SALVADOR ESPRIU, LA VEU DEL

COMPROMÍS

Va néixer a Santa Coloma de Farners.

La malaltia i les morts d’una

germana (Maria Isabel als set anys) i

del germà gran (Francesc als catorze

anys) el varen marcar per sempre.

Els germans Espriu: Salvador a l’esquerra, Francesc al centre, Maria Isabel, i Josep a la dreta. Hi falta la

germana petita Maria Lluïsa.

Narrativa

• Espriu fa de la història d’Israel, de les seves figures i dels seus mites tema central de tota la

seva obra.

• El 1929 inicia la seva activitat literària escrivint en castellà: Israel. Esbozos bíblicos

• En els seus reculls narratius hi apareixen temes com la injustícia, la insolidaritat humana, la

crítica a la societat burgesa, la mort o el pas del temps.

• Segons ell, va escriure molts versos perquè era la manera més fàcil de burlar la censura, que o no se’ls mirava o no els entenia.

• «Em fa angúnia que em diguin poeta, tinc un tan alt concepte dels autèntics poetes, no dels versificadors, i no sé si ho sóc. Que he escrit ratlles curtes és evident però que portin ni un bri de poesia ho dirà el futur, suposant que existeixi».

• Molts dels seus llibres de poemes estan carregats de pessimisme. De manera obsessiva hi són presents el record –el món de Sinera, la infantesa...– i la mort.

• El mite de Sinera és elaborat a base de records d’un món, el de la infantesa i de l’adolescència arrasat per la guerra.

Poesia

La figura de Raimon«Sóc un gran admirador de Raimon, aquest xicot de Xàtiva, i em plau extraordinàriament que canti la cançó que em dieu [Cançó de capvespre] i totes les que vulgui empescar-se en

relació amb la meva obra. Que la manipuli com bé li sembli...» (carta que Espriu va adreçar a Joan Fuster l’agost

de 1962, abans de conèixer personalment Raimon).

«Espriu és avui el poeta que ens fa prendre consciència de moltes coses, de molts fets, d’un passat, d’una llengua, de les contradiccions que suposa viure en una societat com la nostra i d’unes infinites possibilitats de futur [...] Els mots,

els heu salvats, i les coses tornen a tenir el seu nom, malgrat que ens ho neguen diàriament, i seguim el recte camí d’accés al ple domini de la terra, nosaltres, els que

hem vingut després» (Raimon, 1969).

TeatreAntígona

La va escriure entre l’1 i el 8 de març de 1939. Publicada el 1955, fou estrenada en el Teatre

Candilejas de Barcelona el 24 de març de 1958.

Primera història d’Esther Escrit que l’editor adjuntà per tranquil·litzar la censura amb motiu de la seva publicació el

1948: «... es una obra dramática de gran calidad, aunque de

escaso público lector, tanto por su carácter como por el léxico complicado en que está escrita,

y además también porque el género teatral cuenta siempre

con un número muy reducido de sus lectores. La lectura, por este

motivo, sería sólo de 500 ejemplares».

Estrenada per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona el 13 de març de 1957 al Palau de la Música

Catalana sota la direcció de Jordi Sarsanedas.

Amb aquests dos títols s’encetava el 1955 la col·lecció «Raixa» de

l’editorial Moll.

Una altra Fedra, si us plau

Publicada i estrenada el 1978 sota la direcció de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, la va escriure a

instàncies de l’actriu Núria Espert, que la va protagonitzar.

La figura de Ricard Salvat

Gran divulgador de l’obra de Salvador Espriu a través de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

Primera història d’Esther Ronda de mort a Sinera

La pell de brau Antígona

Gent de Sinera

«Hi ha una dona i dos homes que, a través d’aquest vehicle [es refereix a la cançó] i

d’altres formes d’expressió, m’han fet un

favor immens, impagable: al·ludeixo, és

clar, a Maria Aurèlia Capmany, a Ricard Salvat i a Raimon.

Aquests magnífics i generosos amics han

atansat al públic la meva obra, que sense ells no li

hauria arribat».

Crítica literària

Evocació de Rosselló-Pòrcel

i altres notes (1957)

Per saber-ne més: • http://www.escriptors.cat/autors/esprius/

• http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu

• http://www.anyespriu.cat/