Embed Size (px)
Citation preview
VISITA AL SR. JAUME SOLÉ EJI 2012 - 2013
Sastre sastre m.
Persona que té per ofici fer vestits, especialment per a home.
Darrera aquestes 11 curtes paraules, s’hi amaga una gran professió que, requereix de paciència, tècnica i dedicació.
És el cas del senyor Jaume Solé, que com a seguidor d’una gran nissaga de sastres, ha premés que el nom Solé, sigui i hagi estat des de 1902 un punt de referència no només per Mollerussa sinó també pels pobles del voltant, en quant al fil i l’agulla es refreix.
Elprofund coneixement sobre la roba, la moda i l’art de constuir els vestits de la família Solé, va arribar fins a la 3a generació. Sapiencia iniciada pel seu avi, el Sr. Bartomeu Solé, de qui en va heretar tots els sabers i quefers d’aquesta elegant professió, i que al Sr. Jaume Solé li va permetre gaudir de 52 anys de l’art i la mestria de fer de sastre.
TROBADA El dia 16- 04 -13 ens trobem un grup de joves de l’EJI
amb un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran, per fer una visita al sastre Sr. Jaume Solé.
El Sr. Solé ens explica com es va introduir en el món de la sastreria, quin en va ser el seu procés d’aprenentatge, i totes aquelles anècdotes més divertides que va viure i experimentar al llarg dels dies al costat del fil i l’agulla.
Al seu costat vam descobrir i/o recordar figures emblemàtiques de l’època, noms antics de carrers i places de la nostra ciutat. I fins i tot, vàrem poder traslladar-nos 50 anys enrrera en el temps, tot analitzat l’evolució del món de la roba.
Els nois i noies de l’Espai Jove Intercultural i la gent gran del casal Municipal de Mollerussa, escoltant al Sr. Jaume Solé
El Sr. Jaume Solé, explicant els passos a seguir per fer uns patalons
RECULL BIOGRÀFIC Jaume Solé Corbella
Bellvís (Lleida), 1945. No va ser fins l’any 1955, quan ell tenia 10 anys, que conjuntament amb tota la seva família, ell es va empadronar a Mollerussa, ciutat en la que seguirà vinculat fins a l’actualitat i que el va veure créixer tant a nivell professional, com a nivell personal. Doncs es casa amb la Sra. Antonieta Ruestes, amb qui ha tingut 2 fills el Robert i la Yolanda. El Sr. Jaume Solé, va començar a tenir contacte directe i real amb la professió als 14 anys, fent d’aprenent i sense cobrar “ni un duro” diu. Tot i que ell ha viscut el món de la sastreria des de que va nèixer; de fet, la decisió de fer-se sastre no va ser ben bé vocacional, sinó que el 50% va provenir de la insistència de la seva família i l’altre 50% per valoració pròpia. Gràcies a aquest fet, a Mollerussa hem pogut comptar amb un gran professional de la sastreia, reconegut , premiat i estimat per la seva professió.
La Sastreria Solé
Foto de l’any 1959 de la sastreria ben ubicada, i vivint uns dels actes de la festa major d’aquell any
La sastreria del Sr. Jaume Solé, ha anat canviant de lloc. La primera sastreia estava ubicada a la plaça Manel Bertrand, concretament entre l’actual la botiga del Font i una botiga on es veneien plats i olles. Després continua a la mateixa plaça Manel Bertrand, més o menys on actualament hi ha la sabateria Xarol on hi van estar uns 20 anys, fins l’arribada de la segona guerra mundial.
I finalment ja van passar al lloc de referència de la satareia Solé, a la Plaça Vilaclosa, ubicada ben bé al davant de la Plaça Major, cocretament a l’anomenada casa de pedra.
La Sastreria Solé
En aquesta imatge, podem veure la Plaça Major, que en aquella època s’anomenava “plaza españa”. De fet els noms dels carrers i places canvien al igual que les professions, i si en aquella època, sobre els anys 60, a Mollerussa hi havia hagut fins a un total d’11 sastres, d’entre els quals, els més coneguts eren: el Tribó, el Colom, el Rabassó, el Ripoll, el Fabrés i l’Amador. En aquests darrers temps només en quedaven dues la Prats i la Solé.
La Sastreria Solé
Aqui el podem veure amb una tieta a l’entrada de la sastreria als anys 1990
La Sastreria Solé
En aquesta imatge, veiem el Sr. Jaume Solé, dins la seva sastreria, acompanyat de la seva Sra. l’Antonieta.
La sastreria estava oberta tots els dies de la setmana fins i tot dissabtes i diumenges, de fet, ell explica que treballava un total d’entre 13 o 14 hores diaries, i si feia falta els diumenges inclosos.
Tot home, com a norma en aquella època havia de tenir un “traje” com a mímin, i de fet el Sr Solé ens explica que normalment el primer traje que un home es feia, era el d’estiu, l’any següent es solia fer el d’hivern, i per acabar passats 3 anys, es feien l’abric.
La Sastreria Solé
El fer de sastre “és un ofici de molta solitud” ens explica el Sr. Solé, doncs com ja hem comentat abans es passen moltes hores cusint i a més amb encàrecs molt difícils.
Hi havia qui es pensava que anar al sastre, era com canar a Lourdes comenta ell. .. Com si el miracles fossin possibles, i els baixos passessin a ser alts i els grassos prims...
Aquest solitud però, el Sr. Solé l’ha compensat amb l’altra seva gran afició, la música. I de fet en l’actualitat, té una gran col·lecció de temes musicals, que l’han acompanyat al llarg de totes aquestes hores de treball i esforç
Aquí el veiem cosint uns pantalons
Formació de sastre
Fins als 17 anys va anar a lleida a aprendre la professió, i ho va fer a la casa Casanoves.
Tot i que per millorar el seu art, dels 17 als 25 anys es va estar formant a Barcelona amb el famós sastre Pellicer. Aquí va poder aprendre tècniques més modernes i el corte. De fet, aquest sastre era el més buscat i reconegut de Barcelona.
I va ser aquí, a Barcelona on va cobrar el primer sou.
Formació de sastre
A la sastreria del Sr. Pellicer, es feien d’entre 80 i 100 vestits d’home al mes. Aquí és on va ser que el Sr. Jaume Solé, va agafar una gran experiència i dominar l’art de la sastreria.
Moda i vestits al 1965
“calaix de sastre”
Expressió catalana que significa: “Conjunt de coses diverses i desordenades”.
En aquestes fotografies es pot observar el calaix de sastre del Sr. Jaume Solé, on s’hi pot trobar absolutament de tot. Acompanyat de la típica cadira de sastre, en la que s’hi ha passat jornades de fins a 11 o 12 hores seguides treballant. Gran aguant d’esquena és que necessitaven aquests professionals, de fet la majoria han acabat geperuts
Aquest calaix de sastre és del 1902
Realització dels “trajes” d’home
Primer, es prenien les mides de la persona per tal de poder confeccionar els patrons
L’estil dels “trajes” es basava en revistes, la idea de la persona, tot i que no canviaven molt els uns dels altres.
Després, es tallaven les peces i s’iniciava l’art de cusir (posant punts, les bastes etc...)
Finalment el “traje” estava confeccionat i al emprovar-lo es donaven els darrers retocs.
Tot això va canviar a partir del 1960, docs va ser l’inici de la confecció i el pret a porter.
Realització dels “trajes” d’home
Fer un traje en aquella època costava unes 50 pessetes
El “traje” complert, en un mes ja estava confeccionat; i uns pantalons, si no hi havia més feina a fer, en un o dos dies ja estava fet.
Per escollir la tela, en els inicis de la sastreiria, hi havia tota la peça de roba i s’escollia la que més agradava, posteriorment, tenien uns llibres de mostres, i s’encarregava a la casa la quantitat necessària.
Reconeixements
Diploma Pedralbes de reconeixement de més de 30 anys a la professió entregat a Barcelona
Reconeixements
Diploma acrediatatiu que s’atorga, als Establiments Comercials Centenaris. En aquest cas, el diploma va sre entragat al Sr. Jaume Solé a Barcelona.
El det de ser un establiment comercial de més de 100 anys, es va poder demostrar gràcies a un paper que guardava del seu avi, on hi constava, que va pagar una pesseta d’impostos a l’Ajuntament de Mollerussa
Reconeixements
Premi de més de 75 anys a la professió entregat per Jordi Pujol al 1987, al recollir-ho el Sr. Jaume Solé va recalacar que Mollerussa era a la comarca del Pla d’Urgell (que en aquell moment encara no existia), el president de la Generalitat de Catalunya ho va ressenyar durant la cloenda de l’acte, tot afirmant que aviat es podria satisfer aquella demanda. Tant és així que l’any següent es crea la comarca; fet del qual aquest any en celebrem el 25è aniversari.
Estris destacats de la sastreria
De tots els etsris el més car n’era la màquina de cosir. A les imatges podem observar la que tenia el Sr. Solé, una Singer industrial de l’any 1900.
Màquina de cosir Singer
Màquina Singer de l’any 1900
Aquesta màquina Refrey, ja és més nova. Les màquines de Cosir esdevenen l’eina principal de treball, doncs amb elles es pot treballar qualsevol peça de roba, per molt dura que sigui.
Màquina de cosir Refrey
Estris destacats de la sastreria
Aquí podem observar el guix per marcar la peça de roba; posant els patrons damunt les peces, es repassa la seva forma, per després tallar-les.
Guix de sastre
El guix està damunt del caixó, on si s’observa acuradament en podem veure les raspes metàl·liques, que permetien afil·lar-lo per poder fer un traç el més prim possible.
Estris destacats de la sastreria
La planxa que aquí podem veure és del segle passat, i la última vegada que la va utilitzar va ser l’any 1961. Aquesta funcionava amb carbó i per l’obertura del darrera en sortia el fum. De fet quan era utilitzada, tota la gent que en aquell moment entrava a la sastreria, acabava molt marejada.
Aquesta planxa té un pes de 6 quilos i una trajectòria de 111 anys de treball.
Primera planxa que va utilitzar el Sr. Jaume Solé
Estris destacats de la sastreria
Seguidament, vàren aparèixer les planxes elèctriques, i a l’esquerra en podem veure una de les primeres. En els dos punts de connexió, s’hi feia encaixar els cables elèctrics pelats, per tal que la corrent acalenti la base de la planxa.
Aquestes van anar evolucionant i sota en podeu veure un exemple
Planxes
Estris destacats de la sastreria
Les tisores de tallar, havien d’estar sempre molt ben cuidades i esmolades; qui s’encarregava de fer-ho n’era l’esmolet. A les imatges en podem veure 2, els primers que van sorgir, anàven amb una estructura fixa que havien de transportar a coll de carrer en carrer. Més endavant, el mecanisme d’esmolar es va afegir a les bicicletes i tot aprofitant la força de dínamo permetia esmolar tots els estris necessaris.
Tisores i Esmolets
Estris destacats de la sastreria
El didal de sastre. Un sastre cus de costat i de fora a dins, mentre que les modistes ho fan de dins a fora. Per això el didal de sastre no requereix estar tapat, mentre que el de les modistes sí.
L’atra eina imprescindible són les agulles, i aquí sota podem veure les del Sr. Solé.
Els didals i les agulles
Estris destacats de la sastreria
La pala, que serveix per picar i donar forma a l’espatlla.
El passa correu, uitlitzat per donar la forma dels pits a la peça del davant.
La guitarra, que serevix per cosir les costures dels pantalons
La Sisa, que amb forma de gota, s’utilitza per fer les formes corves als patrons.
Un regle amb forma corba per fer les mànigues.
I un regle per tallar anomenat 6 pams i mig que correspon a 1,20 metres.
La pala i sisa
Estris destacats de la sastreria
Les teles
Casa Tamburini
Tot i que els anglesos eren els millors del món el·laborant les teles de roba, a Catalunya la indústria lligada a l’el·laboració de les teles es sitúa a Sabadell. Allí destacava la casa Tamburini, qui tenia el màxim segell de distinció i prestigi en aquell moment, és a aquesta casa on el Sr. Solé els comprava els teixits, per confeccionar els millors “trajes”.
Famosos als que va fer algun vestit
Ethel RojoA la vedette Argentina Ethel Rojo, que actuava a l’Apolo, situat al paral·lel de Barcelona. El Sr. Solé, va tenir el plaer de poder-li prendre les mides,per tal que després el Sr. Pellicer li confeccionés una sèrie de vestits.
I a l’entrenador del barça durant el període del 1965 al 1967, Roque Olsen, li va fer11 “trajes”.
Roque Olsen
Altres anècdotes
Al 1965, el torero més famós d’aquell moment, anomenat Mario Cabré, va conquistar la mussa d’Ava Gardner (actriu de referència del moment).
L’Ava, era considerada la mussa del sastres, i Mario Cabré en consideració a ells, els va fer una dedicatoria tot fent una poesia anomenada el nombre de dios, que podeu veure a la imatge de l’esquerra.
Ava Gardner i Mario Cabré (1951)
Sr. Jaume So lé Corbel la , la seva Sra . Antòn ia Ruestes L lora , Sra . Hemin ia Def ior, Sra . Mercè Grac ia Sr. Jaume Costa , Sr. Juan Manuel Luque, Gemma, P i lar, Jú l ia , Vane, Jav iera , Ruth, Carme i Oscar.
F O T O G R A F I A D E G R U P
ESPAI JOVE INTERCULTURAL 2012- 2013
Sr. Jaume Solé Corbella
