SurrealismeMagritte: le mal d'absence

El Surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França el 1924 entorn al primer manifest surrealista d'André

Breton.

El surrealisme sorgeix com una resposta

dialèctica a la destrucció implantada

pels dadaístes. (Marcel Duchamp:LHOOQ)

Creien que la situació històrica de postguerra exigia un art nou que indagués en el més profund de l'ésser humà, per comprendre l'home en la seva totalitat, i per trobar recursos diferents de la raó per a un món tan destructiu.

En 1925, amb l'adhesió al Partit Comunista de Breton, el Surrealisme es posa al servei de la Revolució. Aragó, Buñuel, Dalí, Elouard, Max Ernst, Yves Tanguy i Tristán Tzara, es declaren partidaris de Breton.

Arp i Miró no comparteixen aquesta decisió però continuen participant en les exposicions surrealistes. Més tard s'incorporen Magritte, Masson, Giacometti i d'altres; el moviment es fa internacional amb grups surrealistes als Estats Units, Dinamarca, Londres, Txecoslovàquia i Japó.

Des d'aquest moment, s'obrirà una disputa entre els surrealistes que conceben el surrealisme com un moviment purament artístic, i els que acompanyen a Breton en el seu gir cap a l'esquerra. En 1929, Breton publica el Segon Manifest Surrealista, en el qual condemna entre altres intel·lectuals als artistes Masson i Picabia. En 1936, expulsen a Dalí per les seves tendències feixistes i a Paul Eluard.

Com a metge, Breton coneixia les teories de Freud (psicoanàlisi) sobre l'inconscient. D'elles extreu una nova proposta ètica i estètica.

Els surrealistes utilitzen l'automatisme psíquic, per mitjà del qual intenten expressar, verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament. El dictat del pensament, lliure de qualsevol control de la raó, independent de preocupacions morals o estètiques.

Utilitzen la part irracional i inconscient com a

elements essencials de l'art. Proposen traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercici mental lliure, sense la participació de la consciència.

L'art surrealista va investigar noves tècniques, com: el frottage, la decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit o la pintura automàtica.

Aviat es distingiran dues maneres de fer art surrealista:

D'una banda, els pintors que defensen l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó, com Joan Miró i André Masson.

D'una altra, els qui utilitzaven la figuració naturalista com un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí durà al límit el poder de la figuració; també, René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy.

Entre els figuratius, alguns pintors expressen els seus somnis, obsessions, o imatges del

subconscient (Surrealisme oníric)

Dalí: Rellotge tou en el moment de la seva primera explosió.

Dalí: Les tentacions de Sant Antoni

Dalí: La persistència de la memòria

Dalí: Somni causat pel vol d'una abella

al voltant d'una magrana un segon

abans del despertar.

Dibuix precís, fent més insistents les

imatges, horitzonts infinits,

colors vius, tot contribuieix a fer

més obsessiuel somni.

Dalí: Les Menines i el retrat de VoltaireDiverses mirades, diversos significats....

Magritte, en canvi, va dotar al surrealisme d'una càrrega conceptual basada en el joc

d'imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació

entre un objecte pintat i el real.

Magritte: ClarividènciaLa veu de la sang

L'imperi de les llums

És de dia?És de nit?

La memòriaLa fada ignorant

La corda sensible

Magritte: El jugador secret

El jockey perdut

El més enllà

Marx Ernst: L'elefant de les illes

Cèlebes

(màquines i éssers vius)

Miró utilitza l'automatisme

psíquic pur.Explora els seus

somnis i fantasies infantils,

desenvolupant un llenguatge de

signes i formes biomorfes

A partir d'imatges

lliures crea un llenguatge de signes ple de

color i vitalitat

que ens porta a la sinceritat

i espontaneïtat de la infància

Miró: la ballerina

André Masson: l'any 40 es va traslladar als EUA i va ser determinant per a l'expressionisme

abstracte (Pollock)

André Masson

André Masson

El Surrealisme ha influit enormement en el món publicitari, per la seva capacitat d'atreure l'atenció i d'adreçar-se al

subconscient de les persones, per captar els seus desitjos.