Criteris d’avaluació Lector inexpert Lector intermedi Lector avançat Lector expert

Veu clara, sense impostacions

forçades

Té dificultats per articular correctament els sons.

Li costa regular la respiració per sostenir la veu i col·locar-la

adequadament.No realitza els atacs del so amb prou força i/o li manca sonoritat

al final de les frases.Li costa graduar la intensitat de la

veu sense forçar les cordes vocals.

La lectura resulta poc clara per als oients.

De vegades no regula o no sosté prou bé la respiració per graduar la intensitat sense haver de forçar

la veu.Li falten recursos per col·locar la veu i mantenir la intensitat i/o la sonoritat durant tota la lectura.

La falta d’homogeneïtat en la impostació dificulta en part el

seguiment de la lectura per part dels oients.

Llegeix sense haver de forçar les cordes vocals i amb una

respiració que li permet sostenir la frase.

Podria ampliar els recursos per col·locar la veu i mantenir la homogeneïtat d’una bona

impostació durant tota la lectura, traient profit de tots els matisos de la veu, però la lectura és prou

clara perquè la segueixin i comprenguin els oients.

Col·loca bé la veu, amb una bona respiració i una impostació

homogènia.Sosté la claredat del so i en modula la intensitat a l’inici, durant i al final de la frase.

Emet la veu amb una sonoritat dels diferents registres greus i

aguts que facilita un seguiment còmode de la lectura per part dels oients i possibilita la seva

comprensió.

Pronunciació

Comet errades d’omissió, substitució o distorsió d’alguns

fonemes.Les dificultats d’articulació i

pronúncia impedeixen el seguiment de la lectura per part

dels altres.

Comet errades en la pronúncia d’alguns fonemes (sords i sonors,

d/t, ex, “i” en els dígrafs, geminació...) que creen confusió

o dubte en algun moment.

Comet errades puntuals en la pronúncia d’alguna paraula, però no incideixen significativament en

la comprensió de la lectura per part dels altres. En general té una

bona dicció.

Articula i pronuncia correctament tots els sons i fa un bons ús de

l’accentuació, i dels hiats, sinalefes i elisions. Té una bona

dicció.

RÚBRICA - LECTURA EXPRESSIVA EN VEU ALTA

Vocalització1

No articula els sons vocàlics amb prou claredat i/o comet errades

en la pronúncia de les vocals tòniques i àtones.

Enfosqueix algunes vocals i/o comet algunes errades en la

pronúncia de la vocal neutra i/o dels sons oberts i tancats que, de vegades, dificulten el seguiment

adequat de la lectura.

Sol pronunciar correctament els sons vocàlics, tot i que comet

alguna errada en llegir els sons oberts i tancats de la e/o en

posició tònica quan la vocal no té accent gràfic.

Articula correctament els sons àtons i tònics i pronuncia

correctament la vocal neutra i els sons oberts i tancats.

Volum

Llegeix massa baix i els altres no el senten. Manté un volum correcte, però

sense gaire matisos, de vegades resulta monòton.

Manté un volum adequat, amb algunes variacions en funció de

l’entonació.

Adapta el volum de la veu en funció del significat del que llegeix. Utilitza els canvis de volum per dotar la lectura

d’expressivitat.Crida massa i és incòmode

d’escoltar.

Pauses i silencisLa falta de pauses, les pauses excessives o indiscriminades,

dificulten la comprensió del que llegeix.

Fa les pauses que indiquen els signes de puntuació, però comet

algunes errades.

Llegeix correctament els signes de puntuació i adequa les pauses al significat del text, però encara li costa fer silencis per donar més

expressivitat a la lectura.

Fa una lectura expressiva, utilitzant conscientment les

pauses i silencis per facilitar la comprensió i mantenir l’atenció

dels altres.

EntonacióLlegeix sense canvis de to o amb

una entonació que no es correspon amb els signes de

puntuació.

Identifica la cadència tonal segons els signes de puntuació,

però no sempre preveu amb prou temps les interrogacions i

exclamacions.

Identifica la cadència tonal en funció dels signes de puntuació.

Fa una bona entonació de les frases, alçant i baixant la veu

segons el significat del que llegeix (mostra una bona cadència tonal i

una bona accentuació dels sintagmes).

1 Cal tenir en compte el timbre en funció de la procedència de la parla, respectant, si és el cas, les diferències amb l’estàndard.

Ritme que denota comprensió intel·lectual

Llegeix massa a poc a poc perquè té dificultats per entendre el que

llegeix.

Llegeix amb una velocitat regular, però s’atura quan alguna paraula

li resulta desconeguda.

Llegeix amb fluïdesa, tot i que, de vegades, disminueix la velocitat

en els mots que li resulten menys habituals

Llegeix amb fluïdesa, amb una velocitat adequada.

La seva expressió mostra que té una bona comprensió del

vocabulari i de la intenció del que llegeix segons la tipologia textual.

Llegeix de forma precipitada, sense adonar-se de les errades i sense entendre el que llegeix.

Llegeix amb una velocitat regular però, si comet alguna errada no se n’adona perquè desconeix el significat de la paraula o de la

frase.

Llegeix amb fluïdesa. Tot i que, de vegades, llegeix malament algun

mot menys habitual o que desconeix, dóna sentit al que

llegeix.

Ritme que denota comprensió emocional

Llegeix massa a poc a poc perquè té dificultats per entendre el que

llegeix. Llegeix amb una velocitat regular, sense gaire variacions

d’entonació o velocitat, la lectura és poc expressiva.

Llegeix amb fluïdesa i fa alguns canvis en l’entonació i la velocitat que atorguen expressivitat a les exclamacions o interrogacions

dels personatges.

Modifica l’entonació, el volum o la velocitat segons els estats

d’ànim dels personatges, l’ambient descrit o el temps de

l’acció per fer una lectura expressiva. Interpreta el text amb

la veu.

Llegeix de forma precipitada, sense adonar-se de les errades i sense entendre el que llegeix.

Postura

Postura corporal rígida.Mostra nervis, vergonya,

intranquil·litat...Manté uns gestos forçats que

distreuen de la lectura.

Postura corporal correcta, però poc relaxada.

Postura corporal adequada de l’esquena i les cames, que facilita la respiració i permet una bona

dicció i un volum adient.

Postura corporal natural.Els petits moviments

acompanyen el significat del text que llegeix.

Contacte ocular

Comet algunes errades en els salts de paraula o de línia, encara li costa fer una lectura mecànica àgil. No pot aixecar la vista del

text sense perdre’s.

Llegeix sense separar la vista del text. Si mira els altres, encara li costa recuperar la lectura (quan

torna al text, dubta o fa una pausa massa llarga).

Pot dir algunes paraules sense mirar el text i sense perdre’s.

Encara que no hi té gaire seguretat, procura mirar els

oients de tant en tant.

S’avança mentalment , pot aixecar la vista del text per llegir frases senceres mirant els altres, sense perdre el punt en tornar a

la lectura.