CCN Atur Catalunya Estat

Nivell d’atur que tindrà la Catalunya Estat

Setembre de 2012

2

Índex

Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya

Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat

Conclusions

3

L'economia espanyola sempre ha mantingut nivells d’atur

elevadíssims

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

20

11

Taxa d’atur d’Espanya (%)

Font: Instituto Nacional de Estadística

En promig, la taxa d’atur s’ha

situat al voltant del 15%

4

Espanya és el país d’Europa amb major nivell d’atur, a gran

distància de la majoria de països europeus

Font: Eurostat (European Commission), Idescat

4,0% 5,0% 5,1% 5,8% 6,5% 6,9% 7,2% 7,4% 7,5% 7,6% 7,9% 8,2% 8,4%

9,2% 9,6% 10,0% 10,1%

10,9% 11,5%

13,3% 14,3% 14,7% 14,8% 14,8%

19,9% 23,3%

Àustria Holanda

Luxemburg Alemanya

Malta Txèquia

Rumania Bèlgica

Finlàndia Suècia

Dinamarca Suïssa

Gran Bretanya Itàlia Xipre

França Polònia Hungria Bulgària

Eslovàquia Lituània Letònia Irlanda

Portugal Grècia

Espanya

Taxa d’atur nacional (gener de 2012)

Taxa d’atur regional a Europa (2010)

5

Espanya també bat el rècord de taxa d’atur entre els joves

per sota de 25 anys

Font: Eurostat (European Commission), Instituto Nacional de Estadística

7,3% 7,6% 8,6% 8,8%

14,0% 14,7% 15,3%

18,0% 19,9% 20,5% 21,8% 21,8% 22,3% 22,8% 23,1% 23,4%

25,4% 26,0% 26,1%

28,2% 29,9% 29,9% 29,9% 31,1%

33,7% 34,5%

45,8% 47,8%

Àustria Holanda

Alemanya Noruega

Malta Dinamarca Luxemburg

Txèquia Finlàndia

Bèlgica Gran Bretanya

Estònia Suècia França

Xipre Rumania Bulgària Polònia Hungria

Itàlia Irlanda Letònia

Portugal Lituània

Eslovàquia Croàcia Grècia

Espanya

Taxa d’atur entre els joves de menys de 25 anys (Tercer trimestre de 2011)

L’atur juvenil a Catalunya és del 43%: estem

condemnant els nostres fills a un futur

duríssim i immerescut

6

La manca de feina està impulsant a molts catalans i

espanyols a emigrar a altres països


Espanyols que han emigrat a altres països

35.302 36.967

62.611

2009 2010 2011

7

La taxa d’atur més baixa es dóna a les Comunitats

Autònomes que disposen de concert econòmic

Font: Instituto Nacional de Estadística (Encuesta de Población Activa)

12,6%

13,8%

15,9%

16,8%

17,2%

18,3%

18,5%

18,7%

18,9%

20,5%

24,5%

25,2%

25,5%

26,8%

28,6%

28,7%

30,9%

31,2%

País Basc

Navarra

Cantabria

Aragó

Castilla-León

Galícia

Madrid

La Rioja

Astúries

Catalunya

Castilla-La Mancha

Balears

País Valencià

Múrcia

Extremadura

Ceuta i Melilla

Canàries

Andalusia

Taxa d’atur per Comunitat Autònoma (Desembre de 2011)

8

L’atur a Catalunya ha seguit una evolució semblant al

d’Espanya, tot i que ha estat sempre inferior

0%

5%

10%

15%

20%

25%

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

20

11

Taxa d’atur de Catalunya i d’Espanya (%)


Catalunya

Espanya

9

Ara bé, l’atur de Catalunya s’ha anat aproximant al d’Espanya,

de forma que aquesta diferència s’ha anat escurçant

-6

-4

-2

0

2

4

6

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

20

11

Taxa d’atur de Catalunya – Taxa d’atur d’Espanya (punts percentuals)


Atur de Catalunya > Atur d’Espanya

Atur de Catalunya < Atur d’Espanya

Des del 2001, la diferència ha

estat de 2 punts percentuals

A finals dels 90, la diferència

era de 4 punts percentuals

La diferència relativa s’escurça amb els anys degut a l’espoli i la manca de capacitat normativa de

Catalunya per optimitzar el model econòmic català, que és diferent que el de l’Espanya centralista

10

Com a resultat, l’atur a Catalunya és superior al de països

com Montenegro, Palestina (Cisjordània), Croàcia i Geòrgia

16,3%

16,4%

17,2%

18,1%

19,9%

20,5%

23,2%

23,3%

23,7%

23,9%

Geòrgia

Croàcia

Palestina (Cisjordània)

Montenegro

Grècia

Catalunya

Belize

Espanya

Serbia

South Africa

Taxa d’atur de països amb nivells d’atur semblants al de Catalunya

Font: Idescat, Wikipedia

(gener 2012)

(setembre 2011)

(novembre 2011)

(gener 2012)

(desembre 2010)

(desembre 2011)

(desembre 2011)

(desembre 2010)

(abril 2012)

(desembre 2010)

11

L’atur de països europeus recentment independitzats és

molt inferior a l’atur actual de Catalunya

6,6%

8,7%

9,1%

9,2%

10,8%

11,3%

13,7%

13,8%

16,4%

20,5%

23,3%

Txèquia

Eslovènia

Moldàvia

Ucraïna

Estònia

Letònia

Eslovàquia

Lituània

Croàcia

Catalunya

Espanya

Taxa d’atur d’Espanya, Catalunya i països europeus recentment independitzats (desembre 2011)

Font: Wikipedia

12

A Bélgica, Flandes té una economia productiva i un atur del 7%,

mentre que Valònia, funcionarial i subvencionada, té un atur del 14%

Flandes tenia un atur del

7,2% el gener de 2012

Valònia tenia un atur del

13,7% el desembre de 2011

Font: PFS of Economy, Belgium Statistics – General Direction

13

Índex



Conclusions

14

L’atur de la Catalunya Estat s’ha calculat emprant 3

mètodes diferents

Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les

variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur

Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model

estadístic

Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat

Model estadístic

1

Model matemàtic

2

Mètode comparatiu

3

Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país

En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública

Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya

sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat

A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el

nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat

15

Model de càlcul estadístic de l’atur a la Catalunya Estat




estadístic


Model estadístic

1

Model matemàtic

2

Mètode comparatiu

3







16

S’ha estudiat quines variables económiques influeixen més

sobre la xifra d’atur dels països de la OCDE del 2000 al 2009

Període

analitzat

Països

analitzats Variables estudiades

2000 - 2009 Austràlia Àustria Bèlgica Canada Xile Txèquia Dinamarca Finlàndia França Alemanya Grècia Hongria Islàndia Itàlia Japó Corea Luxemburg Mèxic Holanda Nova Zelanda Noruega Polònia, Eslovàquia Espanya Suècia Suïssa Turquia Gran Bretanya Estats Units

Atur: taxa d'atur (Aturats / Població activa) Atur_t-1: taxa d'atur l'any anterior al considerat Obertura exterior: grau d'obertura exterior de l'economia ((Exportacions + Importacions) / PIB)) Despesa social / PIB: Despesa social realitzada pel sector públic sobre el total del PIB Saldo públic: Saldo dels comptes públics (Ingressos públics - Despeses públiques) Graduats 3r cicle: % de graduats de 3r cicle (universitaris, FP...) sobre el total de la població Inversió I+D: Inversió en I+D sobre el PIB Deute públic: Deute del sector públic corrent Impost empresa: % que han d'assumir les empreses en forma d'impost de societats Impost Renda: tipus mig que assumeixen els treballadors assalariats en el IRPF o salaris Inflació: % d'inflació o augment dels preus Inversió directa estrangera: Inversió estrangera sobre el PIB Polítiques actives: Despesa en polítiques actives de foment de l'ocupació sobre el PIB Preu Petroli: cost per barril de cru Productivitat: índex de productivitat del treball Població: nombre d'habitants del país Cobertura1: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el primer

any a l'atur (Retribució mitjana aturats 1r any / Salari mig) Cobertura5: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el cinquè

any a l'atur (Retribució mitjana aturats 5è any / Salari mig) Salari mitjà: salari mitjà del conjunt d'assalariats (Massa salarial / Total d'assalariats) Salari Mínim: % que suposa el salari mínim fixat legalment sobre el salari mitjà (Salari mínim

legal / Salari mitjà) Salari Marginal: tipus marginal màxim sobre les rendes del treball de l'impost corresponent a

cada país Impostos: Pressió fiscal global sobre el treball Jubilació: edat mitjana de jubilació Setmana: nombre d'hores treballades de mitjana durant una setmana tipus Any: nombre d'hores treballades de mitjana durant un any tipus Temporalitat: %de contractes temporals (Contractes temporals / Total de contractes laborals) Acomiadament: Cost d'acomiadament tipus mesurat en setmanes per any treballat PIB_t: creixement real del PIB l'any considerat PIB_t-1: creixement real del PIB l'any anterior al considerat

17

De les 29 variables estudiades, 7 d’elles són

estadísticament significatives per a explicar el nivell d’atur

Variables rellevants

que influeixen sobre

la taxa d’atur

1. % de cobertura sobre el salari de la prestació social durant el primer any d’atur

2. % dels impostos i quotes a la seguretat social sobre el salari

3. % de contractes temporals sobre el total

4. Hores anuals treballades

5. Creixement productivitat (variació PIB / Ocupats)

6. Nombre d’habitants

7. Preu d’importació del barril de petroli

Significació

individual de les

variables

La probabilitat de que les variables triades siguin explicatives del nivell d’atur s’obté

com a: 100 – significació de cada variable

Per tant, la probabilitat de que les 7 variables elegides siguin explicatives és de

més del 99% en totes elles

Coeficientes

Estandarditzats

Variable B Error típ. Beta t Sig.

(Constant) -2,973 2,223 -1,337 0,184

Cobertura_1 -0,059 0,018 -0,254 -3,349 0,001

Impostos 13,067 1,415 0,479 9,233 0,000

Temporalitat 0,189 0,022 0,549 8,635 0,000

Any 0,004 0,001 0,298 4,53 0,000

Productivitat 0,215 0,084 0,135 2,544 0,013

Població 2,00E-05 0 0,227 3,77 0,000

Petroli -0,018 0,006 -0,143 -2,966 0,004

Coeficients no Estandarditzats

El model explica el 78,4% de la variació en els nivells d’atur

18

Aplicant el model estadístic amb les dades de Catalunya,

s’obté que l’atur de Catalunya estarà al voltant del 6%-7%

Cobertura 1r any: 73% (1)

Impostos i quotes: 36,9%

Contractes temporals: 15,1%

Hores treballades: 1.458 (2)

Creixement productivitat: 4,01%

Nombre d’habitants: 7.512.000

Barril de petroli: 136 € (1)

Atur efectivament registrat: 22,6% (set 2012)

Font: Idescat, INE, OCDE

(1) 2007 Espanya

(2) A partir de les dades setmanals i anuals espanyola (OCDE)

Aplicació del model a les dades de

Catalunya Taxa d’atur de Catalunya

22,6%

6,1%

Setembre 2012

Catalunya Estat

± 1,4%

19

Model de càlcul matemàtic de l’atur a la Catalunya Estat




estadístic


Model estadístic

1

Model matemàtic

2

Mètode comparatiu

3







20

La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país

Les macromagnituds econòmiques estan relacionades entre sí

La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país:

Per tant, un augment de la despesa pública fa augmentar el PIB si la resta de factors

es manté constant

D’altra banda, el creixement del PIB redueix el nivell d’atur. Per tant, una major

despesa pública contribueix a reduir l’atur d’un país

PIB = Consum + Inversió + Despesa Pública + Exportacions - Importacions

L’Estat Català podrà dedicar part dels diners de l’espoli fiscal a

despesa pública, incrementant així el PIB i reduint l’atur

21

Pons i Tremosa van determinar l’efecte d’incrementar la

despesa pública sobre el PIB i sobre l’ocupació

Pons i Tremosa (2002), estimen com cada unitat de capital públic addicional incrementa el PIB i

redueix l'atur

Utilitzant un mètode de vectors autoregressius conclouen que per cada 1% del PIB que el sector

públic inverteix, el PIB creix un 0,52% i l’ocupació un 0,29%

Aquest efecte és decreixent en el temps i es reparteix en 5 anys

Font: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish

State (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells.

Variació de l’ocupació en incrementar la despesa

pública el 1% del PIB durant 5 anys

0,18%

0,08%

0,02% 0,01%

0,18%

0,08%

0,02% 0,01%

0,18%

0,08%

0,02%

0,18%

0,08%

0,18%

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5

0,18% 0,26% 0,28% 0,29% 0,29%

22

Per tant, si tot el dèficit fiscal s’inverteix a Catalunya, es

crearan 400.000 llocs de treball i l’atur passarà del 22% al 12%

Dèficit fiscal de l’any 2009 = 8,4% del PIB de Catalunya

Fonts: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish State (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells.

“Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”, Generalitat de Catalunya, 2012

Llocs de treball que es crearien cada any si s’inverteix

el dèficit fiscal en despesa pública durant 5 anys

56.000

81.000 88.000 91.000 91.000

Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5

Taxa d’atur de Catalunya

22,6%

11,7%

Setembre 2012

Catalunya Estat

23

Mètode de càlcul comparatiu de l’atur a la Catalunya Estat




estadístic


Model estadístic

1

Model matemàtic

2

Mètode comparatiu

3







24

La gran majoria dels països amb PIB/càpita semblant al de

Catalunya tenen un índex d’atur inferior al 10%

Taxa d’atur respecte PIB per càpita de països europeus

0%

5%

10%

15%

20%

25%

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Font: Fons Monetari Internacional, CIA World Factbook, Wikipedia

PIB per càpita 2011 (milers €)

Catalunya

autonomia

Catalunya

Estat

Grècia

Portugal

Bulgària

Rumania

Lituània

Letònia

Polònia

Hungria Eslovàquia

Txèquia

Malta

Xipre

Itàlia

Regne

Unit

França

Irlanda

Suècia

Dinamarca Finlàndia

Alemanya

Àustria

Holanda

Bèlgica

Taxa

d’atur

(2012)

Llevat d’Irlanda, els països europeus

amb PIB/càpita semblant al de

Catalunya tenen un atur inferior al 10%

25

Índex



Conclusions

26

Comparant els tres mètodes emprats per a estimar l’atur en la

Catalunya Estat es conclou que estarà al voltant del 12%

6,1%

11,7% 8-15% 12,0%

Model estadístic

Model matemàtic

Mètode comparatiu

Valor estimat final


22,6%

12,0%

Setembre 2012

Catalunya Estat

Taxa d’atur de la Catalunya Estat

27

En conclusió, l’Estat Català reduirà l’atur actual a xifres

semblants a les dels països europeus avançats

L’atur serà proper al dels països pròspers de Europa

L’Estat Català donarà feina i oportunitats als joves, adults i grans de Catalunya

S’evitarà la necessitat d’emigrar o l’empobriment que significa estar lligats a Espanya


22,6%

12,0%

Setembre 2012

Catalunya Estat

Una reflexió final: pagar un sou digne (30.000 € bruts/any) a 350.000 aturats

catalans suposa 10.500 M€, un 60% dels 17.600M€ de dèficit fiscal de l’any 2010

28

• GUINJOAN, M. i CUADRAS, X.; (2011) "Sense Espanya"

• KEYNES, JM.; (1936) "The General Theory of Employment, Interest and Money"

• PONS, J. i TREMOSA, R.; (2002) "Macroeconomic effects of catalan fiscal deficit with the spanish state"

• Statistic information refers to Catalan economy for the period 1965-1999. Information about GDP and employment come from Renta Nacional

de España y su distribución provincial published by Fundación BBVA. Moreover, information about private and public capital come from El stock

de capital en España y sus comunidades autónomas, also published by Fundación BBVA. In this last case, values of private and public capital

of Catalan economy have been extrapolated for 1999 starting on the values of these variables for Spain. it is important to notice that, being

estimated the VAR model, it has been calculated some economic growth simulations of Catalan economy, having used IDESCAT (Catalan

Statistic Institute) time series of Catalan GDP at constant prices and employment3.

• Krugman, P. (1991): Economic geography and international trade. The MIT Press, Cambridge, Mass.

• López-Casasnovas, G. and Martínez, E. (2000): La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central (1995-1998). Col·lecció Institut

d’Estudis Econòmics (número 27), Generalitat de Catalunya.

• Mas, M.; Maudos, J.; Pérez, F. and Uriel, E. (1994): Capital público y productividad en las regiones españolas. Moneda y Crédito, 198, 163-206.

• Ministerio de Economía y Hacienda (1999): La descentralización del gasto público en España (1987-1998), Dirección General para la

Coordinación de las Haciendas Teritoriales, Madrid.

• Mittnik, S. and Neuman, T. (2001): Dynamic effects of public investment: Vector autoregressive evidence from six industrialized countries.

Empirical Economics, 26, 429-441.

• Molina, V. (2002): Els fluxos d’inversió entre Catalunya i l’estranger, Papers de treball, n. 10, Direcció General de Programació Econòmica,

Generalitat de Catalunya.

• Nordhaus, W.D. (2002): The economic consequences of a war with Iraq. Working Paper 9361. National Bureau of Economic Research.

• Roca, O. and Pereira, A.M. (1998): Impacto de la inversión en infraestructuras sobre el producto, la ocupación y la inversión privada en España.

Revista Española de Economía, 15, 403-432.

• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2003): “Capital públic i dèficit fiscal”, Nota d’Economia, 75.

• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2002): El Sector Públic a Catalunya (1985-1998) Institut d'Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.

• Sala-i-Martín, X. (1997): “És bo que el govern inverteixi ‘sempre’ a les regions menys desenvolupades?” Nota d’Economia, 37, 123-157,

Barcelona.

• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1998): Efectos macroe-conómicos del mercado único europeo. Economía Industrial, 322, 11-21.

• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1999): Los efectos de la Agenda 2000. Documento de Trabajo 99-21. FEDEA.

• Tremosa, R. and Pons, J. (2001): “Measuring Monetary Policy Shocks in the European Monetary Union”, Applied Economic Letters, 8, 299-303.

• Vives, X. (2002): Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització. Papers d’Economia Industrial, número 17,

Generalitat de Catalunya.

Bibliografia

Empresaris per l’Estat propi

www.ccncat.cat [email protected]

Només amb un Estat propi

Catalunya serà econòmicament viable

News & Politics

CCN Atur Catalunya Estat