Embed Size (px)
Citation preview
MANUAL DE GESTIÓ DE DUNES METROPOLITANESv2 Juny 2015
Per què gestionar dunes?
Les dunes són un ecosistema escàs i de gran qualitat visual. Són el lloc on viuen algunes de les espècies més escasses de plantes i animals de Catalunya.
Són també un element clau en la protecció del litoral front els temporals. Uns temporals que han d'augmentar la seva freqüència a causa del canvi climàtic global.I aproximadament el 35% dels banyistes del delta del Llobregat visita platjes que necessiten una intervenció urgent per millorar la seva qualitat i estabilitat.
La qualitat de la sorra pel bany també te relació amb el perfil vertical de la platja i, per tant, amb les dunes.
Així la gestió de les dunes és un acció que comporta beneficis que van més enllà de la simple qualitat estètica de les platges.
Les dunes formen part d'un sistema dinàmic que interactua amb el vent, la dinàmica litoral, i els 7 milions de persones que visiten les platges anualment. Cal així aprendre a entendre com funciona aquest sistema complex i del qual es coneix poc, per això aquest document és estrictament una primera versió.
I cal també reconèixer que tot això solament serà possible si el projecte de protegir i gestionar les dunes compta amb la complicitat de la societat. Hem de demostrar que aquesta convivència és possible.
B C
D E
AEl vent ha deixat de construir dunes
El vent ha deixat de construir dunes de forma natural. El trepig de maquinària (A) i de persones impedeix la construcció del relleu dunar. Com a molt el vent arriba a construir nebkas (B) que són petites acumulacions de sorra a sotavent de la vegetació. Tanmateix no hi ha dunes de major alçada.
D’altra banda mai s’han trobat dunes sense la presència del borró (Ammophila arenaria). Aquesta espècie degenera i mor després d’un període que rarament supera els 7 anys (D). La causa podria ser la presència de patògens al sòl. Sembla ser que aquesta espècie necessita d’una aportació constant de sorra per evitar els processos de degeneració. Per aquesta raó s’ha endegat un petit experiment d’enterrament de borrons (E).
El paisatge resultant de la desaparició de les dunes són uns prats amb una elevada cobertura de vegetació (C) però que no tenen capacitat de protegir el litoral front els temporals ni tampoc de mantenir la biodiversitat pròpia dels ecosistemes dunars.
Les dunes formen part d'un equilibri dinàmic regulat per la interacció del perfil de la platja, el vent i la disponibilitat de sorra. I cal conèixer els diferents equilibris per tal de fer intervencions que hi puguin prosperar. No entendre les regles de joc pot comportar la mort prematura de les plantacions i fins i tot el fracàs de tot el projecte.
Per tal de poder defensar la costa, les dunes han de poder resistir l'embat dels temporals. I això solament és possible si la duna compta amb una estructura adequada. Aproximadament el 60% de les platges del delta del Llobregat necessiten una intervenció urgent i reben més de 2,4 milions de visites anuals (35% de 7 milions).
En aquest capítol es mostren les principals tipologies de platja i es proposen mesures d'intervenció per tal d'optimitzar la funció protectora de les dunes. A les fotos es veu un mateix tram de platja, on la primera imatge data del 5 de juliol de 2014 i la segona de 78 dies després. Els banyistes se situen sobre la duna construïda perquè la platja seca ha desaparegut. La gestió de la sorra a la platja emergida pot ser un instrument eficaç per lluitar contra l'erosió. Molt especialment quan les intervencions de translocació de sorra sublitoral han permès la formació de barres submergides que protegeixen el litoral, però que no han comportat variacions significatives de l'estructura de la platja emergida.
El perfil de la platja i les dunes
Humitat per capil·laritat
Nivell freàtic
Platja seca i pendent vers el mar
Berma
Peu de duna
Límit mullat per tempesta anual
5 anys
Periodicitat de la intrusió per l’onatge
El perfil de la platja emergida
Una platja té idealment una amplada suficient de platja seca entre la berma i la duna per encabir els visitants. Els processos de capil·laritat mullen la sorra més enllà del nivell freàtic fins prop de la superfície. Quan la cota de la platja és prou elevada, la superfície de la platja serà seca i de bona qualitat sanitària. Si la platja es manté humida, els riscos sanitaris augmenten de forma important.
A la platja ideal els temporals d'hivern fan que les onades arribin fins al peu de les dunes amb una periodicitat que hauria de ser com a molt anual. Quan les onades hi arriben massa sovint, hi ha el risc d'intrusió de les onades més enllà de les dunes (washover), afectant carrers i edificacions.
La freqüència amb què les onades superen les dunes o la vora interior de la platja, indica també el rigor de la regressió litoral i la urgència de prendre mesures de protecció. En aquest document les assignacions de la freqüència d'aquests episodis d'intrusió marina és solament indicativa i es recolza en documentació gràfica.
Límit mullat per tempesta anual
0-3 anysPeriodicitat de la intrusió per l’onatge
Platges en regressió
Entre Can Camins i la riera de Sant Climent (3,7 km) la platja mostra freqüències d’intrusió de les onades (washover) que varien entre una periodicitat anual i una aproximadament cada 3 anys.
Les dunes construïdes a la platja del Remolar han estat molt afectades per el washover. Però sense dunes la intrusió marina hauria tingut efectes majors. L’extens sistema radical del borró (Ammophila arenaria) sembla ser una defensa eficient contra l’erosió especialment quan la planta està prou desenvolupada.
Les intervencions d’alimentació de sorra sublitoral atenuen la intensitat dels temporals però no eviten els washovers. Es proposa considerar l’oportunitat de reduir la freqüència de les retraslocacions de sorra i, en canvi, fer intervencions fixes submergides amb sorra i geotèxtil (barres de sorra submergides artificials) i modificar la part emergida de la platja amb la creació d’un nou cordó de dunes de major volum.
Platges depassades per les onades amb temporals ordinaris
A Gavamar les onades depassen el sistema dunar amb una periodicitat inferior a 10 anys. El disseny de depressions dunars humides és una estratègia per tenir sorra per construir dunes i per emmagatzemar l’aigua de les intrusions marines.
Les dunes construïdes van desaparèixer ràpidament quan es van transformar en l’única zona de sorra seca de la platja. Es proposa fer un disseny experimentat amb èxit a Itàlia i que consisteix en generar abans dels temporals un sistema de «dunes d’hivern» que serien vegetades solament a l’extrem interior i que tindrien la funció de dissipar l’energia del temporal. La sorra de la duna d’hivern quedaria així repartida per la platja ajudant a mantenir més platja seca.
3-5 anysPeriodicitat de la intrusió per l’onatge
Duna d’hivern
2001
2015
Jul-2014 Sept-2014
2001
2010
Platges amb tempesta ordinària fins el peu de duna/vegetació
2013 2015
Entre la riera de Sant Climent i la riera dels Canyars, la platja té condicions similars a les de la unitat anterior. Tanmateix no hi ha washover de les onades perquè majoritàriament hi ha espai edificat. S’hi troben fragments esparsos d’escullera i murs de diferents estructures. Majoritàriament acumulacions de sorra cobertes per Carpobrotus edulis i altres espècies exòtiques. Cal controlar el poblament de Carpobrotus perquè és una planta invasora.
L’orientació de la platja respecte el vent facilita la implantació de noves dunes ja que l’efecte erosiu del vent és molt menor. I es recomana un control estricte de la cota de la platja amb objecte d’evitar que les onades puguin arribar als carrers.
Els temporals ordinaris arriben a peu de duna
Recreixement de dunes i de cota de platja
Proposta
Situació actual
Platja seca sense erosió
A Gavà i Castelldefels hi ha sectors de platja que han crescut en els darrers 20 anys i que compten amb una cota i amplada òptimes.
Es proposa construir dunes a totes les zones on la vegetació té una amplada superior als 20 m i on no hi hagi propietaris o restaurants que no vulguin perdre la línia contínua de visió de mar (tot i que es poden construir dunes aïllades i l’efecte global millora sensiblement la qualitat visual del conjunt).
Cal remarcar que les dunes no solament ofereixen serveis ecosistèmics en forma de millor qualitat visual i major biodiversitat. També són reservoris d’un bé estratègic front el canvi climàtic: la sorra.
Proposta
Situació actual
Correspon a platges amb processos de creixement (acreció) posteriors a la construcció del dic de Port Ginesta. Aparentment la topografia no ha variat en els darrers 20 anys.
Les onades travessen la platja amb facilitat. No hi ha risc d’erosió però tampoc hi ha platja seca aprofitable per al bany.
El sòl és massa humit com per mantenir vegetació constructora de dunes (Ammophila arenaria, Elymus farctus). Es pot considerar crear una zona humida (que tindria major interès visual) i, amb la sorra extreta, organitzar un sistema de duna i platja seca, tal com s’ha fet a Calafell.
Barra de sorra i depressió humida amb joncs
1994 2015
Castelldefels Calafell
Proposta
Situació actual
Fetch
Com construir dunes? Compte amb el vent!
Les dunes naturals són construïdes pel vent. La disponibilitat de sorra que es pot transportar pel vent depèn de la longitud del recorregut del vent sobre la sorra seca (FETCH) i aquest depèn de l'amplada de la platja i el seu angle amb la direcció del vent. Quan més llarg sigui el FETCH més sorra disponible hi haurà per construir dunes de forma natural.
També el vent pot destruir les dunes. Quan la sorra té menys d'un 2% d'humitat (en pes) solament cal un vent suau de 3m/s per iniciar el transport eòlic. Quan a l'hivern la sorra és més humida, calen vents de més de 10m/s.
L'efecte erosiu del vent depèn de l'angle del vent respecte la duna. Als trams de platja on el vent hi arriba amb un angle superior als 25º l'erosió pot ser molt important (A). Quan l'angle del vent és menor de 15º, el vent és quasi paral·lel a la duna i l'erosió és molt baixa (2). Per això al Prat i a Viladecans el vent triga molt en construir dunes. Tanmateix les dunes construïdes tenen una taxa d'erosió molt menor. I a Castelldefels i Gavà fins la riera dels Canyars, les dunes de major alçada han estat molt més afectades per l'erosió eòlica.
A B
A
B
B
El promedi de 23 valoracions del azimut (foto superior) dona un valor de 238º
On plantar dins la duna i com protegir-la?
A les dunes l'angle del vent és molt important tal i com s'ha explicat anteriorment. Així el tram Castelldefels-Gavà fins la riera dels Canyars és més vulnerable. Tanmateix el relleu de la duna és també molt important.
El vent quan troba una duna amb una inclinació elevada es comprimeix de manera que a la cresta de la duna el vent pot duplicar la seva velocitat si no hi ha vegetació que dissipi l'energia del vent. La interacció entre la direcció del vent i la forma de la duna és l'angle aparent. Quan més paral·lel sigui un vent respecte la duna, l'angle aparent serà més baix. Solament s'afectarà la petita zona de l'inici de la duna. Si l'angle de la direcció del vent és més elevat, tot el vessant de mar de la duna restarà exposat a l'erosió. I quan més amunt el cim aquest risc serà major.
Per tant, per tal d'evitar que el vent desenterri les plantacions, cal plantar a les zones de menor risc: el peu de duna, depressions entre dunes i la part alta a sotavent de la duna.
Les pantalles de retenció de sorra solament funcionen quan se situen de forma correcta respecte el vent que construeix dunes (azimut 238º). Caldrà fer assajos amb diferents pantalles, geotèxtils i aglutinants a les zones on la sorra envaeix el passeig.
Velocitat del vent
Recorregut del vent sobre platja seca (FETCH)
Erosió
Sedimentació
Inclinació real
A1 A2
Intentar reproduir una estructura dunar que és el resultat de l’evolució de la relació entre el borró i el transport eòlic condueix al fracàs quan els vents dominants incideixen a més de 20º de l’eix de la duna, i quan l’angle aparent supera els 10º . Amb aquesta situació, la major part de les plantes queden descalçades per l’erosió eòlica.
Construir dunes o ajudar els borrons a construir-les?
12-05-2015
16-05-2015
26-05-2015
A
Nova dunaB
H H
BA
B
A
26-05-201512-05-2015
El 8 de maig de 2015 es va fer la duna nova a varlovent de la Ammophila arenaria plantada en octubre de 2014 (B).
El 12 de maig de 2015 es va plantar una Ammophila sobre sorra seca. L’onada de calor dels dies 13 i 14 (30ºC) i l’absència de pluja va matar la planta jove (A) amb arrels que no van poder arribar a la sorra humida (H).
Les ventades posteriors han fet que l’Ammophila arenaria plantada 7 mesos abans comenci a acumular sorra al seu sotavent i reproduir així un procés natural de formació de duna.
Sembla molt més eficient facilitar el transport eòlic fent acumulacions de sorra a barlovent de les Ammophila arenaria que ja han assolit una mida mínima per retenir sorra (6 mesos mínim). Així, es tracta d’un conjunt d’intervencions puntuals al llarg del temps, i no de crear una «foto final» que normalment tindrà una vida efímera a causa de l’erosió eòlica. Sabem que el vent ha deixat de construir dunes (tot i que encara no coneixem de forma precisa les causes); tanmateix resulta també evident que les ventades (particularment quan el sol escalfa la sorra) tenen una forta capacitat d’erosionar les dunes a no ser que hi hagi una Ammophila arenaria suficientment desenvolupada.
Aprofitar les adaptacions del borró
Idealment les dunes s’han de construir a l’hivern i s’ha de deixar que la pluja mulli la sorra fins establir un sistema natural d’humitat per capil·laritat (A).
En cas d’haver de plantar a partir del mes de maig, regar (2) en el moment de la plantació és una alternativa cara i a l’estiu la vegetació creix poc.
El borró (Ammophila arenaria) és una espècie adaptada a l’enterrament. El forat de plantació s’ha de fer de manera que solament sobresurti 1/3 de la part aèria de la planta (A, B, C).
A
B C D E
Sorra interior - sorra de platja
A
B C
D E
En els processos de regeneració de l'ecosistema dunar és necessari excavar cubetes de deflació. I la sorra s'ha d'aprofitar per construir dunes.
El problema és que aquesta sorra que ha estat extreta sota una zona amb vegetació té molts propàguls que donaran lloc a noves plantes sobre la nova duna construïda de forma quasi immediata (B-C; D-E).
Quan s'ha construït duna a partir de sorra de platja sense propàguls vegetals, la sorra es manté neta de vegetació.
A la foto A es veu com es construeix una duna amb sorra neta després que la duna construïda amb sorra local (a l’esquerra) ha estat ràpidament coberta per vegetació oportunista que no és la desitjada.
L'alternativa que cal assajar és continuar aprofitant aquesta sorra local però afegint una capa superior de sorra de platja sense propàguls.
Proposta
Control de la vegetació invasora
AB
C
D E
F G
H I
Les platges són un punt calent pel que fa a la vegetació invasora. Ambrosia coronopifolia (A) forma prats quasi monoespecífics a El Prat de Llobregat i Castelldefels. Amb aquesta espècie solament s’ha assajat l’excavació de cubetes de deflació. L’eficiència d’aquesta estratègia es vincula a la profunditat de l’excavació i la dimensió de la cubeta excavada (quan major, millor).
Carpobrotus edulis és una espècie molt estesa a Gavà i Castelldefels. Afortunadament és fàcil d’eradicar o amb extracció manual (H-I) o simplement per enterrament amb sorra de platja (D-E). Quan la planta queda completament enterrada mor en 2-3 mesos. L’erosió eòlica ha descobert mates de Carpobrotus mortes i seques (C).
D’altra banda, l’enterrament no sembla afectar algunes espècies molt adaptades com és el cas del lliri de mar (Pancratium maritimum). Aquesta espècie pot allargar-se més de mig metre fins sortir a la superfície (B). Al parell de fotos (F-G) es veu com s’ha fet una duna nova a partir de la sorra extreta d’acumulacions als carrers després d’un temporal. I com en tan sols tres mesos (G) han sortit a la superfície els lliris de mar.
Què plantar a la duna?
A B
2010
2015
C
D
Com a mínim al primer cordó de dunes, l’objectiu és reproduir un ecosistema que es caracteritza per tenir més del 50% de la superfície sense vegetació (A). En tot cas, quan hi ha l’amplada necessària, es pot configurar una duna que pugui ser fixada per la vegetació (sense Ammophila arenaria ja que es moriria).
Les plantacions massa denses probablement acceleren el problema de la competència de Ammophila arenaria amb altres espècies i la seva degeneració. Les fotos C-D mostren com les gramínies pràcticament han desaparegut solament sis anys després de plantades.
D’altra banda la presència de propàguls d’altres espècies arenícoles sembla ser dominant (D) i, per tant, tampoc cal plantar altres espècies de duna que no sigui Ammophila arenaria i, en tot cas, Elymus farctus.
A més, és necessari un cert manteniment de les plantes d’Ammophila arenaria que tinguin un bon desenvolupament mitjançant enterraments progressius, tot imitant la dinàmica dunar natural.
S’aconsella també plantar espècies en regressió a les dunes metropolitanes com és el cas de la bufalaga (Thymelaea hirsuta), una espècie escassa als vivers a causa de la poca demanda (B).
I a la reraduna?
Algunes experiències anteriors mostren resultats diferents. Les plantacions de vegetació de duna (Elymus farctus i Ammophila arenaria) en zones planes (amb arrels en sorra humida) han patit abans els processos de degeneració i mort d’aquestes espècies (A). Amb un resultat estètic deficient.
Es pot considerar imitar estructures de paisatge preexistents (B) i que van funcionar amb èxit en altres trams de passeig marítim (C). Així s’aconsellen espècies arbustives amb capacitat de desenvolupar estructures semicirculars (pulvinul·lars) que tenen un gran interès visual: Pistacia lentiscus (C), Rosmarinus officinalis (D).
Es proposa també re-introduir Halimium halimifolium, una espècie present als vivers i que va ser comú a les dunes litorals de Gavà fins el 1992 (e).
A
B C
D E
Què no plantar ! (a la duna)
No solament cal pensar en les espècies exòtiques que desplacen la flora arenícola que necessita els sòls nets de nutrients i un estadi de duna «semi-mòvil» com podria ser el cas de Carpobrotus edulis, Cortaderia selloana o Myrioporum acuminatum.
A la duna (no pas la reraduna) no s’aconsella plantar vegetació llenyosa.Els pins són clarament una espècie invasora que desplaça tant la flora de duna com de reraduna. La desaparició d’espècies tant emblemàtiques com Maresia nana es podria deure a aquest fet.
Lotus creticus és també una espècie que ràpidament forma prats compactes que desplacen altres espècies i que molt especialment, afecten Ammophila arenaria i Elymus farctus (les espècies que intentem recuperar i mantenir ja que, especialment Ammophila, que és l’única espècie que hem vist a les fotografies històriques de dunes).
Dues tofes d’Ammophila arenaria que han estat envaïdes per Lotus creticus. A l’esquerra, la planta es veu força debilitada i poca biomassa foliar. A la dreta es veu la planta ja morta.
Pinus pinea envaint el territori potencial de la duna i reraduna. A Europa, la major part dels projectes de rejoveniment de dunes es centra en l’eliminació dels pins per tal de recuperar dunes mòbils i semi-mòbils.
Què fer quan la sorra envaeix el passeig?
A B C
Principalment als llocs on no s’ha fet plantació o on hi ha jocs infantils o una entrada a la platja, el transport eòlic de la sorra comporta problemes per invasió de sorra als paviments. Normalment la sorra es desplaça cap les vores (A). Sovint també el vent reflectit sobre estructures rígides origina petits descalçaments (B). Les màquines de garbellat i neteja afecten el geotèxtil a la zona on precisament s’acumulen més restes que cal netejar.
No es poden posar barreres elevades que impedirien el pas de persones. Tanmateix es poden generar elevacions dunars de tan sols 60 cm d’alçada protegides a la seva cara exterior per un geotèxtil (C). El geotèxtil es desenterraria amb els temporals de vent i caldria tornar a tapar de sorra segurament 2-3 vegades l’any fins que les Ammophiles no assolissin una dimensió adequada.
Es proposa també fer assajos experimetals amb aglutinants.
Proposta
Situació actual
Fins on cal garbellar?
El garbellat de la sorra comporta un aplanament. Lògicament per donar una imatge de neteja s’arriba sovint fins la vora de la zona amb vegetació, de manera que es crea un peitt desnivell (A) que és molt utilitzat pels visitants, especialment quan hi ha poca sorra seca i encara no és estiu (B).
Aquesta situació impedeix la formació de noves dunes encara que la platja s’ampliï, de manera que es crea un escenari on hi ha una coberta herbàcia densa sense possibilitat de formació de dunes.
Amb l’objectiu de protegir la platja front els temporals i d’afavorir els ecosistemes dunars es proposa la creació de petites dunes recolzades sobre l’esglaó preexistent. Les màquines de garbellat solament haurien de resseguir el peu de les dunes.
A B
Proposta
Situació actual
Formes de protegir la fauna i la platja
Els troncs que arriben amb els temporals s’haurien de deixar a la platja fins la primavera, ja que són estructures que dissipen l’energia de les onades i protegeixen la costa front els temporals.
A la primavera s’haurien de desplaçar fins les zones de reraduna, on passarien a ser zones de recer pels petits mamífers i rèptils.
Els conills excaven els seus caus dins les zones protegides amb tanques per on pot passar la fauna de mida petita però no els gossos. A Castelldefels hi ha queixes de veïns que troben reproducció de conills als seus jardins perquè són els llocs on es poden protegir dels gossos i gats.
Els troncs i els caus artificials construïts amb palés impedeixen que els predadors excavin directament la sorra tova.
Cal remarcar que protegir els conills és protegir les dunes i, en darrer lloc, la platja, ja que limiten l’expansió de la vegetació i asseguren la supervivència de les Ammophila arenaria.
