06 DIMECRES, 29 DE JUNYDEL 2011 araaratemadeldia

P. 12L’uniforme del’escola de

l’Hospitalet repelogis de Rigau

P. 18Boicot de

l’oposició a laconstitució delParlament turc

P. 20Bankia sortirà ala borsa amb

una rebaixa del50%del valor

Debat política general

JOAN RUSIÑOLMADRID

“Ques’obrinlesurnes!”El líder del PP, Ma-riano Rajoy, que ca-da cop se sent méscòmode en el vestit

de candidat preferit de la majoriad’espanyols, proclama que l’únicamaneradesortirdelpouésconvocareleccionsjaiacabaramb“aquestaca-lamitat”.Peròa laprimerasessiódeldebat de política general, l’últimdelpresident espanyol JoséLuisRodrí-guez Zapatero, es va confirmar queellnoentégensdeganes.Volarribarfins al final per acabar les reformes iconvèncerelsvotants–oexvotants–d’esquerres que ha fet tot el que hapogutperesmorteir lespatacadesdelacrisi.Peraixò,vaquedarclarquenohi hauràmés cops de tisora, va picarl’ulletalmoviment15-Mivaassegu-rar que preservarà les polítiques so-cialsenelscomptesdel2012.És l’úl-tim servei al candidat Rubalcaba i aunsocialismeenhoresbaixes.Totai-xò, però, combinat amb el respecteescrupolós a la disciplina quemarcaEuropa: “La impaciència no m’haportatmaiadubtardel rumbelegit”.

Unafrasequeentroncaambelqueva dir l’any passat quan va defensarles retallades: “Costi el que costi i

ZP evita les urnesi noves retallades

costi el que em costi”. El preu quen’ha pagat és alt però segueix con-vençutquenopodiafer-hialtracosa.

El debat d’ahir no va tenir granspropostes. Zapatero es va limitar aanunciar, recollint el guant dels in-dignats, que en les pròximes setma-nes aprovarà un paquet demesuresperajudarelsquenopodenpagarleshipoteques perquè s’han quedat al’atur,pervetllarperla“seguretatju-rídica i la solvència de les entitats”que deixen els diners. L’altre anun-ci delmatí va ser, de fet, una confir-mació: al Consell de Política Fiscal iFinancera del juliol demanarà a lescomunitats autònomes, ara gairebétotes en mans del PP, que fixin unsostre de despesa perquè hi ha “in-certeses” amb el dèficit territorial.Ell endurirà la llei per a l’Estat i perals ajuntaments.

Rajoy, sensepropostesL’entorn del president espanyol i elPSOE van acabar més que satisfetsdel resultat del debat de comiat, undelsmésdifícilsdelasevatrajectòria,després de la derrota històrica del22-M i amb gairebé cinc milionsd’aturatsalcarrer.L’estratègiaretò-ricadeZapaterovaserprimeradme-tre errors i insuficiències i despréstreure pit per les polítiques socialsque ha mantingut malgrat la crisi.Sap que, amb la caixa buida, aques-taés l’únicaàncoraperretenirel seuelectorat desencantat.

Va reconèixer que les reformeseren imprescindibles però que en-caranohanrebaixatunaxifrad’atur“inassumible”. L’autocrítica, però,

era un dard enverinat a l’oposició,perquèsegonsell lacausade lasitu-ació actual és, en bona mesura, elmodeldecreixementde l’èpocaAz-nar, “ambpoca productivitat imoltde totxo”. “Empenedeixodenoha-ver fet esclatar la bombolla immo-biliària”, vadirpercriticarel recep-tari del PP.

Ahir tenia pocmarge per animarla tropa, però els va fer alguna con-

cessió. Per exemple, reiterantque lano revalorització de les pensions ésnomésperaquestany.Les files soci-alistes l’hi van agrair amb una fortaovació, fins i totdretsal final.Rubal-caba se’n va oblidar i, quan se’n vaadonar, tambées va aixecardepres-sa. Zapatero encara és el líder, comamínimformalment, icalrespectar-lofinsquese’nvagi.Ell,sielsmercatsi els acords polítics al Congrés l’hipermeten, arribarà fins al final i, se-gons fonts parlamentàries, ja ha re-clamat un informe a laMoncloa persaber fins quan pot convocar els co-micis. De moment, les conversesamb el PNB fan preveure que no hihaurà problemes per aprovar elspressupostos.

PerRajoy,envalentitperlesurnesi animat des de la tribuna de convi-datsperalgunsdelsnouspresidentsautonòmics, el temps s’ha acabat

Zapatero rebutja l’embat de PP i CiU perquè acabi la legislaturaabans d’hora i reclama tempsmentre pica l’ullet a l’esquerra

Crònica

Anàlisi

perquè el president espanyol “ja notélaconfiançanidelsmercatsnidelsespanyols i no la pot recuperar enquatremesos”. L’esmena a la totali-tat a la gestió socialista va ser durís-simaiaspra, ivarepetirdemilmane-res diferents que ha de donar la veual poble: “No tinc pressa per a leseleccions, els que tenen pressa sónelsespanyols”.Zapaterolivaretreu-requeaquestmantranodeixésespaini a una sola proposta concreta:

EnyorantWestminsteren les formesquedecostum.¿Exis-teix el Rajoy presidencial?

Zapateros’acomiadarecuperantautoestima i reivindicant-se. Rajoyl’haressuscitat i lipermetesgotar lalegislatura. A la tribuna d’oradorsZP no domina l’escena, es bellugamolt: no està còmode. El discursfosc, plede tecnicismesquedificul-ten la comprensió –“reducció d’unquart de punt del tipus d’interès dereferència”– tampoc ajuda gaire.

Ahir l’escenificació va sermillorque l’any passat –en els plans d’es-colta delsministres nohemvist ca-res absents ni mirades perdudes– iel grup parlamentari socialista s’haactivat i ha acollitmés el president.

Rajoy,elSenyorde lesMetàfores,amb el seu dit acusador, coneix les

ALEIX CUBERESCONSULTOR DE COMUNICACIÓ

Darrer capítol de l’esgri-maoratòriaentreZapa-teroyRajoy.Dosperso-nalitats i estils dife-rents, però només un

destí. Dos presidents diferents: elmatinal –encotillat, aferrat als pa-pers i emocional– i el de la tarda,tensionat, boxer i més alliberat. ElRajoy de sempre, més contundent

seves limitacions: manca de caris-mai lideratgeantic.Percompensar-ho, és el més obedient: estudia. Va

treure l’artilleria pesant i s’atrevíamb l’estil karlrovià d’atacar l’ad-versari en els seus punts forts.

El seuestil plederepeticions idela neutralitat en l’ús de la tercerapersona acusatòria vol recordarl’estil JFK, però l’intent és fallit.Imatgemolt poderosa: mostrar lespropostesal faristol.ElPPcontinua

Immolaciódelpresident“La impacièncianom’haportatmaiadubtardel rumbelegit”,vaafirmarahirZapatero

marcant la diferència en l’esceno-grafia i acompanya Rajoy demane-ra permanent i magistral: al minut10,efusiuaplaudiment.Zapateronol’aconsegueix fins alminut 30.

Rajoy ha aconseguit que el pre-sident el busqués en el cos a cos i haimpedit així queZPespogués adre-çar al votant descontent de centre-esquerra ioferirunhoritzódefutur,baixantal fang iperdent l’àureapre-sidencial.Elsdos tiradorshanobvi-at les emocions i la passió discursi-va tot abraçant les xifres.

Final. No és que la política vagi ala teleporqueria, sinó que aquestaviu al Congrés: cridòria, insults imanca d’humor intel·ligent –la po-lítica aquí no somriu–, dialècticabrillant i fair play.e

LideratgeRajoyconeixlesseveslimitacions,sapquenotécarismaiquese’lveuantic,itreul’artilleriapesant