques per mitjà d’unes secrecions filamento-ses. Gairabé tots els bivalves són marins, però també n’hi ha que viuen als rius, als bas-sals o als llacs.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetría bilateral.

Tenen el cos cobert per un esquelet o exosquelet format per peces articula-

des i una sobstància anomenada quitina.

Tenen apèndixs articulats.

Tenen el cos dividit en: cap, tòraxi abdomen.

Els ulls podenser simples anomenats ocels o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació molt variada.

La majoria tenen sexes separats.

Són ovípars i la fecundació sol ser interna.

Alguns fan la metamorfosi.

Han de formar un nou esquelet del qual aquest procés s’anomena muda.

Es clasifiquen en: insectes, aràcids, crustàcisimiràpodes.

Té ales, abdomen, potes, tòrax, cap i antenes.

10.Busca en els conceptes clau l’origen del terme artòpode. - Artòpode: gru d’animals invertebrats que estan recoberts d’un endoesquelet i que tenen el cos segmentat i proveït de potes articulades, com l’escarbat l’aranya o el canc. 11.Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes? - Els protegeix dels depredadors, evita la dessacació del cos, permet adaptar-se atots els hàbitats terrestres. - Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? - Per créixer, s’anomena muda.

Construeixen el grup més nombros d’animals, actualmente es coneixen mésd’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.

Viuen en tots els medis: terra, mar i aigua dolça.

Com són els insectes

Els insectes

El saltamartí ¡, un escarbat, una papallona i una mosca.

-Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos

-Dos o tres ocels i un parell d’antenes.

-Tres parells de potes articulades i generalment un o dos aprells d’ales

-Respiació per tràquees.

-Son ovípars.

Aparells bocals dels insectes

Boca mastegadora

de la formiga

Boca xucladora de

la papalloon

Boca mastegadora

i llepadora de la

abella.

Metamorfosi de la papallona monarca: De cada ou que posa la femella, neix una lar-va,anomenada eruga.Despres d’un periode de crei-xement,pasa per unafase de nimfa,el cual s’embol-calla dins dun capoll, i experimenta un seguit de canvis fins que esconverteix en una papallona.

Larva

Crisàlida

Insecte adult

Activitat 13: 13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes? Perquè el prefix hexa– en grec significa sis i –podes significa potes: hexàpodes: que tenen sis potes. 14. Com respiren els insectes? Respiren per tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’abdomen, encara que també n’hi pot haver al tòrax. 29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una oruga. A)Identifica quin és cadascun. Primera foto: oruga. Segona foto: anèl·lid. En què s’assemblen i en què es diferencien? Els dos tenen forma de cuc, un te cap diferenciat i l’altre no, un té potes i l’altre no. 37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials? a) Tèrmits, formigues i vespes.

Boca picadora i

xucladora del mos-

quit.

Els aràcnids

Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides. -Cos dividit enn dues regions:cefalotorax i l’abdomen -Cefalotórax: 2 quelíceres serveixen per menjar. Dos pedi-palps amb funció defensiva i táctil. Quatre parells de po-tes. -Respiren per mitjà de tràquees -Carnivors -Glandules verinoses per capturar les preses -N’hi ha que son ovipars, altres son vivipars i tambe n’h han de oviovípars.

Els crustacis

Un llamantol, una gamba, una cabra i un percebeson crustacis.

-Gairebé tots són marins, però també n’hi ha d’aigua dolça, com el cranc

de riu.

-Tenen el cos dividit en el cap, el torax i l’abdomen.

-En molts casos el cap i el tórax están units formant el cefalotórax.

-Al cap hi teenen dos parells de antenes.

-Cinc parells de potes.

-Respiren per mitjà de brànquies.

-Aliementació molt variada: són carnivors però tambè n’hi ha alguns que

son filtradors i altres que son paràsits

-Son ovípars i presenten metamorfosi.

Pag 82 act 15

Que són els quelícers dels aràcnids i quina qualitat tenen?

Els quelícers están al cefalotórax i serveixen per menjar.

16- Busca els conceptes clau el significat de miràpode.

Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i

dividit en nombrosos segments, Cada segment te un o dos

parells de potes, com el centpeus o el milpeus. Del grec

myriás:molt nombros, i podós: peu

17- A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les

paparres?

Escorpins: Aràcnid.

Paparres: Aràcnid.

18– Quina es la principal diferencia que hi ha entre els

centpeus els milpeus?

Els centpeus tenen un parell de potes i el milpeus dos pare-

lls de potes.

Els miriàpodes

Els centpeus, coml’escolopendra, i els milpeus

són miriàpodes

-Són artòpodes terrestres que viuen en llocs

foscos i humits.

-Tenen el cos allargat i format pel cap i el

tronc.

-A cada segment poden tenir un parell de

potes, com en el cas del centpeus, o dos pare-

lls de potes, com els milpeus.

-Al cap tenen un parell d’antenes, ulls simples i

una boca amb mandíbules mastegadores.

-Respiren per mitgà de tràquees.

-Tenen una alimentació molt variada: alguns

son carnivors com els centpeus,

-Son ovípars i presenten metamordosif

El milpeus és un

miràpode que

s’enrrotlla com a

mecanismo defen-

siu.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Tenen simetría radial (les larves la tenen bilateral) Tenen el cos de forma arrodonida (garotes); cilín-

drica (holotúries); estrellada (estrelles de mar) Tenen un esquelet intern: format per petites pla-

ques a sota la pell; lliures, articulades o soldades en-tre si.

No tenen un cap diferenciat. Tenen la boca situada a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Es desplacen per mitjà de l’aparell ambulacral: sis-tema de tubs interns plens d’aigua (els peus ambula-crals) finalitzats en ventoses.

Respiren a través de la pell per mitjà de l’aparell ambulacral(alguns amb brànquies poc desembolupa-des).

Son carnívors

Grups d’equinoderms

Estrelles de mar

19– Busca en els conceptes clau el significat del terme el significat del terme equinoderm. Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria ra-dial cobertsper plaques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que tenen. Per exemple les estrelles i eriçons de mar (del grec: “ekhînos”; eriçons i “dérma”; pell).

20– Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa? L’aparell ambulacral és l’aparell que tenen els equinoderms que els serveix per desplacar-se. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Garotes o eriçons de mar

Falses es-trelles

Cogombres de mar

Clavelines o lliris de mar

A fons

Els insectes constitueixen el nombre d’espècies i d’individus més nombrós. Es coneixen prop d’un millió de diferentes espècies d’insectes, totes adaptades al seu hábi-

Himenòpters. Formigues, abelles… Tenen: dos parells d’ales membranoses, tot i que alguns no en tenen. L’aparell bucal està adaptat per llepar, mossegar i xuclar líquids. Viuen en societats organitzades.

Dípters. Mosques i mosquits. Tenen: un parell d’ales membrano-ses (les posteriors están reduïde-sa òrgansque mantenen l’equilibri-quan volen; els balancins). Aparell bucal xuclador.

Coleòpters. Escarabats. Tenen: dos parells d’ales (anteriors gruixudes i les poste-riors membranoses i plegades sota les primeres en repòs). Aparell bucal mossegador i mastegador.

Dermàpters. Estisoretes. Tenen: ales anteriors molt curtes i posteriors molt grosses i membra-noses,, plegades sota les primees en repòs. Aparell bucal mastegador.

Ortòpters. Saltamartins i grills. Tenen: dos parells d’ales: ante-siorsendurides i posteriors plega-des sota les primeres en repòs. Aparell bucal mastegador.

Heteròpters. Xinxes. Tenen: dos parells d’ales: ante-riors amb una part engruixuda i posteriors membranoses. Apa-rell bucal perforador i xuclador.

Lpidòpters. Papallones i arnes. Tenen: dos parells d’ales mem-branoses amb escates. Aparell bucal xuclador, enrollat en estat de repòs.

Odonats. Libèl·lules. Tenen: dos parells d’ales estre-tes, grosses i membranoses. Apa-rell bucal mastegador.

Sifonàpters. Puces. No tenen ales. Les potes estàn adaptades per saltar. Aparell bocal xuclador adaptat per per-forar la pell.