Trobada pedagògica GEP

Marc per al plurilingüisme

La gestió de les llengües al sistema

educatiu

Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme

Barcelona, 3 d’octubre de 2016

2

Diversitat Lingüística: Realitat global i compartida

3

Europa 2020: una estratègia per al creixement europeu

• Modernitzar l’ensenyament de

llengües

• Fixar uns objectius d’aprenentatge

realistes

• Motivar els alumnes

• Avaluar per competències

• Validar les capacitats adquirides de

manera informal

• Promoure la mobilitat com a

oportunitat d’aprenentatge

Estratègia europea per a l’educació (2020)

Què demana el mercat laboral?

Comunicació

Cognició

Pilars del sistema educatiu català

L’enfocament competencial i integrador: la mirada global en educació

Integració d’aprenentatges: Activitats dinamitzadores a totes les

habilitats:

Cognitives

Comunicatives

Estratègiques (individuals)

Participatives (col·lectives)

Autonomia per a l’aprenentatge al llarg de la vida

Aprendre a identificar: informació explícita (observar, detectar, notar) DADES

Aprendre a raonar: coneixement implícit (deduir, associar) INFORMACIÓ

Aprendre a reflexionar: pensament crític (jutjar, opinar, crear) CONEIXEMENT

7

A Catalunya

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/plurilinguisme/

La política lingüística educativa: objectius generals

Consolidar el català, llengua pròpia de Catalunya, com la llengua

vehicular de referència de l’aprenentatge i com a dinamitzadora del

tractament integrat de les llengües.

Garantir el domini equivalent de les dues llengües oficials en

acabar l'ensenyament obligatori.

Incrementar el coneixement i l’ús de diferents llengües estrangeres

per a interactuar en un context lingüístic i cultural complex, i

proporcionar a l’alumnat els instruments per garantir-los oportunitats

de comunicació i d’aprenentatge al llarg de la vida i la capacitació

i la formació professional.

Afermar i difondre les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut,

com a riquesa personal i col·lectiva.

9

1. Consolidació del sistema lingüístic: els esquemes mentals i

la conceptualització lingüística.

2. Incorporació planificada de les altres llengües de l’escola.

3. Promoure enfocaments comunicatius en totes les llengües

per utilitzar-les de forma funcional.

4. Aplicar estratègies d’immersió lingüística en contextos on el

català no és la llengua majoritària i del TIL i l’AICLE per

desenvolupar la competència plurilingüe de l’alumnat.

5. Incrementar el coneixement de les llengües estrangeres

curriculars i ampliar les opcions d’aprenentatge de noves

llengües, amb la incorporació de les llengües d’origen.

6. Afavorir la implicació i el compromís de la comunitat

educativa per propiciar espais d’ús de les llengües i la

col·laboració entre institucions, entitats i organismes.

Línies prioritàries de treball

Ensenyament competencial

Aprenentatge Integrat

de les llengües i amb els

continguts

Llengües estrangeres

Llengües d’origen

Accions

d’entorn

Llengua catalana, llengua

vehicular de referència

Educació lingüística de qualitat: un pre-requisit per

a la qualitat educativa

10

L’educació lingüística en sentit ampli – l’ensenyament i

l’aprenentatge de les llengües en contextos formals, informals i no

formals, així com la formació docent i la implementació de

polítiques lingüístiques – és clau: l’educació lingüística de qualitat

al llarg de la vida contribueix, no només a l’èxit educatiu i

professional sinó al desenvolupament personal i a l’autoestima,

la qual cosa promou el creixement econòmic, la ciutadania

democràtica i la cohesió social.

Consell d’Europa

Educació lingüística de qualitat

Cal assegurar la qualitat educativa a través de la/les llengua/ües

d’instrucció per garantir l’equitat i la qualitat de l’educació.

La noció de qualitat està lligada als propòsits de l’educació:

preparació per a l’ocupació; preparació per a la vida com a ciutadans

actius en societats democràtiques; desenvolupament personal.

A nivell de sistema, la inclusió social s’ha de veure com una part

integral de la noció de qualitat.

Recommendation CM/Rec (2012)13E of the Committee of Ministers to member states on

ensuring quality education

11

Educació lingüística de qualitat

El fracàs escolar ve parcialment determinat per un domini inadequat

d’un ampli ventall de formes lingüístiques (PISA, PIRLS, etc.)

El domini de la llengua o llengües d’escolarització és una de les vies

per assolir l’objectiu de la Comissió Europea i d’un gran nombre

d’autoritats educatives nacionals de reduir les taxes d’abandonament

escolar prematur.

Recommendation CM/Rec (2014)5 of the Committee of Ministers the importance of

competences in the language(s) of schooling for equity and quality in education and for

educational success

12

13

Les polítiques educatives: dos eixos fonamentals

Competències: (ocupació; ciutadans actius en

societats democràtiques; desenvolupament personal)

Proporcionar als futurs citudans les

competències necessaries per a l’accés al món

laboral, per a la sostenibilitat i per a la fexibilitat

per encarar reptes no previstos.

Inclusió: (equitat i igualtat d’oportunitats)

Consolidar la cohesió social a través d’una educació inclusiva i de l’enriquiment que suposa la diversitat lingüística i cultural.

Nous currículums competencials

L’atenció a l’alumnat estranger, un repte educatiu

Acollir i donar resposta als aspectes emocionals.

Facilitar la incorporació al nou entorn escolar i a la societat

d’acollida.

Proporcionar una atenció personalitzada.

Afavorir la implicació de les famílies.

Objectiu bàsic: afavorir l’equitat i l’èxit educatiu per a tot l’alumnat

Garantir la competència comunicativa bàsica.

Facilitar l’accés al llenguatge acadèmic i al currículum.

Incorporar la diversitat lingüística i cultural als centres.

L’enfocament plurilingüe

“El multilingüisme pot aconseguir-se amb la simple diversificació de les llengües

ofertes en una determinada escola o en un sistema educatiu, o estimulant els

alumnes a aprendre més d’una llengua estrangera, o reduint la posició dominant de

l’anglès en la comunicació internacional. En canvi, l’enfocament

plurilingüe posa l’accent en el fet que així com augmenta l’experiència

lingüística d’un individu en el seu context cultural –de la llengua de la llar a la de la

societat i d’aquí a les llengües d’altra gent (apreses a l’escola, a l’institut o amb

l’experiència directa), l’individu no manté aquestes llengües i

cultures en compartiments mentals separats

estrictament, sinó que desenvolupa una competència

comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i

l’experiència lingüística i en la qual les llengües

s’interrelacionen i interactuen.”

Marc europeu comú de referència per a les llengües (Consell d’Europa, 2002)

16

El tractament integrat de llengües (TIL)

17

“El tractament integrat no hauria de consistir simplement en una

unificació terminològica, o a donar una mateixa estructura formal als

diferents currículums [...], ni tan sols a treballar durant unes hores

determinades les anomenades estructures lingüístiques comunes. Per

a nosaltres, el tractament integrat ha de consistir en un

plantejament global que tingui per objectiu la

construcció de la competència plurilingüe a través

d’una perspectiva conjunta en l’ensenyament i ús

vehicular de totes les llengües del currículum. [...] Tenint en

compte el que és comú a les diferents llengües i el que és propi de

cadascuna”.

PASCUAL GRANELL, Vicent. El tractament de les llengües en un model d'educació

plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria

de Cultura, Educació i Esport, 2006.

18

…la infància estrangera, nascuda a

Catalunya o d’incorporació tardana, té

competències relacionades amb l’ús del

llenguatge desenvolupades des de la seva

pròpia llengua que poden ser utilitzades per

a l’aprenentatge d’una nova llengua i, a la

vegada, si l’infant aprèn una nova llengua en

el context escolar desenvolupa habilitats que

poden ser transferides a la seva pròpia

llengua…

El bilingüisme additiu s’aconsegueix quan es

produeix un procés de doble (o múltiple)

direcció de transferència d’una llengua a

l’altra.

SERRA, J. M. (2010), «Escola, llengua i immigració a Catalunya. Algunes

reflexions», LSC, Llengua, Societat i Comunicació, núm. 8, pàg. 27-33.

Les llengües curriculars i les llengües familiars

19

http://jimpowellonline.com/Home/ArtMID/606/ArticleID/31/Communicate-Wisely

Aprendre la llengua per comunicar-se

(aprenentatge funcional, orientat a l’ús)

Transformar l’ensenyament de les llengües

20

Aprendre la llengua per fer coses amb la llengua

(aprenentatge significatiu, orientat a l’acció )

Transformar l’ensenyament de les llengües

21

Aprendre llengua per poder resoldre situacions i

problemes de la vida real

(aprenentatge competencial i col·laboratiu)

http://www.poemas-del-alma.com/blog/especiales/algunos-verbos-

enfrentarse

http://vidayfamilia.univision.com/ser-padre/hijos/article/2013-03-11/como-

resolver-peleas-entre-hermanos

Transformar l’ensenyament de les llengües

22

Transformar l’ensenyament de les llengües

“L’aprenentatge és experiència; tota la resta és només informació.”

Albert Einstein

23

http://www.teaching-learning.utas.edu.au/assessment/authentic-assessment

Avaluar per aprendre

(avaluació orientada a l’aprenentatge, aprenentatge reflexiu)

Transformar l’ensenyament de les llengües

24

http://siempre889.com/actualidad/la-comparacion

Rendibilitzar els esforços d’aprenentatge

(evitar duplicitats)

Transformar l’ensenyament de les llengües

Reconèixer i validar l’aprenentatge informal o no formal

Transformar l’ensenyament de les llengües

26

http://www.sycsoluciones.cl/estrategia/

Ensenyar llengua

Ensenyar a

aprendre

llengua

Transformar l’ensenyament de les llengües

Transformar l’organització escolar

Canvi en la relació educativa i del rol del professorat i l’alumnat.

El professorat no ha de ser el transmissor de coneixement, ha de

ser l’animador del procés d’aprenentatge.

Canvi en la metodologia docent. El canvi ha de promoure

l’aprenentatge en totes les llengües i matèries. Coordinació entre

el professorat de llengües i de llengües i continguts.

Canvi a les aules. L’espai aula ha de ser una estructura flexible

que permeti el protagonisme de l’alumne, el treball de grup.

Noves estratègies de formació i desenvolupament docent.

27

A la pràctica, això vol dir que cada centre educatiu, a partir de la seva

singularitat, la realitat del seu entorn i el bagatge lingüístic de cada alumne ha

de definir una opció curricular, metodològica i organitzativa que permeti

tractar les diferents llengües, que respongui a les seves necessitats i que

s’adreci a obtenir els millors resultats competencials del seu alumnat.

28

El projecte lingüístic

29

http://www.exteriores.gob.es/Consulados/MONTPELLIER/es/VivirEn/Paginas/Trabajar.aspx

http://trabajo-en-alemania.net/trabajar-como-

medico/

http://tuverde.com/2009/11/cuidando-al-medio-ambiente-desde-

la-escuela-plantar-arboles/

Aprenentatge Integrat de Llengua i Continguts:

aplicar en context allò que aprenem

http://www.facilfood.cl/blog/3-general/70-dia-del-nino-regala-un-

momento-especial.html

Programa d’Immersió Lingüística

CLIL i EMILE

GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL

PLURILINGÜISME (GEP)

30

E M I L E

31

GRUPS D’EXPERIMENTACIÓ

2013-15; 2014-16; 2015-17

2016-2018

32

8

CC

10

BLL

12

VOC

13

MVO

11

CEB 13

GI

16

BCO 10

TA 11

TEB 6

LL

12

103 anglès

4 francès

6 anglès i francès

270 docents Dades provisionals

114 centres nous inscrits en el programa GEP 2016-18

33

• Incrementar el temps d’exposició de l’alumne a la llengua estrangera

Primària: petits projectes temàtics amb un ús parcial o total de la llengua estrangera.

ESO i FP: projectes temàtics o interdisciplinars en llengua estrangera, accions d’intercanvi

lingüístic i/o de mobilitat.

Batxillerat: projectes transversals i de recerca, accions de mobilitat i pràctiques en

empresa.

• Diversificar estratègies de gestió del coneixement en llengua estrangera

Àrea prioritària obligatòria: Incorporar projectes, activitats i/o unitats AICLE a la

programació.

Àrees complementàries recomanades: incrementar i diversificar les estratègies de recerca,

recepció de contingut i d’accés a la informació curricular bàsica, en llengua estrangera.

Objectiu: augmentar la competència en llengua estrangera

34

Objectius de la formació docent

• Coneixement del marc per al plurilingüisme.

• Presa de consciència sobre les competències per al segle XXI (clau i

transversals)

• Introducció a la metodologia per a l’aprenentatge integrat de continguts i

llengua estrangera (AICLE)

• Iniciació en l’aprenentatge basat en projectes

• Familiarització amb l’avaluació orientada a l’aprenentatge i el

desenvolupament d’instruments d’avaluació (rúbriques)

• Ampliació del coneixement d’eines TIC i la seva aplicació a l’aula

(especialment, en relació amb continguts CLIL)

36

Ref: http://drupal.in-cdn.net/cdn/article/public/cultural_intelligence.jpg

El professorat és el facilitador

de l’accés al coneixement,

de la construcció del pensament crític

i de la reflexió sobre els valors per a la transformació social.

Moltes

gràcies

per fer tan

bona feina!

Trobada pedagògica GEP

Marc per al plurilingüisme

La gestió de les llengües al sistema

educatiu

Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme

Barcelona, 3 d’octubre de 2016