SANT JORDI 2015

RECULL DE POEMES. JOSEP RIERA

Índex de llibres

Com aigua a tesa..............................................................3

La pell de l'altra.................................................................8

Temps de vidre................................................................12

La millor companyia........................................................15

Llibre de viatges..............................................................16

Aquest obra està subjecta a una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

No hi ha paraules novesper explicar vells secrets.Tot s'acompleix, tard o d'hora.Tot és en va,però serveix per sobreviurea l'ombra minsa de les coses.

Com aigua a tesa

Pàg 3

Amb peus de plom, sense fer fressa,com un gat vell que torna de festejar la nita casa de l'altri, el màgic viatger de somnis nousi velles esperances arriba per llevanti s'entén, plàcidament, sobre els terrats humitsi les eixides. Ho fa sense anunciar-se,ja sap que aquí l'esperen.Mentre somriu i s'emmiralla, cosó, als vidresdels finestrals, el cucut canta a la baga,i els pardals, que l'hora desafina,desvetllen els teulats.El dia neix al llogaret humil.Fidel i nou, com cada dia.

Com aigua a tesa

Pàg 4

Ara mateix arriba el sol,silent com aigua tesa,al peu de la balconada.Ara, molt lluny d'aquí,un soldat mor inútilmentsense fer fressa.Permeto que la imatgeem sacsegi el cor.Inútil penitència!Recordo una cançói la canto sencera.Baixet. Només per a ell.Sense fer fressa.

Com aigua a tesa

Pàg 5

L'heu vist, el sol del migdia com s'abraonasobre els camins indefensos, com vesteix l'era de foc, com travessa la palla dels barretssense folre? Jo l'he vist atiant la serpal taló dels condemnats a pobres, cridant les noies a despullar-se el cos, predicantla luxúria com un pecat molt sucós!A canvi, ens madura el blat, encén la sang dels amants, tempta les verges i el sedueixla fresca d'una entrada, un call silenciós,un got d'aigua d'argent, la volta ampla del poujeure sota la parra.

Com aigua a tesa

Pàg 6

Canten les fades. I resen perquè el dia,que un déu amb blens de foc estira per ponent,trobi un bon lloc on raure.El poble queda pres entre la màgiade l'última paraula i, lentament,s'eixona sobre un gruix de silencisi flocs de rovell nou.És l'hora de passar comptes amb Déui de pactar amb el diable.S'acosta la nit.Els pardals s'ajoquen i encara el rossinyoldeixa anar un refilet al fons de la torrentera.D'aquí a poc vindrà el silenci,i els somnis, i els miracles es trobaran al llit.

Com aigua a tesa

Pàg 7

Érem al terrat el vespre que vas dir: « veus?,encara ens fem companyia».Al teu escot, l'estiu feia jugar desigi melangies entre els turons tensatsdel teu paisatge d'or.Per donar fe del temps,el paradís s'ajocaven amb piuladissa absenti tornava el ramat pentinant la carena.Sentíem que era l'hora de lliurar-nos al bes.Però tu no deies res, i jo per això et volia.

La pell de l'altra

Pàg 8

estimo....estimo fluixet o a rampells ferotges segons onse'n punyi o en vingui avinent.Estimo per viure, per fer-me un bon llocen aquest paratge on fem d'hereus de tan poca cosa. Per la companyia perquè em purifica, perquè em mortifica, perquè s'ha de fer, i perquè m'estimen,per això també.Si he de dir la veritat, hi ha una veu que en cridasense dir paraula, i això és el que em perd.Hi ha un idil·li tàctic entre ella i jo...

La pell de l'altra

Pàg 9

Fa estona que el ponent s'empassa, lentament,totes les pors de dia.És hora que ens mudem, farem la festa sols.Et miro a contrallum: no hi ha cap aura blancani tens el fre serè. Ets part d'aquest paisatgeadust i obscè, on només hi ha aixoplucentre les parets d'un somni.T'he vist parir la veu dels qui ens seran memòria.T'he vist xopa d'estiu a l'era dels parcers.T'he vist queixar-te a Déu pel que no sé donar-tei amanyagar-me el nom un cop de vent després.Ets els anys que he perdut i la disbauxa humidade l'últim ball que toquen a l'envelat del temps.

La pell de l'altra

Pàg 10

M'escric cartes pel consolde no tenir que m'escrigui.Des del front, des del bressol,des del límit imprecísde la tendresa i el vici.M'explico gestes i dols,em confesso els pecatsque no passen per la reixa,em convido a vespres nous,i al marge de cada full,em dic que em faig el farta temptacions poc sucoses.Poca cosa és veritat.Em coneixes i em coneccom el gos i a mestressa.Però m'escric.Sóc tan a prop de totque m'arriben sense adreça.

La pell de l'altra

Pàg 11

Pare, avui us he cremat la barca.La tenia sense port, descurada i en silenci,varada en aquest temps rost, on nienels pardals sense gastar-se ni un cèntim.Vós ja ho sabíeu, no et fot! Que això eraterra de rocs, que el riu el creuàvem a peu,que l'aigua agafa la veu del bram de les torrenteres,on volíeu que anés?L'he cremada sense foc per no encendre cap quimera.

Temps de vidre

Pàg 12

Us heu vist al mirall?La panxa ens tapa el tros que més ens estimàvem.I encara ens recordem de l'olor de les noies!Mare de Déu! Quants somnis cecs rere la mirada.No sabíem fer més i els demanàvem: balles?Perquè érem pocs alts i el barber ens repelava,i elles bé prou que ho veien. I el pare era pagès,per postres pobre, i elles ja s'ho pensaven,i esperaven, frisoses, que el pelut de costum,mig de ciutat, mig cafre, les tragués a ballari els arrambés la por que nosaltres portàvem.No caldrà deixar escrit que després hem tingutuna dona entre cames, com un miracle encès,que quasi no esperàvem.

Temps de vidre

Pàg 13

No són gaire bon home jo, em penso.No ploro als enterraments i m'adormo als casoris.No goso dir perquè.Tinc un amor platònic que mai no duré al llit,i em fa goig, el fimbreig d'algunes vilatanesi encara no el ho he dit.Mariner de secà, em gronxo massa a prop dels límitsque em permeten l'idil·li de ser boig entre tant mirament.No puc arreglar el món. Tinc l'almoina esquifidai reso als camps de verd.Per a tants mals pocs remeis, em penso.

Temps de vidre

Pàg 14

Dormo amb una dona, mare,i em peixo al seu palmell,i si em demanés l'anell que ungeix la raó dels pobres, l'hi donaria prest.M'encalmo amb la seva veum'esvaloto entre els seus braços.Em val més que l'or del blat,que l'aigua sobre els sembrats,que llaurar terra adobada.I si per a ella em perdés,jo ho juraria al revés.Ho dic perquè ho sapigueu.

La millor companyia

Pàg 15

Catorze anys són molts poc anysper allargar-se els camals dels pantalonsde milhomes i anar darrera d'un carrocollant i menant la mula.Catorze anys són molts pocs anysper deixar d'anar a l'escola.Juro que recordo aquell diai l'olor del carrer que entrellucava la plaça,de qui eren els xisclets que enjogassaven l'esbarjo,que no vaig saber què fer: acostar-m'hi o tornar a casa.Va passar el mestre i va dir: va tot bé?Vaig mentir.Encara ara ploraria!

Llibre de viatges

Pàg 16

Posaran gest compungit els meus veïnsquan em baixin pel carrer sobre una post,peus per davant, travat per sempre.Però no arribo a calar què pensaran!Potser: ha quedat ben igual?o bé: ja li tocava?Qui sap si: pobre home, de què li ha servit!Potser si que es pensava...!M'agradaria veure-ho enfilat sobre un teulat,a punt per alçar el vol,saberut i lleuger, mort de riure.

Llibre de viatges

Pàg 17

A vegades ploroamb el sentiment suau i seréde qui sap que ho ha fa sense tenir pena:un record que fibla, una música, un fill que s'empesca alguna ardidesa,els pecats petits, l'amor d'una dona...L'aigua de plorar santifica els ulls.

Si això dura així, serà bona nova.Si s'ha d'espatllar, que sigui ben curt i a darrera hora.

Llibre de viatges

Pàg 18

Encara hi ha el vell camí que porta fora vila.L'he pensat aquesta nit, mirant, com tantes nits, l'estola que guarneix la litúrgia dels estels.Si el fred allisa el cel, arriben a ser molt bells, a fe de Déu.

Si vols, demà mateix, devers migdia perquè el solfaci el seu fet, el resseguirem sencer.Anissos a la butxaca per quan ens trobem la font,de bracet, lleugers pel passeig de l'aigua, festejaremi ens besarem a cada raconada.Xerramecs, serem la veu dels nostres somnis,de la fe per trobar el gust a la vida esparracada,de la tendresa per les pells del qui tenim a taula.

Quan se'ns acosti el silenci, alleugerits,de bracet, pel passeig de l'aigua,tornarem.

Llibre de viatges

Pàg 19

Organitza escola d'adults PEGASO. Col·laboren Escola Municipal de

Música de Sant Andreu i el taller de Literatura i Teatre

Agraïments:Volem donar les gràcies a Josep Riera per la seva participació en aquest acte. A l'agrupació RUBATO de l'escola de música municipal de Sant Andreu i al taller de literatura i teatre de l'escola.

Barcelona, 23 d'abril 2015