Tapís de la Creació

Fitxa tècnica

Títol: Tapís de la Creació.Autor: desconegut.Cronologia: segona meitat

del segle XI.Tècnica: brodat en llana.Dimensions: 3,65 x 4,67 m.Estil: romànic.Tema: religió i profà.Localització: Tresor de la

catedral de Girona.

Obres de la mateixa època

Tapís de Bayeux (1066)

Context

La datació del Tapís de la Creació sempre ha estat causa de polèmica. Si bé al començament es pensava que era dels darrers anys del segle XII, les últimes investigacions avancen la data un segle. Els seus orígens es relacionen amb el nord d’Itàlia, zona de gran presència carolíngia, i alhora amb contactes econòmics i culturals amb l’Imperi Bizantí.

Els estudis indiquen que originàriament el tapis feia el doble d’alçada. No obstant, encara no se’n coneix la ubicació inicial, si bé es creu que podia cobrir la paret d’un absis o un baldaquí. L’any 1538, quan el rei Carles I va visitat la catedral de Girona, en va quedar tan sorprès, que hi va tornar més tard per admirar-lo. El 1952 va ser restaurat, sobretot la franja esquerra, i va ingressar al museu de la catedral de Girona el 1961.

Descripció formal

El Tapís de la Creació és un fragment d’un brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli. La composició s’estructura a partir de dos cercles concèntrics, inscrits dins un rectangle. El més gran dels cercles està dividit en vuit sectors de línies blanques i primes, que convergeixen en el cercle petit.

Les vores laterals i superior del tapis tanquen la composició per mitjà d’un seguit de compartiments quadrats, alineats i emmarcats per sanefes. A la franja inferior, s’endevina la continuació de més escenes a la manera de fris. Tant en els perímetres dels dos cercles com l’interior dels diferents compartiment escènics es reprodueixen diversos textos que ajuden a la comprensió del missatge i a la identificació de cada escena. Els personatges estan tractats amb poca intencionalitat realista i fent servir la geometria en la representació nua dels cossos.

Les figures són totalment planes, delimitades per línies gruixudes molt perfilades, que fan que es diferenciïn d’un fons monocromàtic i sense profunditat, sobre el qual destaquen alguns petits detalls paisatgístics. Cromàticament, hi ha un predomini de vermells, blancs, blaus, grisos, verds i grocs purs, sense mescles tonals.

Temàtica

La part conservada reprodueix, al centre, la cosmogonia del Gènesi presidida per la imatge, al cercle petit, del Pantocràtor imberbe beneint amb la mà dreta i rodejat per la inscripció “Que es faci la llum. I la llum es va fer”. Envoltant aquesta imatge, als diferents sectors del cercle gran, se segueix la lectura iconogràfica de la següent manera: a l’escena central del semicercle superior, la creació del cel i la terra i l’esperit de Déu, que plana damunt les aigües; a l’esquerra i a la dreta d’aquesta escena, les tenebres i la creació de la llum; a les dues escenes restants del semicercle superior, la creació del firmament, a l’esquerra, i la separació de la terra i el mar, la creació de la vegetació, i del sol i la lluna, a la dreta. A l’escena central del semicercle inferior, es representa la creació dels animals, del mar i de la terra; a la dreta, la solitud de l’home, que cerca entre els animals un igual seu, i a l’escena de l’esquerra, la creació d’Eva i l’arbre del bé i del mal.

La franja blanca que envolta el perímetre reprodueix versets del Gènesi que complementen la lectura general del programa iconogràfic: “En el principi, Déu va crear el cel i la terra”, a la part superior, i “Déu veié que tot el que havia fet era bo” a la inferior. Finalment, tancant tots aquests episodis apareixen a les cantonades del rectangle els quatre vents cardinals, fent referència a la totalitat del món.

Al centre de la vora superior del tapís s’hi representa l’Any, que està flanquejat a la dreta i successivament per la Tardor i l’Estiu, i a l’esquerra, per l’Hivern i la Primavera. La representació de Samsó amb una gran espasa, a l’esquerra i possiblement Abel amb un xai, a la dreta, tanquen la franja.

A les cantonades s’hi representa el riu Geó i un altre riu incògnit del Paradís, i a sota, els diversos mesos de l’any –representats amb el treball agrícola corresponent-, el dia del Sol (diumenge) i un fragment del dia de la Lluna (dilluns). A la franja inferior, força malmesa, s’hi endevinen diverses escenes fragmentades de la història de la troballa de la Santa Creu, atribuïda a santa Helena al segle IV.

Models i influències

Al Tapís de la Creació de Girona s’hi poden trobar nombroses influències. Les escenes del Gènesi i les representacions del quatre vents tenen el referent iconogràfic en les nombroses miniatures bíbliques mossàrabs i fins i tot visigòtiques de la Península. Així mateix, la imatge del Sol com a Apol·lo i la personificació dels rius recull clarament la tradició de l’antiguitat grecoromana, mentre que la representació del Pantocràtor imberbe prové de models bizantins i paleocristians com el mosaic de Santa Constanza.

El Tapís de la Creació és, juntament amb el de Bayeux o de la reina Matilde, el tapís més important conservat d’època romànica.

Mosaic de la basílica paleocristiana de Santa Constanza de Roma (segle IV)