LA DEFENSA DE LES PENSIONS

PÚBLIQUES DE TOTES I TOTS

CATALUNYA

Confederació General del Treball de CatalunyaSecretariat Permanent del Comitè Confederal

Milions de treballadores i treballadors, estafats i robats els seus drets per

polítics, empresaris i els sindicats CC.OO i UGT.

Gabinet d’Estudis Confederal

“Los poderes públicos mantendrán un régimen público de Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres.” (Artículo 41 Constitución Española).

El Nostre model públic de pensions es sustenta en tres nivells:

a) Bàsic: l’accessibilitat al mateix s’esten a tota la població, amb independència de la contributividat realitzada. Els Estats segueixen el principi de solidaritat social.

b) Professional: sistemes de contributividat: Cotitzacions d’empreses i treballadors i treballadores. Aquesta contributivitat dona dret a unes prestacions.

c) Lliure: el que cada persona “pot crear-se”, amb independència de si està cobert pel segon nivell.

Número de Pensions contributives per classe (desembre 2010):

JUBILACIÓ…………………… 5.299.823INCAPACITAT…………………. 2.319.130VIDUÏTAT………………………. 952.156Altres………………………………. 318.923

TOTAL PENSIONS………….. 8.885.032

La major part de les pensions contributives son de jubilació, el nombre de pensions ascendiran a 5,2 milions al 2011, amb un import mitjà de 892,32 €.

La pensió mitja es situarà en 776 €.

El 73% de totes les pensions, es troben per sota del Salari Mínim Interprofessional (641,40 €).

A l’any 2011 es gastarà 101.084,69 milions d’euros en Pensions, el que representa el 9,2% del PIB.

LA SALUT FINANCERA DE LA SEGURETAT SOCIAL

El Fons de Reserva de la Seguretat Social puja a 64.001 Milions d’euros, que representa el 6% del PIB.

El superàvit de la Seguretat Social es històric, inclusive els tres últims anys de crisi:Any 2005……………………… 6.022 Milions de €.Any 2006……………………… 11.900 Milions de €.Any 2007……………………… 14.104 Milions de €. Any 2008……………………… 14.000 Milions de €Any 2009……………………… 8.500 Milions de €Any 2010……………………… 2.400 Milions de €

El nostre Sistema Públic de Pensions es basa en tres principis:

1.De repartiment: amb les cotitzacions d’un any es paguen les pensions del mateix any.

1.De solidaritat: tots i totes contribuïm i tots i totes som beneficiaris/es.

1.De equitat: redistribució de la riquesa social, tractant desigualment als desiguals per assolir certes quotes de justícia social.

Els mercats (empresaris), els polítics i els sindicats CC.OO i UGT, han estat històricament dinamitant el Sistema Públic de Pensions.

Les Reformes i les Retallades dels nostres Drets

L’ IMPACTE DE L’ AUGMENT DEL PERÍODE DE CÀLCUL A LA BASE

REGULADORA DE LA PENSIÓ

Dels 15 anys a 20 anys es reduiria la pensió en un 5%.

Dels 15 anys a 25 anys es reduiria la pensió en un 8,3%

Dels 15 anys als 30 anys es reduiria la pensió un 13,2%

Dels 15 anys als 35 anys es reduiria la pensió un 21,3%

Dels 15 anys als 40 anys es reduiria la pensió un 28,5%

Les mesures de consens dels Polítics del Pacte de Toledo, Empresaris, CC.OO i UGT:

Augment de l'edat real de Jubilació: dels 63,5 anys als 65,5 anys.

Augment dels anys de cotització en el càlcul de la Base Reguladora: dels

15 anys reals als 25 anys reals.

Augment dels anys de cotització per tenir dret al 100% de la Base Reguladora de la Pensió: Dels 35 als 38,5 anys als 65 i 66 anys.Dels 35 als 37 anys als 67 anys

Incentivar el retard de la Jubilació: 3,5% per any de retard.

Incentivar fiscalment (encara més?) als Fondos Privats de Pensions.

Mesures d’ Enduriment dels requisits d'accés a Pensió:

Dels actuals 15 anys reals del mòdul de càlcul de la pensió, s’allarga als 25, amb tendència a tota la vida laboral.

Dels actuals 35 anys cotitzats per a tenir dret al 100% de la Base Reguladora de la pensió, s’augmenta fins als 38,5 als 65 i 66 anys i a 37 als 67 anys.

Què signifiquen aquestes mesures per a la gent? Dons senzillament que milions de persones assalariades

tindran que treballar (cotitzar) més anys per a tenir dret a una pensió contributiva molt més baixa.

A qui afecta especialment?: A treballadors autònoms, a les persones que

treballen al règim agrari, a les empleades de la llar i les que des dels 90 han tingut cotitzacions interrompudes degut a la seva alta rotació en el règim general.

A tots els treballadors/res que van néixer als 60.

Aquestes mesures actuen directament en totes aquelles persones:

a) A qui va entrar a la dècada dels 90 al mercat de treball, les quals no han tingut possibilitat de carreres professionals continues i es veuran obligades

a jubilar-se més tard, fins, al menys completar el període mínim de

cotització.

b) Els qui no tenen carreres ininterrompudes fins 38,5 anys, si volen accedir a una

pensió sense pèrdua de poder adquisitiu, tindran que treballar més anys.

c) A tots les treballadors/res, que ara tindran que treballar 3,5 anys més, per a tenir dret al 100% de la pensió si volen jubilar-se als 65 o 66 anys.

d) A tots els treballadors/res a partir del 2013, que veuran incrementat el seu període de càlcul.

LES MENTIDES i el Cientifisme interessatI. “El sistema de Pensions petaria si no es reforma”:Al 1995, les entitats financeres, La Caixa y BBVA, van

encarregar a “experts” estudis que vaticinaven que al 2010, el dèficit de la Seguretat Social seria del 2,15% i la tassa de dependència (relació entre cotitzants/pensionistes), seria de 0,9/1.

LA REALITAT: La Seguretat Social te superàvit i ho ha tingut de forma

històrica. L’actual relació entre cotitzants/pensionistes es de 2,57/1

LES MENTIDES i el Cientifisme interessat I. “El sistema es inviable per l’augment de l’ esperança de

vida, la menor entrada de afiliats/des i l’augment dels anys en que es percep pensió”

LA REALITAT:Des de 1995 a 2010, la població cotitzant ha augmentat en 5

milions.Ara de cada 100 euros de riquesa social que genera l'economia

espanyola, es dediquen 9 euros per a pensions, desprès queden 91 euros per a repartir.

Amb solament un increment de la productivitat del 1,5% d’aquí al 2050, la riquesa social es situaria en 225 euros, si dedicarem el 15% per a Pensions, es a dir 33,75 euros, quedarien per a repartir 191,25 euros.

LES MENTIDES i el Cientifisme interessatI. “El sistema públic surt reforçat”

LA REALITAT:Més de la meitat de tots els treballadors i treballadores, és a

dir més de 10 milions, es jubilaran legalment, al menys 2 anys més tard.

A l'augmentar el període de càlcul fins els 25 anys progressivament (amb tendència a tota la vida laboral), tots i totes perdrem fins a un 8,3% de la pensió mitjana.

Els anys obligatoris de treball (cotització) augmenten, així que “més ingressos per al sistema”.

Els anys de prestació disminueixen al jubilar-nos més tard, així que “més ingressos per al sistema”.

Les prestacions (pensions) baixen de mitjana un 8,3%, així que “més ingressos per al sistema”.

La Despesa en Pensions, actualment és el 9,2% del PIB, no augmentarà en proporció a les necessitats (pensions suficients per a tots i totes) i “el sistema” es

consolidarà sobre una REDUCCIÓ important de la DESPESA SOCIAL.

Els treballadors i treballadores, veurem disminuïdes les nostres pensions i som “obligats” a subscriure plans privats de pensions.

EL SECTOR EMPRESARIAL I FINANCER GUANYA.

Tant les prediccions demogràfiques: major esperança de vida, menys cotitzants, augment del número d’anys de cobrament de prestació, com les econòmiques: fallida, dèficit, van ser i son, càlculs interessats, eren i son variables no contemplades ni relacionades com: ◦ L’efecte de la ma d’obra migrant. ◦ Els augments de productivitat i el creixement econòmic.◦ La major tassa d’activitat de les dones (encara estem 16 punts per

sota de la mitja UE-15.◦ El dèficit es MENTIDA i els Drets Socials, lo públic, no es regeix per

l'interès privat. La Casa Reial, l’Exercit, La Policia… no generen riquesa social ni es regeix pel dèficit o superàvit…

El que els importava i els importa, es crear alarma social suficient per a crear una “necessitat” de cobrir part de la pensió pública amb fons privats, retraient milers de milions d’euros del erari públic, al sector financer-asegurador privat.

Alguns arguments senzills: Els rics cobren pensions més altes i viuen més anys. Els pobres viuen menys

anys i les seves pensions son inferiors. Els migrants arribaran a centenars de milers d’aquí al 2050, augmentant la

taxa de dependència. La taxa d’activitat de les dones és de 16 punts inferior a la mitja europea,

llavors la seva entrada al mercat de treball augmentarà els ingressos de manera significativa via cotitzacions.

El PIB d’aquí al 2050, pot créixer la taxa de 1,5% de mitja anual i tot i així la despesa del 15% del PIB que suposaria al 2050, resultaria que per aquest any, es generarien recursos en un 101,25 més que en l’actualitat.

Quins han signat el pacte social o d’estat, el “pensionazo”, polítics, empresaris i dirigents de CC.OO i UGT, no son afectats per aquest pensionazo.

Fan lleis singulars i discriminatòries: les retallades i la pèrdua de drets per als assalariats/des i els blindatges i les pensions màximes per als polítics, empresaris, executius i dirigents sindicals.

ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLÍTICS, EMPRESARIS, CO.OO I UGT

El retard en la edat de Jubilació de forma universalitzada o be flexibilitzant la jubilació:

En l’actualitat, amb la llei 40/2007 de Jubilació flexible (anticipar avanç dels 65 i retardar passat els 65), pactada per CEOE, CC.OO, UGT i Govern, el número de persones que han anant retardant la seva jubilació ha tingut la següent evolució: 2008 = 11.000 2009 = 15.900 2010 = 25.230

Amb cotitzacions mitges (Carreres) de 36,66 anys i quanties mitges de pensió inferiors als 1.000 €, raó aquesta que sembla haver induït a retardar la seva edat més enllà dels 65 anys per l’ incentiu del 2%-3% per cada any de retard.

Les persones que anticipen la jubilació avanç dels 65 anys, només poden fer-lo de manera universal i complint uns determinats requisits d’accés, estar acomiadat, inscrits a l’atur al menys 6 mesos, tenir cotitzats més de 30 anys i tenir complits 61. Els seus coeficients reductors a la base de càlcul oscil·len entre el 6% al 7,5% per cada any inferior als 65.

ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLÍTICS, EMPRESARIS, CO.OO I UGT:

A PARTIR DEL 2013: L’ IMPACTE DEL RETARD DELS 65 ALS 67 ANYS DE MANERA UNIVERSALITZADA,

SUPOSARIA UN RETALL EN EL GASTO DE LES PENSIONS D’UN 2% DEL PIB. EN TERMINIS CONTABLES ACTUALS, SUPOSARIA UN DETRAIMENT DE 20.000 MILIONS D’EUROS, EL QUE REPRESENTA UNA RETALLADA DEL GASTO DEL 20%.

LA JUBILACIÓ ANTICIPADA, AUGMENTA 2 ANYS (DELS 61 ALS 63), ENDUREIX ELS COEFICIENTS PENALITZADORS AL AUMENTAR-LOS AL 7,5% I SOLAMENT MANTENEN LES JUBILACIONS ALS 61 PER A EMPRESES EN CRISI (PER DEFINIR).

ES MANTÉ PER ALS MUTUALISTES LA JUBILACIÓ ALS 60 ANYS (UNS 900.000).

Els drets violats son concrets: Es priva del dret a pensió a un número important de treballadors per no

tenir els 25 anys efectius de cotització. Se'ns obliga a retardar “voluntàriament” la nostra jubilació més enllà dels

65 anys, per no tenir cotitzacions suficients, al no tenir els anys cotitzats suficients per al 100% de la Base Reguladora.

S’augmenta la desigualtat i es privilegia els salaris alts i a una minoria de treballadors/es amb carreres laborals llargues i ininterrompudes.

Es deriven fons públics cap als plans privats de pensions. Es debiliten els principis de repartiment, solidaritat i suficiència del nostre

sistema públic de pensions, al aprofundir en la contributivitat de tota la vida laboral i es facilita que la banca assumeixi cada cop més aquest 8,8% del PIB que suposen les nostres pensions públiques (67.000 milions d’euros).

El mercat privat, sobre tot el financer, sempre ha considerat que la queixalada a la seguretat Social es massa apetitosa, com per continuar sent “monopoli” de lo públic.

EL QUE S’HAURIA DE REFORMARCapítol d’Ingressos: El que no entra a la Caixa Comú, pels topes en la

cotització dels salaris alts (bases màximes):

El número de cotitzants per les bases màximes poden superar els 2 milions de persones, es a dir més del 10% de tots els cotitzants (17.4 milions a octubre 2010). En aquests 2 milions estan compresos empresaris, directius, executius i gran part dels assalariats en grans empreses i determinats sectors d’activitat com la energia, automació, sector financer, telecomunicacions… El detraiment d'ingressos per l'excés dels seus salaris topats, es molt significatiu, dons pot arribar fins el 45% de mitja salarial que no cotitza. Suposant un transvasament directe als plans de pensions individuals o al consum.

Els salaris mitjans dels Consellers de les Empreses Cotitzades del Ibex 35, van ascendir al 2010 a la friolera de 291.725 € i el salari mitjà del personal de alta Direcció d’aquestes mateixes empreses que eren 1.216, ascendia fins els 416.000 €.

EL QUE S’HAURIA DE REFORMARAcabar amb la desfiscalització del capital:

Increments dels impostos de:

Beneficis, de rentes superiors a 60.000 euros, de patrimoni, de transaccions financeres.

Augmentar les Pensions Mínimes, de manera universal, a 1.200 € en 14 pagues.

Acabar amb les subvencions a les cotitzacions empresarials.

Acabar amb el frau fiscal de les rentes altes.

LES PENSIONS SON UN DRET SOCIAL

Pel Dret a una Pensió Pública Suficient i Digna per a tots i totes.

Pel Dret al treball per a tots i totes.

Treballar menys hores per a treballar tots i totes.

Jubilació als 60 anys.

CONTRA LA GRAN ESTAFA SOCIAL

D’Empresaris, Polítics i Sindicats CC.OO i UGTREVOLTA SOCIALC.G.T.

“NOMÉS HI HA UN CAMÍ,

DIGNITAT I LLUITA”

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA

Secretariat Permanent del Comitè ConfederalSecretariat Permanent del Comitè Confederal