Saltó Navarro, Olga. PAC4

El trastorn semanticopragmàtic en la població infantil: El trastorn semanticopragmàtic en la població infantil: El trastorn semanticopragmàtic en la població infantil: El trastorn semanticopragmàtic en la població infantil:

autismeautismeautismeautisme i trastorn lingüístici trastorn lingüístici trastorn lingüístici trastorn lingüístic....

Olga Saltó NavarroOlga Saltó NavarroOlga Saltó NavarroOlga Saltó Navarro

Departament de Psicologia del Llenguatge, Universitat Oberta de Catalunya

______________________________________________________________________

ResumResumResumResum. Els nens amb el trastorn semanticopragmàtic presenten alteracions lligades a l’espectre autista donada la relació entre la pragmàtica i l’ús social del llenguatge. L’estudi de Bartak, Rutter i Cox al 1975 van determinar que alguns nens poden mostrar trastorns del llenguatge sense ser autistes però si hi ha una alta relació entre el trastorn semanticopragmàtic i l’autisme. Objectiu: en aquest estudi experimental hem decidit determinar la relació qualitativa entre el trastorn semanticopragmàtic i el TEA entre dues mostres de població. Participants i mètode: hi haurà un estudi individual amb nens amb autisme i nens amb trastorns de llenguatge. Mitjançant el registre i la observació es vol demostrar el alt grau de relació dimensional del llenguatge amb els trastorn d’autisme i lingüístics i trobar les diferències clau que indiquen un trastorn de llenguatge específic i un trastorn d’espectre autista. Resultats: han d’indicar que el trastorn semanticopragmàtic té una alta incidència en casos d’autisme i ha de ser considerat a l’hora de diagnosticar el trastorn d’espectre autista. Conclusions: Les troballes han demostrat que existeix una alta relació entre els infants diagnosticats d’espectre autista i els trastorns semanticopragmàtics.

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Al 1965, Kanner va definir l’autisme com la capacitat de relacionar-se amb la gent i que implicava un fracàs en el desenvolupament del llenguatge. Mostrava com a característiques essencials un dèficit de interacció social, un empitjorament de habilitats lingüístiques i autolesions. Rutter va afegir al 1978 que el desenvolupament social estava deteriorat però no era equivalent al desenvolupament intel·lectual, sinó que únicament es centrava en un retard del llenguatge. La prova per a Rutter per a descartar autisme era que entre els 5 i 6 anys, la ecolàlia desapareix i hi ha un aprenentatge en l’ús dels pronoms, així mateix el llenguatge es més comunicatiu ja que s’estableix una relació pregunta-resposta i es guia d’aquests ítems per a indicar algun trastorn de llenguatge i/o de TEA. Per a identificar un cas de autisme, hi ha diferents proves:

• M-CHAT: Modified checklist for autism in toddlers. Aplicable en edat entre 16 I 30 mesos.

• AOSI: Autism observation scale for infants

• CAST: childhood autism spectrum test, per a nens entre 4 i 6 anys.

• ADI-R: autism diagnostic interview-revised

• ADOS: autism diagnostic observation schedule

Saltó Navarro, Olga. PAC4

Es necessari el diagnòstic diferencial amb retard mental, trastorns del desenvolupament del llenguatge, problemes aprenentatge en llenguatge, trastorn d’audició, sdme Ladau-Kleffner, sdme Rett, ansietat i TOC. Vegem els ítems per a TEA del DSM:

DSMIV-TR per a TEA Taula II Taula III

• Retràs o absència total del desenvolupament del llenguatge oral.

• En subjectes amb parla adequada, alteració per a iniciar o mantenir conversa amb altres.

• Utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge.

• Manifestacions clíniques: la en la comunicació verbal alguns pateixen retards generalitzats: ecolàlia, confusió de pronoms personals (indicar la primera persona en tercera o segona), repetició de oracions, anormalitats de prosòdia, llenguatge estereotipat.

Els diferents tipus de autisme a tenir en compte per a l’experiment son:

Sdme RETTSdme RETTSdme RETTSdme RETT

• Greu i progressiu • Escassa habilitat lingüística • Retard mental • Escassa independència

Sdme ASPERGERSdme ASPERGERSdme ASPERGERSdme ASPERGER

• Lleu • Falta empatia • Incapacitat de relació amb l’entorn

Trastorn de DESINTEGRACIÓ INFANTILTrastorn de DESINTEGRACIÓ INFANTILTrastorn de DESINTEGRACIÓ INFANTILTrastorn de DESINTEGRACIÓ INFANTIL

• Greu • Deteriorament de totes les habilitats • Falta de contacte i comunicació

TrastornTrastornTrastornTrastorn GENERAL DE GENERAL DE GENERAL DE GENERAL DE DESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENT

• Lleu • Dificultat d’habilitats socials i

lingüístiques

La detecció de trastorns del llenguatge en la infància, es essencial per a poder intervenir. Tot i així cal distingir entre els trastorns congènits i els trastorns adquirits, ja que els símptomes i l’evolució varien en dimensions i nivells. D’entre tots els processos lingüístics, el trastorn semanticopragmàtic es el que s’associa més al trastorn d’espectre autista, ja que té a veure amb el llenguatge en la seva relació amb tercers i l’entorn a l’hora de comunicar-se. La pragmàtica fa un ús social del llenguatge per expressar-nos i interaccionar, fet que es observable i que qualsevol alteració es veu manifesta en la conducta del nen. Neurològicament, la pragmàtica està localitzada en els dos hemisferis i d’aquest estudi es conclou que el trastorn pragmàtic sigui observable en autistes, trastorn el qual comporta lesions funcionals en els dos hemisferis. Naturalment, hi ha altres trastorns associats al TSP: Sdme Williams i la hidrocefàlia. Bishop i Rosenblom (1987) van descriure el trastorn semanticopragmàtic i afirmen que el seu desenvolupament es més tardà que altres tipus de llenguatge, però que amb el temps es torna fluid, complexe i d’articulació clara.

L’estudi de Wetherby afirma que els nens amb més alt grau de retard lingüístic presenten major debilitat en la comunicació verbal i que els nens amb TEA en la resta: gestual, senyals socials i

Saltó Navarro, Olga. PAC4

afectiva i conducta simbòlica. Però hem de tenir en compte que no existeix cap símptoma lingüístic específic que sigui patognomònic i exclusiu de l’autisme (Belinchón, 2008)

Hem de tenir en compte les característiques de les dimensions, tan de comprensió i de expressió en TEA i en TL.

Dimensió de comprensió del llenguatgeDimensió de comprensió del llenguatgeDimensió de comprensió del llenguatgeDimensió de comprensió del llenguatge

Hi ha més comprensió en TL que en un TEA. Mentre en TL hi ha una resposta a crides d’atenció (pragmàtica) i petició de informació, en un TEA no existeix.

Dimensió de llenguatge expressiuDimensió de llenguatge expressiuDimensió de llenguatge expressiuDimensió de llenguatge expressiu

El nivell de complexitat fonològica es semblant. Hi ha formes en CVCV, errors de omissió, escassa intel·ligibilitat, substitució i assimilació de sons. En TL el nen utilitza en llenguatge per a demanar atenció o informació. Tot i així no hi ha nivell de discurs en cap dels dos.

LèxicLèxicLèxicLèxic----semànticsemànticsemànticsemàntic----sintàcticsintàcticsintàcticsintàctic

En TEA s’utilitza el llenguatge no funcional amb un repertori limitat de paraules, i tot i que en TL s’utilitza el funcional, també hi ha una limitació en mots.

Amb tota aquesta informació, es durà a terme una investigació per tal de confirmar anteriors investigacions en les que s’afirmen les hipòtesis sobre el TSP i l’autisme, la no exclusivitat del TSP en autisme i el alt grau de TSP en autisme.

MÈMÈMÈMÈTODETODETODETODE

PARTICIPANTS

Els participants son dos grups de 5 nens de 5 anys. El primer grup té diagnosticat un TEL semanticopragmàtic i el segon grup té diagnosticat un TEA de grau moderat.

Es duen a terme tres registres en vídeo i en observació participativa en els dos grups de mostra per separat i individualment. En aquest registre quedarà constància de les alteracions qualitatives de la comunicació que es manifesten en el TEA segons el DSMIV-TR: desenvolupament de llenguatge oral, parla adequada o no, alteració per iniciar o mantenir una conversa amb altres persones, utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge. També s’avaluarà l’atenció oferta a un adult, la memòria i la expressió plàstica, la reacció emocional, senyals i mirades.

MATERIAL

Una gravadora de vídeo, un ninot i una pissarra amb guixos de colors.

PROCEDIMENT

• Primer registre. En aquest primer registre es pren contacte amb cada infant de cada grup. S’intenta una conversa col·loquial preguntant el nom, la edat, a quin col·legi va, que li agrada (si li agrada que li llegeixin contes, si li agrada mirar la televisió…), quin es el seu

Saltó Navarro, Olga. PAC4

color favorit, quin menjar li agrada més i quin menys. Aquests paràmetres son una guia, ja que al ser una conversa oberta està permès canviar el tipus de pregunta adequant-la al nen: si li preguntem un color i contesta i ens pregunta a nosaltres podrem contestar i iniciar un diàleg.

• Segon registre. En el segon registre utilitzarem un ninot per a la seva interacció i comprovar així el nivell de comprensió verbal en cas de ordres i regles. Li direm que si el nen plora li hem de posar el xumet, si riu l’agafarem i l’abraçarem i si dorm el taparem amb la manteta.

• Tercer registre. En aquest tercer registre els farem dibuixar en la pissarra una flor de color rosa, un cotxe de color verd i un sol de color groc. Els demanarem que assenyalin colors que nosaltres diguem o bé el dibuix que nosaltres li indiquem. També posarem a prova la memòria posant-los d’esquena a la pissarra i demanant que repeteixin paraules que nosaltres diem: gatet, casa, bata, gelat.

RESULTATSRESULTATSRESULTATSRESULTATS

Primer registre. Els infants amb TEA no expressarien interès en la comunicació i els que mostren indicis tindrien menys comprensió, es guiaren més amb gestos repetitius. Els infants amb TL sí mostrarien interès i s’expressarien mitjançant gestos si cal, amb formació de paraules simples però no de conversa. Demanarien atenció però no la oferirien. Mostrarien sensibilitat al volum i el to, es distraurien si hi hagués algun soroll o bé es concentrarien tant que no sentirien la nova ordre. Utilitzarien un to pla i repetirien frases o paraules sentides (ecolàlia).

Segon registre. Els infants amb TEA no farien cas. Els infants amb TL actuarien de la mateixa manera que un infant amb TEA.

Tercer registre. Els infants amb TEA mostrarien un alt grau de memòria i alguns grans qualitats per el dibuix. Els infants amb TL serien impulsius a l’hora de senyalar i també tindrien un alt grau de memòria.

DISCUSIÓDISCUSIÓDISCUSIÓDISCUSIÓ

Churchill ja va afirmar l’any 1972 que no existia diferència entre els nens amb TEA i els nens amb TSP. En canvi Wing al 1976 va afirmar que si existia però era molt difícil de identificar.

L’estudi realitzat per Bartak i Rutter al 1975 mostra que es pot patir un TSP sense ser autista i va discutir així la idea de Kanner quan deia que els nens autistes tenen competències adequades al llenguatge mentre que els nens amb TL no. Bartak doncs descobreix que els nens amb TL tenen un llenguatge immadur mentre que els TEA tenen un llenguatge desviat i altres nens patien els dos. Així mateix indica que quan més autisme en el comportament, més TL apareixen així els graus i tipus d’autisme.

Saltó Navarro, Olga. PAC4

En quant a la memòria, Kanner oferia un bon potencial cognitiu als nens amb TEA amb memòria mecànica excel·lent i resultats normals en tests no verbal de Seguin.

Podem concloure així que els nens amb autisme i els nens amb TL tenen dificultats per a la comunicació verbal i alhora tenen gran potencial memorístic. La comunicació no verbal es eficient en quant a intent però varia en la interacció continuada dels nens amb TL, que els nens amb TEA no mostren. Així doncs, nens amb TEA tenen més dificultats en la pragmàtica i la semàntica, mentre que els nens amb TL sense autisme s’esforcen per a poder comunicar-se i dur una conversa.

Els problemes que podem trobar a l’hora de escollir la mostra es resumeixen amb les variables a tenir en compte, que son la cognició de cada infant i les funcions comunicatives i les modalitats comunicatives en grau de complexitat: tipus d’autisme (greu, moderat, lleu). Les funcions comunicatives son diferents: en TEA es més imperatiu, es mouen per ordres i seqüències mentre que els nens amb TL poden intentar dur una conversa, de tipus declaratiu. A més, per a que el mètode sigui fiable i vàlid cal tenir en compte la capacitat cognitiva. Hi ha diferents tests i proves que son ideals abans de dur a terme la observació i assegurar que la mostra sigui adequada per no alterar els resultats i haver de donar con invàlid l’experiment. En el cas del càlcul del quocient intel·lectual es molt difícil en cas de TEA. Altres proves psicomètriques com el Test de Weschler estan recomanats per autistes segons Kanner però no dona fiabilitat absoluta. En quant a les Escales McCarthy de aptitud es poden fer servir en infants de 3 a 7 anys però no es apte en cas de retard mental, possible en un cas de TEA. També hi ha el test PEP: perfil psicoeducatiu de Schopler y Reichler que defineix els nivells de desenvolupament en la imitació, percepció, motricitat i desenvolupament cognitiu verbal però assigna a l’atzar certs ítems i requereix capacitats altes. Per valorar la capacitat cognitiva en aquests casos el més adient es la Escala de desenvolupament infantil EDIEDIEDIEDI de Rivière, que es realitza fins als 5 anys i contempla els ítems de imitació, motricitat fina i gruixuda, símbols, desenvolupament social, llenguatge expressiu i comunicació, llenguatge receptiu i solució de problemes i es treballen amb tres dimensions: quan el nen realitza la tasca amb ajuda, sense ajuda o quan no la realitza.

Per tant i per concloure: hi ha una diferència entre els nens amb TEA i els nens amb TL específic TSP ni que mostrin continguts en comú com afirmava Wing. Es trenca amb la idea de Kanner que posava al mateix sac a nens amb TEA i nens amb TL TSP i recolza també la teoria de Rapin que afirmava que el TL estava associat amb el autisme però sense limitar-se només a nens amb TEA. Com Bishop i Rosenbloom, s’afirma que els nens amb TL TSP tenen problemes de comunicació no tan amplis com els nens amb TEA i que no estan associats a cap trastorn de comportament o sociabilitat.

Saltó Navarro, Olga. PAC4

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

Aguado, G. Aguado, G. Aguado, G. Aguado, G. (2014) “Trastorns del llenguatge”. Psicologia del Llenguatge. Barcelona: FUOC

Aparici, M.Aparici, M.Aparici, M.Aparici, M. (2014) “L’adquisició del llenguatge”. Psicologia del Llenguatge. Barcelona: FUOC

Etchepareborda, MC. Etchepareborda, MC. Etchepareborda, MC. Etchepareborda, MC. (2001) “Perfiles neurocognitivos del espectro autista”. Revista Neurologia (2; 175-92)

Martos, J., Ayuda, R.Martos, J., Ayuda, R.Martos, J., Ayuda, R.Martos, J., Ayuda, R. (2002) “La comunicació i el llenguatge en el espectre autista: l’autisme i la disfàsia”. Revista Neurologia (S58-s63)

Muñoz, JA., PalauMuñoz, JA., PalauMuñoz, JA., PalauMuñoz, JA., Palau----Baduell, MBaduell, MBaduell, MBaduell, M,,,, Salvadó, BSalvadó, BSalvadó, BSalvadó, B. (2006) “Estudio comparativo mediante magnetoenceflografia de los TL pragmático y los trastornos autistas”. Revista Neurologia (42, supl2, s111-5).

Sanz, M., Serrat, E. Sanz, M., Serrat, E. Sanz, M., Serrat, E. Sanz, M., Serrat, E. (2014) “Us del llenguatge i comprensió del discurs”. Psicologia del Llenguatge. Barcelona: FUOC

WEBGRAFIAWEBGRAFIAWEBGRAFIAWEBGRAFIA

Revista Revista Revista Revista PediáPediáPediáPediátrica en Atención Primariatrica en Atención Primariatrica en Atención Primariatrica en Atención Primaria.

Trastornos del espectro autista. Detección precoz, herramientas de cribado. Fecha publicación: 31/12/2009

Fecha Consulta: 21/05/2015

http://www.pap.es/FrontOffice/PAP/front/Articulos/Articulo/_IXus5l_LjPqEwTL9H3hXANuyn3HicTpv

Infocop onlineInfocop onlineInfocop onlineInfocop online

El espectro autista, avances en el diagnòstico-entrevista a Mercedes Belinchón. Fecha publicación: 14/05/2008

Fecha Consulta: 21/05/2015

http://www.infocop.es/view_article.asp?id=1871http://www.infocop.es/view_article.asp?id=1871http://www.infocop.es/view_article.asp?id=1871http://www.infocop.es/view_article.asp?id=1871