1. ISLNDIA NGELS I DIMONIS Islndia, sovint citada com a exemple, en la campanya de la CUP-AE de les eleccions del novembre del 2012 al Parlament del Principat, ha desaparegut del discurs. Les raons? El capgirament electoral de les eleccions dabril del 2013, que mostren, ms que no pas unes febleses congnites del poble islands, les enormes limitacions de les respostes de pseudo-esquerra a la crisi sistmica del capitalisme

2. ISLNDIA LA TERRA DE GLA Territori: 103.001 km2 Poblaci: 321.857 habitants PIB: 12.831 milions de $ 3. ISLNDIA LA TERRA DE (NO TAN) GLA Les hores de sol anuals de Reykjavk sn comparables a les de viles dEsccia i dIrlanda 4. ISLNDIA LA HISTRIA (1) S. IX: Islndia s visitada per monjos irlandesos durant alguns estius (Liber de Mensura Orbis Terrae, Dicuil) 860: Vkings de Froe i drcaibhen visiten accidentalment lilla 865: Hrafna-Flki hi realitza una expedici des de Noruega 874: Inglfr Arnarson funda una poblaci permanent 930: Establiment de la Comunitat Islandesa. El Parlament ms antic S. XI: Cristianitzaci. Luteranisme a partir del s. XVI. S. XIII: Reconeixement de lautoritat del Rei de Noruega 5. ISLNDIA LA HISTRIA (2) 1800: El domini absolut de Dinamarca-Noruega aboleix el Parlament 1843: Recuperaci del Parlament. 1874: Constituci atorgada pel Rei de Dinamarca. 1880: Forta emigraci 1918: Sobirania, amb el Rei de Dinamarca com a cap destat 1940: Ocupaci britnica i, a partir del 1941, nord-americana 1944: Repblica 1949: Entrada en lOTAN i en lEFTA (1970) 6. ISLNDIA LECONOMIA REAL - Economia orientada a lexportaci (UE, EFTA, Estats Units, Jap) - Importaci de maquinria, equipament, derivats de petroli, alimentaci, txtil (Alemanya, Estats Units, Noruega, Dinamarca) - La balana de pagaments, des del 1988, sha tancat de manera positiva en 1993- 1994 i 2009-2010 - El 99,9% de la producci elctrica i el 70% de lenergia primria s de renovables (hidroelctrica, geotrmica) - Perspectiva de reserves petrolieres en la zona 7. ISLNDIA EN ELS ANYS DE LA FEBRE DOR Els tigres nrdics (2000-2008) 8. Lndex borsari ICEX15 (1998-2008) Lndex borsari de millor comportament de la dcada Incloa companyies com: - Alfesca, Bakkavr: aliments i carns envasats - Atlantic Airways, Icelandair Group - Atlantic Petroleum - Marel Food Systems: maquinria industrial - ssur: equipament sanitari - Sector financer: Eik Banki, Froya Banki, SPRON, Straumur- Burars. 9. Els signes de la crisi LICEX-15 comena a desinflar-se a final del 2007 Entre el gener i el setembre del 2008, la krna havia caigut un 35% de valor en euros Lndex de preus al consum havia pujat un 14% (gener-setembre 08) Les taxes dinters a Islndia havien pujat un 15,5% com a mesura contra la inflaci 10. Els grans bancs: Glitnir - 1990: Es crea slandsbanki, a travs de la fusi, promoguda per lestat islands de tres bancs privats i un banc pblic - 2000: Fusi de slandsbanki i FBA Icelandic Investment Bank: neix Glitnir. En la mitologia s la sala de justcia entre els dus i els homes - Banc universal centrat a Islndia i Noruega, i amb inversions en alimentaci/pesqueria, energia sostenible i construcci naviera - Sucursals a Londres, Copenhague, Halifax (Canad) i Xangai (Xina) - Dividends del 2006: 39,4% de rendibilitat desprs dimpostos 11. Els grans bancs: Landsbanki - 1886: Creaci pel Parlament, com a societat destalvi i prstec - 1961: La creaci del Banc Central dIslndia, fa que el Landsbanki esdevingui merament banca comercial - 1986: Liberalitzaci dels serveis financers - 1997: Conversi en Societat Limitada - 2003: Es completa la privatitzaci - 2006: Llena per al Regne Unit el programa de dipsits Icesave 12. Els grans bancs: Kaupthing - 1982: Neix Kauping, com a assessoria financera i dassegurances - 2003: La fusi amb el Bnaarbanki slands el converteix en el principal banc dIslndia - 2007: Els actius a tancament dexercici sn 58.300 milions d, amb uns beneficis nets de 812 milions d. Els beneficis operatius procedeixen dIslndia (33%), Regne Unit (31%), Escandinvia (26%), Luxemburg (8%) 13. El govern (1991-2004) Dav Oddsson (Partit de la Independncia): primer ministre Governs de coalici: - Partit de la Independncia + Aliana Socialdemcrata (1991-1995) - Partit de la Independncia + Partit Progressiu (1995-2004) - A partir del 1995, el govern Oddsson adopta una poltica neoliberal: - Reducci de limpost de societats a un 18% - Abolici de limpost de beneficis - Reducci de limpost de la renda i de lherncia Quan plega del govern, esdev president del consell dadministraci del Banc Central dIslndia 14. El govern (2004-2006) Halldr sgrmsson (Partit Progressiu): primer ministre Parlament (2003) - Partits del govern (31 diputats): Partit de la Independncia (22), Partit Progressiu (12). - Partits de loposici (30 diputats): Aliana Socialdemcrata (20), Moviment de lEsquerra Verda (5); Partit Liberal (4) Geir Haarde (Partit de la Independncia): ministre dafers exteriors 15. El govern (2007-2009) Geir Haarde (Partit de la Independncia): primer ministre Ingibjrg Slrn Gsladttir (Aliana Socialdemcrata): ministra dExteriors Parlament (2007) - Partits del govern (43 diputats): Partit de la Independncia (25), Aliana Socialdemcrata (18). - Partits de loposici: Moviment de lEsquerra Verda (9); Partit Progressiu (7); Partit Liberal (4) 16. Setembre del 2008 El deute exterior dIslndia, en el segon quadrimestre del 2008 s de 50.000 milions d, i ms dun 80% s del sector bancari. s ms de 5 vegades el PIB islands del 2007 Sanuncia la nacionalitzaci de Glitnir 17. Octubre del 2008 6 doctubre: Haarde alerta del risc duna bancarrota nacional si no es rescaten els bancs 7 doctubre: El control del Landsbanki i del Glitnir recau en responsables nomenats per lAutoritat Supervisora Financera (FME) 9 doctubre: LFME fa el mateix amb el Kaupthing. Els actius dels tres bancs equivalen a 11 vegades el PIB nacional. Un total de 500.000 dipositaris estrangers veuen congelats els comptes (Icesave, etc.) 18. Novembre del 2008 17 de novembre: Sactiva un paquet de rescat de 5,1 bilions de $, dels quals lFMI aporta un 40% i un grup de pasos nrdics el 60% per fer front al deute sobir generat. El paquet demana una srie de mesures dausteritat pressupostria Latur registrat arriba a les 7000 persones (un 4% de la poblaci activa), la qual cosa suposa un augment del 300% respecte les xifres dagost del 2008 (2136 desocupats) 19. La Bshaldabyltingin: la revoluci dels atuells 15 de novembre del 2008: davant del Parlament Cronologia: - Hrur Torfason inicia una protesta amb un micrfon obert en lAusturvllur (octubre) - Sacorden mobilitzacions setmanals, cada dissabte, que demanen la dimissi del govern - Dimarts 20 de gener: Mobilitzaci davant de la sessi de represa del Parlament - Dimecres 21 de gener: Setge a la seu del govern - Dijous 22 de gener: Repressi policial contra els manifestants - Divendres 23 de gener: Sanuncien eleccions per al 25 dabril. Les protestes continuen 20. La Bshaldabyltingin: en imatges 21. El govern de febrer 26 de gener del 2009: Haarde dimiteix, davant la impossibilitat de mantenir la coalici Partit de la Independncia Aliana Socialdemcrata 1 de febrer: Es forma un govern amb ministres de lAliana Socialdemcrata i del Moviment dEsquerra Verda, i amb el suport extern del Partit Progressiu i del Partit Liberal Jhanna Sigurardttir, nascuda el 4 doctubre del 1942 Diputada ininterrompuda des del 1978 Ministra dAfers Socials i Seguretat Social en el govern Oddson (1987-94) Ministra dAfers Socials i Seguretat Social en el govern Haarde (2007-09) Era la candidata ideal: - Relativament popular - Bones relacions amb el Moviment de lEsquerra Verda - Seria la primera ministra obertament lesbiana de la histria dIslndia 22. Les eleccions del 25 dabril del 2009 Els resultats: - LAliana Socialdemcrata: 20 diputats (puja 2 representants) - El Partit de la Independncia: 16 diputats (en perd 9) - Moviment de lEsquerra Verda: 14 diputats (en guanya 5) - Partit Progressiu: 9 diputats (en guanya 2) - Moviment Ciutad: 4 diputats (nova fora) - Partit Liberal: 0 diputats (perd els 4 representants del 2007) 23. Les forces emergents: els socialdemcrates - Samfylkingin: Nasqu el 1999 com una coalici de quatre partits (Aluflokkurinn, socialdemcrates; Alubandalagi, populars desquerres; Samtk um kvennalista, feministes; jvaki, regeneracionistes desquerra). El maig del 2000 es fusionaren en una nica formaci - La nova formaci es reclamava explcitament en la lnia del Nou Laborisme de Tony Blair - El mar del 2009 integraren el moviment ecologista slandshreyfingin lifandi land. - - - El terme socialdemcrata no aparegu en el nom oficial del partit fins el febrer del 2013: Samfylkingin Jafnaarmannaflokkur slands 24. Les forces emergents: lesquerra verda (VG) - Vinstrihreyfingin grnt frambo - Nasqu el 1999, a partir de diputats de lAliana, que havien repudiat el gir cap al tonyblairisme - Aplega tradicions del socialisme democrtic, del feminisme i de lecologisme. - s contrari a lOTAN i sopos a les intervencions aliades a Irac i a Afganistan - s contrari a la Uni Europea i se solidaritza amb el moviment palest - s membre de lAliana de lEsquerra Verda Nrdica - - 25. Les forces emergents: El moviment ciutad Borgarahreyfingin Aconseguiren quatre diputats: - rinn Bertelsson, realitzador cinematogrfic. Trenc posteriorment amb el Moviment - r Saari, economista - Margrt Tryggvadttir, editora - Birgitta Jnsdttir, poeta, editora i artista 26. Nou govern de coalici (2009-2013) El 10 de maig del 2009 entr en funcions el nou govern de coalici entre lAliana Socialdemcrata i el Moviment dEsquerra Verda 27. Dav Oddsson, nou editor del Morgunblai El 24 de setembre del 2009, els propietaris daquest diari anunciaren el fitxatge de lex-primer ministre Oddson com a nou editor Un corrent dindignaci popular denunci el rol dOddson com a primer ministre (1991-2004) i director del Banc Central (2005-2009) Un ter dels subscriptors sen don de baixa El diari perd 667 milions de krnes en el 2009, per Oddson segueix en el crrec fins els nostres dies La Comissi dInvestigaci Especial del Parlament (abril del 2010): Els propietaris de mitjans sestimen ms protegir interessos especials que no pas garantir un periodisme professional i just 28. Procs poltic al govern Haarde Un comproms electoral del 2009 era jutjar els responsables del govern Haarde Fins el 28 de setembre del 2010, el Parlament no imput el primer ministre Haarde (33 vots a favor 30 en contra). No imput cap altre ministre (recordem que era un govern de coalici amb lAliana) Haarde fou declarat culpable de no celebrar reunions del govern en importants qestions destat. No fou sancionat ms que amb una reprimenda (23 dabril del 2012) 29. El primer referndum dIcesave (6 de mar del 2010) El parlament aprov un decret per rescabalar els dipositaris i inversors dIcesave amb diners pblics islandesos El president lafur Ragnar Grmmson refus de sancionar la llei, i el Parlament aprov de fer-ne un referndum 134.392 vots en contra, 2.599 vots a favor, 7.240 vots en blanc o nuls, amb una participaci del 62,73% dels electors 30. El segon referndum dIcesave (9 dabril del 2011) Es repeteix la situaci de lany anterior, amb una nova proposta. Els resultats indiquen un afebliment de loposici popular. 103.207 vots en contra, 69.462 vots a favor, 2.445 vots en blanc o nuls. Participaci del 75,34%. 31. Levoluci del dficit pblic Entre el 2009 i el 2010 el dficit superava el 10% En el 2012, havia arribat a un nivell del 3,4% 32. Levoluci del deute pblic 2011: El deute pblic equival a un 101% del PIB. 2012: El deute pblic equival a un 97% del PIB 33. Inflaci i devaluaci monetria En el gener del 2013, la taxa dinflaci era del 6,0%. LFMI recomana retirar les mesures que protegeixen la moneda contra una devaluaci ms severa Una part notable de la poblaci ocupada ha patit retallades en salari, b directes o a travs duna reducci de les hores de feina. 34. Islndia i la Uni Europea El 16 de juliol del 2009, el nou govern sollicit ladhesi a la Uni Europea El 27 de juliol del 2010, comenaren les negociacions formals Els principals esculls: lliure circulaci de capitals, agricultura i desenvolupament rural, pesqueries, fiscalitat, poltica econmica i monetria, control financer Dels partits majoritaris, nicament lAliana Socialdemcrata defensa activament el procs dintegraci 35. Procs constituent: Novembre del 2009 LAssemblea Nacional del 14 de novembre del 2009 (jfundur 2009) Organitzada pel Ministeri dIdees i diverses organitzacions de base 1500 convidats: 1200 per insaculaci i 300 com a representants de companyies, institucions i altres grups 162 grups de treball de 9 persones, amb moderadors ensinistrats Discussi sobre valors Resultat: el valor preeminent: la integritat /honestedat Altres valors positius: igualtat de drets, respecte, justcia Temes debatuts: Educaci, Famlia, Benestar, Economia, Ambient, Sostenibilitat, Oportunitats, Administraci Pblica 36. Procs constituent: Novembre del 2010 Llei Constitucional del 16 de juny del 2010 Assemblea Nacional del 6 de novembre. 950 participants aleatoris, organitzats en subcomissions Supervisi a crrec dun Comit Constitucional de set membres Resultat: document de 700 pgines, com a base duna futura reforma constitucional 37. Procs constituent: lAssemblea Constitucional LAssemblea o Ponncia Constitucional havia de ser integrada per 25 membres Funci de revisi de la Constituci Es presentaren 500 candidats El mecanisme delecci era el vot nic transferible (un nic vot per cada votant, amb diferents opcions ordenades) Lelecci, feta el 27 de novembre del 2010, tingu una participaci del 35% 38. Procs constituent: LAssemblea ConstitucionalCandidat Professi Vots en primera opci orvaldur Gylfason Professor universitari dEconomia 7,192 Salvr Nordal Director de lInstitut dtica de la Universitat dIslndia 2,842 mar orfinnur Ragnarsson Presentador televisiu 2,440 Andrs Magnsson Metge 2,175 Ptur Gunnlaugsson Advocat i presentador de rdio 1,989 orkell Helgason Matemtic 1,930 Ari Teitsson Pags 1,686 Illugi Jkulsson Periodista 1,593 Freyja Haraldsdttir Gestora 1,089 Silja Bra marsdttir Professora de Poltica Internacional 1,054 rn Brur Jnsson Pastor luter 806 Eirkur Bergmann Einarsson Professor de Cincia Poltica 753 Dgg Harardttir Gestor de la Divisi dArquitectura del Museu dArt de Reykjavik 674 Vilhjlmur orsteinsson President de CCP, productora de videojocs 672 rhildur orleifsdttir Director de teatre 584 Pawel Bartoszek Matemtic 584 Arnfrur Gumundsdttir Professora universitria 531 Erlingur Sigurdarson Mestre 526 Inga Lind Karlsdttir Presentadora televisiva 493 Katrn Oddsdttir Advocada 479 Gumundur Gunnarsson Sindicalista 432 Katrn Fjelsted Metge 418 strs Gunnlaugsdttir Politloga 396 Gsli Tryggvason Portaveu dassociaci de consumidors 348 Lur rnason Director cinematogrfic i metge 347 Els25elegits 39. Procs constituent: LAssemblea Constitucional Lelecci fou recorreguda per irregularitats menors en el procs El Tribunal Suprem dIslndia invalid lelecci El Parlament respongu nomenant els 25 electes com a membres dun Consell Constitucional El 29 de juliol del 2011, el Consell Constitucional present lAvantprojecte de Constituci 40. Procs constituent: la reforma constitucional El Parlament acord el 24 de maig del 2012 (35 vots a favor 15 en contra) sotmetre a referndum no-vinculant lAvantprojecte del Consell Constitucional El Parlament refus el mateix dia (34 vots en contra 25 a favor) de sotmetre a referndum la suspensi de les converses per a lentrada dIslndia a la Uni Europea. Aquesta moci havia estat presentada per alguns diputats dels grups de lAliana i de lEsquerra Verda 41. Procs constituent: el referndum El referndum se celebr el 20 doctubre del 2012 Consist en sis preguntes (s/no): - Voleu que les propostes del Consell Constitucional siguin la base duna nova Constituci? - En la nova Constituci, els recursos naturals no-privats haurien de ser declarats propietat nacional - Voldreu tractar la situaci de lesglsia nacional a Islndia? - Voldreu modificar les condicions delegibilitat en el Parlament? - Voldreu garantir un pes igual dels vots en totes les zones del pas? - Voldreu establir una iniciativa ciutadana per sollicitar referndums? 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 %afiliadaalesglsiaoficial 42. Procs constituent: el referndum Els resultats (participaci: 48,7%): - 1. (general)- 73.408 vots a favor i 36.252 en contra - 2. (recursos naturals)- 84.633 vots a favor i 17.441 en contra - 3. (esglsia)- 58.354 vots a favor i 43.861 en contra - 4. (parlament)- 78.356 vots a favor i 21.623 en contra - 5. (pes circumscripcions)- 66.554 vots a favor i 33.536 en contra - 6. (iniciativa pop. referndum)- 72.523 vots a favor i 26.402 en contra 43. Procs electoral: el retorn a la normalitat Les eleccions municipals del 29 de maig del 2010: - El Besti flokkurinn (el Partit Millor) guanya a Reykjavk (6 de 15 regidors) i salia amb lAliana (3 regidors), deixant el Partit de la Independncia en loposici (5 regidors - El Besti flokkurinn havia estat fundat per Jn Gnarr (16 de novembre del 2009). s membre del Partit Pirata Internacional, si b no mant vincles amb el Partit Pirata dIslndia - Punts del Besti f.: ajut a les famlies, ajut als menys afortunats, lluita contra la corrupci, igualtat, transparncia, cancellaci de tots els deutes 44. Procs electoral: les eleccions presidencials (2012) Grmmson, a Davos (2011) - lafur Ragnar Grmsson anunci que no es presentaria a un cinqu mandat. - Canvi dopini en rebre una petici de 30.000 ciutadans - Resultats (30 de juny del 2012, participaci: 69,32%): - lafur Ragnar Grmsson: 84.036 vots - Thra Arnsdttir: 52.795 vots - Ari Trausti Gudmundsson: 13.762 vots - Herds Thorgeirsdttir: 4.189 vots - Andrea lafsdttir: 2.867 vots - Hannes Bjarnason: 1.556 vots - En blanc/nuls: 4.046 vots 45. Procs electoral: les eleccions parlamentries Resultats del 27 dabril del 2013: - Partit de la Independncia: 50.454 vots - 19 escons (puja 3) - Partit Progressiu: 46.173 vots 19 escons (puja 10) - Aliana Socialdemcrata: 24.292 vots 9 escons (baixa 10) - Moviment Esquerra Verda: 20.546 vots 7 escons (baixa 4) - Futur Brillant: 15.583 vots 6 escons (nova fora, pro-UE) - Partit Pirata: 9.647 vots 3 escons (nova fora) 46. El govern del 2013 Sigmundur Dav Gunnlaugsson (Partit de la Independncia): primer ministre El govern de coalici s integrat per 5 ministres del Partit de la Independncia i 4 ministres del Partit Progressiu Punts candents: - Reforma de la Constituci (o no-Reforma) - Continuar el procs de converses de la UE (o no-continuar-lo) 47. La reforma de la constituci El document del Consell Constitucional: - Podria suposar un pas enrere en la garantia constitucional de drets socials (Comissi de Vencia Consell dEuropa) - Oblid aspectes com la iniciativa popular per a ulteriors reformes constitucionals 48. Unes conclusions (provisionals) El govern desquerres sempre sesfora per fer carregar la crisi financera a lesquena de les masses populars islandeses Una manera de fer-ho ha estat amb la devaluaci de la krna, que ha suposat un augment indirecte del deute familiar Una altra manera ho foren les retallades i laugment de la pressi fiscal Un islands: s com si hi hagus hagut un accident de cotxe, i vingus el govern a rematar els supervivents En les eleccions del 2009 el 4 partits majoritaris aconseguiren el 90% dels vots, i en les eleccions del 2013, el 74% (el vot ms repartit des del 1987). Per els wiki-partits Futur Brillant i Partit Pirata suposen ms una oposici esttica, i des del govern municipal de Reykjavk tamb apliquen restriccions pressupostries La fora del Partit Progressiu rau en loposici a la Uni Europea Entre les mesures del nou govern hi ha la retirada dels controls al moviment de capitals, que segurament conduiran a una nova fuga i a un agreujament de la situaci econmica La crisi de les classes populars islandeses s la crisi mundial de les classes populars: la manca duna direcci revolucionria