UNITAT 9. EL TEATRE DE LA POSTGUERRA A LA DÈCADA DELS SEIXANTA. SALVADOR ESPRIU. JOAN

OLIVER

ÍNDEX

1. Context literari

2. Autors teatrals de la postguerra 2.1. Salvador Espriu 2.2. Joan Oliver

3. Fonts consultades

1. Context literari•Amb la dictadura franquista es va interrompre el procés de normalització de

la cultura catalana, iniciat amb el Modernisme, perquè les representacions teatrals en llengua catalana van ser prohibides per la censura.

•La represa de l’activitat teatral es va iniciar l’any 1946, per bé que amb dificultats importants a causa de la censura. Les primeres representacions públiques van correspondre a autors d’èpoques anteriors: Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Maria de Sagarra...

•Al marge del teatre professional, però, a partir dels anys seixanta van sorgir arreu de Catalunya diversos grups de teatre d’aficionats amb una actitud combativa, interessats a conèixer i a seguir les novetats teatrals europees.

•L’any 1955 es va fundar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, una companyia de teatre que va programar autors clàssics (Shakespeare, per exemple) i alhora va donar a conèixer obres d’autors catalans (Salvador Espriu, per exemple).

•L’any 1960 Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany van fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb la finalitat de formar directors i autors teatrals.

•L’any 1962 es va crear la companyia Els Joglars (dirigida per Albert Boadella), que inicialment es va dedicar al mim. Aquest grup es caracteritza per la crítica mordaç amb la qual posa en dubte valors diversos: política, religió, pàtria...

2. Autors teatrals de postguerra2.1. Salvador Espriu (1913-1985)•Salvador Espriu va ser poeta, prosista i dramaturg, tres vessants amb una unitat

temàtica: la meditació sobre la mort. S’hi repeteixen temes i personatges. I molts d’aquests personatges estan inspirats en el seu món real d’Arenys de Mar (Sinera), que Espriu va transformar per donar-los un to tràgic i satíric.

▪▪Obra dramàtica més significativa:•Antígona (1939, 1a versió): Des de la llunyania del mite, Antígona, el personatge

femení de la tragèdia del dramaturg grec Sòfocles, és represa per Salvador Espriu per tal de reflexionar sobre la guerra entre germans (guerra fratricida) i les seves conseqüències. Aquesta obra pretén exposar la desfeta col·lectiva que va significar la Guerra Civil Espanyola i la seva divisió entre vencedors i vençuts.

•Primera història d’Esther (1947): En aquesta obra (teatre dins el teatre, teatre de titelles a Sinera), Espriu hi reflecteix el tema bíblic d’Esther que, introduïda en els cercles de poder polític enemic dels jueus, ajuda a alliberar el seu poble. L’autor hi estableix un paral·lelisme entre la història d’Israel i la del seu propi país. En Primera història d’Esther s’entrecreuen, doncs, dues accions simultànies entre dos pobles amb moltes semblances: el jueu i el català. I els temes que reprodueix aquesta obra són, entre altres, la Guerra Civil i la visió de l’home com un titella, els fils del qual són moguts per un ésser superior (l’Altíssim, un titellaire) que representa la mort.

2.2. Joan Oliver (1899-1986)•En les seves primeres obres teatrals Joan Oliver va realitzar una caricatura

de la classe burgesa i dels seus valors morals representats en la família o el matrimoni. D’aquesta etapa cal esmentar Allò que tal vegada s’esdevingué (1930), una paròdia de l’episodi bíblic d’Adam i Eva i la mort d’Abel en mans de Caín.

•A partir de l’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, Joan Oliver va optar per un teatre de denúncia de la crua realitat que vivia el país. L’obra representativa d’aquesta etapa és La fam (1938), que s’inspira en el procés revolucionari viscut a partir del 19 de juliol de 1936.

•De retorn de l’exili (va viure uns vuit anys a Xile), Joan Oliver va intentar introduir-se en el teatre comercial amb obres com Ball robat (1958), una comèdia dramàtica que presenta la crisi de tres matrimonis (Cugat-Mercè; Oleguer-Eulàlia; Oriol-Núria). El protagonisme recau en els personatges de psicologia complexa que expressen una opció de vida i una recerca desesperada de la felicitat.

3. Fonts consultades

3.1. Llibres de textARMENGOL, Roser; i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona:

Castellnou, 2008.GUILUZ, Teresa; JUANMARTÍ, Eduard. Llengua catalana i literatura 2.

Barcelona: Text-La Galera. 2006.

3.2. Webgrafiahttp://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu