Embed Size (px)
Citation preview
Per D. Antonio Suau Forés, professor del CEPA Joan Mir i Mir (Maó)
Curs 2010-2011
ROMA
INTRODUCCIÓ
• A la unitat anterior vas veure la influència que Grècia va exercir sobre la nostra cultura occidental; doncs bé, Roma hi va influir encara molt més perquè el seu domini sobre la península Ibèrica va ser més llarg tant en extensió com en temps i molt gran la seva influencia a tota Espanya:– El llatí és la base i el fonament de les nostres llengues (a
excepció del euskera que és una llengua anterior al llatí.– El dret romà, que continua viu a través de moltes lleis que
regeixen la nostra convivència (contractes, dret de propietat «unuscuisque suum = a cadascú allò que és seu»), la «patria potestas» (el poder que exerceix el pare sobre els fills), etc.
– Monuments: aqüeductes (Segòvia, Tarragona), arcs de triomf (Tarragona), teatres (Mérida, Tarragona), etc.
–Sistemes de conreu (cep, oliveres, etc.) i estris agrícoles, com l’arada romana, etc.–Les termes com les de Caldes de Montbui a Catalunya.
1. ORÍGENS
1.1 En primer lloc, cal remuntar-nos als orígens:a. Els primers pobles històrics que van habitar la península Itàlica van ser els itàlics, que hi van penetrar pel nord i van ocupar les muntanyes i les valls del centre. El sud de la península va ser ocupat pels emigrants grecs, que van fundar unes colònies importants a Sicília.Al nord hi havia els etruscos, un poble amb una cultura elevada, que se suposa que va arribar a la península Italiana cap a l’any 1000 aC. procedent de l’Orient Pròxim. Hi ha molts aspectes de l’art etrusc que van influir en l’art romà.
1. Territori romà al finalitzar el domini etrusc2. Expansió romana a finals del s. IV aC3. Territori dominat per Roma després de les Guerres Sammites4. Ocupació de la Magna Grècia5. Límits del territori etrusc a la època del seu major apogeu.6. Tendencia unificadora exercida per Roma.
• La leienda diu que la ciutat de Roma va estar creada per dos germans que de petits van estar abandonats. Recollits i alimentats per una lloba, ja de major fundaríen la ciutat de Roma que portaria aquest nom en honor a Ròmul.
ROMUL I REM
L’origen històric• El segle vIII aC els poblats
dels set turons, a prop de la riba del riu Tíber, que s’havien instal·lat allà per protegir-se dels enemics, es van unir dins d’una muralla constituint d’aquesta manera la ciutat de Roma (753 aC). Possiblement el cap de la tribu s’anomenés Ròmul (d’ací el nom de Roma).
RESUMEN DELS ORIGENS
EVOLUCIÓ POLÍTICA
LA MONARQUÍAEn aquests primers temps Roma va ser governada per set reis (monarquia) que tenien els màxims poders, ajudats pel Senat, format pels ancians de les famílies més importants.Durant tota aquesta època la base de l’economia va continuar essent l’agricultura i la ramaderia, tot i que van començar a establir-se molts artesans i comerciants.Socialment en aquesta època destacaven a Roma dos grups diferents: els patricis (de famílies riques, aristocràtiques i poderoses) i els plebeus (un grup molt més nombrós, constituït per estrangers, immigrants, pagesos pobres, etc.).
LA REPÚBLICAA final del segle VI aC va desaparèixer el poder monàrquic i es va instaurar una nova forma de govern: la república («res pública» = aquestes dues paraules llatines signifiquen tot allò que afecta tota la comunitat), que durà fins a la meitat del segle I aC.Les assemblees de ciutadans (comicis) es reunien en el fòrum. En elles elegien els magistrats; la magistratura més apreciada era el consolat. Anualment eren elegits dos cònsols, que dirigien l’exèrcit i eren, de fet, els caps del govern de Roma, juntament amb el Senat. Però el centre de la vida política a Roma era el Senat (allí es discutien els temes més importants i vius); estava format per antics cònsols, i pels membres més destacats de famílies patrícies.
LA SOCIETAT Pel que fa als ciutadans, no tots ho eren ni tampoc tenien els mateixos drets; es podien distingir els ordres següents: patricis (famílies riques que únicament podien accedir als càrrecs); després hi havia els plebeus (van mantenir una lluita constant per tal d’aconseguir els mateixos drets que els patricis, ja que també pagaven impostos . Per defensar-los estava el tribú de la plebs; per últim, els esclaus (que no eren ciutadans i estaven a la disposició de l’amo en tots els sentits); podien convertir-se en lliberts si l’amo els alliberava o si compraven la llibertat.
Quan van voler apoderar-se de Sicília, van tornar a trovar-se amb una forta resistència, aquesta vegada per part del púnic, que ja estaven instal·lats a la illa. Això va provocar les anomenades Guerres Púniques (264-146 aC). La més destacada va estar la 2ª que va enfrontar a Roma amb un enemic temible: Annibal de Cartago. Durant aquesta guerra els romans van conquerir Hispània i el nord d’Àfrica....
Després van seguir les conquestes, Grècia, Gal·lia .....
L’EXPANSIÓ ROMANADurant aquesta època Roma va començar la seva expansió. Península itàlica, Còrsega, Sardenya. Al sud de la penínula va topar amb la resistència grega destacant la intevenció de Pirro, rei d’Epiro (a Grècia).
LA CRISI DE LA REPÚBLICALes conquestes van portar a Roma moltes riqueses, però van beneficiar poca gent i van provocar moltes desigualtats socials entre els ciutadans de Roma. Aquestes desigualtats van ser cada vegada més fortes entre les classes altes i les més desfavorides, donant com a resultat una crisi de la República. La situació de crisi va provocar que el Senat i els magistrats confiessin el poder a caps militars (dictadors).Els enfrontaments entre aquests generals i entre les legions que els donaven suport van provocar guerres civils molt violentes. Juli Cèsar, l’any 48 aC, va ser proclamat dictador perpetu; però els partidaris de la República i alguns senadors, veient que els seus privilegis perillaven, el van assassinar el 15 de març del 44 aC, donant pas a un nou sistema polític: l’Imperi.
1. L’imperi a la mort de Cèsar i zona d’influencia a Armènia i costes de la Mar Negra. 2. Expansió territorial des d’August fins Neró i època de Trajà. 3. Intent de penetració romana en Germània en època d’August. 4. Límits de l’imperi. 5. Límits de les provìncies
LES LEGIONS
La toma de Masada
• Els campaments romans eren organitzats com una ciutat, al voltat de dos vies que es creuaven (cardus i decumanus) i amb centre a la tenda del comandament
• Cada soldat carregava les eines i una fusta per fer el terraplen i la empalissada cada nit quan s’aturaven.
EL CAMPAMENT
L’IMPERIL’Imperi: ara una sola persona, l’emperador, ostentava tots els poders en la seva persona; fins i tot era considerat el cap religiós i es va organitzar un culte en honor seu, el culte imperial. Octavi, considerat com el gran emperador, va rebre el nom d’August, que vol dir diví, i va concentrar en la seva persona tots els càrrecs i poders: civil, militar i religiós. Pero el Sènat era escoltat per l’emperador, al menys, els primers dos segles. De no fer-ho, es jugava tenir problemes.
Durant el segle I dC l’Imperi va continuar expandint-se a la vegada que completava les conquestes anteriors i frenava els incipients atacs dels pobles bàrbars. Arribava des d’Hispània fins a l’Àsia Menor i pel nord havia envaït Britània; al mateix temps es pacificaven les fronteres amb els pobles germànics. Les fronteres estaven vigilades per un gran exèrcit i amb fortificacions (Limes) per defensar-se, sobretot, dels pobles bàrbars. Les províncies formaven el conjunt de territoris conquerits per Roma fora de la península Itàlica.
LA PAX ROMANADurant els segles I i II dC es va
viure una etapa daurada i d’una gran tranquil·litat, coneguda com a «pax romana».
El fet de la pau va fer que la vida urbana s’expansionés; unes ciutats construidse totes de la mateixa manera i amb tot allò necessari perquè la vida del ciutadà transcorregués amb la màxima seguretat i confortabilitat possibles: basíliques, temples, teatres, etc.
ROMA
LES DINASTIESÈPOCA IMPERIAL O “IMPERI”A) ALT IMPERI (27 aC – 192 dC)Màxim esplendor polític, econòmic i cultural.- Dinastia Juli-Clàudia (27 aC-68 dC): Octavi August, Tibèri, Cal·ligula, Claudi, Neró. Expansió per Egipte, Pròxim Orient, Britania.- Crisi del 69: quatre emperadors a la vegada- Dinastia Flàvia (69-96): Flavi, Vespasià, Titus i Domicià.- Dinastia Antonina (96-192): Nerva, Trajà, Adrià, Antoninus Pius, Marc Aureli i Còmode. Màxima expansió territorial (Dàcia, Mesopotàmia)
ORGANTIZACIÓ DE L’IMPERI
PROVINCIES DE L’IMPERI
1. Expansió de l’Imperi a la mort de Cèsar i zona d’influència a Armenia i costes de la Mar Negra. 2. Expansió territorial a la Dinastia Julia-Claudia (August fins a Neró). 3. Intent de penetració romana a Germania. 4. Lìmit de l’Imperi. 5.Límit de les províncies.
EL BAIX IMPERI (192-476 dC)Decadència, crisi, conflictes socials. Amenaces externes, inestabilitat pol´tiica, crisi
econòmica i procès de ruralització. Divisió de l’Imperi.• Crisi dels cinc anys (193-197): quatre emperadors• Dinastia dels Severs (197-235): Septimi Sever, Caracal·la, Macrinus, Heilgàbal i
Alexander Sever.• Anarquia Militar (235-284): Greu crisi econòmica i política (Crisi del s. III). Successió
d’emperadors, primeres invasions i guerres civils.• Dioclecià (285-305). Poder absolut, orientlització, persecució dels cristians. Gran
reforma de l’administració. .. “Tetraquia” (293-305), organització de l’imperi en 4 zones, adminsitrades per 2 augusts i 2 cèsars.
• Constantí (306-337). Lluites pel poder. Edicte de Milà (313). Fudnació d econstantinoble com anova capital (330)
• Julià “l’apòstata” (361-363)• Dinastia Valentiniana: emperador i cor-regent; Valentinià i Valent (364-3759, Valent i
Gracià (375-378), Gracià i Teodosi (379-383), A la mort de Gracià (383) qued Teodosi como a emperador únic. Imposició del Cristianisme com a religió oficial (391) i prohibició del paganisme.
ORGANITZACIÓ DEL BAIX IMPERI: EL DOMINADO
LEYENDA1.Límits de l’Imperi en època de Dioclecià2. Límit de las Prefectures3. Límit de les Diòcdsi4. Límit de les Provincies
LA CRISI DEL SEGLE III dC
A partir del segle III l’Im-peri va entrar en una greu crisi. Les cau-ses van estar de dos tipus: polítiques i e-conòmiques
LA RURALITZACIÓ
• La crisi del comerç i del artesanat urbà al s. III dC va provocar molt d’atur. La gent va a començar a emigrar al camp on, davant la escassesa d’esclaus, els grans terratinents els acceptaven, donant-los un tros de terra en usufructe. A aquest sistema li diem el colonat (colonato)
• Poc a poc, l’eix econòmic de l’Imperi es va traslladar de les ciutats als camps.
• Els terratinents, davant de la inseguretat regnant, van començar a fortificar les seves villae i a organitzar petites forces armades d’autodefensa.
• Començava el canvi cap al feudalisme
LA DIVISIÓ DE L’IMPERI•A la mort de Teodosi el 395, divisió definitiva de l’Imperi Romà amb la creació dels:• Imperi Romà d’Occident, amb capital a Ravenna, patirà una greu crisi. Invasions bàrbares des del 406. Setge de Roma per Alaric (410). Darrers emperadors. 476, el ger-mànics d’Odoacre deposen a l’últim emperador, Romul Augústul, quedant definitivament dividit l’imperi en els Regnes Germànics.• Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble (bizanci) més cohe-sionat internament, més fort ymillor defensat, sobreviurà un mil·ler d’anys més, sota el nom d’Imperi Bizantí. Llengua grega.
2. LA VIDA DE CADA DIA
La vida es desenvolupava essencialment a la ciutat: aquesta era el centre cultural, comercial i de producció artesanal. Allà hi havia el temple, el fòrum, el mercat, les termes, el teatre i tots els altres edificis entorn dels quals girava la vida dels seus habitants, bastant diferenciada, sobretot en certs moments, segons els grups socials. De fet, en les èpoques de crisi i de tensions polítiques, al poble més baix se’l distreia amb el «panem et circenses» (menjar i espectacles, concretament el circ, que era el més espectacular).
LA FAMILIA
El nucli fonamental estava format per la família, on el pare jugava un paper destacat. En les famílies més acomodades la cultura tenia un paper important: fins al set anys era la mare o la dida l’encarregada de fer-ho. A partir d’aquesta edat era un tutor l’encarregat de continuar-ho.
LA CIUTAT ROMANA
LA CIUTAT ROMANA
lLes ciutats romanes se estructuraven en cuadrícules al voltant d’un eix format pels dos carrers principals:El cardus màximus i el decumanus màximus
Ver:
Itálica (infografia)
Itálica (documental)
LA VIVENDA URBANA: la Insula
La vivenda de la gent amb meyns diners era l’anomenada ínsula. Eren edificis de varios pisos i per la seva estructura en part de fusta, fàcils de cremar.
Les cases dels rics a les ciutats eren baixes. El lloc més important era el triclinium (menjador).
Per les ruïnes de Pompeia sabem que eren decorades amb pintures
LA VIVENDA URBANA: la casa dels rics
ELS TEMPLES
Temple de Fortuna Virii
El Panteó Temple a Sabratha (Libia)
Temple a Evora (Portugal)
Temple de Castor i Pollux
EL MERCAT
LES TERMES
EL TEATRE
L’ANFITEATRE
EL CIRC
LES CALÇADES ROMANES
MAQUINARIA DE CONSTRUCCIÓ
ELS AQÜEDUCTES
ELS PONTS
ALTRES MONUMENTS
Arc Triomfal de la Tetrarquia (Sbeitla)
Arc de Medinacelli (Espanya)
Arc de Juli Cesar a Arausio Arc de Constantí
LA COLUMNA ROMANA
LA ROMANITZACIÓ
• S’entèn per “romanització” el procès d’aculturació, o sigui, de adoptar la cultura i costums romans pels pobles conquerits.
• La principal forma de romanitzar va estar la creació de ciutats a tots els racons de l’imperi on s’instalaven els legionaris llicenciats.
• La romanització no va estar igual de forta a tot l’Imperi.
LA AGRICULTURA• L’agricultura era la base de la riquesa
romana.• A mesura que va avançar l’Imperi es va
reduïr la petita propietat i es van imposar el latifundis, grans propietats agraries en mans de terratinents, normalmnent nobles
• El centre del latifundi era la vil·la• Pel que fa a l’agricultura, es van
cultivar sobretot els conreus mediterranis (blat, vi, oli), tot fent servir utensilis com l’arada romana i sistemes de regadiu que ajudaven a una major fertilitat, etc.). L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïen d’aliments Roma.
EL COMERÇ
•Quant al comerç, es desenvolupava amb totes les províncies de l’Imperi; ho feien per l’interior a través de les vies, però sobretot pel Mediterrani.•Aquestes dues activitats van ser les més comunes de la gent, i, en el cas del comerç, va jugar un paper molt important de colonització.
LA RELIGIÓ• Primer de tot cal deixar
clar que els romans es movien entre la creença i la superstició, raó per la qual tenien pràcticament tants déus com necessitats o realitats de llurs vides; algunes divinitats les havien heretat dels seus avantpassats i d’altres de Grècia després de la conquesta (Júpiter, Juno i Minerva eren els déus més importants).
LA RELIGIÓ (II)• També tenien els déus
de la llar que eren els lars i els penats, que asseguraven els proveïments de la casa, etc.; més tard, quan l’emperador va començar a agafar una certa veneració divina, van adoptar també el culte a l’emperador.
EL CRISTIANISME•Una nova religió va sorgir a la província romana de Palestina: el cristianisme, molt arrelat entre les classes més pobres i desfavorides, va ser perseguit en principi, per les seves idees socials revolucionàries (tots som germans i, per tant, les desigualtats s’han d’abolir) i per la seva oposició al culte de l’emperador (és una religió monoteista, per la qual cosa només admet un sol Déu), fins que va començar a fer-se massiu i va ser tolerat en un principi (Constantí, 313 dC) per passar després, en temps de l’emperador Teodosi, a ser la religió oficial de l’Imperi l’any 395 dC.
• Per ampliar veure el PPW El Cristianisme
Hispania sota l’Imperi
• La conquesta romana de Hispania va començar a la 2ª Guerra Púnica quan els romans van desembarcar a Emporiom (Girona) per iniciar la conquesta i llevar-li la base de soldats i diners a Hannibal.
LES ILLES BALEARS I ROMA• Els romans van incorporar
als seus territoris les Illes Pitiusses després de la seva victoria sobre Cartago a las Guerres Púniques. Uns anys després, el 123 aC, el romans, encapçalats per Cecil·li Metel, van conquerir Mallorca i Menorca. Amb les dues illes Balears i les Pitiusses es va formar la provincia Balearica.
PEL·LICULES RECOMENADES
