Els volcans

Introducció● Els volcans constitueixen l'únic intermedi que posa en

comunicació directa la superfície amb els nivells profunds de l'escorça terrestre; és a dir, són l'únic mitjà per a l'observació i l'estudi dels materials lítics d'origen magmàtic, que constitueixen aproximadament el 80 % de l'escorça sòlida. En la profunditat del Mantell terrestre, el magma sota pressió ascendeix, creant càmeres magmàtiques dins o per sota de l'escorça. Les esquerdes en les roques de l'escorça proporcionen una sortida per a la intensa pressió, i té lloc l'erupció. Vapor d'aigua, fum, gasos, cendres, roques i lava són llançades a l'atmosfera.

Parts de un volcà

Focus volcànic → O zona de la litosfera a gran temperatura, on les

roques es fonen i es genera el magma.

Xemeneia → Es a dir l'esquerda que comunica el focus amb l'exterior.

Cràter → És l'acabament de la xemeneia en forma d'embut.

Con Volcànic → Envolta el cràter i ésta format amb els expilsats pel volcà. De vegades es formen a les faldes del volcà uns cons més petits anomenats cons adventicis.

Una mica més...A que anomenem erupció?

Quan la pressió a l'interior de l'escorça terrestre

es fa incontenible i troba una fuita a l'exterior,

ocorre una erupció volcànica que acaba

únicament quan la pressió cedeix i els materials

volcànics han sortit a l’exterior. Aquestes

'explocions' poden durar un minuts de intensa

activitat, o tambe anys, com es el cas del volca

Sangay, el cual porta me de 60 anys en erupció,

clar esta que no amb la mateixa intensitat que un

volca que erupciona en una hora.

La freqüencia d'erupció d'un volcà es

directament proporcional amb el moviment de

les plaques tectoniques, i la rapides de les

mateixes, gracies a aixo, les futures erupcions,

son facilment predectibles. Per ficar unes dades,

la mitjana de erupcions en volcans actius situats

per Sud-Ameria es de uns cent anys. En canvi,

aqui en espanya, no tenim activiat volcanica

desde fa mes de 500 anys.

Les explocions poden tindre una força equivalent

a varies bombes atòmiques, aixi que una roca

magmàtica, pot ser llançada a diversos

quilómetres d'altura.

L’illa de Thera(Santorini)

IntroduccióL'illa de Thera, anomenada Santorini. Situada al sud del mar Egeo, es un arxipèlag en forma circular, format per diverses illes volcàniques. En l’origen de la illa, la mateixa posseïa 16 quilometres de diàmetre. Actualment, Santorini es fruit d'una explosió volcànica, que va ocórrer entre el 1650 -- 1500 a.C.

Aquesta expiació va ser anomenada 'erupció minoica', degut a la època en la qual va ocórrer, Aquesta gran explosió, va ocórrer a la illa de Santorini, però va ser tan espectacular que es considera un dels fets mes significatius que han ocorregut en tot el mar Egeo durant l’Edat de Bronze.

Un sol fet pot canviar la historiaSegons diuen, actualment el nostre planeta, es veuria diferent, si el volcà Thera ( d'aquí el nom de illa de Thera ) no hagués entrat en aquella espectacular erupció, que segons creiem, va tindre lloc fa uns 3500 anys. Segons un grup de geòlegs, la explosió mes gran que s'ha vist a la terra ( per ficar un punt de comparació, podríem dir, que aquesta erupció, va ser 5 cops major que la de Krakatoa, produïda al 1883 ) La civilització Minoica, que era la que habitava el lloc en aquella època, va ser testimoni de la catàstrofe, la qual va matar a unes 40.000 persones unes quantes hores desprès, provocant també tsunamis d'uns 15 metres d'alt ( el que vindria a ser un edifici d'unes 4 plantes ).Algunes persones relacionen aquesta catàstrofe amb dues possibles llegendes; La desaparició de la Atlàntida, y algunes de les plagues d'Egipte que s'anuncien en l'Antic Testament

Les plaques tectòniques

IntroduccióLa superfície terrestre està construïda per una sèrie de peces de puzle que es

diuen plaques tectòniques o litosfèriques, que s’encaixen unes a altres.

Aquestes plaques són grans blocs de roca. Les plaques que es troben al fons

del mar es diuen plaques oceàniques i les que estan sota la superfície plaques

continentals.

La Terra no a tingut sempre la forma que té ara. Les plaques es mouen i

canvien l’aspecte de l’escorça.

Aquests moviments han fet que els continents se separin, abans era tot un, i es

deia Pangea. La Terra continua movent-se. Quan dues plaques es mouen, de

vegades poden xocar, quan ho fan, formen com unes ones. D’aquestes en diem

els terratrèmols.

Les plaques més importants• Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica.

• Antàrtica, placa tectònica continental que cobreix l’Antàrtica.

• Australiana, placa tectònica continental que cobreix Austràlia, formava un

continu amb la placa índica fa 50-55 milions d'anys.

• Eurasiàtica, placa tectònica continental que cobreix Euràsia.

• Nord-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Nord

i la Sibèria nord-oriental.

• Pacífica, placa tectònica oceànica que cobreix el Pacífic.• Sud-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Sud.

Fotografia

Allau

Terratrèmol

Inundacions

Tsunami

Huracà