Dinàmica dels ecosistemes

Estructures

tròfiques

Comportament de

l’energia en els nivells

tròfics

Fluxos de matèria i

energia

Successions

ecològiques

Biomes

Productors Descomponedors

Consumidors

Biomes

terrestres

Biomes

aquàtics

Aigües

continentals

Aiguamolls

Cicles

biogeoquímics

Cicle de

l’aigua

Cicle del

carboni

Cicle del

nitrogen

Cicle del

fòsfor

Cicle del

sofre

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Nivell tròfic: nivell d'organització que estableix relacions

de dependència alimentària amb els altres nivells.

Productors: autòtrofs (generen matèria orgànica a partir de

matèria inorgànica). L’aportació d’energia per a fer aquest

procés és de la llum o de reaccions químiques

Consumidors: heteròtrofs (no poden generar matèria

orgànica). L’han de consumir:

Consumidors primaris: consumeixen productors

Consumidors secundaris: consumeixen

consumidors primaris i a vegades productors

Descomponedors: heteròtrofs que converteixen matèria

orgànica complexa en matèria orgànica senzilla i matèria

inorgànica

Transformadors: autòtrofs que converteixen la matèria

orgànica senzilla i part de la matèria inorgànica en sals

minerals assimilables pels productors

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Productors

Consumidors

primaris

Descomponedors

Transformadors

Consumidors

secundaris

HUMUS

Matèria

inorgànicaMatèria orgànica

senzilla

Sals minerals

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Productors

Consumidors

primaris

Descomponedors

Transformadors

Consumidors

secundaris

HUMUS

Matèria

inorgànicaMatèria orgànica

senzilla

Sals minerals

90%

10%

10%

10%

10%

90%

90%

90%

90%

10%

Cadena tròfica: transfecció de matèria i energia entre els éssers

vius.

Xarxa tròfica: conjunt de cadenes tròfiques.

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

BiomassaKg matèria viva

unitat superfície

energia

superfície

Producció

(KJ/m2·any)

Productivitat primària

biomassa

Rendiment de

l’ecosistema

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Biomassa

temps

Producció bruta: quantitat total de biomassa que generen

els productors

Producció neta: quantitat de biomassa que realment passa

als consumidors primaris

Producció neta = producció bruta - respiració

Producció bruta

biomassa

Producció neta

Producció brutaEficiènciaProductivitat

Productivitat primària: producció de biomassa per part només

d’organismes fotosintètics

Productivitat secundària: producció de biomassa per part de

la resta de nivells tròfics

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

El comportament de l’energia en els nivells tròfics

Productors

energia que

arriba a

l’atmosfera

55% reflectida per l’atmosfera i retornada a l’espai

45% energia que

arriba la Terra

5% energia

capten productors

20% absorbida

per l’aigua

20% absorbida

pel terra

Consumidors

Energia ingerida

70% producció energia

20% excretada

10% disponible per al següent nivell

Descomponedors

Restes de

biomassa

perdudes als

altres nivells

Energia i biomassa per a ells

Despresa en forma de calor

Matèria

inorgànica TransformadorsProductors

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Successions degradatives: indrets amb molta matèria

orgànica morta.

Descomponedors i carronyaires transformació de la

matèria orgànica en altres productes assimilables aparició

de noves espècies

Procés que es dóna en qualsevol moment i que implica l'extinció i la

colonització d'un ecosistema.

Successions al·logèniques: indrets amb canvis abiòtics

importants les espècies no adaptades moren i n’arriben de

noves sí adaptades

Successions autogèniques: indrets on fins ara no hi havia

vida o devastats

Successions primàries: hàbitat totalment nou on fins

ara no hi havia ecosistema sòls erms que cal habilitar

Successions secundàries: indrets devastats no cal

adaptar el sòl perquè ja és fèrtil

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Successió primària

1. Líquens: secreten àcids que solubilitzen i modifiquen químicament els

elements de les roques, convertint-los en sals minerals.

2. Descomponedors i transformadors: processen les restes de líquens

morts que van quedant, omplint el sòl de matèria orgànica i inorgànica.

3. Molses i falgueres: capaces de viure amb els minerals i la humitat que

han creat els líquens al sòl.

4. Plantes herbàcies: es poden alimentar de les restes inorgàniques que

la resta d'espècies han deixat el sòl. Crearan una capa superior de

matèria orgànica al sòl.

5. Plantes arbustives i arbòries: només apareixeran quan les condicions

del sòl ja siguin molt bones. Serviran d'aliment als animals herbívors.

6. Animals: els primers en arribar són els herbívors, ja que tenen la seva

font d'aliment ben desenvolupada. Els carnívors arribaran després, quan

les seves preses estiguin ben establertes a l'ecosistema.

Dinàmica dels

ecosistemes

Biomes terrestres

Tundra: extremadament freda (<10ºC) i humida, terra glaçat.

Hi viuen molses, líquens i arbres nans

Taigà: zona freda però amb el sòl més fèrtil. Hi viuen arbres

de fulla perenne

Praderies: clima continental (hiverns molt freds i estius molt

calurosos) i sec. Abunden les herbes

Bosc mediterrani: estació seca llarga. Pins, alzines i arbustos

Bosc caducifoli: climes temperats i molt humits. Arbres

caducifolis

Desert: zones molt seques i elevat contrast tèrmic entre dia i

nit. Només plantes xeròfites

Selva tropical: clima molt càlid i humit, amb molta

precipitació. Plantes tropicals

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

a) Biomes

terrestres

b) Biomes

aquàtics

5. Cicles

biogeoquímics

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

a) Biomes

terrestres

b) Biomes

aquàtics

5. Cicles

biogeoquímics

Biomes terrestres

Dinàmica dels

ecosistemes

Biomes aquàtics

Plàncton: organismes microscòpics que viuen en suspensió

a les aigües superficials

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

a) Biomes

terrestres

b) Biomes

aquàtics

5. Cicles

biogeoquímics

Fitoplàncton: bacteris, cianobacteris i algues

microscòpiques. Són els organismes productors

Zooplàncton: protozous i invertebrats microscòpics,

heteròtrofs

Nècton: organismes capaços de nedar contra corrent

Bentos: organismes que viuen o excaven al fons

marí

Sèssils: viuen fixos en un lloc

Vàgils: es desplacen pel fons marí de manera

limitada

Demersals: neden prop del fons marí i hi descansen

o s’hi amaguen

Dinàmica dels

ecosistemes

Biomes aquàtics

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

a) Biomes

terrestres

b) Biomes

aquàtics

5. Cicles

biogeoquímics

Aigües continentals

Llacs (aigua estancada): capa calenta superior i capa freda

inferior que acumula nutrients. Quan les condicions

ambientals barregen les dues capes, l’ecosistema creix

Rius (aigua corrent): l’ecosistema s’adapta al moviment de

descens. L’ecosistema creix millor perquè disposa de sals

minerals contínuament

Aiguamolls

Zona terrestre + zona aquàtica poc profunda i quieta

Plantes amb part aèria i part aquàtica

Hi viuen molts bacteris, imprescindibles per a aportar

nutrients

Fitoplàncton crustacis

Plantes i larves peixos

Peixos, rèptils i amfibis ocells

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Cicle de l’aigua

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Cicle del carboni

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Cicle del nitrogen

Medi

terrestre

Medi

aquàtic

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Cicle del fòsfor

Dinàmica dels

ecosistemes

1. Estructures

tròfiques

2. Fluxos de

matèria i energia

3. Successions

ecològiques

4. Els biomes

5. Cicles

biogeoquímics

Cicle del sofre