Embed Size (px)
Citation preview
Sant Jordi 2015 Escola Aiguamarina
Al matí vam fer l’intercanvi de llibres
A la tarda, vam mirar les pancartes
La Pancarta de P3
La Pancarta
de P4
La Pancarta de P5
La Pancarta
dels Pirates de 1r
La Pancarta
dels Instruments
de 2n
La Pancarta
de 3r
La Pancarta
de 4t
La Pancarta
de 5è
La Pancarta
de 6è
Premis a les classes de Parvulari
P 3 P 4
P 5
Els guanyadors dels premis
dels Jocs Florals
1r – Paula Merubia 2n – Ariadna López
Dictats
3r – Ángel Amaya
4t – Elisabet Amaya
5è – Zhong Xuan
6è– Nayab Amin
Premis literaris
El robot
Hi havia una vegada un robot que era un superheroi. Un dia va arribar un malvat a la ciutat que estava robant en un banc de diners, però el robot superheroi va detenir al malvat i no va poder tornar a robar mai més. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Jónatan López – 1r
1r – Jonathan López
El ramat d’ovelles Fa molt i molt temps, hi havia un poblet on vivia un pastor amb el seu ramat d’ovelles. Estaven pasturant i una ovella es va escapar del ramat. L’ovella corria molt i el pastor no podia córrer tant. Va venir el seu gos, que es deia Circuit, i el pastor li va dir que agafés aquella ovella que s’escapava. El Circuit va avançar a l’ovella, la va bordar i l’ovella va frenar. Havien arribat a dalt d’una muntanya, el pastor va pujar, va agafar l’ovella i amb molta por van baixar, el pastor amb l’ovella i el gos. El pastor i el ramat van passejar pels camps. Després el pastor va dir: - El dia d’avui ha sigut molt desbaratat! Ja no podia aguantar més i quan les ovelles estaven menjant, el pastor les va cridar i els va dir que ja era hora de marxar. Van passar per una muntanya, per un riu, després per un passeig de papallones i per un penya-segat. Al final van arribar a la granja i van ser feliços i van menjar anissos.
Annerys I. Mieles - 2n
2n – Annerys I. Mieles
L’amor
L’amor és alegria i felicitat és com un xiclet mastegat
al terra ben trepitjat.
L’alegria que jo tinc cada dia és felicitat.
No ploris més! com es sentirà, el meu principet enamorat?
Abigail Familia – 3r
3r – Abigail Familia
La flor
Jo sóc una flor que faig una olor que no es pot explicar. Sóc gran i de color lila encara que de vegades canvio a color rosa. Em considero aventurera, tímida, entre altres coses que vull fer. Sento com la gent m’olora. I és una sensació molt i molt agradable. Quan em mullen sento l’aigua pels meus pètals. Quan em toca el sol em sento relaxada i tranquil·la. Em connecto amb la resta de plantes del jardí i amb les meves arrels. M’arrenquen però sempre torno a la vida. Amb el temps perdo el meu color, però sempre torno a florir. A mi m’agrada viure moltes aventures. Córrer riscos per tot el món. Però quan sóc petitona, és molt difícil i molt perillós viure les aventures que visc; de gran aquestes em fan forta. Em considero molt forta, i si els altres no pensen el mateix, tant em fa. Un dia em va agafar un príncep. Que em va portar a una princesa molt maca. La princesa em va plantar al seu jardí. Em vaig marcir, ja que volia seguir amb les meves aventures. Un altre dia estava caminant pel bosc i em vaig aturar davant d’un arbre, que era molt gran i molt bonic. Jo hi vaig entrar, tot era ple de llaminadures i xocolata, els matolls eren magdalenes de xocolata, el riu era de xocolata, el terra era de torró i el cel era de cotó de sucre de color rosa. Tot era increïble. Vaig veure una poma de caramel, quan vaig mossegar la poma tot va desaparèixer. Em vaig quedar estranyada. Després se’m va apropar un gegant que era molt gran i amable i em va dir que jo era la flor perduda i jo li vaig dir que era una alegria, però no em podia quedar. I me’n vaig anar a una altra aventura. Mª del Mar Moya – 4t
4t – Mª del Mar Moya
La Laia i l’ocell mag Hi havia una vegada una noia que es deia Laia. La Laia no tenia germans, el seu avi pensava que la Laia se sentia molt sola; per això un dia va aparèixer a casa amb un ocell. No era un ocell qualsevol, era un ocell mag, era de color verd i per indumentària portava un barret blau i una vareta màgica blava. Un dia la Laia va voler anar a fer un volt amb l’ocell, i la seva sorpresa va ser que l’ocell no sabia volar; la Laia que era una noia que li agradava molt el medi natural, i sempre que podia veia documentals d’animals; va dir-li que ella li ensenyaria a volar, dit i fet, aquella mateixa tarda l’ocell ja sabia volar. Li havia ensenyat d’una forma divertida, com a la Laia li agradava aprendre, tot jugant. L’ocell era l’admiració de tot el parc, tenia el seu propi estil i era molt veloç. Un dia la Laia i la seva família es van haver de mudar a una altra ciutat, amb el rebombori del trasllat van haver de deixar l’ocell, perquè aquest havia marxat a fer el seu vol matinal i va aparèixer per casa just quan la Laia i la seva família ja marxaven. La Laia va estar trista durant moltes setmanes, trobava a faltar el seu ocell, però amb el temps se li anà passant la tristor, i es va anar oblidant de l’ocell. L’ocell no se’n va oblidar de la Laia; el dia de la mudança, l’ocell va veure que la Laia i la seva família havien marxat sense ell perquè s’havia despistat a l’hora de tornar a casa; aleshores va decidir anar a buscar la Laia i la seva família. L’ocell els va buscar durant molts mesos, pel cel, per mar, per terra... Llavors va decidir utilitzar la seva màgia; va treure del barret un aparell que es veia on eren la Laia i la seva família, i va utilitzar la vareta màgica per anar-se guiant cap a on havia d’anar. A la fi va trobar la nova casa de la Laia i la seva família, quan la Laia va veure l’ocell es va desmaiar de la impressió, perquè feia molt temps que no es veien, l’ocell la va curar amb la seva màgia. I van viure junts i feliços per sempre. Paula Zambrano – 5è
5è – Paula Zambrano
La solitud Ningú se l’estima, ningú la vol. A mi tampoc m’agradaria estar sempre sol . No suportaria estar sense ningú. Fins i tot imaginaria inventar-me un amic com tu. Un amic que sigui especial, que sigui normal, que m’estimi molt i sobretot que no em faci mal. Hauries de pensar que algú arribarà, et farà molt feliç i mai t’oblidarà. Miguel Vàsquez – 6è
6è – Miguel Vàsquez
Els de 2n van ballar : La dansa del paraigües
i El “mig amic”
Fins l’any que ve !!
