El Gotic

EL GÒTICEL GÒTIC

L’Art de les ciutats a la L’Art de les ciutats a la

Baixa Edat MitjanaBaixa Edat Mitjana

Definició, Períodes i DifusióDefinició, Períodes i Difusió El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa

Occidental als segles XII, XIII, XIV i a la primera meitat del XV.

El gòtic es divideix en tres períodes: Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets

gòtics amb característiques romàniques. (=gòtic de transició)

Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor. Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament

l'ornamentació (=gòtic flamíger) Difusió:

Va néixer a França des d’on es va difondre per Occident, on es van aixecar edificis més alts i religiosos.

CARACTERÍSTIQUES GENERALSCARACTERÍSTIQUES GENERALS

És un art on es combinen temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- .

Reflexa els valors de la classe social burgesa, que ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats.

És un art essencialment urbà. Té una finalitat decorativa més que didàctica. Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’una

manera proporcionada i tant realista com els fos possible als artistes.

Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.

L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (I) (I) La Catedral gòtica:

L’edifici principal va ser la Catedral També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacions

d’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per a nobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de la ciutat- i Llotges -per als mercaders-.

Edificacions altes i de murs estrets. Verticalitat: la catedral gòtica mostra sobretot línies verticals. Desapareix l'horitzontalitat i l'alçada arriba a extrems inconcebibles.

Molt il·luminades :Els interior s'il·luminen amb llums de colors a través dels vitralls. També hi contribueixen a la lluminositat els rosetons o rosasses (finestres circulars).

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (II) (II)(Segueix ) La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina

però es redueix la llargària del transsepte. En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus

longitudinals sense creuer. Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nom

d’apuntat o ogival. Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó.

La volta de creueria: formada per la intersecció de 2 arcs apuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis i es projecta sobre els pilars o columnes.

Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors, s’usaven un sistema d’arcbotants i de contraforts, que repartien el pes.

(Segueix ) Com a decoració exterior es feien servir pinacles de forma

cònica o piramidal , fletxes , agulles i gàrgoles La portalada gòtica tindrà els mateixos elements constructius

i decoratius que la romànica. Es diferenciarà per: A)l’ús de l’arc ogival, B)per l’amplitud i grandària de la porta d’entrada -apareixeran dues

portalades laterals , a banda i banda de la principal, que donaran pas a les naus laterals.

C)per l’ús ocasional d’una rosassa amb vitralls , en lloc del timpà D)per l’ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep

el nom de gablet. Es mantindrà l’ús d’absís, absidioles, contraforts, claustres… Els interiors estan poc decorats (capitells senzills), hi ha

tribunes superiors i arcs formerers.

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (III) (III)

Arc ogival

L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllatArc ogival

Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta..

Volta de creueria

Volta de creuerianervis

pilars

clau de volta

arc ogival

Rossasses

Planta d’una catedral Planta d’una catedral o església gòticao església gòtica

Forma de creu,però eltransepte no es nota tantcom en el romànic.

Façana occidental

Façana meridional

absis i absidioles

Torre campanarVolta de creueria

pilar

transepte

creuer

Deambulatori o girola

Esquema d’una catedral gòticaEsquema d’una catedral gòtica

Pinacles

Arcs boterells o arcbotants

PilarArc ogival

Volta de creueria

Sistema constructiu

Voltes de Creuer

ELEMENTS ARQUITECTÒNICSDEL

GÒTIC

MANIFESTACIONS MANIFESTACIONS

ARQUITECTÒNIQUESARQUITECTÒNIQUES

A) El GÒTICA) El GÒTIC A A

FRANÇAFRANÇA

Basílica de Saint DenisBasílica de Saint Denis

Catedral de ChartresCatedral de Chartres

Vitrall. Chartres

Notre Dâme de ParisNotre Dâme de Paris

Notre Dâme de ParisNotre Dâme de Paris

Vitralls de Vitralls de Notre DâmeNotre Dâme

Arcbotants de Notre Dame de París

Catedral de ReimsCatedral de Reims

Catedral de AmiensCatedral de Amiens

Catedral de BeauvaisCatedral de Beauvais

Interior de la Sainte ChapelleInterior de la Sainte Chapelle

B) El GÒTICB) El GÒTIC A A

EUROPAEUROPA

ITÀLIAITÀLIA

Santa Maria de les Flors. Duomo de Santa Maria de les Flors. Duomo de Florència (Itàlia)Florència (Itàlia)

Iglésia de la Santa Croce de Florència Iglésia de la Santa Croce de Florència (Itàlia)(Itàlia)

Plaça de la Signoria (Florència)Plaça de la Signoria (Florència)

Duomo de SienaDuomo de Siena

Duomo de MilàDuomo de Milà

ANGLATERRAANGLATERRA

Abadia de Westminster (Londres)Abadia de Westminster (Londres)

Interior de l’Abadia de WestminsterInterior de l’Abadia de Westminster

Catedral de Canterbury (Londres)Catedral de Canterbury (Londres)

Catedral de SalisburyCatedral de Salisbury

Catedral de DürhamCatedral de Dürham

ALEMANIAALEMANIA

Catedral de ColòniaCatedral de Colònia

PORTUGALPORTUGAL

Monestir de BATALHAMonestir de BATALHA

C) El GÒTICC) El GÒTIC A A

ESPANYAESPANYA

Catedral de BurgosCatedral de Burgos

Catedral de Burgos

Catedral de LLeóCatedral de LLeó

Catedral de ToledoCatedral de Toledo

Catedral de Palma de MallorcaCatedral de Palma de Mallorca

Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles de Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles de la Catedral de Palmala Catedral de Palma

Castell de Bellver (Mallorca)Castell de Bellver (Mallorca)

Catedral de SevillaCatedral de Sevilla

D) El GÒTICD) El GÒTIC A A

CATALUNYACATALUNYA

Santa Maria del Mar (Barcelona)Santa Maria del Mar (Barcelona)

Esglésies gòtiques a Barcelona Esglésies gòtiques a Barcelona

Capella de Santa Àgata (1302)

Santa Maria del Pi (1319/20-1391)

Catedral de BarcelonaCatedral de Barcelona

Catedral de TarragonaCatedral de Tarragona

Catedral de GironaCatedral de Girona

Catedral de LleidaCatedral de Lleida

Monestir de Santes CreusMonestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de TransicióEl Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de Transició

Monestir de PobletMonestir de Poblet

Monestir de PobletMonestir de Poblet

Palaus i arquitectura civil a BarcelonaPalaus i arquitectura civil a Barcelona

Palau Aguilar. –actual Museu Picasso-

Palau dels Cervelló

Plaça del Rei i Plaça del Rei i Saló del TinellSaló del Tinell

Hospital de la Santa CreuHospital de la Santa CreuActual Biblioteca de Catalunya

DrassanesDrassanes

Saló del Consell de Cent Saló del Consell de Cent Ajuntament de BarcelonaAjuntament de Barcelona

L’ESCULTURAL’ESCULTURA

L’objectiu principal de l’escultura era essencialment decorar les façanes de les esglésies i palaus.

A diferència del romànic, la finalitat didàctica està menys present.

A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista (realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic.

Continua depenent de l’Arquitectura, però a partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta, independent de la construcció, en els interiors dels temples –retaules- o en monuments de caràcter funerari.

Característiques de l’Escultura (I)Característiques de l’Escultura (I)

A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaran per part dels autors.

Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada

Tipus: Portalades

Capitells i Gàrgoles

Escultures exemptes (independents de

l’edifici)

Característiques de l’Escultura (II)Característiques de l’Escultura (II)

1. Al Timpà2. A les arquivoltes3. Als Brancals4. Al mainell

1. Per als retaules de les esglésies

2. Monuments funeraris

Continua la temàtica religiosa. Judicis finals. Temes d’escenes bíbliques: Anunciació,

Ascensió, Nativitat. Temes passionals. Escultura funerària. La mare de Déu i els apòstols

Representació de Reis i nobles. Creixent interès per la natura:

Vegetació i temes naturals. Animals Animals mitològics i fantàstics.

Característiques de l’Escultura (III)Característiques de l’Escultura (III)

Detall de la Verge del Mainell de la portada de la Verge daurada d’Amiens (1243)

Escultura amb la seva policromia (projecció visual)

Escultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)CATEDRAL DE’AMIENS

Portada oest, porta esquerra, brancal (1230-1260)

CATEDRAL DE REIMS

Escultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)

Timpà “el judici final” aNotre Dâme (París)

Timpà de Chartres

Brancal amb la Verge Blanca de la Catedral de Lleó

Timpà de la portalada del Sarmental. Catedral deBurgos

Escultura. Capitells i Gàrgoles (II)Escultura. Capitells i Gàrgoles (II)

Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au. Ocell i un altre animal

Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant

Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos amb un segon cap d'animal

Gàrgoles.Notre Dame. Paris

Retaule de la Cartoixa de Miraflores, de Gil de Siloé.

L’Escultura. Escultures Exemptes (III)L’Escultura. Escultures Exemptes (III)

Pere IV. deJaume Cascalls

Monument funerari a Jaume II i Roger de Llúria

“Sepulcre del rei Joan II”. Cartuja de Miraflores. Burgos

LA PINTURALA PINTURA

La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII. Els dos centres creatius van ser Florència i Siena.

La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis.

La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic: RealismeRealisme i i minuciositatminuciositat en les representacions. en les representacions. Major Major naturalitatnaturalitat i i expressivitatexpressivitat en els personatges: en els personatges: sensació de moviment sensació de moviment i i

carescares que que transmeten sentiments i emocionstransmeten sentiments i emocions.. ColorsColors brillants, brillants, dauratsdaurats d’influència oriental. d’influència oriental. Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància lDesapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i els es formes i els

colors.colors. S’estudia millor l’espai, incorporant la S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectivaperspectiva, la , la llumllum i la i la degradació de degradació de

colorscolors.. Introducció de Introducció de fonsfons i i paisatgespaisatges a les obres. a les obres.

Característiques de la PinturaCaracterístiques de la Pintura

Suports: Pintures en fusta

Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).

Tècniques: S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta-. S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pintura

flamenca-

Motius: Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. La Crucifixió de Crist. Escenes de la vida quotidiana.

A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors: Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch

Característiques de la Pintura (II)Característiques de la Pintura (II) a) Sobre taules –a l’altar darrera el

mossèn-. Apareixen els tríptics

b) Retaules als absis.

Mare de Déu de Sant Francesc

Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)

Mare de Déu amb nen

Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)

Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)

“Prendiment” de Giotto.

Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”.

Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo”


“Somni de Sant Joaquim”


“Abraçada davant la porta daurada”


Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterrament”, a l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”. Capella Scrovegni, Padua. 1306.

“Crucifix”


ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)

“Lady Wearing”

ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)

“L‘Anunciació”

JAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)

“El Matrimoni Arnolfini”

Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar

Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434”

Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills)

Gos, símbol de la fidelitat

Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat

Giovanni Arnolfini

Fruita de luxe, taronges

Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia

Llum amb una sola espelma, símbol del’ull de Déu

Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols

Estacions del Via Crucis

Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.

Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele


Adoració del Xai

Esperit Sant VergesConfessors

Font de la Vida

Adoració de l’Agnell

Antic Testament

Nou Testament


EL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)

El Jardí de les Delícies

El Judici Final ( 1504 )

El Paradís Taula central L’Infern

EL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)

“El Carro del fenc ( 1500 -1502 )”

El Paradís Taula central L’Infern

EL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)

Lluís DalmauLluís DalmauRetaule de la Mare de Déu dels Consellers

DICCIONARI

- Arcbotant: arc que transmet l’empenta de la volta de creueria, de la nau central als contraforts.

-Arc ogival: Arc format per l'encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada.

- Contrafort: Pilar que fa cos amb un mur i li fa de reforç.

- Pilar: element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.

- Pinacle: element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.

- Rosassa: Finestral circular vidrada, que es troba generalment a la façana occidental de les esglésies, a sobre de les portes.

-Retaule: Conjunt de taules pintades, que generalment representen escenes religioses,

col·locat darrere l'altar.

- Taula: fusta plana i de poc gruix pintada, que generalment representa escenes.

- Tremp: el més freqüent per pintar sobre fusta era el tremp d’ou: 2 parts de rovell, 1 aigua i 2 parts pigment . Utilitzat en la policromia dels retaules.

- Vitrall: Vidriera de colors d'alguns finestrals, construïda segons un disseny o dibuix previ i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.

-Volta de creueria: consisteix en el creuament entre arcs apuntats que formen una estructura de nervis Els panys que queden entre els arcs s’omplen amb fines lloses de pedra

Trifori: Galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central. El conjunt d'aquestes obertures també rep el nom de trifori.

Spiritual

El Gotic