L'atac contra les pensions públiques

Antecedents de l'atac contra les pensions públiques

Que no ens enganyin: les trampes dels arguments

Quines pensions?

Quin futur?

A l'Estat Espanyol, les pensions tenen 3 pilars:

Assistencial: prestacions no contributives, per a qui no té accés a les contributives

Repartiment: pensions contributives, cada any les cotitzacions dels treballadors en actiu paguen les pensions. La contribució genera el dret a pensió.

Capitalització: plans de pensions privats, les contribucions es dipositen en un fons amb el qual es fan inversions financeres, i el partícep rebrà aquest capital juntament amb el seu rendiment

Antecedents de l'atac contra les pensions públiquesReformar les pensions ve de molt lluny...

Antecedents: Recomenacions del Banc Mundial, Chile privatitza el sistema de pensions (81)

El 1995 el BM va publicar el primer estudi alarmant de la insostenibilitat financera de les pensions del sistema de repartiment Averting the old age crisis

A l'Estat Espanyol, múltiples estudis anuncien l'arribada d'un dèficit de la Seguretat Social, una major part dels finançats per entitats financeres (La Caixa, BBVA, Funcas), i d'altres per part d'organismes clarament decantats als interessos del capital (Banc d'Espanya, UE, BM,...).

El 1995 es firmen els Pactes de Toledo.

Que no ens enganyin: les trampes dels arguments

S'allarga l'esperança de vida i cau la natalitat

Hi haurà més gent major de 65 anys i menys població en edat laboral

No hi haurà prou diners per a pagar les pensions públiques i ens quedarem sense pensions, per això cal reduir-les.

Aquests pronòstics han fallat, i per molt. Però es reformulen mantenint intactes els supòsits.

Dèficit: -1,61% PIB (any 2005)

BBVA (Barea)

2010: superàvit 0,9 % PIB (9,48 milions €)

2011 comença dèficitFUNCAS (2007)

Superàvit: 0,33% PIB (només pàrt contributiva: 3,39%)

Dèficit: -2,6% PIB (any 2005)

La Caixa (Herce 1995)

RealitatPrevisióEstudi

És cert que hi haurà un envelliment demogràfic, però..

Les projeccions demogràfiques fallen en quantificar les pautes

Divergeixen sobre la intensitat de l'envelliment

Trampa! Traslladar la pauta demogràfica al mercat laboral

El que importa és el nombre d'ocupats

Taxa d'ocupació: fan hipòtesis sense un escenari econòmic i laboral

Està determinada per factors econòmics, i polítics

Hi ha una llarga població aturada, inactiva (estudiants, dones,...), retirada anticipadament o que podria venir (immigració) que poden cobrir els llocs de treball que abandonin els jubilats

La demografia importa poc, l'important és l'ocupació

Millorar l'ocupació amplia el finançament de les pensions

Més trampes! El número d'actius per jubilats no és l'únic que compta

El sistema es nodreix de les cotitzacions, el que importa són les rendes salarials (salari indirecte)

Si milloren els salaris, s'amplia el finançament de les pensions.

Si els salaris perden pes en la distribució de la renda, una menor part dels recursos de l'economia participaran en el finançament de les pensions.

El debat està esbiaixat! Si no hi ha diners per a pensions públiques, per què sí que n'hi ha per a les privades?

Trampes!

. No es poden pujar les cotitzacions

Pujant una mica les cotitzacions, s'amplia el finançament de les pensions

Es baixen les cotitzacions empresarials!

. Les pensions s'han de finançar únicament amb cotitzacions

Cap altra política ha està vinculada a un ingrés concret

Si creix la renda per càpita, hi haurà més diners per a pensions.

El repartiment és horitzontal (entre treballadors), i no participen els sectors de la societat que acaparen la riquesa. El conflicte no és generacional!

Fer participar altres instruments de finançament públic (impostos generals) seria just i ampliaria els recursos per a pensions

Seria just que les pensions no estiguessin vinculades al treball, més quan hi ha tanta precarietat

Estan deixant de banda els raonaments que ens porten a:

Deduir que no serà tan costós pagar més pensions contributives

Hi ha maneres d'ampliar els recursos per a pensions que són justes

... per què s'han de retallar les pensions?

S'aprofita la crisi del deute per a reformar les pensions amb tanta urgència i tanta duresa, sense que les pensions hi tinguin cap relació

L'acord polític i dels “agents socials” (Pactes de Toledo) es queden curts, i el govern obeeix als mandats de les institucions internacionals i els mercats

Cal estar ben informat!

Principals punts de la reforma proposada de la Seguretat Social Prestació fins ara proposta de reforma proposta CEOE

Jubilació

Edat ordinària de jubilació 65 anys 67 anys 70 anys

Mínim cotització per jubilació 15 anys 20 anys 25 / 30 anys

Cotització per tenir 100% jubilació 35 anys 40 anys 50 anys

Cotitzacions per calcular jubilació 15 anys 20/25 anys Tota la vida

Jubilació parcial augment requisits, restriccions

Viduïtat

Dret a la prestació casats no cal dependència han de dependre econòmicament (important reducció)

Invalidesa

Dret a la prestació es farà dependre la pensió de les cotitzacions

Subsidi d’atur majors 52 anys

Dret a la prestació augment requisits, restriccions

Recàrrec manca de mesures en Accidents de Treball

Dret al recàrrec possible progressiva eliminació

Però, son realment generoses les nostres pensions?

La pensió mitjana és de 778,3€ (x14 pagues)

Les pensions cobreixen, de mitjana, el 81,2% dels ingressos salarials previs

Però, son realment generoses les nostres pensions?El 27,5% dels pensionistes, cobren la pensió mínima amb complements. Les quanties mínimes més freqüents estan en els 557,5€ i 725,2€, per a jubilació, i 587,8€, per viduïtat.

La despesa en pensions a l'Estat Espanyol és del 9% del PIB, a la UE 12%.

Però, son realment generoses les nostres pensions?

La Seguretat Social té superàvit

La Seguretat Social ha perdut un 7% d'afiliats respecte el 2008.

La Seguretat Social no ha tingut mai dèficit, i el setembre havia obtingut un superàvit del 0,9% del PIB (+9.476 M€). Es preveu que el 2011 tanqui amb superàvit.

Les desgravacions fiscals fan perdre a l'erari públic el 4% de la recaptació de l'IRPF

Les pensions privades s’esfumen

A l'Estat Espanyol, el patrimoni dels fons de pensions és del voltant dels 82.000 M€.

El seu valor va caure un 9% el 2008, es va recuperar parcialment el 2009, i el 2010 torna a caure (-2,6%).

Tan sols els plans de més de 15 anys d'antiguitat han donat rendibilitats superiors a la inflació (la minoria).

D'altra banda, es paguen comissions elevades (2% de les aportacions).

Les pensions privades

Les pensions públiques es retallen per a que es facin més pensions privades. Les implicacions polítiques són grans.

Es diu que les pensions privades són més eficients, no generen dèficit i que ajuden al creixement econòmic.

Les pensions privades són sostenibles, perquè cadascú posa de la seva butxaca i no hi ha garanties

Les pensions privades poden ser plans individuals o plans d'empresa

És impossible privatitzar tot el sistema de pensions

Els fons de pensions són els capitals financers més grans del món

Es capitalitza l'estalvi salarialCentralitza el capital

Dictadura financera: es rescata la banca, es retallen les pensions. Argentina ha renacionalitzat les pensions privades.

Qui decideix l’edat de jubilació?

Qui decideix l'edat de jubilació?

Quin futur?

No hi haurà pensions si auto-compleixen la profecia: retallar-les.

Cadascú rep el que posa de la seva butxaca no és cap solució, i és injust.

Retallar les pensions no és cap solució, és acabar amb un dret social i convertir els nostres diners en un negoci per al capital

El sistema de repartiment vinculat al treball és menys solidari

És necessari que es recuperi l'ocupació, reduir la precarietat i que els salaris reals creixin

Però les mesures d'austeritat perjudiquen les pensions doblement

Més informació: http://pensionspubliques.wordpress.com

I el 27 – G : VAGA GENERAL