ART BIZANTÍ

Cronologia

Característiques d’estil

ETAPES ART BIZANTÍ

• Període protobizantí, ss V al VII. Període de naixement i consolidació del nou Estat. Hi podem distingir:

o Regnat de Justinià (527-565). Considerada l’Edat d’Or. Reconquesta de territoris a la Mediterrània Oriental. Les arrels romanes encara són la base fonamental de la cultura i l’organització política; es manté una clara continuïtat amb l’art paleocristià occidental. (532-37 Santa Sofia de Constantinoble)

o dinastia dels Heraclis (s. VII). Gir cap a Orient: l’element grec es fa predominant i hi ha més separació amb el món occidental.

• Període iconoclasta (726-843). Es prohibeix exhibir i reproduir imatges religioses i moltes d’èpoques anteriors són destruïdes (influència del judaïsme i l’Islam). Època de lluites internes i profunda crisi. Molts iconòlatres (partidaris de les imatges) emigren cap a Occident. Els musulmans conquereixen Sicília.

• Període posticonoclasta (843-1453). Les diferències doctrinals i rituals amb l’Església romana provoquen el Cisma d’Orient (1054), que significa la ruptura entre l’Església catòlica romana i l’Església ortodoxa.

En aquest període posticonoclasta hi ha dos moments importants per a l’art:

o dinastia macedònica (867-1056). També anomenada Segona edat d’Or bizantina. És l’època daurada de les imatges religioses bizantines, tant icones com mosaics. Conquesta normanda de Sicília (1061-91). (finals s. XII, mosaics de Monreale)

o dinastia dels paleòlegs (1259-1453), tot i la crisi militar i la pèrdua de territoris hi ha un renaixement cultural de Bizanci i l’expansió religiosa i artística als pobles eslaus.

• Període postbizantí (a partir de 1453). Les formes de l’art bizantí perduraran molts anys en les zones d’influència de l’Església ortodoxa: Rússia, Ucraïna, Bulgària, Grècia, Sèrbia, etc.

BASES CULTURALS DEL MÓN BIZANTÍ

• La base romana, fonamental en el dret i l’organització política (autoritarisme imperial, burocràcia estatal, exèrcit)

• L’herència grega. El grec substitueix el llatí com a llengua oficial.

• La influència oriental es reflexa en els cerimonials fastuosos de la cort imperial i dels rituals religiosos; també en la consideració de l’emperador com a representant diví. En l’art, es manifesta en la preferència del color sobre la forma, i del simbolisme sobre el naturalisme.

• Cesaropapisme. L’Església ortodoxa es subordina a l’emperador, representant de Déu a la Terra. L’emperador (tretzè apòstol) nomena els patriarques de l’església, que adopta les cerimònies de la Cort. L’art es converteix al servei d’una litúrgia entesa com un gran drama sagrat. L’oposició a l’aliança entre l’església i l’Estat donarà lloc al monacat, un nou tipus d’organització religiosa.

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ARQUITECTURA BIZANTINA

• Arquitectura Protobizantina ss. V-VII

o Les plantes més utilitzades continuen sent les de la tradició paleocristiana: la basilical o l’octogonal. S’hi afegeix la de creu grega inscrita en quadrat o rectangle, que deriva de la basilical.

o Els principals edificis són esglésies, símbol de l’aliança entre l’Emperador i l’Església.

o Els espais de l’església bizantina deriven de la Basílica paleocristiana:

L’atri, pati tancat i porticat als costats amb una font al mig. Hi podien accedir els no creients i els aspirants al baptisme.

El nàrtex, o vestíbul. Pòrtic o nau transversal al recinte sagrat, des d’on podien seguir la segona part de la missa (l’Eucaristia) els catecúmens (fidels que es preparen per a rebre el baptisme.

El recinte sagrat. Sala longitudinal orientada en direcció oest-est, dividida en un nombre senar de naus, separades per arquitraus o arcs de mig punt; la central, més alta i ampla que les laterals, s’il·lumina per cúpula o finestres sobre les laterals.

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ARQUITECTURA BIZANTINA

L’absis, espai semicircular situat al costat oposat a la porta i que accentua l’eix longitudinal. Forma part del presbiteri, zona reservada als sacerdots des d’on celebren la missa. El presbiteri estava separat de la nau central per la iconòstasi, que era una estructura arquitravada sostinguda per columnes que servia de suport per a les icones.

Dues dependències annexes al presbiteri eren la pròtesi (on es guardaven els vasos sagrats) i el diacònicon (on es guardaven els vestits i llibres per al culte)

o Els espais principals solien cobrir-se amb cúpula, de clar simbolisme cosmològic.

o La transició del quadrat de la planta a la semicircumferència de la cúpula es feia per mitjà de petxines.

o S’utilitza un tipus de columna amb capitells decorats amb motius vegetals o geomètrics treballats amb trepà i coronats per un cimaci (estructura troncopiramidal invertida anterior a la línea d’imposta).

o Els murs interiors es recobrien de marbres a la part de baix i de pintures o sobretot mosaics de colors vius i molt daurats a la part de dalt.

o El reflex daurat de la llum desmaterialitza el mur i crea un ambient sobrenatural i místic.

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ARQUITECTURA BIZANTINA

o L’espai interior era ampli, lleuger, decorat ricament i amb molta entrada de llum.

o L’aspecte exterior de l’edifici no preocupava i solia ser de maó, massís i sense adorns.

o Els principals edificis es construeixen al s. Vi, època de Justinià; a Constantinoble (Santa Sofia) i Ràvenna (Sant Vital).

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ARQUITECTURA BIZANTINA

• L’Arquitectura postbizantina ss. IX-XV

o Es trenca amb la tendència basilical d’Occident i s’estableix el model clàssic de temple bizantí.

o Plant de creu grega amb nàrtex, normalment inscrita en un quadrat o rectangle.

o Espai central cobert amb cúpula sobre tambor elevat amb finestres aguantada per pilars i arcs de mig punt connectats amb petxines. Al centre de l’església s’estableix un eix vertical ascendent per mitjà d’una estructura cúbica (la Terra, de quatre elements) coronada per una cúpula (el Cel; la circumferència, la perfecció)

o A vegades s’hi afegeixen quatre cúpules més; ja sigui als braços de la creu o bé als extrems dels braços

o A la decoració interior es continuen utilitzant marbres i mosaics.

o L’aspecte exterior és més cuidat.

o Un exemple molt clar d’aquesta època és st. Marc de Venècia (ss XI-XVII).

o A partir del s. XII a les esglésies russes comencen a incorporar-se cúpules bulboses.

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DELS MOSAICS BIZANTINS

• Com en l’art paleocristià, es dóna més importància al missatge religiós que no pas a la representació naturalista. Gairebé sempre els trobem a les parets.

• El dibuix és poc detallat però de línies molt precises i amb un caràcter molt simbòlic.

• Predominen els colors, que són vius i brillants.

• Les figures es representen en posició frontal i actitud estàtica. Quan es tracta d’un grup apareixen alineades i amb el cap a la mateixa alçada (isocefàlia).

• Tant en els diversos elements com en el tema en conjunt hi ha una simplificació que elimina allò secundari i anecdòtic, per tal d’entendre clarament el missatge.

• S’ignoren les referències espaials, substituïdes per fons daurats per representar l’atemporalitat i el caràcter il·limitat del món celestial.