TEMA 8.- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS A

L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.

Història d’Espanya2n de Batxillerat

TEMA 8.- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.

Index• 1.- La societat de classes. Concepte.• 2.- Els grups dominants. Noblesa i burgesia• 3.- Els grups dominats. Les classes populars

(treballadores). • 3.1.- El naixement del moviment obrer. Condicions de

treball. • Etapes• Les primeres societats i les protestes ludites (1830-

1868)• L’època del Sexenni i la Primera Internacional (1868-74)• Anarquisme i socialisme durant la Restauració. (1875-

1914)

Nucli temàtic i context històric• Nucli temàtic: Canvis econòmics i socials (1800-

1930). • Context històric. • Al mateix temps que es construeix l’estat liberal,

es produeix el pas al sistema capitalista i la societat de classes, (definiu el concepte) conseqüència dels canvis econòmics i legislatius. Els dos grups fonamentals d’aquesta societat, són la burgesia i el proletariat, encara que l’aristocràcia manté importants parceles de poder.

• Després esmenteu a quina etapa del moviment obrer pertanyen els documents:

• El ludisme• Les primeres societats (1840-1868)• L’etapa de la Ia Internacional i el Sexenni

(1868-1874)• La formació del socialisme i l’anarquisme

durant la Restauració (1875-1914)

Cronologia

Esquema

La implantació del liberalisme polític.El procés de reforma agrària.El desenvolupament de la industrialització.

Configuració de noves relacions socials.

Desaparició dels estaments.

Sorgiment d’una societat de

classes.

Basada en:Dret de propietat.Igualtat davant la llei i la fiscalitat.Mobilitat social en funció de la riquesa.

La riquesa va esdevenir la categoria bàsica de la jerarquització.

Per defensar els drets dels treballadors neix el moviment obrer. Es desenvolupen noves ideologies:

Burgesia Obrers o Proletaris

Socialisme utòpicMarxisme

Anarquisme

Denunciaven les desigualtats econòmiques del capitalisme.Proposen un model social més igualitari basat en formes de propietat col·lectiva.

1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES.

Les Revolucions liberals i els canvis econòmics (Revolució industrial) signifiquen la fi de l’Antic Règim i el pas a una societat de classes,

on l’element distintiu es troba en la possessió de béns o riqueses i no en els privilegis (societat estamental)

Durant el segle XIX i una bona part del XX s’ha considerat que l’oposició de classes fonamental es troba entre la burgesia i el proletariat (classes treballadores)

Pel mig se situen unes classes mitjanes poc nombroses (5-10% de la població) compostes per xicotets burgesos, professionals liberals o funcionaris públics:

intentaven imitar l’estil de vida i educació de la burgesia, però amb una riquesamolt inferior i una ideologia diversa segons el lloc i el moment

(hi ha republicans però també catòlics i conservadors)

CLASSES ALTES5%

Bloc de poder

CLASSES POPULARS

80-90%

Alta Noblesa

Grups Burgesos

Artesans

Proletariat

Pagesia

Serveis

Petita i mitjana Burgesia

BURGESIA INDUSTRIAL CATALANA

NO

VA S

OCI

ETAT

ESP

ANYO

LA CLASSES MITJANES

5-10%

2.- Les classes dominants. El bloc de poder.

El bloc de poder és una terminologia establerta per l’historiador Tuñón de Lara en referència al grup dominant en Espanya durant el segle XIX, conformat per la gran

noblesa terratinent latifundista del sud del país, però també per financers, especuladors grans comerciants i propietaris de terres burgesos.

La gran noblesa va mantenir una part del seu patrimoni amb les revolucions liberals, sobretot en Andalusia occidental,

Extremadura i la Manxa. Amb el temps, emparentarà amb la gran burgesia emergent.

Llistat de grans contribuents

En la resta del país, allà on la noblesa depenia de la jurisdicció, va perdre una bona part de de la seua riquesa i es va arruinar.

La xicoteta noblesa (hidalgos) del nord de Castella i el Cantàbric, amb molts deutes i menys terres, es veurà molt perjudicada

per la pèrdua de privilegis, especialment pel fet de pagar impostos, i acabaran transformant-se en propietaris agraris mitjans

o dedicant-se a l’exèrcit

Al clergat se’l priva de gran part dels seus béns però l’església catòlica continuarà tenint una gran influència social i política.

Vegeu el Concordat de 1851.

1. Regnat Isabel II: en cercles influents de pobles i ciutats, formà part de la camarilla reial. Formaven part del senat.

2. Època de la Restauració: augment del nombre de clergues i de membres d’ordre religiosos, sobretot els dedicats a l’ensenyament.

3. Tenien alguns privilegis: no podien ser tancats a les presons comunes i l’exempció d’obligacions militars.

A més

La burgesia, en el segle XIX defineix un grup molt ample de propietaris delsmitjans per a produir, incloent-hi terres, fàbriques però també designa els

comerciants, financers i especuladors urbans o rurals. Per últim també inclouria aquelles professions més vinculades al talent

i la capacitat com la justícia, les lleis (notaris, advocats o jutges entre d’altres). En Espanya predominaràn els grups terratinents i financers localitzats a Madrid, Castella i Andalusia, front els grups burgesos industrials (catalans i bascos), no

sols menys poderossos ecoòmicament, sinó també marginats del poder polític

. La burgesia.

La burgesia

Burgesiacomercial ifinancera

Burgesiaindustrial

Es dediquen als negocis, el comerç, les inversions, bancs,...

Adquireix un enorme poder econòmic i polític amb les reformes liberals: compra terres de la desamortització,

inverteix en deute públic i ferrocarril i està darrere dels principals partits polítics liberals

Procedent de quasi tota Espanya, es sol instal·lar a Madrid, la capital política i financera del país

Es troba sobretot a Catalunya i el País Basc (zones industrials) i algunes ciutats de la Mediterrània (València)

Té un gran poder econòmic, però no tant polític, per la qual cosa s’aliarà amb la burgesia terratinent cerealista per a

pressionar els governs i afavorir una política proteccionista

La burgesia

Estil de vida

Propensió de la burgesia i la noblesa a viurede rendes (excepte la burgesia industrial)

Aliances matrimonials entre noblesa i burgesiaFan ostentació de la riquesa: cases, festes i recepcions, carruatges, vestits,...Tenen les seues pròpies formes d’oci: teatres d’òpera, jardins, balls,...Reben una forta influència de l’EsglésiaPaper secundari de la dona (àmbit privat de la família, costura,

música, ball i un bon matrimoni com a objectiu)

RAMON CASAS. BALL DE TARDA. 1896

3. LES CLASSES POPULARS (I).

Dins dels grups dominats i oprimits distingirem els vells artesans i grups urbans, els camperols i jornalers i el nou proletariat industrial, units per unes pèssimes

condicions de vida, properes a l’estricta subsistència

• Conformaven la major part de la població del país i agrupaven un ventall molt ampli de sectors i categories socials que amb el canvi a la societat capitalista es va veure clarament perjudicat:

• artesans i gent dels oficis (procedents dels tallers i dels vells gremis);

• llauradors pobres en diferents graus de despossessió ;

• i el nou proletariat industrial. Tots ells reivindicaven un estat més igualitari que el

liberal, on el dret al treball fora una vertadera font de riquesa enlloc de la propietat.

Així, el poder polític hauria de basar-se en una participació política més oberta (cap a la democràcia) i un reconeixement d’una major igualtat entre les qüestions econòmiques.

Les classes populars

Artesans i gent dels oficis

Llauradors en divers grau de despossessió

Proletariat industrial

Artesans i treballadors dels oficis (urbans)

A gran part del país s’hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes manufacturats. Alguns d’aquestos entrà en decadència front a la fàbrica. Al cens del 1860 es parla de 666.000 individus en oficis artesans (fusters, ferrers, sabaters...) i, com a ajudants o aprenents als tallers treballaven unes altres 556.000 persones.

El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de serveis. Una part d’aquests vorejaven el límit entre les classes mitjanes i les classes populars. Entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic.

El món dels llauradors

El camperolat

La seua situació varia molt segons la zona: a Castella la Manxa, Extremadurai Andalusia la majoria de camperols passen a ser camperols sense terra;

mentre a Catalunya o València una bona part dels camperols (sobretot els mit-jans i rics) accedeixen a la propietat de la seua terra, però amb minifundisme

Diversessituacions

El xicotet propietari que treballa la seua escassa terra

L’arrendatari que lloga al burgés la terra que treballa

El criat que treballa permanentment per al terratinent

El jornaler sense terres (proletariat agrícola)

Al sud del Tajo, predominen els jornalers sense terres, amb condicions de vida molt miserables que els portaran a demanar repartiment de terres i llui-

tar per elles o a emigrar a les ciutats en busca de treball a la indústria incipient,encara que la demanda de mà d’obra és escassa

i per tant l’èxode rural és molt lent.

L’augment de la població agrària assalariada, sense un creixement paral·lel del treball i dels recursos, va provocar un problema social greu sobretot a Andalusia. En la dècada del 1840, una onada de manifestacions i d’ocupacions de terres va recórrer el camp andalús. Les males collites provocaren situacions de fam crònica fins a enfonsar en la misèria molts de pagesos (crema de collites, matança del bestiar...). El problema s’agreujà l’any 1855, es van produir més insurreccions, reprimides per l’exèrcit i la guàrdia civil. Més moviments a : Andalusia, Castella i zones muntanyoses d’Aragó. L’any 1861, un aixecament a Loja (Granada) va assolir una gran intensitat. En les dècades del 1860 i el 1870 el bandolerisme es va entendre per Andalusia com a resposta individual i violenta a la magnitud de les desigualtats socials.

3.1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.

La nova classe social a les ciutats serà el proletariat urbà: persones que no tenien més que el seu treball i que el venien als burgesos a canvi d’un salari, suportant llargues i penoses jorna-

des de treball a les fàbriques a canvi de salaris ínfims, vivint en condicions molt deficients

Dels jornalers sense terres i el proletariat urbà naixeran els moviments socials més importants de la història d’Espanya contemporània: el moviment obrer

No té mitjans de producció i no té més remei que vendre la seua força de treball a canvi d’un salari

L’ESTAT LIBERAL no reconeixia cap dret social als treballadors, com l’assistència mèdica, el dret a vaga , entre d’altres.

Tampoc reconixia el dret a vot (sufragi censatari) ni el dret d’associació (breument es reconeixen durant el Sexenni).

Condicions de treball. Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització que es va produir a Catalunya, Alcoi, més tard Astúries i Euskadi i alguns illots com Madrid. L’organització del treball es caracteritza per la utilització de mà d’obra assalariada. Les regles que regulaven les noves normes de treball: el patró pagava un salari a uns treballadors per unes determinades hores de feina.

Salaris de misèria, (aleshores es parlava de subsistència), que no permetien ni la supervivència de la mà d’obra

Jornades laborals llarguissimes, superiors a les 10 hores (11, 12 o més hores), Sense cap normativa reguladora, ni tan sols el descans dominical

Cap protecció davant contingències com ara : la malaltia, la vellesa, etc.

Vivendes insalubres, amb mancances evidents en el clavegueram o l’aigua corrent. Són freqüents les infeccions.

Dones i xiquets cobren menys que els homens pel mateix treball

Els primers treballadors fabrils provenen del món rural (expulsats pels canvis en la propietat) i en altres casos de la decadència del món dels oficis (artesans)

Cigrons, 125 g. 0,12

Carn, 250 g. 0,50

Dinar Cansalada, 72 g. 0,15

Verdura, ½ quilo 0.08

TOTAL DIARI 3,97

Els dies feiners de l’any, descomptats els 67 festius, són 298, que, a raó de 2,5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el mínim per no morir-se de fam, una família proletària gasta, a l’any, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de l’any, en guanya 745. El dèficit anual serà de 704. I cal tenir en compte que no s’hi han inclòs ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit que anem mig despullats.

SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vic, 1858.

DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims

Casa 0,50

Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0,72

Carbó, 1 quilo 0,23

Esmorzar (cafè amb llet) 0,36

Carn, 250 g. 0,50

Patates, ¾ de quilo0,12

Oli, 125 g. 0,24

Sopar Llum, oli mineral 0,10

Sabó i altres 0,25

Tabac 0,10

TOTAL DIARI 3,97

El aire caliente y húmedo, que es el que reina en las fábricas de hilados y tejidos, es altamente debilitante; produce abundantes sudores; languidez muscular y debilidad en el sistema gástrico, acompañada de poco apetito; respiración lenta y penosa; movimientos pesados; la sangre no se arterializa debidamente; las impresiones e ideas se obtunden y el sistema nervioso se entorpece. Aunque nuestros obreros no perciben estos síntomas, propios de una temperatura fuertemente cálida, no por eso deja de sentirlos su naturaleza, que insensiblemente va tomando todos los caracteres del temperamento linfático, a que conduce esta temperatura,....      El tejedor, bajo cuyas narices se forma la borrilla, la absorbe con sus inspiraciones anheladas, ocupando ésta el lugar reservado al oxigeno, que en vano piden los pulmones.      He aquí la causa del ahilamiento y de la debilidad de algunos desgraciados tejedores, a quienes la necesidad obliga a pasar 14 y más horas diarias unidos a un telar, manteniendo el cuerpo en constante corvadura, siendo su pecho sin cesar conmovido por el bracear de la lanzadera, y las percusiones del balancín contra cada uno de los hilos de la trama; he aquí la causa de esa enfermedad, que comenzando por una tos cada vez más fuerte y más difícil, llega a tener todas las apariencias de una tisis pulmonar, siendo llamada por los médicos de los distritos manufactureros tisis algodonera, o pneumonía algodonera; nombres significativos de una enfermedad cruel, cuyas víctimas van a morir a los hospitales en la flor de la edad; porque, como esta operación no exige fuerzas musculares, se encarga a las mujeres y a los jóvenes de pocos años. Salarich, Higiene del Tejedor. Vich, 1858.

Testimoni d’una fàbrica tèxtil

“Es preciso entrar en estas habitaciones para formarse una idea de su insalubridad (...) Apenas se encuentra una de estas chozas con ventilación, con embaldosado, con fogones ni hogares, ni aun con chimeneas para la salida de los humos, ni localidad sino para un matrimonio con sus dos hijos pequeños: pues bien en estas pocilgas suelen habitar 3, 4, 5 familias, con 18 ó 24 personas de ambos sexos (...)

Si con arreglo a la ordenanza municipal no se consintieran en estas pocilgas más personas que las que permiten los cuarenta pies superficiales por cada una, no podrían exigir los propietarios el exorbitante arriendo que sacan (...) y con semejante tráfico descuidan mejorar los edificios, seguros de que la reedificación no les produciría una ganancia tan usuraria.”Su Ermitaño.

Vivenda obrera

Les grans desigualtats entre la burgesia i les classes treballadores donaràn lloc al naixement dels primers moviments i societats obreres, així com altres formes de

protesta, com el luddisme

Les primeres manifestacions de protesta contra el nou sistema industrial van ser violentes, clandestines i espontànies. En la dècada de 1820, el LUDISME va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de les màquines. Alguns fins i tot van cremar fàbriques. El primer acte es va donar en Alcoi i l’incendi més important va ser l’agost de 1835 a la fàbrica Bonaplata (Barcelona).Els treballadors ataquen les màquines que redueixen feina. Es tracta d’una forma de protesta violenta en un moment on no es reconeix ni el dret d’associació. (se suposa que implica un cert d’organització i per tant no és tan espontània)

Una multitud de marineros y gitanos que recorrían tumultosamente la ciudad, armados con fusiles, sables y puñales, con una bandera negra y un tambor batiente, llevando tras de si innumerables agitadores de la población, atacaron de noche la fábrica de Bonaplata; y la incendiario, provocando la execración de los hombres de todos los partidos: este atentado vandálico no fue cometido por los autores de la revolución, sino por un reducido número de hombres rechazados por el pueblo, los cuales eran instigados opr los malvados que, por envidia o por interés particular, miraban con malos ojos, aquel avance de la industria catalana, primer ensayo de las fábricas de vapor." Relat d’Andrés Pi i Arimon sobre l’incendi de la fàbrica Bonaplata.

“L’adquisició de noves màquines tèxtils per part de la majoria de fabricants alcoians es va realitzar entre 1818 i 1823 (...). A principis de 1821, les màquines instal·lades a la ciutat van haver de ser custodiades, ja que es sospitava alguna cosa sobre la seua destrucció. El dia 2 de març del 1821 més de 1200 homes armats es van dirigir cap a les fàbriques situades al voltantde la ciutat...”R. ARACIL i M. GARCÍA BONAFÉ: Industrialització al País Valencià. El cas d’Alcoi, València, Eliseu Climent, 1974.

Textos sobre el ludisme

A la vegada, els proletaris comprenen que el problema no són les màquines, sinó com es reparteix la riquesa (els beneficis i salaris) i comencen a associar-se i a utilitzar

la vaga com a arma: en 1834 un grup de teixidors de Barcelona s’organitza per defensar els seus drets i en la dècada de 1840 sorgiran els primers sindicats

i les seues caixes de resistència (fons d’ajuda en cas de malaltia, vaga,...)

Les primeres societatsEl 1840 naix la Societat de Teixidors en Barcelona, aprofitant la legalització que es

produeix durant la Regència d’Espartero.

Es tracta de societats d’ofici, formades pels treballadors qualitficats pertanyents a cadaprofessió (i no a cada sector productiu) . Aquestos són els únics que tenen coneixements

(saben llegir i escriure) i poden resistir una vaga.

Les seues reivindicacions

Dret a negociar condicions treballDret a vagaDret d’associació

Regulació del treball infatil Reducció jornada laboral

. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES

Funcionen per aportacions o quotes a una caixa de resistència per a previndre pèrdua de feina, vagues….

Ideològicament es troben prop del republicanisme (democràcia, sufragi universal, dret d’associació) i dels corrents obrers que discuteixen

la propietat privada, com el socialisme utòpic

. LES

PRI

MER

ES O

RGAN

ITZA

CIO

NS

OBR

ERES

«Recordamos aún los sucesos de aquel año [1843]. […] La clase obrera está aleccionada por una dolorosa experiencia. La baja de los salarios fue el premio de sus sacrificios en favor de los capitalistas. […] Las asociaciones […] fueron vivamente perseguidas. […] Se llegó al extremo de poner la clase toda fuera de la ley y sujetarla a los juzgados militares».

«Ellos [los fabricantes] son los que con sus exigencias han abierto nuestros ojos y nos han obligado a buscar la causa de nuestros males. Y de raciocinio en raciocinio hemos llegado a comprender que nuestros malos cesarán cuando las Cortes se interesen por nuestra causa, y las Cortes estarán a favor nuestro y en favor de la justicia al mismo tiempo, cuando nosotros nombremos los diputados.»

Textos obreros del Bienio Progresista.Cit. por C. MARTÍ, Historia de España, vol. 8, Labor, pp. 192-193

Corrent socialista conegut com a utopisme:Pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, acabar amb les injustícies de la societat liberal. Va arrelar amb força entre els cercles més conscienciats dels assalariats espanyols.

.Socialisme utòpic i republicanisme. L

ES P

RIM

ERES

ORG

ANIT

ZACI

ON

S O

BRER

ES

QUIN ÉS L’IDEARI DELS SOCIALISTES UTÒPICS?

1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.

2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .

3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la competència i l’explotació).

4.Busquen la felicitat i el benestar general

5.Desconfien de la política i dels polítics.

Saint-Simon Cooperatives obreres

Charles Fourier “Falansteris”.

Robert Owen New Lanark.

Ideologia de les primeres societats obreres. L

ES P

RIM

ERES

ORG

ANIT

ZACI

ON

S O

BRER

ES

. LES

PRI

MER

ES O

RGAN

ITZA

CIO

NS

OBR

ERES

Socialisme utòpic i republicanisme

A Catalunya el socialisme utòpic va començar a difondre’s durant la dècada del 1830.

El diari barceloní El Vapor publicà l’any 1835 alguns articles sobre el tema.

A la resta d’Espanya, l’utopisme es difongué per Andalusia. Líder: Joaquin Abreu.

Defensà la creació de falansteris,

cooperatives de producció i consum

Hi va haver escriptors, generalment republicans, que van difondre el socialisme i el cooperativisme. Alguns: Fernando Garrido, Sixto Cámara i Francesc Pi i Margall.

El primer obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme federal.

L’arribada a Espanya de les ideologies internacionalistes comportà que una bona part del proletariat català adoptés una actitud apolítica i propera a l’anarquisme.

Les societats obreres són prohibides pels moderats (1844-54) i son tolerades pels progressistes (1854-56)

Amb del Bienni progressista (1854-56) els sindicats d’ofici són tolerats i es converteixen en els primers sindicats de classe:

la federació sindical Unió de Classes

. LES

PRI

MER

ES O

RGAN

ITZA

CIO

NS

OBR

ERES

El conflicte de les selfactines i la vaga de 1855

. LES

PRI

MER

ES O

RGAN

ITZA

CIO

NS

OBR

ERES

Amb l’arribada del Bienni Progressista (1854-1856) es tornen a autoritzar les associacions de treballadors. El primer conflicte important a Catalunya va ser la vaga contra les selfactines (1854), una màquina reduïa la feina. Aleshores, es va produir una reacció violenta, amb crema de fàbriques, contra la introducció d’aquesta nova màquina de filar. S’escampa un moviment de solidaritat en la ciutat de Barcelona amb els treballadorsEl Capità General de Barcelona demana la retirada de les esmentades selfactines i que la patronal negocie les condicions de treball amb els treballadors. La Patronal se nega, i el nou Capità General de Barcelona, Zapatero, ordenà l’afussellament del líder obrer Barceló. La patronal comença a despatxar treballadors i reduir salaris.

En resposta, es convoca la primera vaga general, que tindrà resó en altres zones d’Espanya (juliol de 1855) i una petició al general Espartero, que no va respondre

. LES

PRI

MER

ES O

RGAN

ITZA

CIO

NS

OBR

ERES

Petició dels obrers catalans a

Espartero, 1855

. LES

PRI

MER

ES O

RGAN

ITZA

CIO

NS

OBR

ERES

“Los obreros, en fin, piden en beneficio de su salud, de su independencia, del adelanto de su industria y del aumento del consumo: que se fije en diez el máximo de horas del jornal, y se sujeten a inspección los locales de los establecimientos fabriles para ver si cumplen las condiciones higiénicas necesarias; que se establezca el mayor número posible de escuelas gratuitas industriales, en donde aprendan los obreros los medios más útiles y modernos para cumplir sus diversas operaciones y fundar tal vez sus inventos, y, por último, que se establezcan también salas de asilo para los hijos de los obreros que, ocupados en su trabajo, se ven en la necesidad de tenerlos casi todo el día a los peligros físicos y morales de la poca edad, y se prohíba a sus padres los pongan a trabajar antes de los diez años ....”Peticiones de los obreros de Barcelona en huelga general (julio de 1855)

Petició dels obrers catalans a

Espartero, 1855

La vaga acaba amb una forta repressió per part del Capità General de Barcelona i una petició dels treballadors a Espartero que no contesta.

La fi del Bienni marca una nova etapa repressiva per unionistes i moderats (1856). Un decret de 1857 implica la il.legalització de les associacions.

Llibertat d’associació.Establiment horari fix de treball.Formació comissió obrers-patrons per dirimir conflictes laborals.

Peticions dels obrers catalans. L

ES P

RIM

ERES

ORG

ANIT

ZACI

ON

S O

BRER

ES

LUDDISME. CREMA DEL VAPOR a la fàbrica Bonaplata. Barcelona 1835.

Creació de SOCIETAT DE SOCORS MUTUS.

Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona.

Creació de noves SOCIETATS d’ajuda entre obrers. Cada obrer pagava una quota i així assegurar-se una ajuda en cas d’atur

o malaltia.

REVOLTES AGRÀRIES sobretot a Andalusia.

CREMA DE COLLITES, matança del bestiari.

PRIMERES VAGUES OBRERES A CATALUNYA.

VAGA CONTRA LES SELFACTINES a Catalunya (1854).

PRIMERA VAGA GENERAL a Espanya 1855.

. LES

PRI

MER

ES O

RGAN

ITZA

CIO

NS

OBR

ERES

RESUM: