La c

om

unic

ació

no v

erb

al:

És a

quella

que n

o u

tilitz

a le

s p

ara

ule

s c

om

a

ele

ment de c

om

unic

ació

, sin

ó q

ue té

llo

c a

tra

vés

de m

ulti

tud de s

ignes d

e g

ran v

arieta

t.

Comunicació vocal: Formes de comunicació en les quals

s'engloben, el per a llenguatge, com poden ser, el to de veu, el timbre, les pauses, el riure, etc.

P arallenguatge: El parallenguatge fa referència al component vocal de la comunicació que no té en compte

el contingut verbal. És a dir, es tracta de com es diu (la forma en què es diu) i no de què es diu ( el

contingut de la conversa).

Volum: És la intensitat del so, pot expressa diversos estats com a empipament, a legria, optimisme, decepció... Per captar l 'atenció es pot anar variant el to de veu.

Velocitat o ritme i les pauses: S'ha d'evitar parlar massa ràpid, per no donar sensació de nerviosisme ja que es pot perdre part del missatge. S'ha de fer un esforç per parlar amb un ri tme

adequat a cada s ituació.Pertorbacions en la parla: És l 'abús de l larg períodes de s ilenci que no se sap com completar, repeticions innecessàries, quequejos, etc... Aquests contribueixen a distorsionar el missatge.

Comunicació no vocal: Inclou totes les formes de comunicació a través de gestos, moviments, expressions facials, etc.. Aquestes formes són: la kinesia, la proxemia i altres tipus

de comunicació sensorial.

Kinesia: La kinesia consisteix en l'estudi dels moviments

del cos.

El cap: A més dels gestos d'afirmació i negació que algunes vegades fem sense ser conscients d'ells hi ha més gestos:Cap cap amunt: Denota neutralitat.

Cap inclinat cap a un costat: Denota interès.Cap inclinat cap avall: Denota actitud negativa i oposada.

L 'expressió facial: Es correspon i és coherent amb el contingut del missatge que es transmet, i per tant, quan tots dos no coincideixen es pot detectar fàcilment.

La mirada: la mirada és un element important a l'hora de captar els sentiments i emocions més interiors d'una persona, encara que es vulguin emmascarar o fingir.

Braços i mans: Hi ha patrons que expliquen el gest són el seu significat:Braços creuats: Actitud tancada, insegura, en desacord.

Braços cap a enrere: Seguretat, poder, superioritat.És aconsellable mantenir els braços cap avall.

Palmells de la mà cap a endavant: Demostren sinceritat.Dit índex cap a endavant: Mandat

Proxemia: És l'estudi de l'espai personal i les distàncies

d'aproximació.

Distància pública: (més de 3,5m). Distància entre l'auxiliar darrere del mostrador i l'usuari en l'entrada.

Distància social: (1,5-3,5m). Distància dins de la farmàcia entre el client i el professional abans de l'atenció.

Distància personal: (0,5-1,5m). Distància entre el mostrador i el client quan es requereix certa confidencialitat.

Distància íntima: (contacte directe-0,5m). Distancia que algunes vegades sol resultar incòmoda per al client o persona usuària, se sol usar per

realitzar alguna anàlisi de sang, presa de pressió...La comunicació tàctil:És un tipus de comunicació molt important en aquelles

relacions personals en les quals existeix afecte i complicitat, en

les quals situar-se en la distància íntima no és percebut

com una intromissió.

v isuals: Els senyals lluminosos, que indiquen que una consulta està

ocupada o no, els avisos lluminosos per cridar al servei d'infermeria, els

senyals per a la localització d'extintors o sortides d'emergència,

etc...

Auditives: Els timbres de trucades, les sirenes, el so que anticipa una trucada de megafonia, el timbre de

la farmàcia, etc...

Claudia Hernández Monroy