Upload
dincatcomunicacio
View
329
Download
3
Embed Size (px)
Citation preview
JORNADA Envelliment actiu
13 de juny 2014
Després del SENECA, conclusions i propostes
Pla d’Acció Dincat 2013- 2014
SE
NE
CA
2008-2013 2013-2018 2008-2018
60 i més 39.4 % 41 % 96.64 %
50-59 33.3 % 25.6 % 67.45 %
40-49 10.6 % 10.3 % 27.71 %
Total 26.7 % 23.5 % 56.45 %
Creixements estimats dels grups d’edat durant el període 2008-2018
• Durant el període 2008-13, el grup de 60 i més anys és el que creix més (el 39.4 %)
mentre que el de 50-59 anys ho fa en un 33.3 %.
•Durant el període 2013-18, el grup de 60 i més anys també és el que creix més (41%),
mentre que s’hauria frenat el creixement del grup d’edat de 50-59 (25.6 %).
•Als dos períodes, el grup de 40-49 és el que té els creixements inferiors.
Independència
ONU
Participació
Atenció
Autorrealització
Dignitat
Moviment Mundial per un Envelliment Actiu
SE
NE
CA
• És necessari assegurar que les polítiques que afecten a qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual es contemplin de forma que es garanteixi la seva situació quan es superin els 60 anys.
Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials
WHO / IASSID (2000)
SE
NE
CA
• Les persones grans amb discapacitat intel·lectual s’haurien d’incloure en polítiques i aproximacions dissenyades per a proporcionar qualsevol tipus de suport addicional que necessitin per a tenir una vida saludable i satisfactòria.
Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials
WHO / IASSID (2000)
SE
NE
CA
• Les polítiques socials, sanitàries i de suport a l’envelliment haurien de centrar-se en promoure un envelliment productiu i exitós
Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials
WHO / IASSID (2000)
SE
NE
CA
4ª FASE: ELABORACIÓ DE
CONCLUSIONS
- PERFIL DE L’ ENVEELLIMENT DE LES PERSONES AMB DI SEGONS LA MOSTRA - AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS - COMPARACIÓ AMB ALTRES COL·LECTIUS - MODEL DE PROPOSTES A L’ADMINISTRACIÓ
- INFORME FINAL
3ª INFORMATIZACIÓ I ANÀLISI DE DADES - INFORMATIZACIÓ DE DADES - DEPURACIÓ DE LES DADES - EXPLOTACIÓ DE DADES - ANÀLISI i INTERPRETACIÓ - CONCLUSIONS PRELIMINARS
2ª FASE: TREBALL DE CAMP
- REALITZACIÓ ANUAL DE LES REVISIONS MÈDIQUES - REALITZACIÓ ANUAL DE LES PROVES PSICOPATOLÒGIQUES I FUNCIONALS - COORDINACIÓ DE L’ ESTUDI - RECOLLIDA I REVISIÓ DELS QUADERNS
ESTRUCTURA ORGANIZATIVA
CENTRES REFERENCIALS
CENTRES PARTICIPANTS
- REUNIONS DE FORMACIÓ ALS CENTRS PARTICIPANTS - VISITES DE MONITORITZACIÓ COORDINACIÓ
1ª FASE: PLANIFICACIÓ
- DELIMITACIÓ DEL TEMA - OBJETIUS - METODOLOGIA - ÀMBIT I DURADA DE L’ ESTUDI - ELABORACIÓ DEL MARC TEÒRIC - PREPARACIÓ MATERIAL - FORMACIÓ DE LA MOSTRA - CREACIÓ DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
FORMACIÓ DE LA MOSTRA
- CRITERIS DE SELECCIÓ
- FORMACIÓ DE LA MOSTRA - OBTENCIÓ DEL CONSENTIMENT INFORMAT - RECOPILACIÓ DE DADES DE FILIACIÓ DELS PARTICIPANTS
MATERIAL
- DEFINICIÓ DE VARIABLES A ANALIZAR -RECULL D’INSTRUMENTS DE MESURES D’EXPLORACIÓ (PROTOCOL ) -PREPARACIÓ DELS QUADERNS DE RECOLLIDA DE DADES -WEB DE L’ESTUDI
EXPLORACIONS: -FÍSICA -RADIOLÒGICA -HEMATOLÒGICA -SENSORIAL -PSICOPATOLÒGICA
2001-2002
Control 1 Control 2 Control 3 Control 4 Control 5
2003-2004
2004-2005
2005-2006
2006-2007
PRINCIPALS CONCLUSIONS
• L’existència d’una salut precària i processos d’envelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demències
Salut
• Problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials.
Capacitats i habilitats
• Així mateix, es detecta una manca de formació especialitzada dels professionals.
Professionals d’atenció
Les persones amb DI envelleixen prematurament
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES
Manca de serveis i suports
específics
Atenció poc adequada
Manca de programes de
salut
Manca de formació
especialitzada
per atendre les
necessitats de
les PDI
envellides
que doni
resposta a les
demandes de
les PDI
envellides
per oferir millor
i més àmplia
atenció
sanitària,
participació en
programes
preventius
dels
professionals
(detecció,
avaluació,
atenció i
intervenció
PLA D’ACCIÓ DINCAT
1. Facilitar i promoure el
coneixement i la informació sobre
l’envelliment de les PDID
2. Generar propostes
d’intervenció que contemplin
l'adaptació dels serveis
3. Afavorir la promoció de la
salut en aquestes persones.
2012
ENVELLIMENT (tema transversal)
Creació d’una comissió
d’Envelliment (dissenyar el pla
d’actuació i impulsar-lo)
Reunió plenària (entitats assistents a la presentació de
l’Estudi - grups permanents d’AD, habitatge, laboral i
tutela)
2011
L’Envelliment en la planificació de les Àrees d’AD i habitatge (proposta de Pla d’acció)
Presentació de l’estudi SENECA a les entitats federades col·laboradores (Dr. Novell - nov)
2010
PLA D’ACCIÓ 2013-2014
FORMACIÓ
A Professionals: avaluació, atenció i intervenció
Persones amb DIT: hàbits saludables i benestar personal
INTERVENCIÓ
Detecció de BBPP
Unitat de Suport
CONEIXEMENT
Fons documental
Jornades i seminaris
Guies de salut
Pla Acció Envelliment 2013-2014
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES
Manca de serveis i suports
específics
per atendre les
necessitats de
les PDI
envellides
SE
NE
CA
SE
NE
CA
Tendències i futurs escenàris de necessitats
Estimació per tipologies residencials de la població amb DI de 40 anys i més.
Aproximació C
(reajustada) 2008
2013 2018
Domicili familiar 8.534 10.814 13.352
Domicili propi 398 505 623
Llar-residència 3.158 4.002 4.940
Residència 2.134 2.704 3.338
Total 14.224 18.025 22.253
Augment distribuït per tipologia d’habitatge i períodes
2008-13 2013-18 2008-18
Domicili familiar 2.280 2.538 4.818
Domicili propi 107 118 225
Llar-residència 844 938 1.782
Residència 570 634 1.204
Total 3.801 4.228 8.029
•Increment de gairebé 4.818 persones que viurien al domicili familiar (482 per any). •Increment de 225 persones que viurien al domicili propi i s’acollirien al programa d’autonomia en la pròpia llar (més de 20 a l’any) Increment de 1.782 places en llars-residència durant el període 2008-18 (178 anuals) •Increment de 1.204 places residencials al llarg dels 10 anys (120 anuals),
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
INCLUSIÓ SOCIAL
Desenvolupar infraestructures per a un envelliment saludable per a les persones amb DI, facilitant la inclusió natural als serveis genèrics, amb el suport d'una bona formació per part dels professionals
Assegurar l’accés a serveis diürns amb oportunitats d’innovació per a les persones grans amb DI que estan vivint amb les seves famílies o amb pisos amb suport, i en aquells casos que a causa de comportaments difícils en quedin exclosos
Possibilitar que les persones amb DI envelleixin on viuen
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
INCLUSIÓ SOCIAL
Establir polítiques de suport a les famílies més grans per a permetre que el procés d'envelliment es dugui a terme amb la major dignitat possible i en l'entorn habitual on la persona ha estat vinculada.
Utilitzar els registres de l’ICASS o la informació que tenen els Serveis per identificar proactivament i avaluar les necessitats de suport que tenen les famílies amb fills amb DI mes grans de 40 anys
Fer accessible i prioritzar els serveis de respir a les famílies de fills amb DI grans quan en tinguin necessitat
Desenvolupar programes formatius dirigits a les famílies
SE
NE
CA
Tendències i futurs escenàris de necessitats
Viure en família
• Serveis d’atenció domiciliària tipus SAD • Ajuts en teleassistència i noves tecnologies. • Programes de suport i formació per cuidadors • Cuidadors professionalitzats amb DI i demències en fase
inicial (el 1,5% del total que viuen al domicili familiar, segons mostra SENECA)
• Serveis de respir per acolliments d’estada limitada, i poder alliberar als familiars o tutors de les seves tasques habituals de suport i supervisió.
• Compensacions econòmiques de la Llei de Dependència: Garantir que el cuidador familiar rebi la compensació econòmica que la Llei de la Dependència preveu per aquests casos
La necessitat de donar suport a les persones que escollissin aquesta opció, el 2013 representaria un volum de 10.814 persones, un increment de 2.280 persones respecte el 2008 i, al 2018, haurien passat a ser 13.352 (increment de 2.538 respecte el 2013).
SE
NE
CA
Tendències i futurs escenàris de necessitats
Viure al domicili amb suport
• Garantir el Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar: Mitjançant aquest suport, un equip de professionals (monitor, treballador social, psicòleg...) ajuden a la persona discapacitada a viure de manera independent a casa seva, compensant-li les limitacions que pot presentar per organitzar-se la vida
Les persones necessitades d’aquest suport, pel 2013, podrien xifrar-se en 505 persones (increment de 107 respecte el 2008) i, el 2018, en 623 (increment de 118 respecte el 2013).
SE
NE
CA
Tendències i futurs escenàris de necessitats
Viure en llars-residència / habitatges tutelats
• Llars existents adaptades amb suport auxiliar per a les hores que no hi ha ningú per atendre a persones que per raons d’envelliment han de fer horaris adaptats o reducció de jornada.
• Llars-residència –de nova creació per a persones envellides
amb DI, dissenyades per a donar resposta a les diverses necessitats relacionades amb l’edat.
Les necessitats de serveis d’aquesta opció, el 2013, serien de 4.002 places (increment de 844 respecte el 2008) i, el 2018, de 4.940 (increment de 938 respecte al 2013).
SE
NE
CA
Tendències i futurs escenàris de necessitats
Viure en residència
• Residències genèriques de gent gran amb mòduls específics, espai adequat i personal format en discapacitat intel·lectual
• Residències específiques, de nova creació,
per a persones grans amb DI.
Les necessitats places de residència, el 2013, serien de 2.704 (increment de 570 respecte el 2008) i, el 2018, de 3.338 (increment de 634 respecte el 2013).
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
INCLUSIÓ SOCIAL
Incloure persones grans amb DI als programes genèrics que proporcionen oci i activitats per al temps lliure
Els Serveis i les famílies han de garantir que totes les persones grans amb DI puguin gaudir, de forma local, de
la xarxa i programes desenvolupats per a la població general envellida
Potenciar centres de lleure especialitzats on les persones grans amb DI realitzin activitats adequades al seu nivell d’autonomia i a l’edat.
Els Serveis i les famílies han de garantir que aquelles persones que no s’integrin bé en els programes genèrics d’oci i temps lliure no en quedin excloses, estimulant la
posada en marxa de serveis adaptats
ajuda econòmica, oportunitats de treball
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
BENESTAR MATERIAL
Garantir que la gent gran amb DI no sigui exclosa del sistema de Seguretat Social disponible per als grups sense discapacitats
Replantejar l'accés a l'ocupació i altres oportunitats durant el dia, desenvolupant una gamma molt més àmplia de models de serveis de dia
Incloure la gent gran amb DI en els Plans de Pensions disponibles per als grups sense discapacitats
Garantir que totes les persones grans amb DI tinguin accés a les prestacions de la Llei de Dependència
Legislació sobre igualtat d’oportunitats, planificació centrada en la persona
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
DESENVOLUPAMENT PERSONAL Fer visible el punt de vista de les persones grans amb DI
en els debats sobre necessitats de salut d’aquesta població. Les persones amb DI han de tenir l’oportunitat d’expressar-se (per exemple, en grups autogestors)
Els Serveis han de promoure la inclusió i debat de temes relacionats amb l’envelliment en els grups d’autogestors
Promoure canvis en la política social de suport per tal de proporcionar la tecnologia d’assistència que ajudi a les persones adultes amb DI a mantenir-se més autònoms.
Fer extensiu el servei de tele-assistència a les persones amb DI grans
ACCIONS
Serveis de Suport a PDID en procés
d’envelliment que basin la seva
intervenció en l’atenció centrada
en la persona.
Facilitar el disseny de models
d’intervenció basat en els suports personals per
atendre les necessitats individuals
Promoure i facilitar formació acompanyament assessorament a
professionals i entitats
Promoure el reconeixement
per part de l’Administració, de
les necessitats específiques
Promoure el coneixement
d’experiències d’intervenció a
nivell estatal
Desenvolupar unitats de suports que afavoreixin un procés d’envelliment actiu i saludable de les persones amb DID majors de 45 anys a través del desenvolupament de programes específics, activitats adaptades i suports ajustats a les necessitats de les persones i les seves famílies.
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU
Amb el SUPORT DE SUBVENCIONS ENVELLIMENT ACTIU Serveis de
Suport a PDID en procés
d’envelliment
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU
Persones amb DID que han perdut la feina per causes de deteriorament, problemes de salut i/o pèrdua de la capacitat laboral
Persones amb DID que, no compleixen els requisits per accedir a serveis assistencials
Requereixen de suports específics per accedir a la vida comunitària, utilitzar els recursos comunitaris, els serveis sanitaris, ....
PDID finalitzat
etapa laboral
Persones ateses en el C.O i/o Llar residència
Presenten dificultats per seguir i participar de les activitats dels centres on assisteixen
Persones amb importants necessitats de suport que no assisteixen a cap centre
Presenten necessitats específiques de salut
PDID en entorns
assistencials
BEN
EFIC
IAR
IS
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU
PROVA PILOT
Persones que provenen de l’entorn laboral
Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de la PCP (“Plan Esencial del Estilo de Vida”)
Acompanyar i oferir suports a la persona amb DID en procés d’envelliment (Plans Personals)
Oferir activitats que responguin als interessos, demandes i necessitats dels beneficiaris i de les seves famílies.
Facilitar l’accés a la comunitat i als recursos de la xarxa comunitària.
Promoure hàbits saludables per a la millora de la salut i fomentar l’ús dels serveis sanitaris per al seguiment mèdic i la participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable.
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU
Pro
va p
ilot
Din
cat
Selecció entitats
(15)
Formació i assessora. als profes.
FASE 1 Preparació
procés
Conèixer
FASE 2 Recollida
Informació
FASE 3 Elaboració del PERFIL
PERSONAL I PLA INICIAL
FASE 4 Elaboració
del PLA D’ACCIÓ
Activitats
FASE 5. Seguiment
del pla, revisió i
adaptació
35 beneficiaris
6 entitats
10 professionals
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU
UNITAT DE SUPORT
Persones d’entorns assistencials
Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de metodologies per a la promoció d’un envelliment actiu i saludable basades en l’atenció centrada en la persona
Compartir estratègies per a l’adaptació de la intervenció encaminada al desenvolupament i manteniment d’habilitats i competències
Fomentar activitats per a la millora de la cura de la salut: amb les persones i les famílies i promovent la participació en programes preventius i d’estils de vida saludables.
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU
Un
itat
de
su
po
rt -
Din
cat
Convocatòria entitats
Definir el procés
Formació i asses-
sorament
Implantació en entitats
RESULTATS
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES
Atenció poc
adequada
Manca de programes
de salut
que doni
resposta a les
demandes de
les PDI
envellides
per oferir millor
i més àmplia
atenció
sanitària,
participació en
programes
preventius
SE
NE
CA
Característiques
• Problemes de salut similars a PG
• Mes freqüents / Síndromes etiològiques
• Major atenció sanitària
• Necessitats cobertes parcialment
Atenció inadequada
• Poca experiència i manca de formació dels metges d’atenció primària i especialitzada
• Dificultat exploració en PDI i problemes comunicatius
• Menor detecció precoç de malalties i accés a campanyes preventives
• Atribució a la DI
• Manca de temps
• Actituds professionals
La salut i l’envelliment en les PDID
No acostumen a presentar queixes espontànies per la seva
patología:
- Toleren dèficits sensorials, dolor toràcic, problemes de
micció, etc.
- Expresen els problemes de forma atípica: irritabilitat,
inactivitat, pèrdua de gana, problemes de son.
Necessitat de recerca dels factors de risc;
Necessitat d’observació i seguiment de la persona, de
revisions periòdiques i d’un
sistema general preventiu i
saludable.
La salut i l’envelliment en les PDID
• El nivell de comprensió de conceptes relacionats amb la salut i la capacitat de mantenir estils de vida i pràctiques saludables estan limitats pel dèficit cognitiu previ, per la qual cosa és necessària una educació mes intensa que en la població sense DI perquè siguin capaços d’adoptar mesures destinades a millorar la seva salut.
La salut i l’envelliment en les PDID
Hàbits saludables
• Factors de risc global per a la salut (OMS, 2003).
Desviacions significatives del pes normal (obesitat o baix pes)
Manca d’exercici
Consum de substàncies
SE
NE
CA
Índex de massa corporal
• S’observa una major tendència a l’obesitat del que observem en la població general
• A mesura que les persones amb DI envelleixen augmenta la tendència al sobrepès
• El percentatge de persones que tenen un pes insuficient és més gran que el que observem en la població general.
• La pèrdua de massa corporal relacionada amb l’envelliment és més gran i prematura en les persones amb DI comparada amb la població general.
• Només una de cada quatre persones amb DI més grans de 40 anys té un pes considerat com normal.
• La meitat tenen sobrepès i un de cada quatre és obès. • Una de cada vint té un pes inferior al normal.
Índex de massa corporal
2%
45%
38%
16 %
4%
26%
42%
28%
0
20
40
60
80
100
120
Població General Persones DI
Pes insuficient Pes normal Sobrepes Obessitat
SE
NE
CA
• Hàbits alimentaris que no incorporen suficients
mesures dietètiques d’acord amb les seves condicions de salut.
• Només tres de cada vint persones fan algun tipus de dieta.
• La dieta mes freqüent és la baixa en calories seguida de la baixa en sal i rica en fibra.
• El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%; només el 14,2% fan dieta baixa en calories.
• El percentatge de persones hipertenses és 18%; només el 7% fan dieta sense sal.
• El percentatge de persones amb hiperlipidèmia és del 9,4%; només 0,4% fan dieta baixa en greixos.
• El percentatge de persones amb baix pes és del 4%; només el 2,6% fan dieta hipercalòrica
Hàbits alimentaris
SE
NE
CA
Exercici físic i obesitat
• Tres de cada quatre persones amb DI lleugera i moderada de 40 anys i més no fan exercici físic de forma regular
• La majoria tenen uns hàbits i costums de vida sedentària, que augmenten a mesura que la persona es fa gran.
• El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%, i només el 25% fa exercici de forma regular
Exercici físic
47,4
59,5
25,6
29,7
12,8
0
41
16,2
0
10
20
30
40
50
60
Sedentarisme Activitat moderada Activitat intensa activitat física regular
<40 >41
POMONA, n=115
Darrer any
SE
NE
CA
65,8%
34,2%
74,4%
25,6%
79,2%
20,8%
70,2%
29,8%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
40-49 50-59 60 y más Total
Toma fàrmacos No toma fàrmacos
Consum Fàrmacs
• Presenta major frequència de tratament farmacològic que la població General.
• Augmenta amb l’edat en les PDI al igual que en la població general.
• A diferència de la població general, la frequència de tractament farmacològic és igual per homes que per dones.
• El consum farmacèutic és, sobretot un consum de fàrmacs del grup N. La resta de grups sigueixen un perfil inferior al de la població general.
• El consum de fàrmacs es caracteritza per el fort policonsum.
• El menor consum de fàrmacs per patologies diferents al sistema nerviós en les persones amb DI és degut a un menor control i seguiment mèdic. Quan es realitza es tendeix a un consum similar a la població general.
• Les prescripcions per el sistema nerviós es caracterizen per ser de fàcil increment en les dosis o augment de politeràpia i poca tendència a la reducció o retirada.
• Les millores en les condicions de salut general no van acompanyades de reducció de psicofàrmacs.
Consum Fàrmacs en la població amb DI
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
BENESTAR FÍSIC I MENTAL
Finalitzar el desplegament territorial de la Xarxa Especialitzada en SM – DI
Millorar l’accessibilitat de les PDID al Sistema Sanitari
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES
Manca de formació
especialitzada
dels
professionals
(detecció,
avaluació,
atenció i
intervenció
SE
NE
CA
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
BENESTAR FÍSIC I MENTAL
Oferir programes educatius sobre la prevenció de les malalties, el reconeixement dels problemes de salut i el manteniment de la salut a les persones amb DI. S’han d’utilitzar materials didàctics adequats a aquesta població per a promoure l’autosuficiència i la dignitat humana
El Departament de Salut ha d’adaptar els materials de divulgació que utilitza per a la
població general, perquè siguin entenedors per a les persones amb DI
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
BENESTAR FÍSIC I MENTAL
Desenvolupar programes d’educació sanitària que compensin els riscos associats amb els pèssims hàbits sanitaris, en particular la nutrició i els hàbits alimentaris, l’augment de consum d’alcohol i tabac, la manca d’exercici físic i el risc de malalties de transmissió sexual
El Tots els Serveis han d’incloure entre les seves activitats grups formatius dirigits a les persones
amb DI de més de 40 anys relacionats amb estils de vida que afavoreixen l’envelliment saludable.
Xerrades informatives (1,5h -2h) sobre diversos aspectes relacionats amb la salut que es realitzen a les mateixes entitats que les sol·liciten. Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: • Consum de substàncies • Higiene • Alimentació • Activitat física • Benestar emocional • Sexualitat sana
ACCIONS 2013
ACCIONS 2014
Xerrades informatives sobre diversos aspectes relacionats amb la salut (GS) • Anar al metge. • Alimentació. • Exercici físic. • Higiene. • Benestar emocional Tallers (4h) i formacions (8h) sobre afectivitat i sexualitat Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: • Què es la sexualitat . Què em pot aportar a la meva vida? • El meu cos, el meu pensament i els meus sentiments • Expressions sexoafectives saludables • Expressions sexoafectives de risc • Parella i comunicació
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
BENESTAR FÍSIC I MENTAL
Desenvolupar programes de promoció de la salut dirigits a la prevenció de malalties i manteniment de la capacitat funcional per part dels serveis d’atenció primària de salut
- Desenvolupar protocols d’ajuda sanitària comuna sobre trastorns comuns aplicables a tothom.
- Els Centres d’Atenció Primària han d’incloure en els seus programes d’atenció i promoció de la salut a les persones amb DI amb independència de la seva edat
- Els pares han de prendre consciència de la necessitat d’incloure a llurs fills en els programes de seguiment de la salut
- Els Serveis han de dur a terme jornades, seminaris o grups de treball dirigits a pares relacionats amb els estils de vida saludable
- Adaptar els temps d’atenció i la priorització de les persona amb DI en cas d’espera
Amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (a estendre a altres col·legis de la resta de Catalunya)
1. Presentació de la Guia de salut per a professionals sanitaris i la Guia per a famílies i pdid
2. Elaboració d’un Decàleg de la guia de Salut
3. Taula rodona “L’accés al sistema de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual”
Altres accions: • Accés a través de la web a: Guia de salut + decàleg + guia per a famílies i pdid
• Enviament físic del decàleg a tots els metges associats
• Acord per a publicacions de noticies del sector relacionades amb la salut i DID a la web i revista del col·legi.
• Crear el grup col·legial sobre la discapacitat intel·lectual
PROPERES ACCIONS
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut
SE
NE
CA
RECOMANACIONS
BENESTAR FÍSIC I MENTAL
Millorar la capacitat dels professionals de la Xarxa Social i Sanitaria d’atenció a les persones amb DID (infermeres, psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i atenció directa) per detectar i afrontar els problemes de les persones amb DI grans, no només els relatius a la salut mental.
Realitzar cursos de formació perquè els professionals dels serveis puguin aprofundir en el coneixement i
diagnòstic precoç dels trastorns que acompanyen a l’envelliment, sobre tot de la demència en la
Síndrome de Down i altres discapacitats
PDID LLEU /MODERADA ALTA
ABS-RC:2 / ABASII CAMDEX-DS (completo)
>35a Anual Línia Basal
Sospecha
DTA TBR-DI Línia Basal
40 a
CAMCOG X 6 meses X 12 meses
≥ <
- PT
TBR-DI
No
No
- PERFIL
Comparar
No
CAMDEX
ENTREV.
EVALUACIÓN IDIOGRÀFICA
PERSONALITAT
AMNÈSICS
PRÀXICS
ATENCIONALS
DTA
DEPRESSIÓ
ENTORN
MALIGNITAT
ENDOCRINO
NEUROLÒGIC
TRAUMÀTIC
INFECCIÓS
ACCIDENTE
Evaluar
Tratar
Tratamiento Paliativo
NPT
ABS-RC:2
TBR-DI
NPI-DI
CAMCOG
Anual
X 6 meses
X 6 meses
Anual
Tratamiento Sintomático
PDID MODERADA BAIXA / GREU
ABS-RC:2 / ABASII >35a
6 Meses
Linia Basal
Nivel DI Moderado Bajo Grave
ECDISE*
M-OSPD*
- PT
DEPRESIÓN
ENTORNO
MALIGNIDAD
ENDOCRINO
NEUROLÒG
TRAUMÁTICO
INFECCIOSO
ACCIDENTES
Tratamiento Paliativo
ABS-RC:2
M-OSPD*
ECDISE*
6 Meses
Sospecha Demencia
+ -
Tratamiento Sintomático
SE
NE
CA
Envelliment saludable.
Actuacions (WHO, 2002)
1. Promoció d’hàbits saludables, en relació a la nutrició, exercici físic, consum de tòxicos i l’us responsable de medicaments.
2. Compensació i optimització del funcionament cognitiu. (PCC- Planificació Centrada en la Cognició)
3. Millora de la dimensió afectiva-emocional, la capacitat d’afrontament, de control i pensament positiu. Autodeterminació. REVISEP.
4. Promoció de la participació social i millora de les relacions psicosocials. (PPA – Planificació Per Avançat)