Tema 12LA GUERRA CIVIL 1936-39

Context internacional:

• Etapa d’entreguerres (1919-1939). Ascens dels feixismes a Europa (Hitler i Mussolini) i crisi econòmica mundial (crack de 1929) . Consolidació del comunisme a la URSS, amb Stalin. Democràcies dèbils que no poden aturar els totalitarismes ( França, Regne Unit...).

• Anys previs a la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

• Polarització:

Democràcies-dictadures

Feixisme-Comunisme (Totalitarismes)

Dretes-esquerres

Context Espanya i Catalunya:

• Guerra Civil 1936-1939

• Inici: cop d’estat militar contra la República,

encapçalat pel general Francisco Franco (18 de

juliol 1936).

Etapes:

• Govern de Giral. Esclat revolucionari ( juliol-

setembre 36 ).

• Govern Largo Caballero (setembre 36–maig 37)

• Govern Negrín (maig 37-març 39 )

Context Espanya i Catalunya: Estiu del 36

• Juliol-setembre 36: Govern de Giral. Situació de caos i descontrol i revolta social.

A la zona republicana, comitès i Juntes de Defensa per reorganitzar la situació. A Catalunya, Comitè de Milícies Antifeixistes, economia de guerra i decret de col·lectivitzacions.

A la zona Nacional, govern de Burgos.

Espanya dividida en dues zones: Nacional i republicana. Territori “Nacional” no unificat.

Context Espanya i Catalunya: Els fets de maig del 37

• Setembre 36-Maig 37: Govern de Largo Caballero.

A Catalunya, govern d’unitat presidit per Tarradellas i més tard nou govern amb Lluís Companys. Reorganització del poder. Ministres anarcosindicalistes al govern de la República.Fets de maig del 37: guerra o revolució?

S’unifica el territori “Nacional”.

Lluita per Madrid. Batalles del Jarama (febrer 37) i Guadalajara (març 37), victòries republicanes, Madrid resisteix.

Ocupació d’Andalusia occidental, Extremadura i Astúries pels insurrectes (Nacionals).

Context Espanya i Catalunya: la derrota republicana

• Maig 37-març 39: Govern Negrín.

Els comunistes controlen el govern de la República. Govern de la República a Barcelona. La Generalitat perd poder a Catalunya.

Zona republicana dividida en dues parts.

Els insurrectes arriben al mar per la zona de l’Ebre, des d’Aragó. Catalunya aïllada de la resta de territori republicà.

Batalles de Brunete (juliol 37), Belchite (nov. 37), Terol (gener 38) i de l’Ebre (juliol-octubre 38), guanyades pels “nacionals”.

Febrer 39: ocupació de Catalunya i final de la guerra. Queda encara la zona de Madrid i fins la costa de Valencia en poder de la República, que es rendirà dies més tard.

1. L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL

Antecedents: etapa republicana de govern del Front Popular després de les

eleccions de febrer de 1936. Confrontaciósocial i política entre dretes i esquerres a

Espanya

Causes de l’esclat de la guerra:

• Oposició dels sectors dretans de la societat espanyola als intents de reforma democràtics de la República.

• Feblesa dels governs republicans• Sensació d’inestabilitat i de desordre

públic.• Context internacional: tensions a

Europa

1.1 Del cop d’Estat a la Guerra Civil• Alzamiento Nacional: cop d’estat militar contra el govern de la

República.• Inici el 17 de juliol a Melilla (Protectorat del Marroc), encapçalat

pel coronel Yagüe.• El 18 de juliol, el general Franco es dirigeix a la península al

capdavant de l’exèrcit d’Àfrica.• Falangistes i requetens s’afegeixen als colpistes.• Territoris ocupats en els primers dies: Pamplona, Sevilla, Castella

la Vella i part d’Aragó.• José Giral cap de govern de la República, en substitució de

Casares Quiroga.• Es dissol l’exèrcit republicà i es lliuren les armes a les milícies

dels sindicats (socialistes i anarquistes) i dels partits del Front Popular (republicans, comunistes i socialistes)

• Part de l’exèrcit es manté fidel a la República.• La insurrecció va triomfar sobretot a l’Espanya interior més rural i

conservadora i va fracassar a les zones més industrials del país.• Inicialment havia de ser un cop d’estat ràpid, però es va convertir

en una llarga guerra de tres anys.

1.2 El fracàs de la insurrecció a Catalunya

• A Catalunya va fracassar el cop militar.

Causes:• Poc suport de la societat civil a l’exèrcit.

• Excés de confiança i prepotència dels militars que no van preparar el cop de manera eficaç.

• Eficàcia del govern de la Generalitat, que va dirigir les forces policials contra els rebels ( guàrdia d’assalt i mossos d’esquadra).

• Mobilització al carrer dels partits i sindicats d’esquerres, que van tenir un paper decisiu en la derrota de la rebel·lió.

• El general Goded, encarregat de dirigir el cop militar a Catalunya, es va rendir i la victòria es va viure com un gran triomf popular.

1.3 La consolidació dels bàndols:Insurrectes

• Militars, classes altes i sectors conservadors de la societat (monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes i els que s’oposaven a les reformes de la República).

• Tenien el suport del feixisme italià i del nazisme alemany.

• Es definien com a “nacionals” per la defensa de la unitat d’Espanya i catòlics, per la seva oposició als corrents ateus anarquistes i socialistes.

• Objectiu: imposar una dictadura militar per restablir l’ordre i aturar la revolució social.

• Els monàrquics i la CEDA volien el retorn de la monarquia borbònica.

• Els falangistes volien un règim feixista a la italiana.• Els carlins volien una monarquia amb el seu candidat

al tron (descendent de Carles Maria Isidre ).

1.3 La consolidació dels bàndols:Republicans

• Classes populars ( obrers, empleats urbans, petita burgesia, pagesos sense terres), classes mitjanes, sectors de la burgesia il·lustrada, intel·lectuals i artistes.

• La majoria eren afiliats a sindicats socialistes, comunistes o anarcosindicalistes.

• Eren anomenats despectivament “rojos” per la dreta.• Defensaven la legitimitat republicana i les reformes de la

república.• Interessos diversos, reformistes i revolucionaris.• La Guerra Civil cal analitzar-la com l’enfrontament armat

entre dos sectors oposats de la societat espanyola.• Per una banda ens grups dominants, que volen mantenir

els seus privilegis.• Per l’altra els grups emergents, obrers i burgesos, que

volen un sistema democràtic i progressista, imprescindible per la modernització del país.

Bàndols enfrontats:

• “NACIONALS”• Sectors tradicionals i

conservadors • Propietaris agrícoles• Alta burgesia industrial

i financera• Església catòlica• Monàrquics• Carlins (Requetè)• Falangistes• Militars africanistes

• REPUBLICANS• Sectors progressistes• Classes populars • Obrers i empleats• Intel·lectuals i artistes• Pagesos sense terres• Classes mitjanes• Anarquistes• Comunistes• Socialistes• Militars demòcrates

1.4 La internacionalització de la Guerra • Gran repercussió internacional de la Guerra Civil• Es veu com una confrontació entre democràcia i feixisme.• Es veu el conflicte armat com una mena de “mostra” o

model del que passaria pocs anys més tard a Europa, amb l’esclat de la 2a. Guerra Mundial.

• Els governs feixistes (Alemanya i Itàlia) van donar suport al cop d’estat per que veien la insurrecció com un fre a l’expansió del comunisme.

• També van tenir el suport de Portugal i del Papa.• Els països democràtics del món i els partits obrers es van

manifestar a favor de la República.• L’URSS de Stalin va donar suport a la República.• Les democràcies europees van tenir una posició ambigua.

Tenien por que el conflicte s’estengués per Europa.• Agost 1936 Es crea el Comitè de No-intervenció,

impulsat pel Regne Unit i França i amb l’adhesió de 27 països.

Suport internacional

• Els governs feixistes d’Alemanya (Hitler) i Itàlia (Mussolini) donen suport a Franco.

• França i Gran Bretanya (democràcies) es mantenen neutrals i creen el Comitè de No-intervenció (Agost 36)

• L’URSS (Stalin) va donar suport a la República .

• Brigades internacionals: voluntaris de tot el món que lluiten en defensa de la República i contra el feixisme.

1.5 L’ajuda exterior• Insurrectes: armes alemanyes i italianes (avions, tancs, artilleria,

fusells, municions...)• Alemanya va enviar la seva aviació , la Legió Còndor, i va fer servir

Espanya com a camp de proves de noves armes. La contrapartida vaser l’enviament de minerals i altres productes necessaris durant la Segona Guerra Mundial.

• Itàlia va enviar una gran unitat de soldats, el Corpo Truppe Volontarie, i armament.

• També van participar voluntaris feixistes de països com Portugal, Irlanda, etc.

• La República va comprar armes a l’URSS i les va pagar amb l’or del Banc d’Espanya.

• La contrapartida va ser el paper destacat dels consellers militars soviètics en l’organització tàctica de la guerra, així com els comissaris polítics, que van tenir gran influència a través del PCE.

• Suport a la República dels voluntaris de les Brigades Internacionals, autèntic moviment de solidaritat antifeixista, amb voluntaris d’arreu del món, que van tenir un paper molt important sobretot en la defensa de Madrid. Eren majoritàriament d’ideologia progressista o d’esquerres (demòcrates, socialistes, anarquistes i comunistes)

2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA

2.1 El desencadenament de la revolució social• Clima revolucionari a la zona republicana• El govern de la República lliura les armes a les milícies dels partits i

sindicats i dissol l’exèrcit tradicional i els cossos policials.• Es creen batallons de voluntaris en els quals s’havien d’integrar les milícies.• Es crea una estructura de poder popular que impulsa canvis

revolucionaris.• Sorgeixen consells, comitès i juntes, que s’ocupen d’organitzar les

columnes de voluntaris per anar al front, l’ordre públic, l’economia...etc.• Aquestes juntes s’unifiquen en alguns casos i formen consells regionals:

Consejo Soberano de Asturias, Consell de Defensa d’Aragó, Junta de Defensa de Madrid...

• A Catalunya es forma el Comitè de Milícies Antifeixistes, format per les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República i presidit pel president Companys.

• S’ocupa d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al Front i de controlar l’ordre públic.

• Repressió espontània contra els possibles relacionats amb els “facciosos”: l’església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants.

• Assassinats, detencions il·legals, saqueig i crema d’esglésies i convents i requisa de bens i propietats.

• Aquests fets escapen del control del govern i es produeixen durant els primers mesos de la guerra (juliol-setembre 36).

2.2 Una economia de guerra: les col·lectivitzacions

• La col·lectivització de fàbriques i terres va ser un dels elements més significatius de la revolució social a la zona republicana.

• Els treballadors van assumir el control de fàbriques i empreses i les van explotar en règim d’autogestió.

• Molts empresaris van fugir, altres van ser detinguts o assassinats.• Aquesta situació de fets consumats va fer que el govern de la República i el

de la Generalitat establissin una sèrie de decrets per regular i legalitzar la situació creada.

• A Catalunya es va crear el Consell d’Economia de Catalunya (CEC) l’agost de 1936.

• Aquest organisme va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions i va organitzar una important indústria de guerra per fabricar armes .

• S’estableixen mesures pel control de la banca, creació d’entitats de crèdit públic, regulació dels salaris i municipalització del sòl urbà, amb l’objectiu d’atendre les necessitats de subsistència de la població.

• A Catalunya la majoria d’empreses van ser col·lectivitzades, mentre que les col·lectivitzacions agràries van ser poc importants.

• A Aragó, Andalusia, la Manxa i València es van produir importants col·lectivitzacions agràries.

2.3 El govern de Largo Caballero (setembre 36-maig 37)

• El setembre del 36 es forma un govern de la República, presidit per Largo Caballero i format per socialistes, republicans i comunistes. Més tard s’incorporen a aquest govern ministres anarcosindicalistes, un fetsense precedents al món (Federica Montseny, Joan Garcia Oliver i Joan Peiró )

• L’objectiu era posar fi al terror revolucionari i recuperar el control de la situació.

• També establir una aliança amb totes les forces republicanes, burgeses i obreres, per guanyar la guerra.

• Mesures: reorganització de l’estat, militarització de les milícies i formacióde l’Exèrcit Popular.

• A Catalunya, dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i formaciód’un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas, integrat per tots els partits i sindicats d’esquerres.

• Els comitès locals són substituïts per nous ajuntaments .• Es crea la Junta se Seguretat Interior, que centralitza els serveis

policials.• Es recupera l’aparell judicial, per posar fi a la violència incontrolada .• Es crea l’Exèrcit Popular de Catalunya i es militaritzen les milícies del

front d’Aragó.• La Generalitat intervé en l’economia per controlar les col·lectivitzacions.

DiferènciesExèrcit “Nacional” – Exèrcit Republicà:

Exèrcit “Nacional”:

• Organització regular de l’exèrcit tradicional

• Incorporació de carlins i falangistes

• Comandament únic

Exèrcit Republicà:

• No té estructura regular• Són voluntaris organitzats

en milícies. • Creació de l’Exèrcit Popular

(octubre 36).

El tombant dels Fets de Maig del 37

• Dilema plantejat al bàndol republicà: guerra o revolució?

• Enfrontament entre les forces republicanes

Causes:

• Republicans, socialistes i comunistes, partidaris de posar ordre a la reraguarda, organitzar un exèrcit potent, controlar les col·lectivitzacions, reforçar els vincles amb les classes mitjanes i reconstruir un estat fort i centrat en l’esforçbèl·lic.

• Anarquistes i POUM , no volen integrar les seves milícies a l’exèrcit popular i prioritzaven les transformacions revolucionàries per poder guanyar la guerra.

• Fets de Maig del 37 Enfrontament entre ambdues tendències als carrers de Barcelona.

Esdeveniments i conseqüències:

• Esdeveniments:• Les forces de la Generalitat procedeixen a desallotjar els

anarquistes de l’edifici de la Telefònica, que controlava les comunicacions.

• CNT I POUM contra PSUC, ERC I UGT que donen suport a la Generalitat.

• Intervenció del govern de la república amb 5000 guàrdies d’assalt, per posar fi a la crisi.

• Conseqüències: • Més de 200 morts• Derrota dels anarquistes i del POUM• Crisi del govern de la Generalitat.

Problemes que es plantegen al bàndol republicà:

• Tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar de la guerra i del procés revolucionari.

• Diferències entre els governs de la República i Autonòmic, a causa de la poca confiança del govern de la República en la capacitat del de la Generalitat per governar i dirigir la guerra i per l’acusació de que Catalunya no col·laborava prou en l’esforç de guerra.

El govern de Negrín (maig 37-març 39)

• Els fets de maig van enfortir les posicions dels comunistes dintre el govern de la república.

• Seguint les directrius d' Stalin, exigeixen a Largo Caballero lail.legalització del POUM, partit proper als trotskistes, considerats enemics de la revolució per Stalin.

• Crisi de govern, dimissió de Largo Caballero .• Manuel Azaña, president de la república, encarrega la formació

de govern a Juan Negrín.• El nou govern declara il·legal el POUM. El seu dirigent, Andreu

Nin, és detingut i assassinat per la policia política soviètica.• Centralització política i militar amb l’objectiu de guanyar la

guerra.• Els anarquistes de la CNT són apartats del poder.• Nou Consell Executiu de la Generalitat, presidit per Companys i

format per ERC I PSUC.• Relació tensa entre el govern de la república i el de la Generalitat.

Andreu Nin 1892-1937

El govern de Negrín (maig 37-març 39)

• Novembre 1937 El govern de Negrín es trasllada a Barcelona.• El govern de la República va assumir el control de l’ordre públic, els

proveïments, el comerç exterior, l’administració de justícia i la industria de guerra i va deixar de banda l’administració autonòmica.

• Maig 1938 Situació molt difícil al territori republicà. Manca d’aliments i cansament moral.

• Negrín proposa el “Programa dels 13 punts” on planteja les condicions per acabar amb la lluita armada i que van ser rebutjades per Franco.

• Setembre de 1938 Acord de Munich: Regne Unit i França reconeixen l’ocupació dels Sudets per Hitler i claudicaven davant l’expansionisme nazi.

• S’acaben les esperances del govern de la república d’obtenir el suport internacional.

• Gener-febrer 39 Pèrdua de Catalunya i del País Basc. • Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco.• Març 39 Azaña dimiteix com a president de la República a París.• Negrín s’esforça per continuar la guerra.

3. LA ZONA INSURRECTA. LA CREACIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI

3.1 Franco, Caudillo d’Espanya

• Juliol 1936 Mort del general Sanjurjo, considerat el cap principal del cop d’estat.

• 24 juliol de 1936 Creació a Burgos de la Junta de Defensa Nacional integrada per militars (Mola, Franco, Queipo de Llano...) i encarregada de governar el territori ocupat.

• Primeres mesures: prohibició dels partits polítics, suspensió de la Constitució i paralització de la reforma agrària.

• Franco va guanyant partidaris i consolida el seu lideratge dintre l’exèrcit, sobretot després d’alliberar l’Alcazar de Toledo.

• 1 d’octubre de 1936 Franco és nomenat cap d’Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols..

• La Junta de Defensa es transforma en junta tècnica i el quarter general de Franco passa de Burgos a Salamanca.

• Comandament militar i administratiu únic, però sense cohesiópolítica.

• Franco aplica una estratègia d’allargament de la guerra per consolidar el seu lideratge militar i imposar-se.

3.1 Franco, Caudillo d’Espanya• Abril de 1937 Decret d’unificació, que agrupa falangistes i carlins

en un partit únic FET I DE LAS JONS.• Franco també seria el Jefe Nacional de la FET y de las JONS.• Uniforme amb camisa blava de la Falange i boina vermella dels

carlins i salutació feixista del braç dret enlaire i la mà oberta.• Gener 1938 Desaparició de la junta tècnica i formació del primer

govern de la zona “Nacional”.• Franco cap d’estat i de govern i és nomenat Caudillo de Espanya.• El nou estat s’inspira en el model feixista italià i el seu model social

és conservador i catòlic.• S’aboleixen les lleis republicanes i es restableix la pena de mort.• Es suprimeix la llibertat religiosa i de premsa i els Estatuts

d’Autonomia de Catalunya i el País Basc.• Març 1938 S’aprova la primera de les “Lleis fonamentals” El Fuero

del Trabajo, que crea un sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors, i es prohibeixen les associacions obreres.

• S’instaura un estat confessional, es deroguen les lleis del matrimoni civil i el divorci, s’estableix el culte religiós a l’ensenyament i l’exèrcit i s’aprova una retribució estatal al clergat.

3.2 Una repressió sistemàtica

• Violència extrema contra els vençuts.• Assassinats polítics, per les seves idees republicanes,

de moltes persones, com Federico Garcia Lorca, poeta de la Generació del 27.

• Repressió sistemàtica i planificada i executada per l’exèrcit, militants de la Falange i autoritats polítiques.

• Intenció d’imposar un clima de terror per impedir qualsevol intent d’oposició al nou règim.

• Molts dels executats van ser enterrats en foses comunes sense que quedés cap constància de la seva execució.

3.3 Els catalans de Burgos

• A Catalunya també hi havia catalans d’ambdós bàndols.

• Moltes famílies van fugir a zona nacional, algunes per ideologia i altres per por a la revolució social .

• Eren catòlics, conservadors i catalanistes de dretes.• Francesc Cambó, dirigent de la Lliga Regionalista va

fugir a França, des d’on va donar suport a la causa franquista.

• Els catalans franquistes no van tenir càrrecs polítics importants pel caràcter fortament anticatalà del Movimiento.

Contribució de Catalunya a l’esforç de guerra: (llegir les pàg. 282 i 283):

• En aquest apartat cal destacar Catalunya com a terra d’acollida de refugiats de tota Espanya.

• Aquest fet va provocar problemes d’organització, de proveïment d’aliments, escolarització, sanitat... al govern de la Generalitat.

• Cal tenir-lo en compte per valorar la tensió entre el govern de la república i el de la Generalitat, que era acusat de no col·laborar prou en l’esforçde guerra.

4. Les operacions militars:

4.1 La lluita per Madrid (juliol 36-març 37)• L’objectiu principal dels insurrectes era prendre Madrid.• Ocupació de Badajoz i enllaç entre les dues zones “nacionals”• Franco es desvia cap a Toledo i posa fi al setge del Alcazar.• Fortificació i resistència de la ciutat.• Consignes mítiques: “No passaran” i “Madrid, tomba del

feixisme”• El govern de la república es trasllada a València• Madrid va resistir, amb el suport de les Brigades Internacionals,

els tancs russos i les columnes de voluntaris catalans.• A Catalunya, els milicians es van desplaçar al front d’Aragó, on

s’estabilitza el front i no poden recuperar Osca i Saragossa.• L’expedició naval del capità Bayo, organitzada per la Generalitat,

no va aconseguir recuperar Mallorca.• Batalla del Jarama (febrer de 1937), intent dels insurrectes

d’aïllar la capital i tallar les comunicacions amb València. Triomf republicà.

• Batalla de Guadalajara (març de 1937): derrota de les tropes italianes, aliades de Franco i triomf de l’Exèrcit Popular de la república. Primera victòria republicana important.

• Ocupació de part del territori andalús per Queipo de Llano, que va bombardejar i ocupar Màlaga.

Mapa 1 Juliol 36: Espanya dividida en dues zones: nacional i republicana. Territori Nacional no unificat.

Mapa 2 Març 1937: S’unifica el territori Nacional. Lluita per Madrid. Batalles del Jarama (febrer 37) i Guadalajara (març 37), victòries republicanes, Madrid resisteix. Ocupació d’Andalusia occidental, Extremadura i Astúries pels insurrectes (Nacionals).

4.2 L’ocupació del nord (abril-octubre del 37)

• Franco concentra els esforços bèl·lics al nord peninsular, davant les dificultats per prendre Madrid.

• 17 d’Abril : Bombardeig de Guernika per la LegióCòndor.

• 19 de juny: ocupació de Bilbao.• Juliol 1937 Batalla de Brunete: atac de l’exèrcit

popular a Brunete, població propera a Madrid, per afluixar la pressió militar al nord. Victòries republicanes però no es recupera territori.

• Batalla de Belchite, prop de Saragossa. Guanyen els republicans després d’un fort desgast i de no obtenir grans objectius.

• Setembre de 1937 Caiguda de Santander i ocupaciód’Astúries pels franquistes.

Batalla de Belchite

L’arribada a la Mediterrània (novembre 1937-juny 1938):

• Vicente Rojo, comandant de l’Exèrcit Popular • Hivern 1937-38 Ofensiva de Terol i ocupació

republicana de la ciutat.• Febrer 1938 L’exèrcit franquista torna a ocupar Terol• Març 1938 Campanya d’Aragó, iniciada per l’exèrcit

franquista i que provoca el desplaçament del front de guerra a Catalunya.

• 3 d’abril de 1938 Els “nacionals” ocupen Lleida.• L’ofensiva continua cap al sud fins arribar a la

Mediterrània per Vinaròs i amb València com a objectiu més imminent.

• El territori republicà queda dividit en dues zones i Catalunya queda aïllada.

Mapa 3 Març-abril 38 : zona republicana dividida en dues parts. Els insurrectes arriben al mar per la zona de l’Ebre, des d’Aragó.

Catalunya aïllada de la resta de territori republicà. Batalles de Brunete (juliol 37), Belchite (nov. 37), Terol (gener 38) i de l’Ebre

(juliol-octubre 38), guanyades pels “nacionals”.

4.4 L’ocupació de Catalunya (juliol 1938-febrer 1939)

• Situació desfavorable de l’exèrcit republicà• Juliol-novembre 1938 Batalla de l’Ebre: atac

republicà i contraatac “nacional”.• Derrota republicana i inici de l’ocupació de Catalunya

pels franquistes.• Caiguda de Tarragona, Barcelona... i de tot Catalunya• Èxode cap a França de milers de persones i també del

govern de la Generalitat, de la República i del País Basc, així com els membres de les Corts republicanes i dels Parlaments català i basc.

• També dirigents polítics i sindicals destacats.

Mapa 4 Febrer 39: ocupació de Catalunya i final de la guerra. Queda encara la zona de Madrid i fins la costa de Valencia en

poder de la República, que es rendirà dies més tard.

4.5 La fi de la guerra• Febrer 1939 Zona centre, únic territori en mans de la

república• Març 1939 Insurrecció contra el govern de la república,

dirigida pel Coronel Casado.• La proposta era lliurar la ciutat i acabar la guerra mitjançant

una negociació amb Franco.• Negrín i els comunistes eren contraris a la rendició.• Casado va lluitar contra els comunistes i amb el suport dels

socialistes va crear una Junta de Defensa amb la missió de negociar amb Franco una pau honorable.

• Franco només acceptava una rendició sense condicions i va obligar a lliurar les armes als defensors de la ciutat.

• 28 de març de 1939 Franco va entrar a Madrid sense trobar cap resistència.

• En dies posteriors va conquerir tota la zona de la Mediterrània i va ocupar Alacant i València.

• El dia 1 d’abril de 1939 es va acabar oficialment la guerra.

5. La vida a la reraguarda

• (Llegiu-vos les pàg. 288 i 289) • Cal tenir en compte aquests aspectes

importants:• La manca d’aliments• Els bombardeigs• Els refugis subterranis• Els refugiats• Els camps de concentració a França

L’exili

L’EXILI

El milicià mort (fotografia de Robert Capa)

Internacional

• Comitè de No-intervenció Agost 1936• Acord de Munich: Setembre de 1938 • Legió Còndor• Corpo Truppe Volontarie• Brigades Internacionals

Zona republicana

• Comitè de Milícies Antifeixistes

• Junta de Defensa de Madrid

• Consell d’Economia de Catalunya

• Decret de Col·lectivitzacions

• Indústria de guerra• Exèrcit Popular

• Manuel Azaña• José Giralt• Largo Caballero• Federica Montseny• Joan Garcia Oliver• Joan Peiró• Josep Tarradellas• Andreu Nin• Federico Garcia Lorca• Coronel Casado• Negrín

Zona “Nacional”

• Alzamiento Nacional• Junta de Defensa

Nacional (24 juliol de 1936)

• Alcazar de Toledo• Decret d’unificació

Abril de 1937 • Lleis fonamentals• Fuero del Trabajo• Nacionalcatolicisme

• Sanjurjo• Yagüe• Franco• Mola• Queipo de Llano• Goded• José Antonio Primo

de Rivera

Batalles

• Batalla del Jarama (febrer de 1937)• Batalla de Guadalajara (març de 1937)• Guernika: Bombardeig per la Legió

Còndor (17 d’Abril 37)• Batalla de Brunete Juliol 1937• Batalla de Belchite• Batalla de l’Ebre Juliol-novembre 1938

PARTITS I SINDICATS:

• POUM • PSUC• ERC• UGT• CNT-FAI• PSOE• PCE• FET I DE LAS JONS