NOMS DE LA PLANTA

NOM EN CATALÀ: patata.

NOM EN CASTELLÀ: patata.

NOM EN ANGLÈS: potato.

ORIGEN

La patata ve d’Amèrica, del Perú, que està a la serralada andina. Al

segle XVI arriba a Europa.

PROPIETATS I VITAMINES

La patata és molt rica en midó(reserva intracel·lular de glúcids,

insoluble en aigua, molt polimeritzada.) També porta hidrats de

carboni(font de energia.) Té un mineral anomenat potassi(les seves

funcions principals són regular l’aigua en l’organisme, disminuir els

efectes negatius per l’excés de sodi, intervé en el mecanisme de

contracció i relaxació muscular(millora el rendiment atlètic.)

Aporta vitamina C que frena l’atrosi, junt amb la A i la E són

antioxidants. Els antioxidants eviten la degeneració cel·lular,

protegeixen de la contaminació i dels efectes del fum dels cigarrets,

ajusten l’excés de colesterol i acceleren la cicatrització de les

fractures òssies.

DESCRIPCIÓ DE LA

PLANTA

La patatera està dividida

en dues parts diferents.

Una de les parts és aèria,

formada per es tiges, que

són gruixudes i fulles, que

són d’uncolor verd-fosc, i

són les encarregades de la

respiració, les flors, que

poden ser blanquesrosades

o violetes segons la varietat.Les flors són les encarregades de la

reproducció. Tenen dos òrgans, el pistil, que ésl’òrgan reproductor

femení, i l’estam, que és l’òrgan reproductor masculí. Junts formen

el fruit que ha dintre té la llavor. Els fruits són petits, d’uns dos atres

cm. que quan són madurs són de color groc. L’altra part és

subterrània. Hi trobem les arrels, que són fines i molt llargues

També hi trobem la patata, que és un tubercle, és a dir, una tija

subterrània.

La patata també fa la fotosíntesi. És una forma de fabricar-se el

menjar, ja que les plantes es fabriquen el menjar. El procés és el

següent:

les arrels agafen aigua i sals minerals. L’aigua i les sals minerals es

barregen i formen la saba bruta que puja per la tija fins que arriba a

les fulles. Les fulles agafen diòxid decarboni que es barreja amb la

saba bruta. Les fulles també agafen llum solar que proporciona

l’energia necessària perquè la saba bruta i el diòxid de carboni es

converteixin en saba elaborada, és a dir, en aliment.

VARIETATS

Hi ha més de dos-cents tipus de patata. Es divideixen en tres grups

diferents. Són els següents:

Les grogues:

- Etoile du León - Jaerla - Bintje - Claustar - Eureka - Kennebec

- Marfona - Monalisa - Royal Kidney - Spunta - Obelix - Arran

Banner - Agra - King Edward - Alfa - Baraka

La segona varietat són les patates blanques blanques.

- Pentland - Xantia - Frisia

I la última varietat són les patates vermelles.

- Còndor - Xarxa Pontiac - Desirée - Asterix

També hi ha altres varietats.

Achat. - Àlaba.- Arka.- Ática.- Aura.- Bartina.- Belladona.- Bella

de Fontenay.- Bimonda.- Blanka.- Cantate.- Cardinal.Duquessa-

Rondalla.- Furore.- Gelda.- Gineke.- Goya.- Heida.- Inca.-

Kingston.- Maica.- Majestic.- Mondial.- Nicola.- Olalla.- Olinda.-

Ostara.- Palogan.- Rosalie.-Sergen.- Turia.- Up- to- dati.-

Urgenta.- Víctor.

EL CONREU

Per conrear la patata em de tenir en compte els espectes següents:

LA LLUM, que té que ser al voltant dels 20 graus, ja que la patatera

li va molt bé el sol.Però quan es cull la patata no li pot tocar el sol

perquè es tornaria verda.

LA TEMPERATURA. Les patates són molt sensibles fred i a l'excés

d'humitat.

TIPUS DE SÒL. A les patateres els hi agraden els terrenys

sorrosos.

ÈPOCA DE PLANTAR. La patatera es planta a la primavera.

REG. Les primeres patateres s'han de regar quan el sol minva,

perquè si no el sol les cremaria.

CULLITA. Les primerenques de 12 a 14 setmanes, entre 15 i 18 les

semiprimerenques, de 18 a 25 les normals i de 26 a 29 setmanes les

més tardanes.

POSSIBLES MALALTIES que són:

-el pansiment.-El mildium.-El fong Alternaria solani.-La fusariosis.

La sarna negra.-La sarna comú.-La podridura tova.-La murchera.

I per últim em de saber com es reprodueixen. La patatera té una

reproducció asexual.

RECEPTA

Si algun dia voleu fer algun plat amb la patata jo us recomano la

truita de patata:

Ingredients

• Per a una truita individual:

• 2 ous de gallina fresquíssims

• 2 patates mitjanes blanques noves (d'uns 150 g cada una)

• 1 ceba de Figueres, petita i rabiosament violeta.

• oli d'oliva, sal

Elaboració

Talleu la ceba en juliana. Escalfeu una paella antiadherent amb 2

cullerades soperes d'oli d'oliva. Salteu la ceba uns segons a foc fort, i

quan comenci a daurar-se, afegiu-hi la patata tallada un xic gruixuda,

saleu i deixeu que també es dauri lleument. Abaixeu el foc i tapeu-ho.

La patata s'ha de coure a foc lent.A part, en un bol, deixateu els dos

ous i poseu-los al punt de sal. Un cop la patata sigui cuita, l'eixuguem

de l'excés d'oli de la paella, i ho barregem totamb l'ou. Escalfeu la

paella a foc viu. Impermeabilitzeu-la amb un raig d'oli d'oliva, i

aboqueu-hi, de cop, la pasta d'ou i patata. Repartiu-la amb un

moviment circular i deixeu que faci crosta. Abaixeu el foc al mínim,

fins que veieu que l'ou gairebé hagi quallat. Impregneu un plat amb

oli, i tapeu la paella cap per avall amb el plat. Afegiu-hi un drap i

poseu-lo al damunt del plat. Exerciu-hi una lleu pressió, i amb l'altra

mà al mànec de la paella, gireu tot el conjunt sobre el plat. Torneu a

apujar el foc de la paella, i deixeu-hi lliscar el contingut del plat per

sobre, vigilant l'operació amb l'acció preventiva d'una espàtula que

n'equilibri el contrapès. Deixeu que es faci crosta per aquesta banda i

ja ho podeu servir.

TEXT PERIODÍSTIC EN CASTELLÀ

HABLEMOS DE LA PATATALa patata tiene muchas vriedades, todas muy buenas, que provienen de América. Nos aportan vitaminaC, hidratos de carbono, potásio, y también almidón. Estas variedades se dividen en tres grupos. Las patatas amarillas, la patatas rojas i las patatas blancas. La patatas se tienen que conrear bien, si no no serán buenas. Tenemos que saber la luz que necesita, tiene que ser al rededor de los 20 grados, porqué a la patatera le va muy bien la luz.Peró cuando se recoje la patata no pude toarla la luz, porqué se volveria verde. Es necesario conocer la temperatura que necesitan, las patatera son muy sensibles al frio y al axceso de humidad. Tenemos que conocer su su tipo de suelo, a las patateras les gustan los terrenos sorrosos. También tenemos que saber la época de plantación, que es la primevera.

También es necesario saber como regarla. Las primeras patateras se regan cuando el sol minva, porqué si no se quemarian. También

tenemos que saber cuando se recojen. Las primerencas de 12 a 14 semanas, las semiprimerencas entre 15 y18 semanas, entre 18 y 25 las normales i de 26 a 29 las mas tardias.También tenemos que conocer

sus posibles malaltias, que son:

-El pensimiento.-El mildium.-El hongo alternaria solani.-La fusariosis.-La sarna negra.-La sarna común.-La murchera.

También tenemos que saber su reproducción, que es asexual.I por último es necesario conocer la mejor manera de conservarla,que es guardarlas en un sitio fresco, ventilado y a oscuras.

GRÀFICA DE TEMPERATURA DURANT L'ÈPOCA D'OBSERVACIÓ

GRÀFICA DE PRECIPITACIONS DURANT L'ÈPOCA D'OBSERVACIÓ

1ra abril2na abril

3ra abril4ta abril

1ra maig 2na maig

3ra maig4ta maig

1ra juny

0

20

40

60

80

100

120

precipitacions

1ra abril2na abril

3ra abril4ta abril

1ra maig 2na maig

3ra maig4ta maig

1ra juny

0

5

10

15

20

25

temperatura

GRAFICA DEL CREIXEMENT DE LA PATATERA DURANT L'ÈPOCA D'OBSERVACIÓ

RECULL LITERARI

POEMA

PATATES FREGIDES

N'HI EXUTES N'HI HUMIDES,SÓN BONES LES BONES PATATES FREGIDES.

ROSSES PER FORA, I PER DINS,FLONGES COM EL PA CALENT,SATISFAN EL PALADAR MÉS EXIGENT.UN POT MENJAR-SE-LES SOLES,PERÒ ACOMPANYEN MOLT BÉ ELS PLATS DE CARN MÉSDIVERSOSQUAN ENS CONVÉ.N'HI EXUTES N'HI HUMIDESSÓN BONES LES BONES PATATES FREGIDES.

1ra abril2na abril

3ra abril4ta abril

1ra maig 2na maig

3ra maig4ta maig

1ra juny

0

5

10

15

20

25

30

35

40

creixement de la patatera

Para hacer una tortilla

Compra en el mercado,unas patatas nuevas.

Con esmero y cuidado,las lavas y las pelas.

Cortadas en daditos,las pasas a la sartény en aceite calentito,las fríes muy bien.

Si no eres muy delicado,y te gusta cualquier olla,será bastante acertado,

añadirle una cebolla.

En un recipiente aparte,bates muchos huevos.Permíteme recordarte,que deben ser frescos.

Un chorreón de leche,le pone el que sabe.¡Vale! Lo añadimosa los huevos batidosy estará más suave.

De la sartén sacamos,la cebolla, las patatas,con huevos mezclamosy tendremos una masa.

¿Has olvidado el detalle?Añade una pizca de sal.

¡Con cuidado, sin pasarseo la tendrás que tirar!

En la sartén sin aceite,bueno, con sólo un poco,esta vez bien caliente,

lo volcamos todo.

Esperamos a que cuaje,sin que esté muy hecha.

Demuestra ahora tu arte,dándole bien la vuelta.

¡Vamos, abuela!¡Vamos chiquilla!

¡Venga, a la mesa!¡Ya está la tortilla!

DITES POPULARS

L’arròs i les patates bullides allarguen la vida. Valen més dues queixalades de vaca que set de patata. Amb tot va bé la patata, puix és menjar que no mata.