Embed Size (px)
Citation preview
n. 15 /// setembre - desembre 2015 /// publicació gratuïta
ElButlletídeDipsalutPublicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona
L’editorial«La incorporació d’Acció Social serà una gran oportunitat per garantir un major benestar als gironins i gironines»
2
Breus3
Notícies5-7
L’anàlisiCreix la demanda dels programes que ofereix Dipsalut durant el 2015
8
L’opinióEls docents analitzen el programa Sigues Tu
9
Al detallL’ajuda ciutadana és clau per combatre el mosquit tigre
10-11
El reportatge78 persones ja han trobat feina gràcies al Salut i Crisi
12-13
Consells saludablesPautes perquè els joves facin un bon ús de les noves tecnologies
14
Món Dipsalut15
Posem el focus sobreXavier del Acebo, cap de l’Àrea de Protecció de DipsalutContraportada
El Butlletí de Dipsalut
2
L’editorial
Quan s’acaba l’any, és hora de fer balanç i marcar objectius nous. Això és el que fem a Dipsalut, on acomiadem el 2015 constatant que ens hem consolidat com un referent pel que fa al disseny i la implementació de polítiques i programes de salut pública en el món local. Durant els últims dotze mesos hem continuat treballant per protegir, mantenir i promoure la salut dels gironins i gironines, una tasca que hem desen-volupat amb la màxima claredat. Precisament el 2015 ha estat l’any en què hem posat en marxa el Portal de trans-parència, que s’ha convertit en una eina bàsica per mostrar la traçabilitat del diner públic i alhora facilitar tota la informa-ció del nostre organisme. L’aposta per la transparència és, doncs, una de les nostres prioritats, com també ho és la governança democràtica, que ens apropa al territori i, així, ens ajuda a donar una resposta eficaç a la ciutadania.
Aquesta manera de fer continuarà el 2016, un any que arriba amb una novetat destacada: la incorporació de l’Àrea d’Acció Social de la Diputació de Girona com a funció pròpia de Dipsalut. Afrontem aquest canvi com una gran oportunitat per atendre millor els ajuntaments i les entitats en la seva tasca per garantir més benestar, qualitat de vida i cohesió als gironins i gironines. La idea d’incorporar a les accions de salut pública tot el que té a veure amb els condicionants socials de la salut ve de lluny. Justament aquesta aposta d’apropar les dues àrees ha estat una de les principals innovacions que els últims anys hem impulsat en el nostre Catàleg de Serveis.
Aquesta estratègia ha rebut el reconeixement tant de la comunitat científica lligada a la salut pública com de mol-tes entitats del tercer sector. Un exemple d’aquesta nova manera de fer el trobem en el programa Salut i Crisi, amb una dotació econòmica, fins al 2016, de més de sis mi-lions d’euros, que ajuda a disminuir els efectes negatius de l’actual situació econòmica sobre la salut de les persones garantint l’habitatge, els serveis bàsics i l’ocupació a les persones afectades per la crisi. A més, Salut i Crisi és un exemple de governança participativa, ja que compta amb
«La incorporació d’Acció Social serà una gran oportunitat per garantir més benestar, qualitat de vida i cohesió als gironins i gironines.»
Coordinació, elaboració i edició: Servei de Difusió de DipsalutDisseny i maquetació: Minimilks. Creativitat NutritivaFotografia: © dels autorsImpressió: en paper reciclat a càrrec de Palahí Arts Gràfiques Dipòsit legal: GI-985-2010 Periodicitat: quadrimestral Tiratge: 2.000 exemplars
Dipsalut, Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.Parc Científic i Tecnològic. Pic de Peguera 15, Edifici Jaume Casademont – 17003 Girona – Tel. 972 41 47 20 / Fax 972 41 47 30
Aquest butlletí és editat per Dipsalut i es distribueix gratuïtament als ajuntaments de la demarcació de Girona i a d’altres institucions. En com-pliment de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades personals, us informem que les vostres dades figuren en un fitxer automatitzat de Dipsalut. Si no voleu rebre més el butlletí o les vostres dades són incorrectes, podeu comunicar-ho a través del correu [email protected].
El Butlletí de Dipsalut també es pot trobar al web www.dipsalut.cat.
les entitats i amb els municipis i dóna suport a les iniciatives del territori que donen una resposta coordinada a la crisi.
Paral·lelament, la gent gran —un àmbit vinculat amb l’Acció Social— ha estat, és i serà una de les prioritats de Dipsalut. Per això hem impulsat les dinamitzacions als Parcs Urbans de Salut i a les Xarxes d’Itineraris Saluda-bles, des d’on, en col·laboració amb els ajuntaments i al-guns consells comarcals, es proposen sessions d’exercici físic dirigides per professionals especialitzats que també serveixen per treballar les habilitats per a la vida i contri-bueixen així a millorar la qualitat de vida dels participants.
El vessant social de Dipsalut també és en el nostre ferm compromís amb les organitzacions no lucratives: mi-tjançant la línia de subvencions, sempre hem apostat per les entitats sense ànim de lucre que treballen per desenvo-lupar activitats de promoció de la salut i hàbits saludables.
Per tot això, la incorporació de l’Àrea d’Acció Social com a funció pròpia de Dipsalut és un pas més d’un llarg camí que recorrem des de fa anys, per incorporar a les accions de salut pública tot allò que té a veure amb els condicionats socials de la salut.
Josep M. Corominas i BarnadasPresident de Dipsalut
El Butlletí de Dipsalut
3
Breus
L’etiqueta #dipsalut rep més d’un miler d’imatges a Instagram Instagram s’ha convertit en poc temps en una de les xarxes socials més populars entre els amants de la foto-grafia. Fer una foto, posar-hi un filtre, triar una etiqueta i compartir la imatge a la xarxa s’ha convertit en un hàbit per a milions de persones a tot el món. Per aquest mo-tiu, Dipsalut ha unit el potencial d’aquesta xarxa social amb la promoció de la salut mitjançant un perfil propi a Instagram que ja ha rebut més d’un miler de fotografies amb l’etiqueta #dipsalut.
Les imatges de Dipsalut són molt variades: reprodueixen des d’una passejada amb amics fins al cim d’una muntanya, passant per altres plaers saludables de la vida com ara menjar-se una poma. En els últims anys, Dipsalut ha fet una aposta decidida per les xarxes socials: té perfil a Facebook, Instagram, Twitter, Pinterest, Foursquare, Youtube i Slideshare.
Dipsalut dóna suport a La Marató de TV3 dedicada a la diabetis i a l’obesitatUn any més, Dipsalut ha donat suport a La Marató de TV3. La 24a edició d’aquest projecte solidari, que ha aconseguit recaptar més de set milions d’euros, s’ha centrat en la diabetis i l’obesitat. El paper actiu i la solidaritat dels catalans suposarà un impuls de la recerca biomèdica per trobar tractaments més eficaços i intentar acabar amb la diabetis i l’obesitat, les dues malalties metabòliques més freqüents al nostre país.
En el marc de La Marató 2015 s’han organitzat diverses activitats, com ara caminades saludables per alguns dels itineraris saludables de la demarcació de Girona o un cicle de conferències sobre la diabetis i l’obesitat, els dies 2 i 3 de desembre. Es calcula que el 48 % de la població de 18 a 74 anys té excés de pes, i el nombre de persones amb diabetis se situa al voltant de les 105.000 a la regió sanitària de Girona, xifres que reflecteixen la necessitat d’impulsar la recerca biomèdica per intentar acabar amb aquestes malalties metabòliques.
El 83 % dels participants de «Nen@s en moviment» perden pesCombatre l’obesitat i millorar la dieta dels alumnes de pri-mària amb sobrepès és el principal objectiu del programa «Nen@s en moviment», que va posar-se en marxa a Lla-gostera i Figueres i que ha aconseguit que un 83 % dels escolars que hi han participat hagin perdut pes. Aquests bons resultats han motivat l’expansió d’aquesta iniciativa a tretze municipis gironins més.
Dipsalut dóna suport econòmic a aquest programa, que porten a terme de manera conjunta l’Institut Català de la Salut i l’Institut d’Assistència Sanitària. El programa incideix en l’ambient familiar dels petits i busca aliats en-tre els educadors i els professionals de la salut per ajudar els infants a aprimar-se: professionals de la pediatria i la infermeria dels centres d’atenció primària desenvolupen el programa a les escoles, en sessions setmanals d’una hora i mitja en què participen els nens i nenes que tenen sobrepès o obesitat diagnosticada.
L’aplicació DEACAT acumula més de 1.400 descàrregues L’aplicació DEACAT per a mòbils i tauletes ja acumu-la més de 1.400 descàrregues. Aquesta eina, que es va crear fa sis mesos, permet trobar els desfibril·ladors més propers i ensenya a usar-los. L’idioma no és una barrera, ja que l’aplicació es pot descarregar en diver-ses llengües. Fins ara, la gran majoria de descàrregues s’han fet en català o castellà, però també hi ha hagut usuaris que han obtingut l’aplicació en anglès, fran-cès, alemany, rus o portuguès. Aquesta eina virtual es pot aconseguir gratuïtament des de les plataformes AppStore i GooglePlay, i a través de les xarxes socials i el web de Dipsalut www.dipsalut.cat.
Actualment, DEACAT localitza el mig miler de desfibril·ladors fixos que hi ha a la demarcació de Giro-na; és a dir, els aparells que hi ha dins de les columnes taronges ubicades en places, carrers i façanes.
L’aplicació DEACAT s’emmarca dins del programa «Girona, territori cardioprotegit», que ha suposat la instal·lació de 747 desfibril·ladors d’ús públic arreu de les comarques gironines i que ja ha permès recuperar 25 persones que havien patit una aturada cardíaca ex-trahospitalària.
Utilitzes les dutxes d’algun equipament esportiu?Saps que tens drets i deures?Tens el dret que estiguin desinfectades i que s’hi facin controls analítics per assegurar que estan lliures del bacteri de la legionel·la.Tens el deure d’advertir els responsables de l’equipament si trobes les dutxes brutes, amb calç o amb desperfectes.
Treballem per al control de les instal·lacions amb risc de legionel·la.Protegim la teva salut
Protecció de la salut
El Butlletí de Dipsalut
5
Notícies
Dipsalut va compartir estand amb el Patronat de Turisme i el Consorci de les Vies Verdes de Girona durant la Fira de Mostres.
Pedalar en companyia per somiar, créixer, emocionar-se... Aquesta va ser l’aventura que va proposar Dipsalut als vi-sitants de la Fira de Mostres de Girona que es va celebrar en el marc de les Fires de Sant Narcís de Girona. Durant cinc dies, els visitants van poder endinsar-se en aquesta proposta saludable.
Es convidava dues persones a enfilar-se a una bicicleta i pedalar; gràcies a la cooperació i l’exercici en companyia, els participants podien descobrir la història que es projecta-va en un monitor, que estava inspirada en les habilitats per a la vida —com ara l’assertivitat i la negociació o l’empatia— i en la promoció de la salut. Dipsalut va compartir estand a la Fira de Mostres amb el Consorci de les Vies Verdes de Girona i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona amb el lema compartit «Mou-te per a una vida saludable».
Durant la Fira, Dipsalut convidava als visitants a a una aventura per les habilitats per a la vida mentre que el Con-sorci de les Vies Verdes donava a conèixer els nous pa-quets turístics que s’han dissenyat al voltant de la ruta Eu-roVelo 8. Es tracta d’un trajecte que forma part d’una xarxa europea d’itineraris de llarga distància per a cicloturistes que passa per la província de Girona i que permet recórrer 5.888 quilòmetres, anant des de Cadis fins a Xipre.
La Fira de Mostres de Girona es va moure per a una vida saludable
Dipsalut ha avaluat durant el 2015 la qualitat higiènica i sanitària de 272 sorreres infantils de 98 municipis de les comarques de Girona que havien demanat el Programa de Suport a la Gestió de la Salubritat de les Sorreres Infantils. La majoria dels equipaments analitzats, un total de 192, es trobaven en escoles i llars d’infants; la resta eren sorreres urbanes ubicades en places i parcs infantils dels carrers dels municipis gironins.
La majoria dels equipaments analitzats estaven en perfecte estat. Només s’ha detectat contaminació micro-biològica en una vuitantena de sorreres, en què s’ha re-comanat canviar la sorra. El 90 % dels equipaments que han seguit aquesta mesura correctora han aconseguit so-lucionar el problema.
El Programa de Suport a la Gestió de la Salubritat de les Sorreres Infantils de Dipsalut ofereix inspeccions sobre el terreny, presa de mostres i un pla de control analític amb el qual es comprova si la sorra té bacteris o paràsits. També inclou una avaluació de les condicions de seguretat de la zona per determinar si cal fer alguna correcció.
Dipsalut ha avaluat la qualitat higiènica i sanitària de les sorreres d’un centenar de municipis de les comarques gironines
Un tècnic recull mostres en una sorrera infantil de les comarques de Girona.
Utilitzes les dutxes d’algun equipament esportiu?Saps que tens drets i deures?Tens el dret que estiguin desinfectades i que s’hi facin controls analítics per assegurar que estan lliures del bacteri de la legionel·la.Tens el deure d’advertir els responsables de l’equipament si trobes les dutxes brutes, amb calç o amb desperfectes.
Treballem per al control de les instal·lacions amb risc de legionel·la.Protegim la teva salut
Protecció de la salut
El Butlletí de Dipsalut
6
Notícies
Dipsalut aposta per la formació, i per això ofereix múl-tiples propostes tant de l’àmbit de la protecció com de la promoció de la salut. Durant l’any 2015, prop de 600 persones han rebut formació gràcies als cursos que or-ganitza. Aquesta xifra suposa un important increment respecte al 2014, quan van passar per les aules de Dip-salut un total de 466 persones.
L’oferta formativa de Dipsalut és variada: inclou cur-sos per aprendre a gestionar i controlar la salubritat de les instal·lacions d’alt i baix risc de transmissió de la legionel·losi; per gestionar els abastaments d’aigua de consum humà i les piscines d’ús públic; per garantir la seguretat alimentària, i també cursos sobre l’ús dels desfibril·ladors externs automàtics, entre d’altres.
A més, Dipsalut impulsa la formació i l’atenció psico-lògica per a professionals de les emergències: enguany l’oferta formativa ha tornat a incloure el curs a distàn-cia de primers auxilis psicològics per a integrants dels equips d’intervenció, i el curs d’autoprotecció psicològi-ca i tècniques de destraumatització per a professionals dels equips d’emergència.
Les novetatsEl 2015 Dipsalut ha inclòs novetats en la seva proposta formativa, com ara un curs de marxa nòrdica adreçat als dinamitzadors de les Xarxes d’Itineraris Saluda-bles i un curs d’intervenció psicològica d’urgència per
Dipsalut forma prop de 600 persones durant l’any 2015
a víctimes de violència sexual adreçat a professionals de l’àmbit de la seguretat pública, la sanitat, els serveis socials i la docència, amb l’objectiu de donar-los pautes i eines específiques per intervenir en situacions de crisi, ja que són col·lectius que podrien trobar-se amb situa-cions de violència sexual.
Participants en el primer curs de marxa nòrdica.
Un alumne del curs de formació continuada per a l’ús del DEA.
El Butlletí de Dipsalut
7
Notícies
Promoure les habilitats per a la vida i els hàbits saluda-bles i treballar el sentit de la coherència entre els joves són alguns dels objectius del programa VIP Jove de Salt, que intenta aconseguir els seus propòsits amb una me-todologia innovadora: un carnet exclusiu. Aquest progra-ma, nascut a Salt el 2007, ofereix a tots els participants un carnet que els permet intervenir en els tallers que s’organitzen de manera periòdica durant tot el curs es-colar i participar en propostes lúdiques. Dipsalut dóna suport a aquesta iniciativa, que mitjançant tallers treballa les habilitats per a la vida i el sentit de la coherència, que consisteix a ajudar les persones a trobar sentit a la seva vida, trobar eines per gestionar-la i entendre el món.
El projecte es divideix en tres nivells: VIP 1, VIP 2 i VIP Premium. El VIP Jove 1 ofereix als joves un total de vuit tallers sobre salut. Aquesta proposta educativa té lloc un cop al mes a l’Estació Jove de Salt i tracta temes molt diversos, com ara la cuina saludable o la sexualitat.
El VIP Jove 2 ofereix l’oportunitat de tractar d’una mane-ra més detallada algun dels temes tractats en el VIP Jove 1. En aquests tallers, que s’organitzen cada quinze dies, un agent de salut ajuda els joves a buscar informació i apro-fundeix en els temes que més interessin als participants.
Ajudar la comunitatEl VIP Premium és l’última proposta que ofereix aquesta iniciativa. S’adreça als joves que ja han participat en el VIP Jove 1 i el VIP Jove 2. La Fatu, la Nadine i l’Omar són alguns dels joves que enguany formen part de l’equip VIP
El programa Vip Jove de Salt promou les habilitats per a la vida i la salut amb un carnet exclusiu per als participants
Nois i noies debaten quin servei podrien fer per ajudar els seus veïns de Salt.
Dues noies treballant en el marc del VIP Premium.
Premium. Cada dijous a la tarda acudeixen puntuals a la seva cita amb aquest projecte, a les instal·lacions del Satèl·lit de Salt. Amb l’ajuda d’un agent de salut, discu-teixen sobre les necessitats del seu poble i reflexionen en veu alta per intentar ajudar els seus conciutadans. Cada any els joves del VIP Premium fan algun servei com a voluntaris que repercuteix en el municipi de Salt.
El Butlletí de Dipsalut
L’anàlisi
Dipsalut ha ofert el 2015 un total de 22 programes per ajudar els municipis de la demarcació de Girona a des-envolupar idòniament les seves competències en salut pública i procurar una qualitat de vida millor als veïns i veïnes de la demarcació. Durant l’últim any s’ha registrat un increment de les sol·licituds en la majoria dels pro-grames que s’ofereixen. El 2015, per exemple, el Pro-grama de Suport a la Gestió i Control de la Salubritat de les Instal·lacions d’Alt Risc per a la Transmissió de Legionel·losi s’ha implementat a 107 municipis —tres més que el 2014—. En total, s’han controlat 271 equipa-ments i s’ha detectat presència de legionel·la en el 9,59 % (dades a 21 de novembre de 2015). En totes aquestes instal·lacions s’han pres les mesures de control neces-sàries per eradicar la legionel·la.
Un altre dels programes que ha experimentat un incre-ment de la demanda durant el 2015 ha estat el Progra-ma de Suport Econòmic a les Actuacions per a la Lluita i Control Integrat de Plagues Urbanes. Durant l’últim any, 148 municipis de la demarcació de Girona han rebut su-
Creix la demanda dels programes que ofereix Dipsalut durant l’any 2015
8
port econòmic per actuar contra les plagues, una xifra que representa un increment del 4,2 % respecte al 2014 i una alça del 25 % si es compara amb l’any 2011.
Més xifresPel que fa a l’àrea de Promoció de la Salut, durant el curs 2015-2016 el programa «Sigues tu: eines i actius per a la salut» ha arribat a 20.000 alumnes de primària i se-cundària de 156 centres educatius gironins. Aquesta xifra suposa un increment respecte al curs passat, en què hi van participar 11.949 escolars. L’objectiu d’aquest pro-grama —que facilita l’aprenentatge de les deu habilitats bàsiques per a la vida i promou estils de vida saludables entre els nens i nenes de la demarcació— és arribar a la meitat de la població escolar al final d’aquesta legislatura.
Durant el 2015 també s’ha incrementat el nombre d’activacions del Programa de Suport i Atenció Psicolò-gica en Situacions d’Emergència al Municipi. Fins al 14 de desembre, s’ha activat en 21 ocasions i s’ha atès un total de 99 persones.
Una alumna de l’Escola Sant Gregori treballa les habilitats per a la vida gràcies al programa «Sigues tu: eines i actius per a la salut».
Cada cop més ajuntaments de la demarcació de Girona sol·liciten els serveis de Dipsalut per desenvolupar les seves competències en salut pública i procurar una qualitat de vida millor als veïns i veïnes de la demarcació.
9
Consideres que el programa «Sigues tu» t’ha ajudat a treballar les habilitats per a la vida a l’aula?
Sílvia Pous i Ángela Castaño, professores de l’Institut de Maçanet de la Selva.El programa «Sigues tu» ens està ajudant molt perquè ofereix una estructura molt funcional que ajuda a clarificar els objectius del professorat des d’un enfocament molt humanista, idoni per treballar els valors i les actituds. La proposta didàctica pot resultar molt significativa per a l’alumnat, ja que es basa en l’experimentació i la reflexió de temes molt propers en el seu dia a dia. Pensem que el millor del programa és que s’assenta sobre una estructura teòrica molt útil que serveix de full de ruta per al professorat. Tant les habilitats per a la vida com els continguts que es treballen estan ben escollits: són els pilars amb què es desenvolupen les competències personals i d’interacció amb el món.
Lourdes Marcos Buján, mestra de primària i directora de l’Escola Manuel de Pedrolo de Biure d’Empordà.
Josep Santiago, mestre de primària de l’Escola La Farga de Salt.
Fa més de deu anys que la Comissió de Salut de la nostra Zona Escolar Rural (Les Salines) treballa per conscienciar de la importància de l’actitud dels mestres (autoconeixement, autoestima, gestió de les emocions...). Continuant amb aquesta línia, el programa «Sigues tu» està ajudant, i molt, a fer un treball conjunt de claustre sobre les habilitats per a la vida: ens ajuda a conèixer-les, a adonar-nos del grau en què les desenvolupem, a descobrir els punts forts de cadascú... El programa, a més, ajuda a desenvolupar una programació comuna per treballar aquestes habilitats a l’aula. Com a possible millora, proporcionaria més propostes de treball amb materials diferents, com per exemple els que s’estan donant als cursos. També estaria bé continuar la formació amb els pares fent una reunió anual. Tot i que això també podria anar a càrrec dels tutors i les escoles, podria ser interessant que els professionals del programa fessin aquest «manteniment».
Crec que el programa ajuda a implementar un treball d’habilitats per a la vida a l’aula, ja que a partir d’uns personatges amb els quals els alumnes s’identifiquen o relacionen amb coneguts seus, es treballa tota una sèrie de temes (assertivitat, empatia, presa de decisions, autoconeixement...) que reforcen la seva autoestima i el fet de formar part d’un grup. És un treball que ajuda a complementar el treball que ja s’està fent a l’aula en relació als alumnes i al grup: tutories individuals i grupals, dinàmiques de grup, etc. També m’agrada com es presenten els temes -que es treballen a l’aula a través d’uns cromos- perquè permeten establir un diàleg i conèixer-se millor a un mateix i a la resta de companys. El paper del mestre és només de guia, els protagonistes en tot moment són els alumnes.
L’opinió del municipi
El Butlletí de Dipsalut
Al detall
El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a la demarcació de Girona el 2008. Set anys després, aquest insecte invasor ja s’ha estès almenys al 60 % dels municipis gironins. Segons dades del Programa de Vigi-lància del Mosquit Tigre —que desenvolupen Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter—, durant els últims mesos s’ha detectat la implantació de l’espècie en 23 municipis gironins per primer cop. Aquesta xifra se suma als 111 municipis on ja s’havia detectat entre el 2008 i el 2014. En total, doncs, l’espècie invasora ja s’ha establert, com a mínim, en 134 poblacions gironines, xifres que confirmen que l’expansió de l’insecte continua.
L’ajuda ciutadana és clau per combatre el mosquit tigre, que ja s’ha establert al 60 % dels municipis gironins
La prevenció és una de les principals eines per frenar aquesta tendència i combatre la propagació del mosquit tigre, una mesura en què és clau la col·laboració ciuta-dana, ja que es calcula que més del 80 % dels espais on pot criar l’insecte són privats. Evitar l’aigua estanca-da, tapar bidons i dipòsits o treure els plats de sota els testos són algunes de les recomanacions per frenar la propagació del mosquit tigre, vector de malalties com el dengue i el chikungunya.
Per incrementar la conscienciació dels ciutadans i aconseguir que es responsabilitzin d’evitar que el mos-quit tigre criï a casa seva, es porten a terme diverses ac-tuacions. Una és el Projecte Educatiu per a la Vigilància,
10Imatge d’una intervenció per controlar la població de larves i de mosquits adults en espais públics.
Durant el 2015, un total de 23 municipis de la demarcació de Girona han confirmat per primer cop que el mosquit tigre s’ha establert al seu terme municipal. Aquesta xifra eleva fins a 134 el nombre de municipis gironins on s’ha corroborat la presència d’aquesta espècie invasora. La prevenció continua sent una de les principals eines per combatre la propagació del mosquit tigre, vector de malalties com el dengue i el chikungunya.
134 municipisde la demarcació de Girona han confirmat l’establiment del mosquit tigre el 2015
149 demandes ateses pel programa durant l’última temporada
El Butlletí de Dipsalut
Al detall
11
Seguiment i Control del Mosquit Tigre, que ja ha arribat a més de 38.000 alumnes de la demarcació de Giro-na des que es va posar en marxa el curs 2009-2010. Aquesta iniciativa ensenya als més petits les estratègies per combatre l’insecte i els converteix en importants aliats en la lluita contra aquesta espècie invasora.
Paral·lelament, cada any s’organitza una campanya informativa per explicar als ciutadans quines estratè-gies han d’aplicar a casa seva per frenar la propagació del mosquit. Aquesta tasca informativa es desenvolupa amb un estand itinerant que recorre diversos punts de la
geografia gironina, en el qual es poden observar larves de mosquit tigre i exemplars adults, així com exemples de possibles punts de cria. Els tècnics, a més, resolen tots els dubtes dels ciutadans sobre l’insecte.
Ordenances municipalsCada vegada més ajuntaments gironins tenen una or-denança que impulsa el compliment de les recomana-cions per combatre el mosquit tigre. En aquests mo-ments, 23 poblacions de la demarcació de Girona ja tenen una ordenança específica, que ajuda a solucionar les problemàtiques recurrents de les parcel·les en què s’acumulen objectes que afavoreixen la proliferació dels mosquits, un problema que afecta molts veïns i que no se soluciona tot i les recomanacions fetes. Així mateix, l’ordenança també és útil per als casos de les finques abandonades o embargades per bancs, en què ningú no es fa responsable del manteniment.
A més de les campanyes de conscienciació, Dipsa-lut, el Servei de Control de Mosquits i els ajuntaments gironins duen a terme accions per controlar el mosquit tigre als espais públics. El programa aplicat el 2015 a la demarcació de Girona va arrencar a principis de juny i es va allargar fins a finals d’octubre, cinc mesos en què es van mantenir contactes per desenvolupar les dife-rents actuacions del Programa de Vigilància i Control en 111 municipis de la demarcació. Una de les tasques va ser l’atenció de les queixes: de manera coordinada amb els municipis, es van gestionar perquè es donés una resposta ràpida a les necessitats del ciutadà. En total, durant el 2015 s’han atès 149 queixes.
Intervenció en un cementiri per evitar la proliferació del mosquit tigre.
Creixen els controls als cementiris de la demarcació als quals s’apliquen mesures per combatre l’insecte invasorEls cementiris són un dels focus del mosquit tigre, que diposita els ous en gerros i altres recipients on s’acumula aigua estancada. Per combatre aquesta espècie invasora, el Programa de Gestió dels Riscos Derivats de la Presència del Mosquit Tigre vigila i controla els cementiris dels municipis de la demarcació de Girona amb presència estable del mosquit tigre. Durant la temporada 2015, s’han visitat 98 cementiris de 88 pobles gironins.
Aquesta tasca vol, d’una banda, sensibilitzar la població de la necessitat d’aplicar mesures de prevenció per evitar la proliferació del mosquit tigre als cementiris, i, de l’altra, mantenir controlats els cementiris i evitar així que durant la temporada de cria de l’insecte els mosquits causin molèsties a la població. Durant la prospecció, s’avaluen les problemàtiques que presenten els cementiris i es posen en pràctica les mesures de prevenció necessàries, com ara capgirar objectes buits.
Dipsalut impulsa la sensibilització i la informació dels ciutadans i reforça la participació de l’ajuntament en la lluita contra la població larvària del mosquit tigre
El Butlletí de Dipsalut
El reportatge
12
No tenir feina s’ha convertit en un dels principals proble-mes de la salut pública. Per fer front a aquesta proble-màtica, el 2014 Dipsalut va incloure una línia d’ocupació remunerada en el programa Salut i Crisi, amb el qual l’organisme treballa per pal·liar els efectes de la crisi econòmica sobre la salut de les persones. Gràcies a aquesta iniciativa, 78 persones han aconse-guit trobar feina durant la primera convocatòria d’aquesta línia d’ocupació (2014-2015), que ha disposat d’una par-tida de prop de 500.000 euros. Es preveu que amb la segona convocatòria (2015-2016), que tindrà una partida d’1,15 milions d’euros, 181 persones aconseguiran un contracte laboral. La línia d’ocupació remunerada de Salut i Crisi s’adreça a persones aturades de llarga durada, especialment les afectades per l’impacte de la crisi econòmica. Es posa especial èmfasi en les persones de més de trenta anys amb fills, i en les unitats de convivència que no perceben
ingressos o que tenen uns ingressos inferiors al salari mí-nim interprofessional. Els contractes als quals accedei-xen aquests treballadors, majoritàriament desocupats, són d’entre tres i sis mesos, i serveixen per ajudar-los a entrar en el món laboral.
Més iniciativesA més de l’ocupació, Salut i Crisi treballa per atendre al-tres necessitats bàsiques de la població. Per aconseguir-ho, dóna suport a totes les iniciatives del territori que ofereixen una resposta coordinada a l’impacte de la crisi econòmica en la salut de les persones. Una de les ini-ciatives que rep el suport de Dipsalut són els tallers de costura que organitza Càritas.
Cosir un botó, canviar una cremallera, transformar una samarreta o posar una genollera són tasques de costura que moltes persones no saben fer i que en temps de crisi s’han convertit en imprescindibles. En els
Setanta-vuit persones troben feina durant el període 2014-2015 gràcies al programa Salut i Crisi La línia d’ocupació remunerada va néixer el 2014 per respondre a les demandes del territori, que sol·licitava nous instruments per fomentar l’ocupació entre les persones afectades per la crisi a les comarques de Girona. Dipsalut ja ha destinat 1,6 milions d’euros a aquesta línia del programa Salut i Crisi, que també treballa per atendre altres necessitats bàsiques de la població, com ara l’habitatge o l’alimentació.
Imatge d’un taller per aprendre a llegir la documentació domiciliària celebrat el novembre passat a Riells i Viabrea.
El Butlletí de Dipsalut
13
El reportatge
últims anys, aprendre a usar el fil i l’agulla s’ha consoli-dat com una de les fórmules més usades en l’economia domèstica per plantar cara a l’actual situació econòmi-ca i allargar la vida útil de la roba. Càritas ho sap, i per això organitza diversos tallers en què ensenya a treure el màxim rendiment a la confecció, una formació que s’adreça principalment a les persones que assisteixen als serveis socials, i que a més és una bona oportunitat per potenciar les capacitats personals mentre s’afronta l’actual situació econòmica.
Una altra de les iniciatives que rep el suport de Salut i Crisi és el taller que ajuda a estalviar amb els rebuts: es tracta d’una formació de nou hores, distribuïda en diverses jornades, que ensenya a llegir la documentació domiciliària i, així, a entendre els rebuts i descobrir si es pot estalviar amb les quotes que es paguen a les com-panyies de l’aigua o el gas. I és que entendre un rebut no és una tasca senzilla, però aconseguir-ho pot signi-ficar un gran estalvi. «Es poden arribar a estalviar uns
500 o 600 euros cada any entre l’alimentació, l’energia i l’acolliment a alguna bonificació social», explica la Maria Dolors, formadora del taller que va tenir lloc el novembre a Riells i Viabrea.
«Hi ha persones que viuen soles, cuinen amb gas i ni tan sols tenen forn però tenen contractada una po-tència de 9,6 kW. Un cop revisada la factura, passen de pagar una quota fixa de més de seixanta euros a una altra de poc més de vint», comenta la Maria Dolors, que afegeix que molta gent desconeix que es pot acollir als descomptes socials, que suposen un gran estalvi.
Més iniciativesL’alimentació és una de les despeses més importants en l’economia familiar. Per això, conèixer trucs per es-talviar a la cuina és clau en temps de crisi. La Mireia i la Letícia ho saben, i per això han participat en un dels tallers de cuina que s’han organitzat durant el 2015, on han après a maximitzar els aliments que reben del banc dels aliments. «Hem après a preparar llenties d’una manera molt ràpida sense gastar aigua ni llum. Posem una mica d’all i julivert als llegums i els nens fins i tot es pensen que mengen carn», expliquen. El truc consisteix a deixar germinar les llenties posant-les 24 hores en re-mull, escórrer-les i deixar-les reposar un altre dia abans de menjar-les. Els participants en aquestes formacions no només aprenen a preparar receptes econòmiques, sinó que adquireixen coneixements bàsics d’higiene alimentària. Aquests tallers per aprendre a cuinar menús saludables a baix cost també han rebut el suport econòmic de Sa-lut i Crisi.
Imatge d’un taller de costura organitzat a Llagostera.
Dipsalut ja ha destinat més d’1,6 milions d’euros a la línia d’ocupació remunerada del programa Salut i Crisi
El Butlletí de Dipsalut
14
Consells saludables
Els joves passen cada vegada més temps davant les pantalles; creixen rodejats de les noves tecnologies. El mòbil, la tauleta o l’ordinador donen accés a la informació, però un mal ús d’aquestes eines pot causar molts problemes físics i mentals.
Internet és una via d’entrada gairebé infinita a informacions de tot tipus. N’hi ha que són rigoroses i fiables, però d’altres no ho són gens, i els joves no saben discernir entre la informació fiable i la qüestionable, i moltes vegades en fan una lectura superficial. D’altra banda, la xarxa ha esdevingut un element de socialització del coneixement: abans la informació especialitzada no sortia d’un cercle reduït de persones, però ara està oberta a tothom.
Pautes perquè els joves facin un bon ús de les noves tecnologies
Per tot això, s’ha creat el projecte «Reiniciem-nos. Per un bon ús de les pantalles i les aplicacions 2.0», que ajuda a treure el màxim profit de les noves tecnologies i proposa guies i pautes a mares, pares i familiars sobre l’ús de les tecnologies entre els joves.
Les recomanacions
1. Les noves tecnologies ajuden a cercar i gestionar informació i a utilitzar diverses eines i aplicacions alhora, però se n’ha de fer un bon ús. Si no, tenen efectes negatius: hi ha estudis que mostren que poden afectar la memòria, l’atenció i algunes capacitats intel·lectuals, i, amb el temps, els joves poden tenir problemes de desenvolupament psicològic. Així mateix, enganxar-se a les pantalles, juntament amb tenir una mala alimentació i fer una vida sedentària, pot provocar sobrepès.
2. S’ha d’establir un horari d’ús dels telèfons i les tauletes, que s’ha de compaginar amb la pràctica d’esport, l’estudi, els jocs o la lectura. Un ús excessiu de les noves tecnologies pot generar problemes de relació, aïllament o baixa autoestima.
3. No s’han de proporcionar dades personals o imatges compromeses a un desconegut, ja que les podria utilitzar per fer xantatge o assetjament virtual. A més, els joves no acostumen a ser conscients que una persona els pot estar robant dades per crear una identitat falsa.
4. Els pares han d’ensenyar els fills a utilitzar les noves tecnologies de la manera adequada i en el moment adient, i han d’alertar dels problemes que comporta fer-ne un mal ús. No les han de prohibir, perquè això podria comportar un problema per al desenvolupament de l’adolescent, sinó que han d’educar donant exemple. Els joves han d’anar adquirint la mirada crítica dels adults per afavorir la presa de decisions.
5. El control malaltís pot crear problemes. S’han de vigilar les facilitats de les noves tecnologies d’aportar dades sobre ubicació i de llegir missatges personals d’altres persones. La privacitat és el més important. Un mal ús pot comportar assetjament psicològic o maltractament.
6. S’han de vigilar les comunicacions virtuals. Poder relacionar-se de manera immediata i des de tot arreu fa que les noves tecnologies siguin eines útils i atractives per a petits i grans, però també faciliten l’entrada de persones amb males intencions, les actituds violentes, la distorsió de les comunicacions i els excessius controls de la parella o dels pares.
Una jove consulta el seu telèfon mòbil.
El Butlletí de Dipsalut
15
Món Dipsalut
Un arbre dels desitjos ajuda a regalar somriures amb XaropClownRegalar somriures amb XaropClown ha estat un dels objectius d’una acció solidària que s’ha dut a terme durant les festes nadalenques a Dipsalut. Durant diverses setmanes, l’entrada de l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ha tingut un convidat molt especial: un arbre dels desitjos on tothom podia penjar una bola i, fins i tot, escriure un desig. Es tractava d’una acció solidària, ja que per adquirir aquest element decoratiu típicament nadalenc s’havia de fer un donatiu destinat a XaropClown.
Aquesta associació de pallassos treballa a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta per alleujar l’estada d’infants i joves, i intervé en centres sociosanitaris, on porta a terme activitats destinades a persones amb malalties mentals.
Tots els diners recollits serviran, doncs, per regalar somriures i fer arribar el sentit de l’humor a entorns d’estrès provocat per malalties, i contribuir així a relaxar l’ambient hospitalari i millorar l’eficàcia dels tractaments.
Acord preliminar amb l’Agència de Salut Pública per impulsar la salut en totes les polítiquesA finals de desembre va tenir lloc una trobada entre re-presentants de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i Dipsalut, que va servir per tancar un acord preliminar per impulsar la salut en totes les polítiques.
El nou secretari de Salut Pública del Departament de Sa-lut, Joan Puigdollers, va explicar als representants de Dip-salut que un dels reptes que l’Agència es planteja per als pròxims mesos és implementar en el món local el Pla inter-departamental de salut pública, mitjançant les diputacions.
Aquest Pla defensa que la salut està influenciada per nombrosos determinants, molts dels quals estan fora del sistema sanitari. Aquesta visió, que aposta per implemen-tar la salut en totes les polítiques, s’alinea amb l’estratègia de Dipsalut i amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut d’impulsar la salut des de tots els àm-bits d’acció de les administracions públiques i la societat.
Durant la reunió es van valorar les diferents línies de col·laboració perquè la salut en totes les polítiques es con-solidi. Cada dia està més estesa la importància que tenen per a la salut de les persones les accions que estan fora del sistema sanitari, com ara la millora de les condicions de vida, de treball o d’habitatge.
Trobareu tota la informació, fotografies, vídeos i documents al web de Dipsalut: www.dipsalut.cat
Us demanem que ens comuniqueu els vostres dubtes, queixes, propostes o suggeriments per tal que puguem anar millorant. Podeu fer-ho al correu [email protected] o al telèfon 972 41 47 20.
Dipsalut participa en el Congrés Internacional de Promoció de la SalutEls dies 25, 26 i 27 de novembre Dipsalut va participar com a organització invitada en el 3r Congrés Interna-cional de Promoció de la Salut de la Universitat Autò-noma de Bucaramanga, a Colòmbia.
En el Congrés es van compartir diferents mirades i estratègies per fer efectiu el Principi de salut en totes les polítiques que actualment impulsa l’Organització Mundial de la Salut.
El Principi es basa en quatre eixos: la identificació i mesura de les desigualtats socials d’un territori com a causa de les desigualtats en salut; la intersectorialitat com a factor clau per implicar tots els actors en la mi-llora de la salut de la població; l’avaluació de l’impacte de les polítiques públiques en la salut, i l’equitat com a principi rector del disseny i la implementació de les polítiques públiques.
Un detall de l’arbre dels desitjos que forma part d’un projecte solidari que ha permès recaptar fons per l’associació XaropClown.
Vas ser una de les primeres persones que va trepitjar Dipsalut. Com ho recordes?
Vaig començar a treballar a Dipsalut l’octubre del 2008. En aquell moment Dipsalut començava a dissenyar la seva estructura interna. El que més em va sobtar va ser que era un organisme nou que tenia el repte de donar servei a tots els municipis de les comarques de Girona. Era un projecte molt engrescador perquè pretenia portar serveis al territori d’una manera nova.
Has viscut el passat i formes part del present de l’organisme. Què ha canviat en aquests anys?
Quan vaig començar érem tres treballadors i avui en som més d’una trentena. Això reflecteix proporcionalment el volum de serveis que oferíem el primer dia i els que proporcionem ara. Durant tots aquests anys, els ajuntaments han anat coneixent cada cop més quins són els serveis que dóna Dipsalut i els han demanat cada any més. Això ha fet que l’equip hagi hagut de créixer. Inicialment els programes es feien des del vessant teòric. Amb el pas dels anys, i gràcies a la informació que hem anat recollint, els hem pogut anar millorant.
Com és el dia a dia del cap de l’Àrea de Protecció de la Salut?
És com el de qualsevol treballador. Quan arribo el primer que faig és consultar el correu electrònic per veure si hi ha qualsevol assumpte urgent. A partir d’aquí, depèn molt de l’època de l’any en la qual ens trobem. Durant l’època de les contractacions, estem en processos molt complexos i estressants que m’ocupen força part del temps. També fem les reunions d’àrea, coordino la planificació, etc.
Vas començar l’aventura a Dipsalut fa set anys i escaig. Quins són els principals èxits de l’àrea que dirigeixes?
Quan va començar Dipsalut, les competències municipals en protecció de la salut al territori s’assolien amb uns mínims, atès que els municipis són molt petits i tècnicament molts no tenen aquesta capacitat. El gran objectiu assolit amb Dipsalut és que avui al territori ja hi ha una transferència tècnica i un acompanyament que fan que un gran percentatge d’aquestes competències estiguin resoltes.
Xavier del Acebo, cap de l’Àrea de Protecció de la Salut
«Haurem de saber afrontar els nous reptes per a la salut»Legionel·losi, controls analítics i plagues urbanes són termes que formen part del lèxic diari d’en Xavier, cap de l’Àrea de Protecció de la Salut, que pot presumir de ser un dels integrants més veterans de Dipsalut. Hi va arribar l’octubre del 2008, quan l’organisme tot just començava a caminar. «Érem només tres treballadors», recorda. Set anys després, fa un balanç molt positiu de la trajectòria de l’organisme i té molt clar que un dels objectius del futur serà afrontar els nous reptes per a la salut. Fora de la feina, a en Xavier li agrada gaudir de la família i practicar la seva gran afició: observar els ocells.
Quin és el principal repte de futur de la teva àrea?
El nostre principal desafiament serà afrontar els nous reptes per a la salut. Haurem de ser capaços d’enfocar l’àrea d’acord amb les noves estratègies polítiques de la «salut en totes les polítiques». Un altre dels reptes serà saber dissenyar a temps els serveis que puguin necessitar els ajuntaments davant dels riscos emergents per a la salut. Un exemple el trobem en el mosquit tigre: quan Dipsalut va començar, es tractava d’un insecte que picava, però avui en dia és un vector de malalties. Això ha fet que les estratègies dels primers programes de control del mosquit tigre avui no tinguin sentit; en tenen unes altres estratègies.
Imaginem que tens una bola de vidre per predir el futur. Com serà l’Organisme d’aquí a cinc anys?
D’aquí a cinc anys, crec que Dipsalut haurà ampliat el seu ventall de serveis cap a altres sectors que potser en aquests moments no vinculem directament amb la salut, com ara els serveis socials o altres riscos per a la salut, com poden ser el soroll o la contaminació acústica. Crec que ampliarem l’oferta de serveis cap a aquesta banda. També auguro que els tràmits administratius amb els ajuntaments se simplificaran enormement.
Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?
El que més m’agrada és treballar en un organisme que et permet millorar professionalment i que et dóna moltes oportunitats per millorar els serveis que ofereixes. No és un òrgan encotillat. Això et dóna una certa seguretat sobre el que estàs fent i et permet saber que, si una cosa s’ha de reorientar, tens l’oportunitat de fer-ho. D’altra banda, trobo a faltar sortir més al territori i no estar-me tot el dia a l’oficina. Aquest és un dels meus objectius personals.
Controls analítics, plagues, mosquits, sorreres, piscines, legionel·losi... Què fas per desconnectar de la feina?
M’agrada dedicar el temps lliure a la família i a una de les meves grans aficions: observar els ocells. M’agrada agafar uns prismàtics i anar a zones on hi hagi una gran densitat d’ocells, com ara els Aiguamolls de l’Empordà o l’estany de Sils, per poder-los contemplar.
Posem el focus sobre...ElButlletídeDipsalut
