Bon dia...

Hi havia una vegada un palau on hi vivia molta

gent.

Una nit es va sentir un crit…

Foc! Foc!

Tots van saltar del llit

Cadascú intentava salvar el que era seu…

Un deia, «Els meus diners»...

Un altre, «les meves joies»…

«Els meus vestits», «els meus papers»…

Tots corrien cap a la porta, estrenyent contra el pit el seu petit tresor

Ningú va pensar en apagar el foc per salvar

el palau on vivien

«Que ho apaguin els bombers, no és cosa

meva», es deien.

Pero els bombers no van arribar a temps i el palau es va ensorrar.

Ningú es va adonar que si entre tots apagaven el

foc…

el palau i tot el que contenia s’hagués

pogut salvar.