TOT SE’M FA UNA MUNTANYA !

En Jordi era un nen que sempre es queixava de que tot és molt complicat. Quasi sempre es rendia abans de

començar un deure o un treball perquè ja pensava que no se’n sortiria. Ell deia: “Quan sembla que tinc un

problema solucionat, me’n apareix un de nou!”.

El pare d’en Jordi és cuiner i un dia se’l va enduur al seu restaurant. Un cop a la cuina, va omplir tres olles

amb aigua i les va posar al foc. En un d’elles hi va posar pastanagues, a una altre hi va posar ous i a la última,

hi va posar grans de cafè. I va deixar les tres olles bullir, sense dir ni mu.

En Jordi va esperar impacient i es preguntava: “Què està fent el pare?”.

Després de vint minuts, el pare va apagar el foc. Va treure les pastanagues i les va posar en un plat. Tot

seguit, va treure els ous i els va posar en un cistellet. I per acabar, va colar el cafè i ho va posar en un

recipient.

Mirant a en Jordi li va preguntar: “Què veus fill meu?”. Ell digué: “ Pastanagues, ous i cafè”.

El pare li va demanar que toqués les pastanagues i en Jordi va notar que estaven toves. Després li va

demanar que agafés un ou, el trenqués i treiés la crosta. En Jordi va poder observar que l’ou era dur. I per

últim, li va demanar que provés el cafè. “Mmmmmm!!”, va fer en Jordi mentre disfrutava del gust del cafè.

En Jordi va fer tot allò que li va demanar el pare, però no entenia res.

En Jordi li va preguntar: “ Què significa tot això pare?”. Ell li va explicar: “Fill, això ho he fet perquè vegis

que hi ha moltes maneres de reaccionar davant de les dificultats. S’hi t’hi fixes, els tres aliments han

passat per la mateixa dificultat però cadascun ha reaccionat de manera diferent. Les pastanagues eren

dures i fortes però s’han tornat dèbils i toves. Els ous eres fràgils però s’han tornat durs. I els grans de

cafè són únics ja que han cambiat el color de l’aigua”.

Sense deixar reaccionar a en Jordi, li pregunta: “Fill meu, quin aliment ets tu?

En Jordi que s’havia quedat bocabadat per l’explicació, intentava trobar la resposta. Ara no podia rendís…

El seu pare ja havia començat a cuinar mentre esperava una resposta.

“Ja ho sé!”- va dir en Jordi. “ Sóc un/a __________ .”

REFLEXIONEM:

- Com afronta els problemes en Jordi?

- Quin aliment creus que haurà triat? Per què?

- I tu, com afrontes els problemes?

- Quin aliment ets davant les dificultats? Per què?

Com ets davant les dificultats?

■ Si ets com una pastanaga, ets una persona que sembla forta però quan tens dificultats o problemes et tornes dèbil i

perds tota la força.

■ Si ets com un ou, ets una persona molt variable i sensible però quan tens problemes o dificultats et tornes forta.

■ Si ets com un gra de cafè, ets una persona que davant les dificultats o problemes ets positiva, no et deixes vèncer i fas

que les coses millorin gràcies a la teva fortalesa.