O'hara Gómez MauramatiMireia Garrigues Rodrigo

Francisco Castiblanque López1 Batx. C

El segle XV va estar marcat per l’entronització de la dinastia Trastàmara en la Corona Catalanoaragonesa, l’augment econòmic i cultural del regne de València i, en la literatura, l’assoliment del període més brillant

de les lletres catalanes.

Corona catalaonaragonesa

La mort sense descendència del rei Martí l’humà (1410) suposà l’extinció de la dinastia reial catalana i obrí un període de crisi política.

En el Compromís de Casp (1412), els representants de la corona triaren un candidat per a governar, on finalment va ser elegit Ferran d’Antequera de la família Trastàmara, el qual va suposar l’arribada de la dinastia castellana.

Martí l’humà

Ferran d’Antequera

Un dels fills de Ferran (successor de la corona), Alfons V el Magnànim, es va ocupar de l’expansió de la mediterrània mentre la seva esposa, María de Castella i el seu germà Joan II (rei de Navarra) governaven la corona Catalanoaragonesa.

Alfons V el Magnànim

• Com que feia molts viatges a Itàlia, va deixar d’intervenir en els afers interns de la corona.

• Va conquerir la ciutat de Nàpols, i va ser rei d’aquesta, on finalment va morir al 1458

Joan II va succeir finalment al seu germà Alfons V quan aquest va morir (ja que no tenia descendència directa) durant una guerra civil contra el seu fill, Carles de Viena.

Joan II

València, amb els seus 70 mil habitants,era una de les ciutats més poblades de l'Europa del moment i era una ciutat dedicada a la indústria i al comerç.

Barcelona va entrar en declivi econòmic a causa d’uns determinats conflictes que van fer que la burgesia abandonara Barcelona fins arribar a València.

Uns dels grans problemes que va tindre València, és que no havia aconseguit ser mai una capital reconeguda per les grans ciutats del conjunt del País Valencià, al contrari que Barcelona, que si havia aconseguit ser-ho i convertir-se en la capital reconeguda de Catalunya.

Al segle XV la societat rural va deixar pas definitivament a la ciutat.

Les revoltes socials i la davallada de Barcelona com un dels centres comercials de la Mediterrània, van agreujar la crisi interna que patia Catalunya.

A Catalunya van sorgir tensions socials que van repercutir en el desplaçament de l’activitat mercantil a València.

València va esdevenir el nou epicentre econòmic i cultural de la Corona d’Aragó, on es duia a terme grans obres civils, entre els quals, la Llotja i les Torres de Serrans.

Es va produir una forta depressió econòmica en tot el mon mediterrani i València va ser una de les poques ciutats que van eludir

Es va paralitzar el comerç amb l’Orient, però algunes exportacions favorables (arròs, sucre) van ajudar a salvar-se del descens econòmic.

La literatura catalana va arribar a la seua esplendor amb l’aparició de molts escriptors provinents en bona part de València.

Tant la poesia com la prosa arribaren a un alt grau de perfeccionament i molts dels autors catalans es van convertir en models per a altres literatures.

D’una banda, teníem la poesia d'Ausiàs Marc i Roís de Corella, que ens descriu una dama més real i humana, lluny del tipus de dona que trobem en la poesia trobadoresca.

D’altra banda, la narrativa va assolir fites elevades amb el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i el Curial e Güelfa, d’autor anònim.

En definitiva, el segle XV és considerat el segle d’or de les lletres catalanes.