RODIN: EL PENSADOR

EROS I PISIQUE

Antonio Canova (1787-1793)

EL PENSADOREL PENSADOREL PENSADOREL PENSADOR

EL PENSADOREL PENSADOR

El nostre anàlisi s’estructura:

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

3. L’ANÀLISI FORMAL

4. INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

5. ALTRES CONSIDERACIONS

PRIMERA APROXIMACIÓPRIMERA APROXIMACIÓ

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ))1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ))

- Nom de l’obra- Nom de l’obra

- Autor- Autor

- Estil- Estil

- Cronologia - Cronologia

- Material i tècnica - Material i tècnica

- Forma i Tipologia- Forma i Tipologia

El PensadorEl Pensador

Auguste RodinAuguste Rodin

ImpressionistaImpressionista

Bronze / FosaBronze / Fosa

Exempta / sedent Exempta / sedent

- Cromatisme Textura- Cromatisme Textura

- Dimensions- Dimensions 71,5 X 40 m.71,5 X 40 m.

- Localització- Localització Museu Rodin (París)Museu Rodin (París)

Finals del segle XIX (1880-1900)Finals del segle XIX (1880-1900)

Monocroma, textura variadaMonocroma, textura variada

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

França durant l’últim terç del s. XIX es troba en ple desenvolupament de la segona revolució industrial. Políticament és el període conegut com la III República.Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals...

El món artístic en aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies.

És un moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics.

Socialment és produeix la consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art)

2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC

París a finals del segle XIX és una ciutat que bull d’activitat i en la que els artistes i intel·lectuals es reuneixen als cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia i dels avenços científics

AUTORAUTOR

Rodin fou un dels escultors més influents de las seva època. Els seus inicis artístics van ser difícils com ho demostra el fet que fos rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París. L'any 1875 viatge a Italia on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel.

François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917)

En obres com com "El pensador" (1880) "El bes" (1886) "El fill pròdig" (1889) o conjunts escultòrics com "Els burgesos de Calais“ es pot apreciar les característiques del seu estil, basat en la duresa en la forma i un laboriós modelatge de la textura.

Rodin està considerat com el gran renovador de l’escultura contemporània.


Al tornar a Paris, va obtenir un fort reconeixement. gracies a la seva participació en els salons.

La seva obra prefigura l'escultura modernista, el realisme, i també el simbolisme,

ESTILESTIL IMPRESSIONISTAIMPRESSIONISTA

L’escultura impressionista, com a dissolució de la forma escultòricaL’escultura impressionista, com a dissolució de la forma escultòrica tradicional, apareix en primer lloc en l’obra d’alguns pintors que creen petites escultures en les quals treballen amb total llibertattreballen amb total llibertat (Daumier, Degas)

RatapoliDaumier (1851)

BallarinaDegas (1880)


Però el gran renovador de l’art escultòric, que obre les portes a totes les experimentacions del s.XX és Auguste Rodin

Les principals característiques de l’estil de Rodin són:

-tracta la textura del bronze de manera que dóna, com la pintura impressionista, la sensació d’obra inacabada (tècnica del non finito (inacabat).

-tracta la textura del bronze de manera que dóna, com la pintura impressionista, la sensació d’obra inacabada (tècnica del non finito (inacabat).


- Sovint utilitza uns contorns no nítids, imprecisió, inacabat d les formes- Sovint utilitza uns contorns no nítids, imprecisió, inacabat d les formes

-va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb l’objectiu de donar més rugositat a les superfícies.

-va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb l’objectiu de donar més rugositat a les superfícies.

Rod1n eleabora un llenguatge artístic completament llenguatge artístic completament nou i oposat a l’academicismenou i oposat a l’academicismeRod1n eleabora un llenguatge artístic completament llenguatge artístic completament nou i oposat a l’academicismenou i oposat a l’academicisme

Monument a Balzac (1893-1897)


-Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet incorporar jocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura)-Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet incorporar jocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura)

Les tres ombres (1889-1902)

-També busca l’expressió per sobre del naturalisme (intensitat de la vida interior…)-També busca l’expressió per sobre del naturalisme (intensitat de la vida interior…)

- Valora el volum dotat de vida. Les escultures han de transmetre el sentiment que les anima. Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs de llum i ombra…

- Valora el volum dotat de vida. Les escultures han de transmetre el sentiment que les anima. Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs de llum i ombra…

L’edat de bronze 1877


El seu trencament amb l’escultura academicista tradicional es manifesta desde els seus inicis com podem comprovar en l’escultura L’edat de bronze presentada al Saló de París de1877, la qual presenta un realisme tan manifest que els crítics l’acusaren d’haver tret el motlle d’un home viu

El seu trencament amb l’escultura academicista tradicional es manifesta desde els seus inicis com podem comprovar en l’escultura L’edat de bronze presentada al Saló de París de1877, la qual presenta un realisme tan manifest que els crítics l’acusaren d’haver tret el motlle d’un home viu

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

3.- L’ANÀLISI FORMAL

A) DESCRIPCIÓ: Tractament dels motius (naturalisme, realisme...)A) DESCRIPCIÓ: Tractament dels motius (naturalisme, realisme...)

B) LA COMPOSICIÓ: estructura compositiva, simetria, proporcionalitat punts de vista, volums, tractament de les formes (rectes, anguloses)B) LA COMPOSICIÓ: estructura compositiva, simetria, proporcionalitat punts de vista, volums, tractament de les formes (rectes, anguloses)

C) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum (llisca, es reflecteix, provoca efectes de clarobscur...)

C) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum (llisca, es reflecteix, provoca efectes de clarobscur...)

D) EL RITME: dinamisme, repòs, estatisme...D) EL RITME: dinamisme, repòs, estatisme...

E) EL TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat...E) EL TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat...

El pensador és la figura d’un home adult, assegut en una roca amb les cames lleugerament obertes i el tors lleugerament inclinat endavant. El cap descansa sobre el dors de la ma dreta i amb el dos braços recolzats sobre la cama esquerra. Composició que confereix al personatge una actitudclarament reflexiva

A) DESCRIPCIÓA) DESCRIPCIÓ

3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

3.- L’ANÀLISI FORMAL

El tractament anatòmic és representat amb un gran realisme tot i la desproporció d’alguns membres ( mans i peus).

El pensador és una escultura exempta, i que pot ser contemplada des de múltiples punts de vista.


B) LA COMPOSICIÓB) LA COMPOSICIÓ

L’obra presenta un volum força compacte.I una composició tancada o centrípeta

La posició d’aquest home assegut sobre una roca amb les cames lleugerament obertes i molt flexionades amb els braços que es dobleguen per davant tanquen la figura físicament.

Això, juntament amb l’ampli arc que dibuixen el tronc i el cap reforcen la sensació de tancament de la figura sobre si mateixa..


L’us de formes anguloses en el modelat, contrasta amb la presencia de diagonals que a mena de ziga zaga dominen la composició, com una mena de llampec(reflex de la tempesta interior que viu el personatge)

L’escultura presenta majoritariament formes anguloses.

Rodin realitza un modelat en tensió de tots els músculs del cos , com si el personatge en lloc d’estar fent un exercici mental, estigués fent un gran esforç físic.

Tot això contribueix a donar una gran vitalitat a la figura representada.


C) SUPERFICIESC) SUPERFICIES

El pensador presenta algunes diferències en l’acabat de l’obra . Els dits i les mans són les parts més treballades.

Podem observar l’ús de diferents textures (Cos pulimentat, aspror en la pedra) i la presència de les empremtes del modelat realitzat amb les mans.

L’obra presenta en conjunt un aspecte tosc, com d’obra inacabada ““Non finitoNon finito””

Aquest ús de diferents acabats i textures fa que la llum reaccioni de manera desigual sobre la superfície del metall, donant lloc a efectes lumínics de llum i ombra que incrementen la seva expressivitat i la doten de vitalitat.

L’ús de diferents acabats i textures junt al jocs lumínics que genera la reflexió de la llum sobre les diferents superfícies del metall donen dinamisme a l’obra, incrementant la seva vitalitat.


D) EL RITMED) EL RITME

Aquest dinamisme també es veu incrementat pel modelat en tensió amb que rodin dona forma a tots els músculs de la figura i la utilització de formes arrodonides i anguloses que contrasten amb les diagonals que configuren l’entramat compositiu.

Així doncs, contràriament la sensació de calma i tranquil·litat que cabria esperar d’una figura sedent i en posició reflexiva , el que trobem al pensador és un dinamisme i una vitalitat, que semblen emergir de l’interior del personatge.

4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ

B) EL TEMPSB) EL TEMPS

Amb el pensador Rodin ens mostra una representació de l’esser humà que, dóna llum al primer pensament humà i que li que li permet elevar-se per sobre de la seva condició animal.

El pensador més que la representació d’un moment fugaç i anecdòtic de reflexió personal presenta una voluntat d’eternitat.

L’obra és una metàfora de pensament de l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal

Simbolitza el pensament torturat de l’home en adonar-se del tràgic destí de l’existència humana.

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

TEMÀTICA O ICONOGRAFIATEMÀTICA O ICONOGRAFIA


En un principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre la porta de l’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat pel govern francès pel futur museu de les arts decoratives i que no es va realitzar.

La no realització del projecte conferí a l’escultura una entitat pròpia i és convertí segon les pròpies paraules de l’autor en :

Una representació d’un home en l´acte de pensarUna representació d’un home en l´acte de pensar, l’acte més transcendent de la història humana que li permet elevar-se per sobre de la seva condició animal.

Aquest projecte tenia com a motiu central el llibre de Dante i estava inspirat en la porta del Paradís de GHIBERTI

SIGNIFICATSIGNIFICAT

El pensador és un símbol, una icona universal del ésser humà com ésser racional, capaç de pensar i que pren consciencia de la seva existència. Una representació de l’esser humà que s’eleva per sobre de la condició d’animal, i que, dóna llum al primer pensament.


Aquesta idea vindria reforçada pel tractament de la figura del pensador com un home d’aspecte més aviat rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual. La musculatura exagerada, fan pensar en un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el fet de pensar li requereix un esforç extraordinari. Ha d’asseure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte.

El pensador ha quedat per sempre com el símbol filosòfic per excel·lència de l’home interrogant-se i cercant respostes sobre la seva existència i el seu destí,

FUNCIÓFUNCIÓ

Aquesta obra té una funció Decorativafunció Decorativa. Rodin creia que l’escultor tenia una missió històrica: donar a la ciutat moderna monuments moderns, ja que la ciutatmoderna no és monumental.


5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

5.- ALTRES CONSIDERACIONS

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de les escultures de Miquel Àngel. Miquel Àngel.

Aquesta influència es revela en la intensitat del intensitat del tractament anatòmic de la musculaturatractament anatòmic de la musculatura, així com també en els volums sobredimensionatsels volums sobredimensionats que mostren certes parts del cos, i pel seu “no finito” (no acabat).

En algunes de les seves escultures i pintures trobaria la principal font d’inspiració per la realització del pensador: l’escultura de Lorenzo de Medici o la figura de Jeremias que pintà pel sostre de la Capella Sixtina.

També s’assenyalat la influència de l’obra “Ugolino i els seus fills “ (1861) de l’escultor francés Carpeaux.

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporàniarenovador de l’escultura contemporània. Tant el seu tractament particular de la matèriatractament particular de la matèria, com el gust per les formes arrodonidesel gust per les formes arrodonides, van tenir un gran eco en l’escultura modernista i de la primeria del nou-cents (simbolisme), fins a l’arribada de les avantguardes

El Petó 1886La Danaide 1886

Els Burgesos de Calais 1895


EROS I PSIQUEEROS I PSIQUEEROS I PSIQUEEROS I PSIQUE

PER AMPLIAR INFORMACIÓPER AMPLIAR INFORMACIÓ

INFO 1INFO 1

INFO 4INFO 4

INFO 2INFO 2

INFO 3INFO 3

VIDEO MUSEU RODIN (PARIS)VIDEO MUSEU RODIN (PARIS)

Education

RODIN: EL PENSADOR