1. Sant JordiSara Moral Jimnez3rA 2. HistriaSant Jordi
(Dispolis, Palestina, v. 270 Nicomdia, Bitnia, 303), va sser un
militarrom convertit al cristianisme i mort com a mrtir en no voler
abjurar de la seva fe. svenerat en la majoria de confessions
cristianes i en lIslam, esdevenint un dels santsms populars,
especialment durant lEdat Mitjana. No obstant aix, la seva
historicitat sdiscutida i, probablement, s un personatge
llegendari.Sovint sha confs o sha barrejat la seva histria amb la
del bisbe Jordi de Capadcia,amb qui no sha de confondre. 3.
BiografiaDe la vida del sant no sen tenen dades histriques,
solament referncies en multitud dellibres, com sn el palimpsest
Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o elsescrits de
Iacopo da Varazze, bisbe de Gnova (La Llegenda uria, segle
XIII).[1]La tradici catlica el fa fill de Geronci, un oficial rom
de Capadcia destinat a Dispolis,actual Lod (Israel). All, es cas
amb una jove local, anomenada Policrnia, i tingueren unfill;
Georgios (en catal, Jordi).En arribar a la majoria dedat, Jordi
sallista a lexrcit rom, tot seguint els passos del seupare. Quan
tenia trenta anys, el destinaren a Nicomdia com a trib i fu part de
la gurdiapersonal de lemperador rom Diocleci.Tomba de Sant Jordi,
lesglsia de Sant Jordi de Lod (Israel)El 303, lemperador ordena una
persecuci contra els cristians per el trib Jordi es negaa actuar.
Interrogat, els comunica que s cristi.Diocleci ordena la tortura
del trador; lencadenen a una roda despases i posteriorment,el
decapiten. La tradici comenta que lesposa de lemperador, Alexandra,
i Atanasi, unsacerdot pag, es convertiren al cristianisme en veient
lexemple de Jordi, per pocdesprs foren martiritzats.El cos del
mrtir Jordi fou traslladat a Dispolis. Damunt la tomba, pocs anys
desprs,Justini I hi fu edificar una esglsia en honor seu,[2]
seguint consells dEusebi deCesarea. El 494 fou santificat pel Papa
Gelasi I. 4. Llegenda de Sant Jordi i el dracLa histria per la qual
s conegut el sant arreu del mn s per la mort que vaprovocar al drac
que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella.
Aquestanarraci la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la
seva obra "La Llegendauria". Prompte es va escampar per tot Europa
fins arribar a tota la Corona dArag.Conta la llegenda que Sant
Jordi era un soldat rom nascut al Prxim Orient i s elgran
protagonista duna gran gesta cavalleresca que se situa a Lbia. Tot
i aix, certatradici catalana (Costumari Catal de Joan Amades) la
creu esdevinguda a lapoblaci de Montblanc (Conca de Barber); o b no
en fa cap referncia (LesTradicions religioses de Catalunya[6] dAgna
de Valldaura).Diuen que assolava els voltants de la vila un drac
ferotge i terrible, que possea lesfacultats de caminar, volar i
nedar, i tenia lal pudent, fins al punt que des de moltlluny amb
les seves alenades enverinava laire, i produa la mort de tots els
qui elrespiraven. Era lestrall dels ramats i de les persones i per
tota aquella contradaregnava el terror ms profund. Els habitants
van pensar que si li donaven cada diauna persona que li serviria de
presa, no faria lestrall a tort i a dret. De fet, la llegendadiu,
que el sistema els va sortir dall ms b, per el que era realment
complicat, erade trobar una persona que cada dia es deixs menjar
per aquell monstre. Tot elvenat va decidir doncs, de fer cada dia
un sorteig entre tots els habitants de la vila ique aquell que
destins la sort seria lliurat a la "simptica" fera.
