Lo Miquel i la Roser

VALLFOGONA* JUNY 1996 • SEGONA EPOCA* Nùm. 26 • PREU: 250 PTS

coûta de ampie i eipeeiaiilali pièpie«.Meniate peu eMpMtaiuM ena c co m m ìc d e dìM aul» a d ivetu lxe«.

à p u li a M id a de te lkw a .l e t e a a a d 'e ò l ia .

M euiaden ondi u iite« a i ¡ a l d i .

opalcaM etU

lan queM e h difPutta.

ca>vwi lia ia q u e i., IO vaili «gena (la neguena) te iè lm » : 43 22 03 i 43 22 04

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa«

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dona solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

- COMERCIALITZACIÓ DE LLET- NUCLI DE CONTROL LLETER- PRIMERES MATÈRIES

Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferreteria, etc.

- PRODUCTES VETERINARI- CANALITZACIÓ OFERTES

COMPRAVENDA BESTIAR

c/ Balaguer, s/n.Telèfon 43 21 25

Fax 43 22 61 25680 VA LLFO G O N A DE B A LA G U E R

(Lleida)

EDITA:‘X 0 P

Apartat de correus, Vallfogona de B. DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé i I COORDINACIÓ: Montse Simó i Sois EQUIP DE REDA Mercé Plens, Agir Torrades, Roser Bo Pepe Daza, M. Ter vador Farré, Dldac i COL.LABOREN NÚMERO:Gmp de Teatre "Le ColillesiRubio, Qau Montse Simó, M Paquita Galcera, Ri Teresa Reñé, Robei Balasch, Meritxeli l CORRECCIÓ: Consell Comarcal FOTO PORTAD/ COMPOSICIÓif DOSSIER P&M - Te DIPÓSIT LEGAL Amb la coLlabo Departomentde Cu¡ litatFundació Pública lierdenes de la Dipe Ajuntament de Val!

La revista Z A ' mesos de marc, desembre. Recorde biicar un article l'hei “X 0 P , apartat de Secretaria de l'Aju durant els darrers anterior a la publier

JZa (Aida.

àeA de. 4112.

*API

3

IVAJIÑA

rativa»

Cooperativa landes deis ;ts servéis:

E LLET .ETER

Soja,remolatxa,etc.ARISESAR

M -A G U ER

EDITA:S J . X O P Apartat de correus, 1.Vallfogona de B.DIRECCIÓ:M. Teresa Pallisé i Gardenyes COORDINACIÓ:Montse Simó i Solsona EQUIP DE REDACCIÓ:Mercè Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galitó, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Sal­vador Forré, Dídac Mateo. COL.LABOREN EN AQUEST NÚMERO:Grup de Teatre “ La Garba", Cristina Colilles i Rubio, Claudi Balasch i Bosch, Montse Simó, Montse Térmens, Paquita Galcerá, Ramona Cases, M. Teresa Reñé, Robert Bonjorn, Teresa Balasch, Meritxell Balasch. CORRECCIÓ:Conseil ComarcalFOTO PORTADA: M. Rosa Torrent COMPOSICIÓiMAQUETACiÓ: DOSSIER P&M-Tel. 44 82 73 BIPÔSIT LEGAL: L -136- 1992 ñmb la colJaboració: Departament de Cultura de la Genera­litätFundació Pública Institut d'Estudis ilerdencs de la Diputació Provincial. Ajuntament de Vallfogona

La revista “X O P sortira els mesos de marc, ¡uny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu pu­blicar un article l’heu d'adreçar a 7 .0 P , cpartat de correus 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a ia publicació.

'» p t*

EDITORIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .RECULLS D'HISTÓRIALa Necrópolis de la Pedrera (III part). . . . . . . .SOCIETAT1 CULTURADes de "La M are ... quina n it". . . . . . . . . . . . . . .Lo Biblioteca informa.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 i 6

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Lo Miquel i la Roser. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 i 9FEM PETAR LA X ERRAD A AMB...Conrado Moran. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . l O i l lLA BIOSFERALa Bassa Roja. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Biocorburants i Medi Ambient.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Consells de Jardinería. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13APUNTS DE PSICOLOGIAAdolescéncia: identitat i valors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14PREMIS DE POESIA 1 PROSASANT JORDI'96. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 5 ,1 6 ,1 7 ,1 8 ,1 9 ,2 0 i 21POLÍTICA MUNICIPAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 2 ,2 3 ,2 4 i 25ESCRIVIM SOBRELectura recomanada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Cortes al Director. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Fem aimndstica.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28La nostra história literaria. . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 i 29Costumari Catató. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....... . ... . . . . . . . ... . . . . . . . . . . 30Posa'f m aca.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Porlem d e _ _ _ _ ' . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .................................. .31mus............... .......... . ............... ....... . ........................... 32JOC DE TAULA

Cassoleta de Kiwi.... . . . . . . . . . . . . . . . . ................................... 32PER PERDRE ELTEMPS.......... ................................... 33SERVEIS................................... ................................... 34

16033975

■"•'■"■'y/ivv/ . " X / v

EditorialLO MIQUELI LA ROSER. Aixis'anomenen els dos nous habitants de M ogona. Dos magnifies i imponents

personotges que van néixer no fa gairei que es van batejar el passât 11 demaig. Malgratlasevaedat, tan ¡oves, lo M iqueli la Roser tenen unes mides que nos’ajusten a les de cap nadó, lés que lo M iqueli la Roserno són humans però ens fan passar estones agradables, estones divertides, ens alegren i animen la festa.

Podríem trobar-los a molts contes, podrien venir del país que va visitar 6ulliver...la veritat, però, és que no pertanyen al món de la imaginació -en tot cas, han estât fruit d'aquesta-. Lo Miquel i la Roser no són de cam i ós, però ho semblen i ho podrien ser, perqué han entrât a formar part de la vida cultural del poblé i, a més, amb ganes i espenta.

Gròcies a l'esforç i la col.laboració de molta gent, Vallfogona, ¡'Hostal Nou i La Ròpita ja tenen gegants. Lo Miquel i la Roser són dos gegants creats a partir de la iniciativa i la iilusió. I els gegants són m o lti diuen m olt d'un poble i de la seva gent: parlen de l ‘'alegría popular, de la festa, de la diversió, de la reunió en cercavila.

Com deia, els gegants són molt i diuen molt, però és que això no és tot: gegants, teatre, ecologia, concursos dedibuix, tomejos esportius, festivals, concursos de poesia... Voldria destacar la gran quantitatd'esdeveniments de caire cultural i associacionista que hi ha al nostre poble. Fa goig im e com el municipi està gaudint i vivint una sèrie d'iniciatives que surten del ciutadò i que demostren que es tenen unes bones ganes de fer coses, de crêixer i d'implicar-se.

Créixer, efectivament. Perqué amb iniciatives, projectes i la realització d'aquests, és com un poble creix i es fa gran, s'enriqueix i avança. Un poble, i també, és ciar, els que I'habiten.

Implicar-se, perqué prenentpartida en els projectes de caire cultural, reivindicatiu, d'entretenimenti tants altres, et fas aquest creixement i enriquiment més propi, més teu. Quan el poble creix i avança, ho fa amb el teu gra de sorra, amb la teva aportació. S'aconsegueix, d'una banda, el benestari la satis!acciò individual, i es contribueix, de l'altra, a la realització d'idees i de projectes que fan el poble dinómic, que el fan tirar endavant.

M. Teresa Pallisé i Gardeñes

BUSTIALa revista “X&P és oberta a totes les possibles opinions deis

veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportació hauron de signar l'escrit i identificar-se.

La redacció de ‘XGP no participa necessóriam ent de les opinions que manifesten els autors deis articles que es publiquen en

aquesta revista.

La NecrL'ùltima etap

necrópolisdeLaPec dins l'època ¡bèni desconeguda, ¡a superiors del pobla es conserven molt necrópolis, tan sol: a torn pintada i un d'armament deis i

Els íbers tenie religiös i això es moment de la moi en què consisti incineració. Un c cendres en un reci voltantels objectes en el cos dels gue generalment s ' simbolitzar que ji servir ningú més.

Als persono cabdills, caps...

Fig. 1. Espasc

La Necrópolis de la Pedrera (III part)gnífics i imponents m edat, tan ¡oves, mnosónhumons

11, peró, és que no nosóndecamiós, ,amés,ambganes

1 tenen gegonts. Lo iid iuenm oltd 'un n cercavilo. ecología, concursos itd'esdeveniments gaudintivivintuna fer coses, de créixer

i un poblé creix i es

limentítantsoltres, a amb el teu grade tal, i es contribueix, davant.

lisé i Gardeñes

; opinions deis )l aportació

ment de les ; publiquen en

L'ùltima etapa del poblat ¡ lo necrópolis de La Pedrera es desenvolupa dins l'època ibèrica. És lo part més desconeguda, ja que els estrats superiors del poblat estoven arrasats, i es conserven molt poques peces de la necrópolis, tan sois urnes de ceràmica a tom pintada i una magnifica mostra d'armament deis guerrers ibérics.

Els íbers tenien un profund sentit religiös i aixó es manifestavo en el moment de la mort, ¡a vàrem explicar en qué consistía el ritual de la incineroció. Un cop col.locades les cendres en un recipient es posoven al voltantels obiectes personáis del difunt, en el cas deis guerrers: les armes que generalm ent s'inutilitzaven per simbolitzcr que ja no les podía fer servir ningú més.

Ais personatges importants: cabdills, cap s ... seis feia una gran

Fig. 1. Espasa d e fulla recta

cerimònia, els vestien amb les millors robes omb tot l'ormoment damunt i els cremoven. Al seu entom es devien fer donses o desfilades al so de lo música. La gent normal tenien un enterrament més senzill, però no mancat d'un fort sentiment de respecte vers la vida d'ultratomba.

Per altra banda, en nombrases ocasions, els outors clâssics ens parlen deis problèmes que van tenir els romans per sometre els íbers i que els soldats eren coneguts per la seva valentía i coratge. L'armament que portaven es coneix per algunes escultures, reileus ... i també per les necrópolis que com en el cas de La Pedrera han permès recuperar aquestmaterial com o ofrena funerària. L'ormoment ero voriat, s'ha de diferenciar entre lesormes ofensives, és a dir d'otac com podrien ser les javalines, les esposes i lesfalcotes i les armes défensives, és a dir de proteccié, entre les quais destaca l'escut i el casc.

A La Pedrero van oparèixer uno espasa de fulla recta (fig. 1); una falcata (espaso de fulla corbada) (fig. 2 ); i un casc (fig. 3), éléments força rors en oltres necrópolis catalanes i concretament a l'ûrea ilergeta.

Anem a analitzar un per un oquesî elements.

Espasa de fulla recta (fig. 1)Es tracta d'una espasa de ferra

forjat, en bon estât de conservació i que s'hauria de datar des de finals del s V a C. a mitjons del s III a C.

La fulla respon altipus de La Tène (població d'Alemanya on se'n von trabar omb gran quantitat) i es fa difícil precisar si és de procedència nord- pirinenca o si es tracta d'una peça de producció ibèrica imitant les espases de La Tène.

A Cotolunya apareîxen omb una certa freqüència, ja que en la nostra àrea l'ormamenî presenta unes tipologies molt més properes ol mén cèltic o gai que no a l'ibèric.

No es poden determinar més do­tes ja que no es vo trabar cap resto de la beino ni tampoc es coneix i'enterrament del qual formava p a l

Falcata (fig. 2)És feta de ferro forjat, i la beina

devia ser fabricada omb cuir. L'empunyadura té formo de cap d'au

Fig. 2 . Falcata . Espasa d e fulla corba.

E

Fig. 3 . Case.

rapaj, la fulla és llarga I corba. La datació d'aquesta pefa s'ha de fer ol voltant del s. V a C.

Aquesta falcata és excepcional tant per les seves dimensions, la fulla té 61 cm, com per la seva locolització. En general les espases més grans d'aquest tipus es troben totes a lo zona del sud­est peninsular, disminuint de mido a mesura que avancen cap a l'oest i el nord.

Tanmateix la falcata és un element molt estrany al nord del riu Ebre i es desconegudo a l'ámbit ¡lergeta i en general a tota l'òrea catalana.

En no conèixer la tomba de la qual formava port és difícil precisar més detolls, però sembla que es tracto d'una peja antiga importada des d'Andalusia i no d'una productió local, que hauria arribat al poblat de La Pedrera fruit d'intercanvis o corner^

amb terres força llunyones.

Case (fig. 3)Es tracta d'una peça feta amb una

làmina de ferro forjati que s'haurio de dotar al s IV a C. És de forma hemisférica. Al costai esquerre té uno perforaci de forma triangular, feta per una orma. Té dues línies consises com a decoració i un ocobament superior amb dos discs metòLlics. Presenta una guardanuco que aniria subjecta al case amb rematada.

Aquest case és intéressant per moites roons, primer perqué està fet amb ferro, quan la majoria dels coneguts són de bronze i després per la seva procedèndo de tipus clorament celta, vinculat ol món nordpirinenc, quan la mojona deis trobats a la Pe­nínsula Ibèria són de procedènaa itàlica.

Tot i que el case va ser travessat

per una llança, això no voi dir necessàriament que aquest cop fos el causant de la mort del guerrer, sovint les perforations formaven part del ri- tual de l'enterrament, les armes eren doblegades i aplanades fins a inutilitzar- les, per vincular J : r‘ ' els difunts amb les seves armes.

En resum l'armament trobat a La Pedrera, ens dóno dades molt intéressants per reconstruir els contactes comerciols i relations entre cobdills o personatges de certo importància de la cultura ilergeta no tan sols amb les régions nordpirenenques, com sembla demostrar-se a la resta de Catalunya, sinó a les régions meridionals (Andalusia i àrees properes) que conduirien a una progressiva iberitzatió del jaciment de La Pedrera i de la seva cultura material.

Mercè Plens

Des deAquest migdii

dues ha sonat el deis meus compan m'assabenta que escrit per poder i Xop.Davantlescir d'improvisar qi teléfon).

Donot que «t aquest cas, pensi preparar-ho i e destinatari, encari elaborat.

Dones aquí, expliquent qui é demana, i tôt el q del «Grup de Tea

Amics de Valí el vostre grup de segons tinc entés, creat. Una colla d poc temps lliure I les petites creo teatrals, compod lo nostra vila. I si i tot, cree que alg

quotidiá.La Garba és

Vallfogona,ambc discussions, i mi que sigui, els qu «casa nostra» d'oquesta vello f RIURE; fent riure me'n deis altres.

La Garba us

13516569

00635939

oixô no vol dir e oquest cop fos el del guerrer, sovint

rmoven part del ri­ant, les ormes eren idesfinsolnulilltzar-

els ves ormes, noment trobat a La 6no dodes molt onstnjirelscontactes ans entre cobdills o ta importúnelo de la ) ton sols omb les inques, corn semblo resto de Catalunya, ions meridionols es properes) que ogressiva lberitzaa'6 Pedrera ¡de lose va

Mercé Plens

Des de "La mare... quina nit"Aquest mlgdia, ol voltont de les

dues ha sonot el telèfon de casa, un dels meus companys del Grup de Teotre m'assabenta que s'ha de preparar un escrit per poder sortir publlcat en el Xop. Davont les clrcumstâncies decldlm ¿'Im provisar quatre ratlles (per telèfon).

Donat que «el temps és o r» , en aquest cas, pensem que el mlllor es preparar-ho I entregar-ho al seu destlnatarl, encara que no slgul massa élaborât.

Dones aquí, en quatre ratlles, us expllquem qui és, corn és, què us demana, I tôt el que vosaltres vulgueu del «Grup de Teatre La Garba».

Amies de Vallfogona, La Garba és el vostre grup de teatre, aquell que, segons tlnc entés, fa sis anys que esté créât. Una colla d'amlcs que en el seu poc temps lllure fan I desfan, dlns de les petites creaclons d'uns autors teatrals, corn poder fer rlure la gent de la nostra vlla. I si molt m'apureu, fins I tôt, crec que alguna representacló us ha fet reflexionar en el vostre vlure quotidlà.

La Garba és una familia més de Vallfogona, amb crlls, plors, sofriments, discussions, I més que res Intentem que slgui, els que la formem, l'altra «caso nostra». Creleu-me dlns d'aquesta vello familia he après corn RIURE; fent riure els altres I no rient- me'n dels altres.

La Garba us prega, si alxi m'ho

Els com ponents d e l G ru p d e Teatre La G a rb a durant l'ùltim assaig d e l'o b ra "La m a re ... qu in a nit"

delxeu dir, que feu un pensament I us afeglu ol grup. Aixi de senzlll és el nostre critde solldaritat. I EN ESPECIAL A LA P0BLACIÒ MASCULINA. Penseu que la nova saba ajudorà a fer més ferm el nostre humll caminar. SI alxiho decldlu GRÀCIES per endavant, siné torneu-s'ho a pensar.

I per acabar només dlr-vos de part de tots nosaltres GRÀCIES,GRÀCIES, GRÀCIES, per la rebuda que ens heu fet. Encara que aquesta última obra representada no fos la que havíem començat a assajar (el motlu tots el conelxem). Desltgem de veritot, que us hagi fet passor una bono estona.

Ah sí!, m'ho delxava, si olgun vallfogoni ha estât molest per alguna de les nostres décisions, des del racé més humll del cor de La Garba us demanem les més sinceres disculpes, I

us preguem que permeteu que continuera éssent els vostres amies.

Fins la propera, os saluda

EL GRUP DE TEATRE «LA GARBA»

Vallfogona, 5 de juny de 1996

13156395

La Biblioteca informaHola lectors. Les acfivitats portades

a terme aquests mesos han estât;El dia 29 de març l'escenificació

del conte «Rumpelstilskin» o càrrec de Morto López de la Oliva i l'Anna Bosch i seguidoment vam construir un joc de cartes amb els personatges del conte.

El 26 d'abril l'escenificació del conte amb missatge ecològic «L'estel, els arbres i la flor», a continuació tots els assistents von confeccionar flors de poper.

CONTES PER A INFANTS- L'Scrumpy. Elisabeth Dole. Frederic Joes.■ Yago einen que volavo. Joles Sennell, Francese Infante.- Gago per merendo. Xan López Domínguez.- El cou de lo color. M. Assumpció Ribos, Jordi Vilo Delclós.

NOVEL-LA JOVE- Lo volto ol món de Gilbert el lloro. Morgorido Aritzeta.

El lloro Gilbert vo néixer en una gòbio, però la vida de lloro de gòbio no li agradava; És per això que va decidir d'emprendre un llarg viotge.- Lo sorprenent bistòrio d'en Joan no me'n recordo. Antoni Dolmoses.

En Joan era un noi alegre i divertit de debò, però de sobte tothom el trobà canviot trist i solitari, es guonya les esbroncades deis pares i mestres. Que li ho passata en Joan? Eli tombé s'ho pregunta. Com és que tothom comenta a anomenaHo per riure-se'n, Joan no me'n recordo, com si no tingués cognom?

NOVELLA D'ADULTS- Sltuoclons Insulors. Carme Guasch.

Històries de dones com ¡lies,

rodejodes de noces, abocades al somni, o la desesperaaô o a la perplexitat, s'interroguen sobre la incomunicoaô de l'ésser humà.- Verd costany. M. Dolors Salat.

Lo Isobel és a punt de cloure un cicle, i ho fo tomant on va començar o Goliaa, la terra dels records de lo infantesa.

És el seu ûltim viotge, perô, guanyada la serenor de la madureso, la protogonista és copaç de fer un recorreguthonesti apassionotpel record dels esdeveniments, que hon marcatla sevo aventura humana.- Els somnis d'Einstein. Alan Lightman.

L'empleat de patents és Albert Einstein. En els seus somnis, imagina mons nous, on el temps pot circular, onor enrere o aturor-se a grans olçodes.

Cristina Colilles i Rubio

Lo Miquel i la RoserEl dissabte dia 11 de maig, a les 5

de la torda, el poble de Vallfogona de Balaguer va batejar la seva primera parelio de gegants: lo Miquel i lo Roser, nom donot en honor de les dues festes Majors del poble.

Dos catalans molt ben plantais i molt, molt mudáis (grôcies o les dones del poble), de 3 7 0 métrés d'alçada i 38 quilos de pes, eli, i de 3'50 métrés d'alçada i 40 quilos de pes, ella. Construits omb la col.laboroció de lo major part del poble.

Els gegants ossistents al bateig foren els de Bologuer, Juneda, Térmens i Montoliu, aquests últims Padrins dels gegants vallfogonins. Tots afilerats davant de l'Ajuntament, escoltaren atents les paraules del mossén, el batlle i la Mar, després de les quals es va procedir a tirar confeti, caromels i pessetes, davant de l'esclat de ¡oia general, els visques i els al.leluies del capelló.

Seguidoment, va comentar la Cercavila peí poble, molt onimodo i

molt concorregudo, però, desgrociòdoment, el temps tombé hi podio estar present, a lo festa, i quatre gotes van obligor a escur^or el recorregut, iferen que lo festa s'acabés al poliesportiu. Alli, es va fer entrega dels diplomes a la mainada col.laboradora en la construcció dels gegants i també a les colles geganteres.

Finolment, es va 7 1 " 1final, on no hi vo foltor el petó de la Roser i lo Miquel.

Claudi Balasch i Bosch

El passât 1

18632366

>,obocodesalsomn¡,0 o la perplexitat,

re la ¡ncomunicaa'ó

. Dolors Salat.1 puní de cloure un nt on va començar a deis records de la

Itim viatge, perô, ior de la maduresa, s capoç de fer un apassionatpel record ^quehanmarcatla nana.îein. Alan Lightman.

patents és Albert ¡us somnis, imagina temps pot circular,

îr-seagransalçades.

i Colilles i Rubio

El p assâ t 11 d e m a ig van b a te ja r a la p rim e ra p a re lla de gegants d e I V a llfo g o n a: lo M iq u e l ila Roser, nom d o n a t en hon or a les dues festes M a jo rs d e I Poble.

reguda, perô, el temps també hi

it, a la festa, i quatre jar a escurçar el que la festa s'acabés li, es va fer entrega

a la maînada la construcciô dels

es colles geganteres. s va fer la bailada faltar el petó de lo

Balasch i Bosch

Conrado MoranEISr. Conrado ha estât molls anys

de professor ¡ director o l'escola Sal­vador Espriu de Vallfogona, ara jubilât de la professió, l'hem anot a veure per recordar aquells anys de docéncia transcorreguts en les nostres aules.

- Bona tordo,...- Bono tordo.

1. Tot ¡ que vostè ha estât professor durant molts anys, també ha de recordar que ha estât alumne, què li ha quedat d'aquells temps?

Records molt agradables, i tombé molt durs. No hi hovio tontes facilitais com ora, uns Ilibres ton bonks. Molts cops ens pegoven I no amb mala ¡ntenció però en el fons tombé t'estimoven.

2. Troba alguna similitud amb l'alumnat d'aleshores i el d'ara?

No golre, més avlat molt poco. Abons l'ensenyament era més memorlstic, ovul en dia és més porticipatiu i més indlviduolitzat, ¡a que dóno l'opció o preguntar el perqué i abons no, ...vlvies més enconglt. Actuolment el nen té més M éncio dels mit¡ons de comunicada, abons l'únic mltjà d'influènclo ero el mestre. El mestre ero la font del sober, era qui recomonava a codoscó si servio o no per estudiar. El mestre ero i ês l'embriô delasocietot.

3. Quins estudis ha cursat i on?He cursot batxillerat i magisteri o

Lleó. Enginyeria de mines i fòbrìques minerometal.lûrgiques a Linores, i recliclatge de catalé a Barcelona.

4. Quants anys ha dedicat a la docència? En quins pobles i ciutats l’ha desenvolupada?

Hihededicat24onys, ial'empresa privada 15. He estottreballonto Arties, o Montornès del Voilés, o Barcelona, a Rubi, entre d'oltres, i finalment o Vollfogono de B.

5. Entrant ja a Yallfogona, quan hi va ser destinât? Ja sabia que acabaria la seva etapa professional al nostre poble?

Vaig venir per primer cop el curs 89-90 fins al curs 94-95. Quan vam venir o Lleida amb la mevo senyora, vom decidir quedor-nos-hi per sempre,

El Sr. C o n ra d o M o ra n

¡o li fine moltofecte.Estôvemuna mica cansots de Barcelono, i Lleida ens donoria la tronquil.litatque busedvem.

6. Quins records en guarda dels estudkmts de la nostra vila?

Uns records molt bons, recordo molt feliçment els meus alumnes, en- coro que n'hi hagi que es pensin que no. Els alumnes sdn per o mi corn una llavor, fine l'esperança que en un futur s'adonaran de la bona planta. Jo sempre els deio que sdc el mestre deI futur.

Un dels inconvénients que tenim els mestres és que no veiem el fruit.

7. Vostè ha impartit en un centre escolar el roi de mestre i alhora de director, considéra que son dificils de compaginar?

No, corn a director tens oltres possibilitats, hos de treballor entre

companys, pares de director la rec escolar, als migd 8. Considéra c ma educativa aportar quelci sistema educo

Si, fins ois h una formaciâ mé que s'adapta a i societat. Crée, per. adaptor mob béa, pensoqueperfer necessariunproh grdcies a oixa professionals des,

9. L'escola és educació-forir

Zonrado M o ra n

e.Estôvemunomico elono, i Lleida ens llitotquebuscdvem.

Isenguardadels la nostra vila?molt bons, recordo ; meus alumnes, en- ji que es pensin que Ôn per a mi cornu no ança que en un futur 'o bono planta. Jo uesôcel mestre del

wenients que tenim e no veiem el fruit.

companys, pares i alumnes. La tasca de director la realitzava fora d'horari escolar, als migdies..8. Considéra que l'ESO (refor­ma educativa) pot millorar i aportar quelcom de positiu al sistema educatiu?

Si, fins ois 16 onyss'aconseguirô una formaciô més ômplio i flexible, i que s'adaptd o les exigències de la societat. Crée, personolment, queïban adoptât molt bê al mônloboral. Tombé penso que per fer una ESO correcta és necessori un professorat especiolitzoti grdeies o oixô en sortiran bons professionals després.

9. L'escola és una de les bases educaciô-formaciô o simple­

ment ensenya continguts?S'intenta fer les dues coses, crec

que molts cops la formaciô de l'individu la fas inconscientment.

10. Practka, habitualment, i ara que disposa de temps, alguns hobbies?

Ajudo els meus fills, els faig encôrrecs. Estic més ocupat ara que abans, corn que sôc molt octiu no pue pararmai, icom que faig elmeu horari no estic obligat a res.

11. Quina anècdota explicarà als seus néts referent als anys viscuts a les nostres contrades?

Que sempre s'embossava el pany. Un dia ens vam quedor a espiar per

veure qui ero l'outor dels fets, finalment el vam enxompar.

12. Vallfogona romandrà dins de la seva memòria com...

Un bon record.

13.- Yoldria afegir algunes paraules per als lectors del Xop?

Primer de tot ograir-vos aquesta entrevisto. I, aprofitorl'ocasió per salu­dar a tots els meus exalumnes, pares i mestres i els excompanys del col-legi.

Montse Simó Montse Térmens

impartit en un el rol de mestre ector, considera de compaginar?director tens oltres de trebollar entre C o n ra d o M o ra n i la seva d o n a

La Bassa RojaNo us agrado més un paisotge verd que un bosc arrasot? I, no és més gratifican! poder passejar per un carni arbrot i pie de flors que per un carni amb un entorn trist ¡ pobre? No us inspiro tranquil Jitot i benestor l'aire frese que desprenen els orbres?

L'associoció «Lo Bassa Rojo. Amie de lo Natura de Vallfogona» és del parer que és més grotificont un paisatge verd i un comi arbrot i li entusiasmo respirar l'aire frese, tranquilJizanti pie de benestar que desprèn la natura quan está plena de vida.

Creiem, també, que la vida, el futur i el respecte a laNaturas'1 . . . . . . . . imillororentretots.Colaprendreque el «viure de la térro» i el «viure omb lo terra» són dues coses perfectament compatibles.

La Bassa Roja ¡a fo un temps que va realitzant accions en defensa i millora del mediambient però necessiterà el suport de tots vosaltres. La Basso Roja creu que una manera d'estar oberts a totes aquelles persones que estimen la natura i puguin i vulguin participar omb l'assodació és

FER SO C IS

La quoto és de mil pessetes a l'ony i dues mil si es voi fer el carnet familior.L'ASSOCIACIÓ, D'AQUESTA MANERA, GUANYARÀ UNA BASE HUMANA IECONOÜMICA: LA HUMANA PER PODER APORTAR rCOMPARTIR PROJECTESI L'ECONÒMICA, PER PODER-LOS DURATERME.

Tan aviatcom tinguen les dades deis socis ja us enviarem la informació perqué, els qui ho desitgeu, pugueu participar en les activitats que es focin.

En la propero revista us informarem de la manera de fer- vos-en socis.

Si teniu qualsevol dubte o suggerència per a millorar l ’entorn, escriure a:

La Bassa Roja. Amics de la Natura de Vallfogona.Llista de Correus. Ajuntament de Vallfogona.

25680 Vallfogona

Bíocarburants i Medí Ambient

Quan es parla de biocarburants s'estô fent referèneia a aquells combustibles liquids obtinguts o partir de productes agricoles, que tenen un poder calorific semblant als dels combustibles fòssils i que poden ser utilitzats directament ais motors diesel i a les calefaccions. Hi ha dos tipus de biocarburnats: per una banda, els alcohols i els seus deriváis, i per l'altra, els olis obtinguts a partir deis cultius de llavors oleaginoses, corn la soja, lo colza i el gira-sol. Aquests segons, tenen l'avantatge de poder ser utilitzats directament o barrejats amb el gasoil sense haver d'efectuar canvis als motors dels vehicles.

Joan Domènec Ros, catedròtic d'ecologia de la Universität de Barcelona, creu que «la utilització dels biocarburants tindrà tres tipus d'avantatges. En primer Hoc, substituirán a la llarga els combustibles fòssils dels quais, malgrat que s'hagin descobert i explotat nous jaciments abans inaccessibles, només en queden reserves per a uns cent anys. Un segon avantatge, ja de carácter ecològic, és que la seva combustió no deixa résidus com els dels hidrocarburs, que no solament contaminen l'atmosfera sinó que també les aigües i el sòl, a causa dels mateixos hidrocarburs i el plom, el sofre i altres additius que contenen».

En aquest sentit es pot dir que la crema de biocarburants no incrementa el diòxid de carboni de l'atmosfera, atès que el procès de combustió només alliberò el fixât fa poc temps, per les plantes.

«El tercer punt, és el problema associât amb la reducció de la producció agrícola de terres, on ja no es poden conrear determináis productes perqué hi ha excédents. Cultivar vegetáis per obtenir biocarburants seria una bona solució per als pagesos afectats».

Felip A. Galitó

18895392

; i Medi Conseils de Jardinería

jronts s'estâ fent liquids obtinguts a

je tenen un poder istibles fôssils i que ils motors diesel I o e biocarburnots: per lerivats, i per l'altra,

cultius de llavors lei glra-sol. Aquests poder ser utilllzats gasoil sense haver vehicles.tic d'ecologia de la e «la utilitzaciô dels /antatges. En primer combustibles fôssils descobert i explotat iS,nomésen queden segon ovontatge, ¡a sevo combustiô no iurs,quenosoloment tombé les oigüesiel

el en».r que lo crema de jiôxid de carboni de le combustiô només r les plantes, mo associât amb lo de terres, on ¡0 no es juctes perquè hi ha ibtenirblocorburants jgesos ofectats».

Felip A. Galitô

JUNY

- Reproduir 0 fer esqueixos de les plantes d'interior.-Aportar quelats/fuelats deferro a les plantes sensibles.-Traspantor palmeres.

JULIOL- Tractaments fitosanitaris.-Ireure les flors marcides de les plantes florides.- Rec sovint de les plantes en contene­dor.

Dates a recordar: Dia 1, Laura; dia 4, Noemi; dio 13, Antoni de Pàdua; dia 14, Elisenda; dia 21, Lluis; dia 24, St. Joan; dia 29, Pere I Pau.

Dates a recordar: Dia 4, Isabel; dia 9, Verònica; dia 13, Enric i Sora; dia 16, Mare de Deu del Carme; dia 22, Mag­dalena; dia 25, Jaume; dia 26, Anna; dia 29, Marta.

AGOST- Rec freqüent de plantes i gespes.- En cas de marxor de vacances, deixeu les plantes servides d'aiguo per a tots els dies.Flors de temporada: clavell moro, coro­nado, aferatum, belladona.Plantes: Vinca, flor de dia, coronado.

Paquita Galcerà Floristería Ginesta

^ = 1 ° .

F L O R I S T E R I A

Q3RESTKArranjam ent Esglésies • Restaurants

Ram s N úvia • Corones • Plantes

Totes les composicions floráis. Serve! a domicili.

C / D octo r Flém ing, 4 2 - Tel. 4 4 8 2 13 - 4 4 6 9 2 6 2 5 6 0 0 BALAGUER (Lleida)

^

Adolescènza: Identität i valorsUna tasca capital de l'adolescència

és la de l'establiment d'un sentit de la ¡dentitat, que voi dir veure's a si mateix com o persona diferent, congruentamb si mateixa, per dret propi. No és sorprenent que lo recerca de lo ¡dentitat tingui uno especial importòncia duront l'adolescència, on el que és normal és els ràpids canvis físics, psicológics, cognoscitius i socials.

Molts adolescents passen per un peiíode de confusió d'idenlitat, són incapafos de decidir que desitgen ser o fer amb les seves vides. Facilitará l'establiment d'un fortsentit d'identitat

amb els pares que proporcionin models de paper personal i socialmentafectius.

Nombrases análisis déla tipificació sexual no arriben a distinguir entre «conductes de papersexual» i «¡dentitat sexual». La conducta pròpia de l'home o de la dona no té perque significar una rígida conformitat amb els estereotipas de paper sexual. Per una banda, la ¡dentitat sexual (gènere) de la consciència de la pròpia naturaleso biològica fonamental, com a home o com o dona, i la seva aceptació emo­cional, comenta molí aviat i és un component important del propi sentit general d'identitat personal. Una noia que s'ha identificai amb una mare tradicionolment femenina i una noia que ho ha fet amb una mare que se sap fer valer socialment i és molt independent, poden les dues portar a terme un afustament relativament

exempt de conflicte. El més important de tot és tenir uns pares ¡nteressats que siguin models afectius, que es focin cárrec de la socialització deis seus fílls i que tinguin ells mateixos una ¡dentitat sexual positiva.

Les preocupacionspels valors i les normes moráis tenen especial ¡mportánda durant l'adolescència i són dedsives per al desenvolupament d'un sólid sentit d'identitat. La major capacitat cognoscitiva de l'adolescent el fa apte per ocupara de questions moráis de manera més refinada i subtil, encara que una millor comprensió no sempre dóna lloc a una millor conducta moral. Aquesta última es basa en sólides normes moráis interioritzades, o consciència. Al mateix temps, la formació d'una consciència madura es veu facilitada per pares les práctiques disciplináries deis quols es basen primordialmenten la inducció (raonar omb el noi o la noia i propordonaHi explicacions de les regles o normes).

Les creences religiöses deis adolescents són reflex també del seu desenvolupament cognoscitiu accelerat. Les creences religiöses d'una persona probablement es tornaran menys literals i més abstractes entre els 12 i els 18 anys. Proboblement s'observará també alguna pérdua en la ¡mportánda declarada de la religió ol meny de la religió formal. En el tronscurs de l'adolescència, també es produeix un desplaçament considerable en direcció d'uña major abstracció del

pensament politic i un augment en la capacitatdedesenvoluparunoideologia politica relativoment congruent.

Hauria de ser motiu de preocupaciô social el fet que si bé, la majoria dels adolescents estan mitjanamentajustats i contemplen el futur amb confiança, la freqüència de la delinqüència, el suiadi, l'üs de drogues, de l'emboràs en les adolescents i altres problèmes han anataugmentantconsiderablementen les dues Ultimes décades. Sense una preocupaciô més gron de la societat pera la tasca d'atendre les nécessitais dels nens i els adolescents, oquests problèmes probablement seguiran augmentant.

Ramona Cases Folguera M. Teresa René Olivé

^

i un augment en la roluparuna ideologia mt congruent, lotiu de preocupaciô i bé, la mojoria dels aitjanamentajustats urambconfianço, la

le l'embaràs en les 'es problèmes han :onsiderablementen lêcades. Sense uno gran de la societat mdre les nécessitais dolescents, oquests iblement seguirán

Cases Folguera resa Reñé Olivé

J O B P i

Premis Sant Jordi 1996Ivon Tarragona, Elisabet Pifarré i JordiEls guonyadors d'aquest any per

categories van ser:CATEGORIA INFANTILPROSAIr premiLa Roso de Sont Jordi, d'Anna M. Mas Soldevila.2n premi El llibre sense lletres, de Rosa Piqué Tomé 3r premi Lo nostro caboneto, de Loia Santacreus Sarrret.POESIA Ir premiCeldorot, de Gemma Prim.2n premiLo primavera, de Roger Clarisó.3r premiLo bolladora, d'Anna Tarragona.

CATEGORIA ADULTS PROSA Ir premiAmsterdam, de Josefìna Guimet Pui. 2n premi Manuscritespotìol, de David Tarragona Bergadò.3r premiLaboiro, de Felip Galitó.POESIA Ir premiNoces d'Argent, de Dolors Simó i Solsona.2n premiPoder, poder, de Gemmo Clarisó.3r premiLa Petxina, de Nùria Joval Tarragona.

Els participants van ser: Narcís Baldomô, Roger Sarret, Laura Orrit, M. Carme Tarragona, Anna M. Segarra, Josep M. Flauria, Assumpció Cases, Raquel Castaño, Carme Abella, Pau Pinol, Francese Giribert, Francese Solans, Robert Lunar, Mireia Gézquez, Constanti Piqué, Joan Solani, Benet Vázquez, M. Josep Alias, Núrio Torra,

Gobaldón.El juratva estar compost per T eressa

Bolasch, Ramona Cases i Imma Perelló.El concurs va estar organitzat per

l'APF i patrocinat per l'Ajuntament i l'APF.

Ir PREMI POESIA - CATEGORIA INFANTIL

CEL DORAI pe r Gemma Prim

Mireu al fons del mor, mireu el cel dorat.Mireu la nit fosca; mireu les perles del mar.Mireu que mai ho tindreu.Tot allò qu és bonic, tot allò que surt de nit.Tot el que brilla tota la nit.L'amorés molt gran, ie lco r molt petit.Les llògrimes de pioto, i la Hum de safir.Canta un òngel de nit, canta amb un vestii de seda.Volo a l'infinit, vola sense sentit.Busca la Hum del dia, la busca en mig de la nit.La cançô és llorga, la lletra curta, i res té sentit.Lo cançô amb amor, la cançô amb sentit, fa que res de la vida sigui avom't.

Ir PREM CATEGORNOCES D'ARCp e r Dolors Sin

Avui és un dia esperances, i una estesa d'esl deixeu a banda n „ " ‘ ’ J 'e

Amb el temps, la el demò més dar I podeu cantar a ' Tenim uns filis, jo

I quan la veu line podeu fer-vos pet que al fiorir de la naixeron noves il.

Així junts, camine fins a perdre-us ti el carni quefeuti si no us deixeu rr

Noces d'argent, r és uno festa d'an quanta alegría ar amb la campanyi

Passaran jorns, capvespres de toi I tot tomarò a s voltats de ginesti quan junts celebr

^

Ir PREMI POESIA CATEGORIAÀDULTSNOCES D'ARGINI per Dolors Simó i Solsona

Avui és un dia de flors, canfore i esperances,i una estesa d'estels al damunt, deixeu a banda neguits i frisances,„ . . . " ■ d'estarjunls.

Amb el temps, la vida és més serena el demò més ciar i lluminós.I podeu cantar a veu piena:Tenim uns filis, ja no som dos!

I quan lo veu tingueu cansada podeu fer-vos petons, que al fiorir de la besada naixeran noves iLlusions.

Aixi junts, camìnant per la vida fìns a perdre-us temps enllò, el carni que feu treurò florida, si no us deixeu mai d'estimar.

Noces d'argent, diado anunriada és una festa d'omor i d'amistat, quanta alegría arribar aquest dia amb lo campanya de Tèsser estimai.

Passaran jorns, afanys i dolaos capvespres de tardor.I tot tomará a ser festa, els campsvoltats de ginestaquan junts celebreu les noces d'or!

Ir PREMI PROSA - CATEGORIA INFANTILLA ROSA DE SANT JORDI per Anna M . Mas Soldevila

Resulta que una vegada hi havia un pais, anomenat quarts de quinze, ton petit que només tenia un poblé amb trenta dues cases, sis correre, una plaça, una església, i un polau on vivía, és ciar, la seva reina, que es deia Elisenda. Fixeuvos si n'era de repetit, que només tenia mig riu dels grossos perqué el compartía amb el país vei.

En tenien la meitatcadascú perqué elsfeia defrontera. I també resulta que aquestpoísveí, que esdeia No-són-les tres era d'allò més repetitoi, ja que només tenia un poblé omb trenta-dues cases, sis correre, una plaça, una església, i un castell on vivia com ja us deveu imaginar, el seu rei, que es deia Frederic.

Amb tot plegat us deveu haver adonat que oquests dos paísos tan esquifits, que ho tenien tot petit i repetit, s'ossemblaven molt. S'assemblaven tonti tant que la gent d'altres bandes del món els coneixia omb el nom dels pareos Bessons.

La gent dels PaTsos Bessons era feliç, els uns omb la seva reina Elisenda i els altres amb el seu rei Frederic. Però no us penséssiu pas que l'ùnica diferéncia que hi havio entre els dos països bessons era que l'un tenia una reina i l'altre tenia un re i..

Hi havia una altra diferéncia. Era que el país de Quarts -de- quinze tenia a la ribera del riu que feia frontero un roser que només feia uno sola rosa

vermella en tot l'any: el vint+tres d'abril, el dio de Sant Jordi. I que el país de No-són- les tres, en canvi, no hi tenia res.

La llegenda deia que quan el cavoller Sant Jordi tomava de matar el drac i d'alliberar la donzella, es va aturar a reposar a la vora d'oquell riu, va clavar a térra la llanca, i es va adormir. I quan es va despertar, la llanca havia deixat de ser una llanca i havia esdevingut un roser amb una roso preciosa, de color roig com la sang del drac.

I el cavoller va continuar el seu camí, deixant en aquell lloc el roser meravellós, que només floria el dia del seu anivereari.

Devia ser per aixó que aquell riu es deia riu de la Rosa de Sant Jordi. Els habitants de Quarts-de- quinze estoven molt orgullosos de teñir en el seu territori el roser.

La reina Elisenda tenia un conseller que es deia Estanislau que volia fer de rei, i per aconseguir-ho es volia casar omb la reina, peró com que la reina li va dir que no estova enamorada d'ell, 1'Estanislau va travessar el riu de la Rosa de Sant Jordi i se'n va anar a viure a No-són-les tres. I des de llavors es va dedicar a pensar com ho podría fer per venjar-se, i la coso que se li va acudir va ser explicar a tothom qui el volia es­coltar, que la rosa fou roboda del país veí.lcom que la gentde No-són-les tres s'ho creien tot, van comentar a dir-se que potser ja era hora de recla­mar a la reina Elisenda que els tomés

17426302

el que ero seu. I també es deien que això ero una cosa que li tocavo fer al rei Frederic.

Quan l'EstanisIau va d iri lesfolses històries al rei Frederic, de primer no s'ho empassava però després l'EstanisIau li va ensenyar un document que també era fais però el rei Frederic s'ho va creure, aleshores va ordenar que preparessin una barca per passar el riu, i quan el rei Frederic va arribar al palau, li va explicar a la reina Elisenda tot allò que sabia, però quan la reina Elisenda va sentir el nom del seu exconseller va esclafir-se a riure.

lei rei Frederic es va enfadar d'allò més, i va girar cuo més empipat que mai.

Aleshores el rei Frederic d'allò mes enfadat, li va explicar a l'EstanisIau que la reina Elisenda se li n'havia rigut, i l'EstanisIau va dir que li havia de dedarar la guerra a aquesta reina, i corn que el rei estova moltfuriós sense pensar-s'ho duesvegades, li va escriure una declaració de guerra a la reina Elisenda.

Quan la reina Elisenda va rebre la

dedaraciô de guerra va travessar el riu disposada a disculpar-se, perô en Frédéric encara estava ressentit, i se'n va buriar de la manera més cruel que va saber.

Perô en Frédéric va pensar que tampoc no n'hi havia per a tant, corn perfer una guerra i aleshores en Frédéric va fer enviar un missatge secret a l'Elisenda.

' " ' "acordies vancitar, d'amagat, aquella moteixa nit al mig del riu cadascû en la seva barca. Aleshores corn que el Frédéric i l'Elisenda no estaven d'acord a fer aquesta guerra, l'Elisenda va dir que en Hoc d'enfrontar tôt el seu poble contra el d'ell, cadascû es buscaria un lluitador que els représentés.

Aleshores cadascû es va posar a escollir el campiô que els havia de representar. A quarts -de- quinze hi havia un fomer, gros corn una muntanyo que es deia Xorli, i a No -sôn- les très hi havia una pastora que era copaç de carregar-se una vaca a l'esquena { es deia Maria.

I quan ¡a tenien els campions

escollits en Frederic i l'Elisenda es van tornar a veure per decidir el camp de batolla. Aleshores van decidir que allò al mig del riu es faria un pont on cadascù podria contemplar el combat desdelseu poble.

I mentre els dos campionss'anaven entrenant, els trab a lla te aviat van tenir el pont acabat.

I quan era l'hora del combatresulta que en Xarli i la Marta van quedar mirant-se els ulls i es van fer amics, llavors tota la gentva cridar: empatats! Empatats! I el rei per resoldre aquest problema va preguntar timidament a ia reina si es volia casar amb eli.

Llavors lo reina Elisenda i el rei Frederic es van casari a continuació en Xarli i la Marta també es van casar.

I dels dos paisos se'n va fer un i li van posar el nom del pois del Roser, i tal com ja us deveu suposar el pais del Roser tenia dos pobles, dos boscos, vint+ vuit prals, un palau on la parelio passava els hivems, un castell on la parelio passava els estius, un...

Ir PREMI PROSA - CATEGORIA ADULTSAMSTERDAM i resulta que tinc febre. line ganes de delafamilia.Somcincgermans, L'Ivan,Per Josefina Guimet Pai sortir de casa, però el meu pare m'ho el Lluis, la Lorena, l'Oscar i |o.

impedeix. L'Ivan està a punt de casar-se ambIL*LUSIÓ Encara no m'he presentai i et la Laura, la seva novia i marxarò de

sonarò una mica estrany que et digui casa. És el més pesat de tots perquè ésQuin dia més avorrit, odio anar a que el meu pare no em deixa onar a el més gran i sempre des que va morir

l'insti i avui que estic molalt no m'ho l'institut. No tinc mare, ella mori poques la mare s'ha sentii responsable delspasso gens bé aqui a casa. Ahir a la nit hores després del meu naixement. Em petits. Però també el trobaré a faltar,vaig comen^ar a trobar-me malament die Roger i tinc disset onys, sóc el petit eli em dóna els diners per compar-me

els compactes coincidimi ens ( de mùsica. Ésui que fem ¡unís p« completament (

Amb l'Osca ens portem m( érem petits ens bessons.

La Lorena, homes a la fan està molt ofeixt peròavegadesl que s'ho passa

En Lluis, és sempre ha estati sempre en lessi estudis. És un comen jatel qua Tampoc parlo r estòestudianta nostres tiets.

Els tiets sei molt i nosaltres filis i sempre er a palau. El tiet Maria. Molt avi que estan fen vindran a casa

Els tiets vial viatjar, com e destinacionspos a Holanda, visi detall de les s®

Fins fa poc correr un noi f perfectament el va explicar moi va augmentar le hi. Em va dir qi avisitar-loalasi

02364935

rie i l'Elisendo es van r decidir el camp de ; van decidir que allà s fana un pont on intemplar el combat t.iscampionss'anoven ¡bolladors aviot van «t.ira del combat resulto i Marta van quedar i es van fer amics, va cridar: empatats!

i per resoldre aquest luntar tímidament a i casar omb ell. na Elisenda i el rei sari a continuació en imbé es van casar, sos se’n va fer unili del país del Roser, i

lusuposarel país del pobles, dos boscos, in palau on la parella tis, un castell on la Is estius, un...

c¡ncgermans,L'lvan( , l'Oscar i ¡o. juntde casar-seamb novia i mancará de sat de tots perqué és pre des que va morir tit responsable deis é el trabaré a faltar, ners per compar-me

els compactes perqué en una cosa coincidimi ens agrada el mateix tipus de música. És una de les poques coses que fem junts perqué ell viu en un món completament diferent al meu.

Amb l'Oscar m'hi entenc millor, ens portem molt poc temps i quan érem petits ens preguntaven si érem bessons.

La Lorena, pobra ella, amb cinc homes a la familia. Deus pensar que esté molt afeixugoda amb tants nois, però a vegades li pregunto i diu que no, que s'ho passa molt bé.

En Lluís, és una altro bistòrta, ell sempre ha estatel reservat de la familia, sempre en les seves coses, en els seus estudis. És un gran estudiant i ha comenjiatelquartcursd'Económiques. Tampoc parlo massa amb ell perqué está estudianta Madrid i viu a casa deis nostres tiels.

Els tiels sempre ens han estimai molt i nosaltres també, ells no tenen filis i sempre ens han tractat com reís a palau. El tiet és diu César i la tieta Moria. Molt aviat tornaron del viatge que están fent per Europa, llavors vindran a casa de visita.

Els tiets viatgen molt. Jo somio en viatjar, com ells i sobre totes les destinacions possibles m'agradaria anar a Holanda, visitarla sense perdre'm detall de les seves meravelles.

Fins fa poc vivia en el meu mateix correr un noi holandés, que parlava perfectamentel catolá i el castellò. Em va explicar moltes coses del seu pois i va augmentar les meves ganes d'anar- hi. Em va dir que el pròxim estiu vagi a visitar-lo a la seva nova casa holande­

sa, estic guardoni diners per fer-ho, cosa gairebé impossible perqué sempre se'm presenten coses imprevistes o petits luxes que no puc deixar de permetre'm. Finolment hauré d'anar- h¡ subvencionat pel meu pare, perqué sóc incapaç de guardar res.

El noi s'anomeno Ronald i som molt amics, anóvem a l'institut i a totes les festes que es fessin al nostre bomivoltants. Últimamentno estóvem tan units perqué ell tenia noia i passava bastant temps amb ella. La noia es diu Clara i quan eli va haver de tomar al seu país, van quedar com o amics perqué ho tindrien molt difícil per veure's.

La Clara i jo també som am ie i he de confessar que a mi m'agrada, però tinc por de dir-li pel seu recent trencament amb el Ronald.

Aquest pròxim cop de setmana vaig a la muntanya amb un grup d'amie (encara que estigui als quaranta de febre), farem uno acampada en un terreny d'un pagès que ens ha donat permis. Si fa bon temps pujarem al Cadi. Espero que la Clara i el seu grup d'amigues també vinguin, encaro que no m'atreveixo a preguntar-li.

CAMPAMENTVa començarbé, quan vaig arribar

o l'estació ja vaig veure la Clara.El viatge va ser una mica llarg,

però divertit, no vaig poder asseure'm omb la Clara perqué anàvem molts de colla i no vaig poder localitzar-ia, però a l'am'bar vam estar parlant una estona, això ¡a em va fer feliç.

Muntar el campament ens va tenir

molt ocupats durant quasibé tot el moti, hi havia molta gent que era la primera vegada que feien un campament i no sabien ben bé perqué servien tots aquells pals i Iones.

M'agrada moltla muntanya i quan sóc allí em sento com si el meu cosfos més lleuguer, més ágil. El verd dels prats, el color de les fulles, el caminar lent de les vaques ols prats, el moviment dels arbres amb l'aire, el relleu de les muntanyes, el blau del cel, el brillar del sol, tot em fa sentir una pau interior un benestar immens. Em converteixo en una altra persona, més alegre, més carinyosa, més dolço, més de tot, bé, prou de posar-se poètic, et pensarás que sóc un o : ' " i això no ésdel tot cert.

T'explicaré més coses concretes: una d'elles és que no ens vam recordar de portar una cullerà gran pera remenar la sopa que féiem per a dinar. En Pere, molt hábil, va tallar una rama d'un arbre i li vo treure l'escorça amb un ganiveti jo va estar la cullerà feta. Em preguntarás:•La sopa?-Boníssima.

Cree que el gust de la fusta fresca va ojudar o donar-! aquella mica de saborque en altres ocasions semblants li havia faltat.

Novam poderferl'excursióalCadí perqué el dia que estova programada va llevar-se plovent. Em va saber greu no poder-hi anar, però no tot va anar malament, voig estar gairebé tot el dia parlant amb la Clora, vam parlar d'infinitat de coses, vam fer bromes, etc.També vam aprofitarel temps, ella

01383237

tenia el dilluns una prova de literatura i la vaig ajudar a repassar, cosa que no em va anar malament perqué la mevo era el dimarts.

Vam parlar de moltes coses: de música, de cinema, d'esports... Dóna la casualitat que a la Clora també li agrada el fútbol i els dos som molt afeccionáis al Barpa. A ella li agrada l'lvamde la Peña amb bogeria, peró jo la veritat no li veig res de l'altre món a partee serun bon futbolista, diu que és guapo, peró ¡o no sé on ho veu omb aquell cap tan pelat i rodó.

Jo també jugo a fútbol en un equip de futbol-sala del barri i anem molt ben classificats per ser que s'ha organitzat aquesta temporada.

Parlant de fútbol estic pensant d'invitar-la a veure el B a p un dia que ¡ugui omb un equip modest, peró si ho pensó millor tinc sempre el mateix problema: els diners.

Em sembla que o la Cloro jo també li agrado, perqué a Tambada a la ciutot i acomíadar-nos em va donar un petó a la gaita, que em pujó al cel i em deixá perplex.

Áquest cap de setmona he agofot energies per superar-ho tot, fins i tot ('examen més difícil que recordó que tinc demó de francés i no he estudiat gens.

Me'n vaig a dormir perqué demó m'he d'aixecar molt oviat per estudiar.

LA BODA DE L'IVANLa tieta s'ha quedatuns dies amb

nosaltres per fer els preparatius de la bodo del meu germá, més que res per

comprar-nos la roba per a tots. Ja tinc por d'anar de compres amb ella perqué els seus gustos i els meus no coincideixen mai, però ja estic ben deadit, comparem la roba que a mi m'agradi perqué no vull semblar un pallasso.

Avui plovia i no hem pogutsortir de casa, s'ha organitzat una conversa1 improvisada: el pare, els oncles, l'lvan, el Lluís i jo hem acabat pariant de la mare, bé, ells pariaven, jo només escoriava o preguntava coses sobre ella, perqué sempre he volgut saber més de la mare.

T'explicoré alguna cosa sobre ella, era una dona molt'activa, abans de casar-se traballava de secretòria, va plegar quan va néixer l'lvan, però pensava tomar a traballar quan els seus fills fossin grans, però com ¡a f imagines no va poder ser. També li ogradaven molt els esports, encara que els predicava poc, en sabia alguna cosa de la majoria. També li ogradaven mori els nens, gaudio ¡ugont amb els meus germans i ajudantJos o preparar festes deis seus sants i aniversaris, sempre volia que fossin molto gent, també li cosia a lo meva germana unes nines de drop molt originals, encara en té una de guardada, i n'he vistes moltes en foto. Sort, que tenim, moltes fotografíes, quan era petit em passaw] hores i horas mirant-les i imaginava, que jo també hi era, el costar dedo meva mare. Bé, m'estic posant nostàlgici no m'agrado, perqué no Viill avorrir-te, només et diré que se|ise arribar a conéixer-lo sé que l'estimo

molt perles gran coses i bones qualitats content perquê soique tots expliquen d'ella. A vegades amb la Clara, elsem sento una mica culpable de la seva vol sortir amb mi.mort però el pare m'ha deixat molt ciar Ja no t'expliccentenars de vegades que si hi ha un el gran dia hagi pculpable fou Themorragia que va teniri que «ella», no vol que jo tingui aquest EL GRAN DIApensaments negatius, perqué era una Ja sóc a casa,persona molt optimista i amb moltes estic sol, el meupganes de viure. amb uns company1 La boda, un exitàs, tot perfecte, tampoc són a casoinclosa la meva vestimenta, crac que millor, aixi ningû eés la primera vegada que m'he trobat explicar-te la crônuna mica elegant. Una festa fabulosa, Les onze del n¡quan estoven fentla cerimònia somiava la Clara i truco a

iamb els ulls oberts que jo era el nuvi i ella:lia Clara era al meu costai, una mica -Qui hi ha?més i jo sóc qui diu: sí, vull. -Sóc el Roger.! -Baixo ara mateixIES ENTRADES (Bé, crac que ja n

El meu pare sense saber-ho m'ha Quan The vi<Je t un bon regal, tenia un pareil posât a cent perid 'entrades per a les semifinals forano es veu).(individuals i la final de dobles del M'ha donattomeig de tennis que faran la setmana galta i agafats de 1jque ve i diu que hi vagi jo amb algún a caminar per agrlamie. Avui fins i to! Sí, sí amie, vaig trucar a la Clara a em semblaven béjveure si voi venir ella que també li feliç.pgrada el tennis, si la seva resposta és Ens hem veî(afirmativa, penso organitzar un dia de carregats omb le'tennis que nopugui oblidar mai. plenes d'entrepor

Veus, resposta afirmativa, aniré l'economia, semi:ambla Clara a veure elsportits, aquesta Ella portavo unasetmana la trabaré llarguíssima, hem però si et die la verquedat una tarda per organitzar-la una porta la Clara m'omica, en podnem dir: «El gran dia del l'inrevés també rrtennis». M'he passati

Vull dir-te un secret, no pensis que boca, quan hemestic tan content pel tennis, no, estic tennis ens hem

;esibones qualitats content perquè sortiré tot un dia sencerd'ello. A vegades amb la Clara, els dos sols i vull dir-li siculpable de la seva voi sortir amb mi.'hadeixatmolt ciar Ja no t'explicaré res mes fins queles que si hi ha un el gran dia hogi passat.irragia que va teñirque jo tingui aquest EL GRAN DIAus, perqué era una Ja sóc a casa, són les deu delonit,lista i amb moltes estic sol, el meu pare ha sortit a sopar

amb uns companys, els meus germonsxitós, tot perfecte, tampoc són a caso, han anat no sé on,¡stimenta, crec que millor, aixi ningó em molestarò i podréda que m'he trobat explicar-te la crònica del dio.Una festa fabulosa, Les onze del mali, ambo a casa dei cerimónia somiava la Clara i truco al timbre. Em responque jo era el nuvi i ella:u costat, una mica -Qui hi ho?j : sí, vull. -Sóc el Roger.

-Boixo ara mateix.(Bé, crec que ja m'esperava).

inse saber-ho m'ha Quan l'he vista, el cor se m'ha, tenia un parell posât a cent per horo. (Sort que pera les semifinols fora no es veu).nal de dobles del M'ha donat un «altre» petó a laje faran la setmana galto i agafats de la mò hem començatvogi jo amb olgun a caminar per agofar el metro.

Avui fins i tot les aglomeracionsg trucar a la Clara a em sembloven bé, i és que estava moltella que també li feliç.la seva resposta és Ens hem vestit esportivament iirganitzar un dia de carregots amb les nostres motxilles,li oblidarmai. plenes d'entrepons i llaunes, ja sapsi afirmativa, aniré l'economia, sempre el mateix rotilo.i els partits, aquesta Ella portava una gorra molt bonica,! Ilarguíssima, hem però si et die la veritat, és que totel queerorganitzorTouna porta la Clara m'agrada i si ho portés alir: «El gran dia del l'inrevés també m'agrodaria.

M'he passat el dia sense tancar la¡creí, no pensis que boca, quan hem arribat al club deel tennis, no, estic tennis ens hem dedicai a demanar

Qutôgrofs als nostres idols, alguns

estaven entrenant, ens hem comprat

una revista ¡tot seguii a dinar.

Havent dinat han començat els partits, que han estai moltentretinguts i emocionants, però per a mi el més emocionant era poder estar amb la Clara, comentant, escoltant-la, mirant- la i és que tot em sembla graciós, deu ser perquè estic enamorat.

Ai, ja era dalt d'un nûvol, tomem a la terra, quan s'han acabat els partits ens hem ossegut a la gespa, prop d'un arbre. Li he dit;-Corn t'ho has passât?-Molt bé.- Ha dit ella.

Jo tremolava corn la fulla d'un orbre i deia quantitot de poroules que no vull ni recordar, perquè la gran pregunta no em sortio, fins que no sé corn, he dit;

CLARA, VOLS SORTIR AMB M l?Un silenci que he trobat etem, ella

ha fet una rialla i m'ho dit;-Estic contenta i emocionada omb

la teva proposta però vull dies de temps per a respondre't.

Arribat aquest punt, hem tomat a casa i em semblava que no tocava de peus a terra. Quan hem arribat a casa seva li he dit el bon dia que havia passât amb ella i ens hem acomiadat. M'ha donatun petô que |o li he tomat. He marxat cap a casa meva més content que un nen amb sabotes noves.

Bé, ¡a saps tot el que ho passât, ora demono a sonts, santés, bruixes, bruixots i tots els que tinguin olgun poder en la decisiô de la Clora, que facin un esforç perquè la resposta sigui

un S Í tan gran corn una casa de pagès.Ara a dormir, que ¡a és hora i estic

cansadfssim, però feliç.DIVENDRES DE LA SETMANA

SEGÜENT; No tinc ganes ni de menjar, estic nerviôs, aquest mali la Clara m'ha dit, podem veure'ns aquesta tarda?. Immediatament he dit:-Sí

Hem quedat a les cinc a la cafeteria del barri.

A tres quarts i cinc minuts de quatre jo ja hi era, ella ha arribat a les cinc en punt.

Ens hem assegut en una toula estratégica, és a dir, discreta, no et distreuen ni els que entren ni els que surten.

Hem demanot una beguda, bé |o aigua perqué no crec que uno altra cosa m'hagués baixat tot i ser liquida. Tenia els nervis a fior de peli i no podio articular poraulo, crec que ella ho ha notot i llovors ho trencat el gel i m'ha dit:

-Roger, en resposta a la teva proposto de la setmona possado, t'he de dir que sí, que vull sortir amb tu i ser molt amics....

Si abons no podia parlar, ara en­cara menys. La félicitât m'ho envait el cos, tenia ganes de saltar, d'abraçar- la, de donar-ii petons. Però m'hi he resistit i he pensât que oixò seria anor massa ròpid. Només li he donat un petó a lo gaita i l'he agafat per la cinturo, finalment hem anat a fer una llarg passeig.

-Fi-

La intenciô d'aquesta secciô és informor d'allô que passa en el nostre entom politic de municipi.

Pretenem ser el mâxim d'imparcials possible, ja que allô que volem fer és resumir fidelment tant les sessions extraordinàries (plens) com les sessions ordinàries dûtes a terme per les comissions de govern.

En aquesta linia de limitar-nos a la tasca informalivo, deixem ol vostre criteri el judici o volorociô de les octuacions, fets, occions que es puguin fer i desfer o l'Ajuntament.

I per oixô, hem obert una secciô de

cortes obertes, perqué sigueu vosaltres qui pugueu escriure i manifestar la vostra opiniô (a favor o en contra) de qualsevol occió o acord, fer suggeriments, etc. El remitent haurâ d'expressar noms i cognoms, els quais també es publicaran. Us podeu adreçar a: «El Xop», apartat de correus 1, o a lo secretaria de l'Ajuntament, especificant que és la secciô «Política Municipal».

Si es fan allusions, les cartes po­den ser contestades per l'al.ludit (per­sona, entitat, grup, etc...), si aixi ho vol, al següent número, malgrat

l'interval de temps. Si els regidors consideren alguna peticiô, critica, suggeriment, etc. omb suficient rellevância, pot ser indôs en un pie. Si no passa cap de les dues coses (sense ser, en cap dels casos, decisiô de la revista «El Xop») hem considérât que, per port nostro, s'ha fet el que podiem fer: obrir una via per canolitzar les opinions de qualsevol vei de La Ràpita, l'Hostol Nou o Vallfogona.

L’equip de redacciô

DEL 14 DE MARC DE 1996 AL 16 DE MAIG DE 1996

Sessions extraordinàries dûtes a ternie per l'Ajuntament Pie

La presidència és del senyor alcalde Manuel Sarret Pons, assistit de lo secretària, la senyoro M. Antonieta Pons Torrades.

Senyors regidora: Josep Boladeres Mata, Jaume Bondia Rebolledo, M. Carme Berengué Piqué, Llorenç Pijuan Trilla, Froncesc Rubio Guasch, Josefina Moreno Garret, Vicent Ricart Parrot i Solvodor Farré Torra, qui no hi assisted per ser de viatge a i'estranger.

14/3/96

-Aprovoció de la certificació númem 1 i única de l'obra inclosa en el PUOSC 95, núm. 237/PG: Enllumenatpúblic Hostal Nou 3a fase.

-Aprovació de la memória técnica valorada corresponent a l'obra condicionament de camins del terme municipal.S'aprova, així mateix, el plec de clausules administratives particulars i hi ha un acord de licitació de l'obra mitjançan.t

subhasta pública.

-Aprovació dels padrons fiscals: taxes, impostos: Preus públics municipals i també el période de cobrança és voluntária.

14/3/96

-Aprovació de lo 1 iúnicadel'obr específicdeladif L'obra ( Adequ Canal de l'Hostr

-Concessió d'ur 87.500 PTA del Medi Ambient, per a l'odquisici de résidus munie correspon al 25 présentât per I'/

Sol.licitud de: -Revisió de prei l'empresa conce* de recollida d'es S.L.;<Je Bellpuk a conseqüéncia denouscontenid installació empi

-Elecció repres entitatsmunidpo de l'esport. S'a[ l'onterior ocord.

-Proposta d'adhe de Valéncia, j Federaaó Espan i Províncies, que del tractat de M Per unanimità! proposta.

ps. Si els regidors ia peticiô, critico, ic. omb suficient r inclôs en un pie. Si isduescoses (sense casos, decisiô de la hem considérât que, ha fet el que podiem i per canolitzor les ;vol vei de La Râpito, llfogono.

quip de redacciô

ie per

Antonieta Pons

i, Llorenç Rjuan ji no hi assisteix

ili ; : : 1 Ì K Ì Ì

lenat public Hostel

me municipal.3 l'obra mitjançont

mça és voluntâna.

DEL 14 DE MARC DE 1 99 6 AL 16 DE M AIG DE 1 996

14/3/96

-Aprovació de la certificació núm. l i única de l'obra inclosa enei pio específic de la diputació provincial: L'obra ( Adequació de la Plaça Canal de l'Hostal Nou ).

-Concessiô d'una subvenciô de 87.500 PTA del Departament de Medi Ambient. Junta de résidus per a l'odquisiciô de contenidors de résidus munidpals. La quantitat correspon al 25% del pressupost présentât per l'Ajuntament.

Sol.licitud de:-Revisió de preu proposada per l'empresa concessionària del setvei de recollido d'escombrariesJ. OròS.L.;de Bellpuig. Increment com a consequèncio de la col.locadó de nous contenidors en el municipi: instal-lació empresa SUPECO.

-Elecció représentants de les entitatsmuniapalsal conseil català de l'esport. S'aprova per mojoria l'anterior acord.

-Proposta d'adhesió a la declaroció de València, per part de la Federadó Espanyola de Municipis i Provincies, que demano la revisió del tractat de Maastricht.Per unanimitat, adhesió a la proposta.

14/3/96

-Adhesió a l'acord de protesta for­mai per la gestió dels desembassaments del pantà d'Oliana. Proposta d'adhesió per pari de l'Ajuntament d'Artesa de Segre.

1/4/96

-Aprovació provisional de voriodó puntual de les normes subsidiòries del municipi i text refós.

22/4/96

-Aprovació provisionai de voriació puntual de les normes subsidiòries del municipi i text refòs, aprovat inicialment en sessió del 19 de novembre del 95.

Desestimació de les al.legocions presentades.

-Expedient serveis funeraris en règim de monopoli. Resolució secció lósala del contenciós administratiu- recurs contenciós administrate 1632/93.

-Recurs contenciós administrate núm 658/96, secció segona sala del contenciós administrate, con­tra aprovació estudi de detall - acord remissió expedient-.

22/4/96

-Obra construcaó ninxolscementeri municipal de Vallfogona. Ampliaaó de l'obra per necessitai de servei.

-Precs i preguntes La sra .M o reno -proposa la possibilitat d'acompofiar els pregons que es fan amb el servei de veu pública amb les sardanes composades per Vallfogona.Es pregunta, aixi mateix, pel focus d'enllumenat de la Plaça del c/ Estació, monument a la sardana i PaTsos Catalans.També els regidors recorden la nécessitât de comunicor la celebració dels plens de l'Ajuntament mitjançant pregons i també que es passin côpies de les

•propostes d'acord amb la convocatôria dels plens.

16/5/96-Adjudicoció de l'obra de condicionoment de comins del terme 1996.

-Xarxa de comunicadó per cable, acord d'adhesió demarcociô 3.

-Aprovació de la certificació núm 1 i única obro PUOSC'95 95/238- PG «Arranjament de camins de lo Soira i altres».

DEL 7 DE MARC DE 1 9 9 6 AL 2 3 DE M A IG DE 1 9 9 6

Sessions ordinàries dûtes a ternie per la Comissiô de Govern

Hi assisteixen sempre els srs. regidors Josep Boladeres Mata, M. Corme Berengué Piqué i Manuel Sarret Pons, olcolde-president de l';Ajuntoment, ossistit de la secretorio M. Antonieto Pons Torrodes.

Assisteixen oltres regidors a olgunes comissions de govern.

7/3/96

- Diputació de Lleida- cooperació locai, concessió petites ajudes:300.000 PTA per adequació plaça Hostal Nou.300.000 PTA per obertura carrer zona perllongació c/ Pau Casals.200.000 PTA per construcció voreres c/ Barceloneta de la Rapita.

21/3/96

-Autorització del Ministerio de Justi­cia e Interior perl'ompliadó déplacés de prestoció social sol.licitoda per l'ajuntament.

-S'acordo sol.licifar l'actuació del grup Sardanista Barres i Escacs de Balaguer en lo programoció Estiu i Cultura 1996.

-s'informa favorablem ent lo sol Jicilud d'ampliació de Thorori del bar-restaurant El Faro.

21/3/96

-Certificació de petites ajudes de la Diputació Provincial pera l'adequació Ploça Canal Hostal Nou (300.000 PTA) i per a la construcció de voreres al c/ Barceloneta de la Rápita (200.000 PTA).

12/4/96

-Organització de festes: dia 27 grup musical Montecarlo, dia 28 orquestra Papillòn, dia 29 orquetra Rosaleda.

-Arranjament generai de camins del terme municipal.

-Es dóno compte dels escrits présentais per la Bassa Roja: 1/ plantació de la bardissa al voltant de la xarxa que envolta les piscines municipals. 2 / contenidors de llaunes i 3 / adequació zona aparcament piscines municipals.

-Concessió de 50.000 PTA en concepte de col Jaboració económica a l'APE destinades a sufragar els premis del concurs de prosa i poesía Sant Jordi 96.

-Aprovació certificació de l'obra construcció nínxols cementen muni­cipal de la Rápita.

-Adjudicació treballs de neteja paviments de la salo poliesportiva.

-Concessió de 15.000 PTA a l'associació Mans Unides i 10.000 PTA o la fundació esclerosi multiple.

-Aprovació de la voloració columna nínxol núm. 11 filaestdelcementiri municipal de Vallfogona.

-Pía específic 1995- obra adequació plaça La Rápita, c/U. Sanz.

-Concessió de dues llicències d'obres i aprovació factures.

-Aprovació factures i concessió 3 llicències d'obres.

-Renovació padró municipal d'habitants. Adquisició d'un progra­ma informatic.

12/4/96

-Sol.licitud aula public Salvador segle XXI d'Olo d'informàtica i Autoritzaaó.

-Concessió a I Vallfogona de 1 conceptedesubv l'aportació de I' nada a l'obra arr Església.

-Adquisició bancs plaça Canal Hos Rápita c/LI. San

-Concessió 5 Ili autorització d d'activitat classi! factures.

E

12/4/96

-Sol.licitud aula escola col.legic pùblic Salvador Espriu, acadèmia segle XXI d'Olot per fer cursos d'informòtica i mecanografia. Autorització.

-Concessió a lo Parròquia de Vallfogona de 100.000 PTA en concepte de subvenció o compte de l'oportoció de I'ojuntament desti­nado a l'obro arranjamentteulodo Església.

-Adquisició bancs obres odequació plaça Canal Hostal Nou i plaça La Rápita c/LI. Sanz.

-Concessió 5 llicències d'obres, autorització d'una sol.licitud d'activitat classificada i aprovació factures.

2/5/96

-Aprovació provisional del projecte tècnic de l'emissoro municipal Vallfogona Ròdio per part de lo Direcció General de Radiodifusió i Televisió.

-Renovació podronal.

-Sol.licitud subvenció escola A.Guimerâ de La Rápita. Concessió subvenció de 25.000 PTA.

-Adquisició de 5 contenidors de recollida d'escombrories.

-Adquisició telèfon mòbil per al per­sono! de serveis de l'Ajuntament, ais efectes de la seva localització i milloro del servei.

■Concessió 5 llicències d'obres i aprovació factures.

BUSTIALa revisto 'XOP és oberta o totes les possibles opinions deis

veíns. Totes les persones interessades o fer quolsevol oportoció hauran de signar l’escrit i identificar-se.

Lo redocció de 'XOP no participo necessáriam ent de les opinions que monifesten els autors deis orticles que es

aquesto revisto.

23/5/96

-Obra construcció nínxols cementen municipal de Vallfogona. Aprovació certificació d'obra.

-Contractació grup Duo Bemol per a la revedla de SantJoan.

-S'aprova pintar la guardería infan­til La Mainada.

-Aprovació del plec de condicions per a la subhasta per a la concessió del servei de bar del recinte de les piscines municipals la propera tem­porada.

-Concessió nínxols cementen muni­cipal de La Rápita.

-Concessió de les llicències d'obres sol.licitades (5) i oprovació de les factures.

^

26II | ¡ | n 1 n i :j| § |||||

àrids daniel, s.a,Formigons Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis Transports

PIANTA ÀRIDS IFORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 44 68 58

VeMdnxdadrm de Afthatya, ò.a.

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM 19 - TELEFONO 43.20.07 - FAX 43.22.50

UaiÉíwjwm de Baiaqvm(LLEIDA)

LecturaEl trésor d< d'Urgellde Jaume Mah Josep Vallverù

"El lector trobi un testimoni de l'a, terres de lo Plano i pausado evolució progrès. El seu te gentques'esforça\ la coso, del dolor présent en les fon dures condicions dificultáis de tot ti¡ l'esdevenidor de < ruina idei tomaro d'oquest trist pt esperonça-pertoth

CariesCada día es i

laboral ¡ económii fet, la situació está qualsevol loe on I

Vivimenunlloi on les excel lents no funcionen. A niv ifinsitotd'Espanyi d'aplicar totes les r suficiéncia -i com i

Ja estávem pro encara neix un no est asiátic. Són div

Lectura recomanadaEl trésor dels Canals d'Urgellde Jaume M at eu, Josep Ripoll i Josep Vallverdù

"El lector troborâ en aquest llibre un testimoni de l'ontigo pobresa de les terres de lo Plono d'Urgell i de lo seva pausada evolucló cqp al benestar I el progrès. El seu text ens parla d'una gentques'esforçavopertirorendovont la coso, del dolor que sovint es feio present en les familles a causa de les dures conditions de treball, de les dificultats de tôt tipus que omençaven l'esdevenidor de grans i petits, de lo ruïna i del tomar a començar. I enmig d'oquest trist panorama, lo gran esperonço-pertotbomcompartido-que

algún dia poguès arribar l'aigua a les terres de conreu. En el ¡libre hi ocupo també un espaiprimordial el component visual, o través de fotografíes que ens mostren els frets del carácter, lo geografía i ¡'arquitectura de tota l'ôrea regado".(Fragment extret del prôleg del llibre redactat per Xavier Coll i Gilabert, président de la Junta de Govern de la Comunitot General de Regants dels Canals d'Urgell).

"Diverses générations de pogesos bon convertit, al llorg de més de cent anys, l'oigua del Canal d'Urgell en la industria més important de les terres de Ueido. Hon créât uno xorxo que permet regar les explotocions agrdries de 20.000 fomilies i que subministro

Cartes al DirectorCada dia es respira un ambient

laboral i econômic més carregat. De fet, la situació está molt difícil arreu, en qualsevol Hoc on hom vagi.

Vivim en un lloc, época i conjuntura on les excel lents regles d'economia no funcionen. A nivell de tot Catalunya, i fins i tot d' Espanya, s'inicia el moment d' aplicar totes les regles que millorin la suficiència -i com més, millor-.

Ja estávem prou malament... que encara neix un nou problema: El sud­est asiòtic. Són diverses zones que es

van fent grans i en el centre de les quais hi ha milionaris i milions d'habitants que treballen per menys d'un dolar/dia.. . i que ensems com­pren car.

Si coneixem les realitats i sabem d'ontuvi que són inexpugnables... Què fer? A nivell de l'Estât Espanyol ja han anunciat possibles i continuades devaluacions. A nivell nostre, cal augmentar lleugerament l'estalvi i sobretot incrementar el treball i l'activitat com si de bojos es tractés.

aigua potable a més de 100.000 persones de cinc comarques, les quols constitueixen lo toca verda més ómplia de Catalunya. El Tresordels Canals d'Urgell aplega un conjuntde textos literoris de Descriptor Josep Vallverdú, una série de trebolls técnics eloborats per vuit especiolistes encopfolots peí geógrof Jaume Moteu i uno selecció de prop de 400 fotos, pldnols i gravats preparoda i documentada per Josep Ripoll. El llibre que teniu o les mons explica totes les clous per entendre el passat, el present i el futur de lo vida deis Canals d'Urgell".(Text extret de la contraportada del llibre "el Tresor dels Canals d'Urgell).

r Ll més hauríem d'assolir un major autoproveTment familiar (Ex: L'hort),treballar, estudiar, feresport.. . amb plena ¡Musió... i el resultat no hauria de ser altre que multiplicar -a curt termini- la producció per 2 o 3.

Robert Bonjorn i Duart

^

Fem gimnásticaEXERCICIS PER A CADERES I NATGES

1- Assegudes al térra amb les comes estirades, caminarem sobre les notges cop ol dovont I al darrero durant 5 minuts.

2- De genolls ol terra ens asseurem primer d'un costot i després de l'oltre 1 6 1. Ho repetlrem 4 cops.

3- Estirades de costai al térro recolzodes sobre el colze, aixecarem lo como doplegado 161., glrorem a l'altre costot ¡ ho repetirem 4 cops a codo costot.

La nostra historia literariaMÀRIUS TORRES

Mârius Torres, el poeto de les nostres terres lleidotanes, és producte d 'unes clrcumstâncies ben determinodes, en l'indole personal I ambientai, la sevo obro poètico no fou mai coneguda d'un public lector fins molts anys després de lo sevo mort.

Màrius Torres va nàixer a Lleida el 1910. Fili i net de metges, cursà ■ 1,1 1 , ¡fìnsi totl'exerci, bé que per poc temps. El 1 935, atacat de tuberculosi, es redogué en el sonatori de Puigdoleno (Sant Quirze Safaia), on mori el 1942, allunyotdelsseusi enmig d'una societot desfeto (o résultés de lo guerra civil). Fou en oquests set onys de vida ol sanatori, frec o frec amb la mort, quon escrivi la mojor port de lo seva obra poètica, practica el piano i trobà relatif) intima omb Mercè Figueras -la «Mahalta» de molts delsseus poemes.

Lo condició d'home malats, sense esperança, tingué un efecte immédiat en lo intimitot del poeta i, de retruc, en la seva poesia. La mort apareix sovint corn a rerafons, corn una experiència coneguda, per a un poeta-metge, malalt. En molts dels seus poemes s'enfronta amb la presència constant de la mort. La mùsica i el món naturai són altres ternes tractats tombé pel poeta. Màrios Torres durant la sevo estada al sanatori, per roó dels seus ideals republicons, segui amb tota atenció les activitots bèl .Tiques del front i de la retaguarda, malgrat la

impossibilitat evident de participar-hi directament. En aquest període es dedicò intensament a la lectura i traducció de poesia, a l'estudi de grafologia, filosofia i medicina, i mantingué correspondències epistolare importanls: amb Joan Sales i Caries Riba.

La difusió de l'obra poètica de Màrius Torres ha estat plagada de dificultáis. L'any 1937 es presentò, sense èxit, al premi Joaquim Folguera de poesia, amb una selecció dels seus poemes que tituló Invencions. L'aventura editorial d'aquesta obra poètica és un bon exemple de l'heroisme i la tenatitatamb que calgué practicar literatura i de les dificultáis per a la seva difusió en la immediata postguerra. Torres havia lliurat 96 poemes a Joan Sales, el qual els havia de publicar si moria. La familia volia que això fos fet a Catalunya: però la complicaci provocada per lo Segona Guerra Mundial els convencé que era

. . . . . . . . . . , i el llibrefou publicataCoyoacán (Méxic), l'any 1947, cinc anys després de la morí del poeta.

Malgrat no haver publicat mai en la vida, la seva fam a pòstuma ha estat una expansió continuo.

Nosaltres des d'aquí la nostra re­vista, voldríem endinsar-vos en l'obra d'aquestgran poeta, i la millor manera de fer-ho és llegint els poemes que segueixen.

Teresa Baiaseli

DOLC ANGEL I SI HAS DE VEI

Dolç ángel de la A que vinguis ar

Ara no temo gens i hi ha una veu qu

de més enllá i

Dels sofriments pe per ben morir,

Tot allò que he es en el meu cor, cor

freda, de tan

Del llim d'aquesta el meu anhel

Morir deu èsser b( en una ñau sense

ni llast de reci

I tot el meu futur Tinc peresa de

Més que el dolor; el dolor que n

I gairebé donaría,- morir per sempre

00910032000202003001

02326634

ria CANÇO A MAHALTA

lent de participar-hi aquest période es ent a lo lectura i ìsìo, o l'estudi de efio ¡ medicino, i londènciesepistolars Joon Sales i Corles

i I'obro poètico de i estât plagada de ì 937 es presentò, ni Joaquim Folguero îa selecció dels seus itulà Invencions. iol d'aquesta obra bon exemple de idtatamb que colgué ] i de les dificultáis sió en la immediata ¡s havia lliurat 96 îles, el quoi els havia ria. La familia volia ] Catalunya: però la icada per la Segona Is convencé que era llibre fou publicat a

:), l'ony 1947, cinc a mort del poeta. ]ver publicat mai en n a pòstuma ha estât tinua.; d'aqui la nostro re- idinsor-vos en l'obra ¡ta, i la millor manera int els poemes que

Teresa Baiaseli

i .

V

DOLC ANGEL DE LA MORT,SI HAS DE VENIR, MÊS VAL...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara.

Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida e n 1 ' 1 1

de més enllà del guai.

Dels sofriments passais tinc l'ànima madura per ben morir.

Tot allò que he estimât únicament perdura en el meu cor, com una despulla de l'ahir,

freda, de tan pura.

Del Him d'aquesta terra amarada de plors el meu onhel es desarrela.

Morir deu èsser bell, com lliscar sense esforç en una nau sense timó, ni rems, ni vela,

ni Hast de records !

I tot el meu futur està sembrat de sai !Tinc peresa de viure demò encaro...

Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, el dolor que m'espera em fa m a l...

I gairebé donaria, per morir ara - morir per sempre -, una ànima immortal.

Màrius Torres (1910-1942)

Corn dos infants que van per un bosc de rondalla ogafades les mons i els cors,

seguim el cominet que entre jardins dovalla cap al pais dels teus records.

Anem a uno ciutat pintada en gris i en rosa, poblada de rostres amies,

on un somni vençut, però immortai, reposa sota nobles porxos antics.

On la Felicitatila Melenconia volen de cor o cor ensems,

i sembla que la pau humil de cada dia dugui la pàtina del temps.

On en interiors de secreta elegòncia, fermenta el perfum de les flors,

i guarden els divans, omb lloable constància, lo ¡ove empremto del teu cos.

On al cor de la nit, quan el silenci es glaça vibra l'ànima dels retrats,

i pels llargs corredors cruix dolçament la passa dels morts encora no oblidats.

On tot és net, i riu la mar a les finestres, ie l sol és ait i molt segur.

On les platges, cenyides d'assutzenes silvestres, són clares i esquerpes corn tu.

Alli una barca antiga, que un veli patró governa,.rellisca, mansa, mar endins,

i et porta, sempre infant, cap a la pàtria eterno de les direners i els dofins.

-1 clous els ulls. ¿Retrobes, en la mar de l'ensomni la barca que et torna a buscar?

Ah, no em deixis en terra ! Fes-me Hoc al teu somni, Moholto ! Sôc el teu germà ! -

Màrius Torres (1910-1942)

03363346

Costumali Català Posa't iJ.AmadesDIA 23 DE JUNY

Vigilia de Sant Joan: Avui és el dia de l'any més intensa de costums i sobretot de creences, totes relacionades amb la meravella que volta la figura del Sant precursor.

La majoria dels pobles de les civilitzacions antigües,el dia d'avui celebraven el solstici d'estiu. És el moment de l'any en què el sol es troba al punì més alt del Zènìt i quan és visible per més espai de temps; per tant, és el moment màxim de dorar de sol i el dia més llarg de l'any. El refrany ens diu:

Sont Joanel dia més gran.Els pobles de civilitzoció moderna

celebren encara la festa del solstici cristionitzada i conserven un seguit de creences i preocupacions que recorden temps molt reculais. Es general de creure en la virtut de totes les herbes que aquesta nit cobren gracies i valors excepcionols i extraordinaris. Segons 1 el Sant precursor vanéixer al bell punt de les dotze de la nit a la moteixa hora que va néixer Jesús, ijustmig anyabans que eli. D'aci que sigui aquesta hora la que concentra tot el sentit meraveliós, mític i fetiller d'aquesto diada.

LES FOGUERESL'encesa de fogueresés general a

casa nostra, per bé que a les Balears el costum no és tan intens corn en la

Es fan fogueres individuals, familiars i col declives.

Les masies i pagesies aillades en solen encendre quatre, una per cada un dels quatre vents, per tal de guardor la casa de molalties, de lladres, de margugues en general d'embruixaments i de malts esperits.

Aciutatlesfogueress'encenenper les cruilles dels corrers amb la llenyo recaptada per la mainada entre el veïnat. Sovint la llenya havia d'ésser vigilada pertal d'evitar-ne la sostracció puix que entre les colles de cada carrer s'establia la competència amb la finalitat que la foguera fos ben grossa. Una cantarella vulgar al.ludeix el costum de captar llenya.

Tres dies abons del Sont van pels pisos lo canalla, recollint els trastos veils, conyes i manats de palla, i aprofiten lo diada, del que tenen molts veins que desenbarassen casa de mobles velli rotins.

Qui salta el foc d'aquesto nit té la sol assegurada per tot l'any, tant més com més fogueres salta.

Els nostres avis creien queelfocde Sant Joan cosava els que saltaven pel seu damunt donant-se les mans.

Potser el ritu completde purificació comprenia el salt per damunt de les flames o la nit i les oblucions al riu o a

la font l'endemâ al mati o en rompre l'olba, corn encara fan a Agramunt i en d'altres indrets.

El qui dôna setvoltes al foc de Sont Joan resta préservât del mal de cap per tôt un any.

LA VIRTUT DELS VEGETALSHom creu que la virtut de les

herbes estâ en relaciô amb la força i la durada de la claror del sol que els dôna gràcia i vida.

Fins avui la virtut de les herbes ha anat augmentant a mesura que el dia anava creixent des d'avui anirà minvant amb la claror i la força del sol. Per tant avui, per ésser el dio més llarg, és el moment de l'any en què tota la planta té més virtut.

Cristina Colilles I Rubio

HIGIENE DELC<El coll en molt

culpable que la don delqueés...oquea[ queen realitatnoté desagradables pero solució.

El prematurenv potprevindre duran amb els mateixos p facial.

Elquenos'had d'emplear el prod maxil-lar inferior.

Encara que no colls que detecten tempssónelsmésa per tont en aquesi prestar més otentié

ParlemArribada la prir

s'omple de sens fragáncies i color. El casar-se i el ram ( complement impor per oquest momenl

Per triar el ram i teñir en compte: el volum, lo proporai núvia. Tot aixó s'hi compte, perqué foi que sigui agradable

— yrodó, es diu ram I fdcilment portable: vestits curts o rt informáis i de poc v -Un ram rodó, amb

14338102

02376339

Posa't maca

al moti o en rompre o fon a Agromunti en

itvoltesalfocde Sont /at del mal de cop per

ELS VEGETALS¡ue lo virtut de les lació amb la força i la irdelsolque els dóna

irtutde les herbes ha a mesura que el dio

sd'ovuionirâminvont :orça delsol. Per tont dio més llarg, és el

en qué tota la planta

i Colilles i Rubio

HIGIENE DELCOLLEl coll en molls casos pot ser el

culpable que la dono sembli més gran del que és... o que aparenti uno ¡oventut que en realitat no té. Els dos cosos són desagradables pero ónim! que tot té solució.

El prematurenvellimentdel coll es pot previndre durant bostant de temps amb els mateixos productes de neteja facial.

El que no s'ha de fer mai es acabar d'emplear el producte a partir del maxillar inferior.

Encaro que no sembli v'eritat, els colls que detecten primer el pas del temps són els més airosos, i esbelts. És per tant en aquest ais que hem de prestar més atenaó.

Cal, dones, de tant en tant fer un outoexamen d'aquesta zona tant en un cas com en l'oltre.

Quan intentem trobar la veritat de l'estat de la nostra epidermis, hem d'observar-lo neto i o la llum natural. La llum eléctrica és engonyosa i en molts deis casos amaga un defecte que de vegades la radiació solar ens desvetlla rdpidoment.

Si arribeu a la condusió que per l'edat, delicadesa, o perqué ens haviem descuidat fins al moment que el nostre coll necessita una atenció especial; hem d'esbrinar el defecte, ja que existeixen caractenstiques que poden restaHi atractiu i robar-li ¡oventut. En ocosions sense existir arrugues molt marcades, el coll presenta un aspecte

desmillorat, resec i grogós, evident que li falta una estimulació i s'ha d'usar una crema enfortidora i revitalitzant. Una altra inestésia del coll es el que diuen «doble barbilla». De vegades a causa d'un augment de pes, o per una mala postura habitual, com portar el cap massa baix o dormir amb coixins massa alts.

A part de corregir el defecte hi ha cremes que reuneixen en els seus components, elements estimularas així com alguna dieta que ajudi a la distríbudó del greix acumulat.

Són mesures de prudéncia que res tenen d'alarmistes, però és convenient tenir en compte que «és millor previndre que curar»...

Merhxell Baiaseli

Parlent de rams de núvlaArribada lo primavera, l'ambient

s'omple de sensualitat, aromes, fragáncies i color. Els nuvis decideixen casar-se i el ram de la núvia és un complément important indispensable per aquest moment.

Per triar el ram de lo núvia hem de tenir en compte; el vestit, lo forma, el volum, la proporció i l'olçada de la núvia. Tot això s'ha de tenir molt en compte, perqué formi tot un conjunt que siguí agradable a la vista.- Un ram simétric, de volum réduit, rodó, es diu ram formal. Són rams fácilment portables, indicats per a vestits curts o romántics, vestits informais i de poc volum.- Un ram rodó, amb alguno sortida que

pengi, equilibrot, es recomana per vestits uno mica voluminosos.- Rams clássics en forma de llógn'ma, o sigui penjont d'una monera considera­ble, aixd ho determina el volum del vestit de la núvia, que pot ser d'estil imperial o romántic.- En forma de mitja lluna, per o un vestit de caire elegont i romántic, o bé de tipus imperial per morcar un contrast.- Rams en forma de cascada, gran volum i transparéncia són indicats per a vestits voluminosos i núvies altes.• Rams per a vestits lineáis, llorgs, informáis o de fantasía, són els que podem fer segons la creativitat del florista, es poden fer moltes composicions, tenint en compte el co­

lor del vestit, el génere, etc.Perfertots aquests rams, la quolitat

de la flor és indispensable. Aquesta és la que morca la frescor, el color, lo vorietat de verds, formes de les flors, des de les més petites a les de mides més considerables, totes les varietots de roses, orquídies, lilium boubaruia, tulipans, iris, morgorides, anterium, etc.

Tot aixd i la creativitat del florista és per satisfer la núvia perqué tingui el seu.. r ' ' J :.Lioferim una cosanova, sense decepcionar, i al mateix temps innovadora.

Paquita Galcerá Floristería Ginesta

13179894

Naixements del 19361936 Miquel Vilanova Solones

Concepció Roigé Carbonell Lluís Regany Duron Josep Corre Guimet Rosa Lozo MartínezMiquel Soboté Trepat Mono Torrades Bergadá Montserrat Torres Borrell Josep Agelet Folguero Maria Roso Arañes Escodo Moria Duron Rubles

Josep Villar Bordo Roser Rubíes Rubió Jaume Rocaspono Bastido Manuel Esquerro Piqué Encomoció Fábregos Rubió Josep Antoni Trillo Vilogeriu Isidre Bergés Mases Mario Pijuon Torrades Nuria Componys Monent Erminia Angelo Torra Ventoso Josefa Componys Sol

Antonio Pons Terés Balbina Rubió Abella Josep Tribó Fané Josep Folguera Abelio Teresa Sonibes Costellò Núrio Piqué Xandre

Agnès Planes ¡ Anna Torrades

mm am

Cassoletes de KiwiTemps de preparaci(s. 60 minuts Ingredients per a 6 persones:170 grs de farina 100 grsde mantega 80grs de sucre 2 rovells d'ou la ratlladuro d'una llimona Perolocremo:2 ous

1 / 2 1 de Net 1 0 0 grsde sucre 30 grs de mantego Per o la decorack5:3 kiwis8 cullerades de melmelada Eines:6 modlos d'alumini de 10 cm de didmetre

Preparocid:Unteu els motllos amb mantega.

Deixeu posa tova la mantega a tem- peratura ambient. Tamisant la farina damunt la taula fent forma de volcd, poseu al forat central la mantega trossejada juntament amb els altres ingredients, sense treballar-los massa. Emboliqueu la massa en un pldstic i deixeu-la reposar una bora a la nevera. Estireu la massa amb un rodetfins fer unes Idmines de 3 a 4 mm, talleu-lo en discos i folneu els motllos preparats. Punxeu diverses vegades la massa amb una forquilla, coieu-la al forn preescolfat a 200?c durant 20 min. aprox. Quan estigui cuit, retireu els motllos del fom, desmotlleu amb cura les cassoletes i deixeu-les refredor.

Mentres tant, prepareu la crema: poseu en un bol l'ou i el sucre, i bateu- ho lleugerament; afegiu-hi la farina, dissoleu la barreja amb una mica de lletfreda, bulliu la llet restant amb la pela de la llimona i, quan comena a bullir barregeu-ho bé. Col-loqueu les cassoletes en una safata de servir i farciuTes amb la crema preparada, distribuint-Ja uniformément. Talleu els kiwis en làmines i cobriu les cassoletes, dissoleu la melmelada en un pot al foc, passant-la per un colador i pinteu leslàmines de kiwi p e r .Espoden presentar amb una decoració de nato.

Pepe Daza

Mots«HORITZONTAI1 .-Virtut consisten altre reconegutcor enmig del nas. 2.-1 estât a un altre c Sub[etada. 4.-Un enmagatzemat. R que amenacen d'c sud-est de Sevilla, agulla. Municipi de Z.-Vianda que no h cavali en marxa. indinat.Emprenyai d'un. Narra fent se plujafina. 10,-Mai Reflexionarás. Une alssentits. 13.-Fer Pendre una petita VERTICALS:1.-Concubina de 11

Considerada com Era un Solal'ant Club Náutic quan: lo en ordre. Própic Prefix que val peí corregir qualsevo per ais sacrificis. del peu.

V í07336687

^

ons Terés ubió Abella ó Forré juera Abelia rrlbes Castellò lé Xandre

I Anna Torrades

prepareu la crema: )u i el sucre, i bateu- afeglu-bi ia forino, i amb una mica de Ilei restont amb la

i i, quan comend a bé. Col-loqueu les

i safota de servir i crema preparada,

rmement. Talleu els obriules cassoletes, ladaenunpotalfoc, colador i pinteu les er abrillantar-les. Es nbunadecoracióde

Pepe Daza

Mots encreuatsHORITZONTALS:1 .-Virtut consistent a solmetre la voluntat pròpia al ¡udici d'un altre reconegutcom a superior. Fruit dels cereals que pot sortir enmig del nas. 2.-Faran passar alguna cosa gradualmentd'un estât a un altre de més perfecte. 3.-De l'any de la picor.Subjetada. 4.-Un lléo sobre rodes. Farratge sec que pot ser enmagatzemat. Relatiu a la inflamació de l'orella. 5.-Coses que amenacen d'ocórrer inmediatament. Poca nicotina. 6.-EI sudest de Sevilla. Ajunta dos trossos de roba fent servir fil i agulla. Municipi del Montsià, el més meridional de Catalunya.7,-Vianda que no ha estât cuinada. Anirê sobre l'esquena d'un cavali en marxa. 8,-Crit de dolor. Poseu dret allò que és indinat.Emprenyadissim. 9.-La filia de l'avi que no és la mare d'un. Narra fent servir només les consonants. Faci caure una pluja fina. 10.-Manoll de flors que serveix d'adorn. Allotja les tropes en diferentsllocs habitats d'un territori. Un segon. 11 .-Preposició. Reflexionarás. Una ordre ministerial molt breu. 12.-Substància que fan les abelles espanyoles i franceses. Que tenen Hoc en l'aire. Plaenf ais sentits. 13.-Fer malbé una roba les ames. Concavitat o depressiô. Muller d'Abraham que va ser mare quan cobrava la ¡ubilació. 14.- Pendre una petita quantitat d'un menjar per apreciar-ne el gust. Posaré fi a una tasca.VERTICALS:1 .-Concubina de l'harem. Conjunt de caps de bestiar que es crien i pasturen ¡unts. 2.-EI eos que ho dóna tot per la pàtria. Organització nord-irlandesa que fa la punyeta a Anglaterra. 3.-Punt cardinal ex-comunista. Una milla. L'urani. Tan gran que no es pot mesurar. 4.- Considerada com a deessa. L'ùnica ciutat i port d'lsrael al mar Roig. 5.-Sense dissimulació, d'una franquesa innocent. Erra. Anno Domini. Era un Sol a l'antic Egipte. ó.-Qualitat que tendeix a esvanir-se. Mlg diàmetre abreujat. 7.-Resposta contundent d'òrbitre de tennis. Un Club Nàutic quansevol. Partidaris de la doctrina que nega la nécessitât de l'existència d'un poder i una autoritat politica. 8,-Cal posar­lo en ordre. Pròpia de l'època de les tavernes, tothom anava amb la mona a sobre. 9.-Ara només ho és l'habitant de Sèrbia i Montenegro. Prefix que vai per tres. Cap o cua del cue. 10.-Menjada que es fa per a celebrar una festa. Simbol del dor. Molò. 11 .-Les accions de corregir qualsevol imperfecció dùn piano. Grup sanguini. 12.-Dauraria, sota un fa viu, el damunt d'uns macarrons. Pedro consagrada per als sacrifias. 13.-Estaran situais en tal Ila . Nom àrab d'home. 14.-Forma de vida religiosa pròpia dels anacoretes. Creix enmig del peu.

V a llfogona"• ^ E M IS S O R A MUNICIPAL

Ràd io107.9 FM ___

® 4 3 2 2 6 8

Solutions Jerogrífic número anterior

Qué ha portai al laboratori? Una rateta i dos ratolins

Solucíó del trencadosques del número anterior

La cara amagado era la de Mariona Simó Solsona

■■ \ íívíiwíííív m m

TELEFONS UTILSAJUNTAMENT, OFICINES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 08REGIDURIA D'ESPORTS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 97POUESPORTIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 00METGE D'A.P.D. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 55FÁRMÁCIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4321 51A.T.S. PRACTICANT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 21 14SERVEI FUNERÀRIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 84COLLEGI S. ESPRIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 14LLAR DE JUBILAIS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4322 75RÀDIO VALLF0G0NA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 68TELÈF0N PÚBLIC ATÈS, VALLF0G0NA.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 02TELÈF0N PÚBLIC ATÈS, LA RÁPITA - COLLEGI 44 50 18CASA PARROQUIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 2063ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 51 88GUARDIA CIVIL (Baloguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 53 53B3MBERS (Balaguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 5080SERVEI D'URGÈNCIES (Balaguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14CREU ROJA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 57 96ALSINA GRAELLS (Balaguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 54 76CORREUS (Balaguer). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 58 26CENTRE ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA C.A.P. (Balaguer):URGÈNCIES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14ADMINISTRACIÒ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 6028

SERVEISASSISTÈNC IA SO C IA L Tots ek dimarts de 9 a 13 h a I' Ajuntament. R EG ID O R IA D 'ESPO RTS. Dimecres al malfa I' Ajuntament 2n. pis BIBLIOTECA. Dimarts, dimecres i dijous, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8.

HORARI D'AUTOBUSOSSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ:(Teléfon Lleida 27 14 70)Seud'Urgeli 9'30¡ 16'OOdiariBalaguer 1 l'OODedillunsadissabte (feiners)Agramunt 12‘30 i 19'00 De dilluns a dissabte (feiners)Sobona 13'30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius)SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA:(Teléfon Akina Graells Balaguer 44 54 76)7'45, 8'00,9'15,13'30,15' 15,17'00 i 17'25 feiners.16'00 festius.SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9'30,11 '00,12'30,13'30,16'00,16'30,18'30119'00 feiners. 16'00 festius.* S'ha d'establir una diferéncia d'uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer.

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8'30,13'15,20'45 de dilluns a dissabte.9'35,13'15,20'45 festius.V4LLFOGON A-LLEID A:7'52,13'58,19'32 feiners i festius.* Hi ha uns 5 minuts de diferéncia respecte de Balaguer

NOTA: Eb horaris són de sortides i ambades a Vallfogona.

RUBIES-ABATLLAVORS i ADOBS

NETEJA DE LLAVORS

Estado, 33 • Tel. 43 20 00 VALLFOGONA

DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para piensos compuestos. Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43 .20 .52 • Fax. (973) 43 .20 .9225680 VA LLFO G O N A DE BA LAG UER (Lérida)

Escola de Capacitado Agrària

FORMACIÓPROFESSIONAL

AGRÀRIA

Generalität de Catalunya D epartam ent d 'A gricu ltura, Ram aderia i Pesca

Escola de Capacitació Agrària

Finca l’EmpalmeTel. (973) 44 51 8825680 Vallfogona de Balaguer