Tendències assessores

Assessorament didàctic en les institucions educatives

16 de març de 2010

Assessorar es pot entendre com:

Una imposició de transformacionsUn entrenament per les transformacionsUna reestructuració d’activitats Una cooperació per pensar formes de

canviUna creació d’un espai col·laboratiu per

compartir sabers i experiències

Imposar transformacions

Donar a conèixer noves didàctiques per ser aplicades sense necessitat de debat ni consens previ

L’aprovació de l’assessor ja és suficientAnalitzar la demanda per crear igualtat entre els

membres de l’equip, però en comptes d’aportar noves teories i pràctiques, s’utilitzen carpetes didàctiques ja fetes.

(No creiem que sigui una tasca assessora malgrat que hi ha gent que la practica)

Assessorar com entrenamentper les transformacions Conèixer el context de la institució (interna i externa) Els problemes docents (o d’altres professionals) s’identifiquen des de la

visió d’un professional expert que pot instruir als equips donant a conèixer noves didàctiques.

Els canvis s’identifiquen com un procediment que es pot planificar i seqüenciar a priori com un conjunt de passos que es van donant a conèixer de forma gradual perquè puguin ser aplicats gradualment.

Els debats o discussions que es duen a terme al llarg de l'assessorament tenen com objectiu arribar a acords on el que preval és convèncer al professorat que el que es proposa és millor que el que s’està fent i el que és important és aconseguir un punt de vista que unifiqui la visió del com s’han de produir els canvis.

Uniformització del procés de canvi Possibilitat i facilitat de avaluació quantitativa Extrapolable a altres realitats Augmenta l'eficàcia de qualsevol programa d’intervenció (situacions

unívoques)

Assessorar és reestructurar activitats

L’assessorament utilitza els mateixos recursos i materials en diferents institucions educatives.

Aporta solucions des de la perspectiva de l’aprenentatge por descobriment, esquematitza propostes pràctiques basades en l’observació i experimentació de la realitat.

Aporta nocions teòriques d’autors tan rellevants com Piaget, Ausubel,Fullan, Hargreaves... que acostumen tractar-se des d’un únic sentit pedagògic que acabant convertint les noves propostes en una única manera de dur-les a la pràctica.

S’acostumen associar els canvis en relació a un model tecnològic didáctic. Avaluació quantitativa per valorar l’eficàcia i eficiència dels recursos i

materials Situar adequadament les condicions inicials de la demanda Les pràctiques estan sòlidament fonamentades per la teoria Aprenentatge experiència sempre lligat al mètode científic.

Assessorar és cooperar per pensar formes de canvi

S’analitza l’origen de la demanda d'actualització del professorat. S’estableixen relacions d'igualtat entre l’equip. Aporta noves teories i pràctiques dels continguts que s’han

d’abordar. La millora es considera que s’ha de dur a terme com un

procediment progressiu. L'experiència dels professionals es veu com un procediment que es

pot graduar. Escollir una proposta de millora. Avaluació qualitativa del progrés portat a terme al llarg del procés. Tenir en compte el context, no jutjar, intentar acceptar la realitat del

problema tal i com és abans de proposar un canvi.

Assessorar és crear un espai col·laboratiu per compartir sabers i experiències

Analitza les demandes de les persones, es situen en l’institució i es relacionen amb la historia del centre.

Planteja la narració de l’experiència de cada subjecte com un treball d’elaboració subjectiva del canvi.

Promou l’intercanvi d’experiències, assumint la diversitat d’accions pràctiques existents en la Institució.

Crea noves línies de comunicació amb l’equip per poder assumir la diversitat dels canvis pensats per cada persona.

Promou l’explicitació de les diferents visions en relació a la noció de canvi com una font de treball.

Té en compte la idea de que les persones som capaces d’aprendre millor a través de la participació, cooperació, implicació i compromís en les noves elaboracions que van emergint en les sessions de treball.

Interpretar les necessitats de canvi. Prioritzar les demandes de canvi. Fomentar l’alternativa escollida pel grup. Guia i acompanya el procés de canvi i al mateix temps revisa, situa, interpreta i aporta nous

referents que afavoreixen la contrastació de diferents punts de vista. Avaluació qualitativa de cada assistent com una reflexió personal del progrés personal

aconseguit. Reflexió per part de la institució sobre demanda inicial i resultats obtinguts. Tenir en compte el context, no jutjar, intentar acceptar la realitat del problema tal i com és abans

de proposar un canvi.

Idees complementàries: flexibilitat de tendències

Crear un espai obert per generar canvis de manera flexible (Facilitar l’ús d’una o altra tendència segons les necessitats del grup al qual assessorem)

Respondre a les necessitats de cada persona segons la seva actitud (dins un mateix grup podem trobar persones més disposades a col·laborar i d’altres que necessitaran un assessorament de caire més directiu)

Oferir eines que fomentin l’esperit crític propi de cada individu per crear consciència del problema i saber afrontar la situació.

•Acompanyar durant l’aplicació de la proposta fins que la institució sigui autònoma, avaluant el procés i el resultat final•Reflexió sobre el canvi implementat

FASE INICIAL DE TOTES LES TENDÈNCIES

•Detecció, mediació i resolució del conflicte com a fase prèvia de totes les anteriors.•Acceptació del conflicte com una oportunitat.